Blanca GARCÉS MASCAREÑAS

Blanca Garcés Mascareñas

Investigadora Sènior i Coordinadora de Recerca

  • Temes: Migracions.

Experiència professional

Investigadora sènior de l’àrea de migracions del CIDOB. Doctora cum laude en Ciències Socials per la Universitat d'Amsterdam i llicenciada en Història i Antropologia per la Universitat de Barcelona. Va rebre el premi a la millor tesi doctoral en sociologia defensada als Països Baixos al 2009 i 2010. Ha treballat sobre les polítiques d'immigració a Malàisia i Espanya, el policymaking de les polítiques d'integració des d'una perspectiva multinivell, els discursos polítics entorn de la immigració i, des d'una perspectiva comparada, també sobre immigració irregular. Entre 2010 i 2016 va ser investigadora postdoctoral Juan de la Cierva i professora convidada a la Universitat Pompeu Fabra. És professora associada al Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i membre de la xarxa europea IMISCOE. Amb Rinus Penninx, acaba de publicar un llibre sobre el concepte i les polítiques d'integració a Europa (Springer 2016). Actualment, treballa sobre les polítiques i els discursos sobre refugiats des d'una perspectiva europea comparada.

 

  • Garcés-Mascareñas, Blanca. Ciutats refugi: una alternativa?. Barcelona Metropolis, 109, (2018), pp. 68-74
  • Garcés-Mascareñas, B. & R. Penninx (eds.) Integration processes and policies in EuropeContexts, Levels and Actors. Springer, 2016 
  • Revisiting bordering practices: borders, irregular migration and citizenship in Malaysia, International Political Sociology, 9 (2), 2015 pp. 128-142 
  • Garcés-Mascareñas, B. & E. Sánchez-Montijano. El papel de la investigación en las políticas de inmigración e integración. Estudio exploratorio del policy-research nexus en España. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 152, Oct-Des (2015) 
  • Revisiting the illusion of guestworker programmes. The case of Malaysia' in D. Acosta Arcarazo & A. Wiesbrock. Global Migration Issues: Myths and Realities. Santa Barbara: ABC Clio, 2015
  • Chauvin, S. & B. Garcés-Mascareñas. Becoming less illegal. The dynamics of undocumented migrant incorporation. Sociology Compass 8 (4) 2014, pp. 422-32 
  • Heelsum, A. van & B. Garcés-Mascareñas (eds.). Research and Migration. Filling Rinus Penninx' heuristic model. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2013 
  • Chauvin, S., B. Garcés-Mascareñas & A. Kraler. Employment and migrant deservingness (introduction to a Special Issue on Legality and Employment, guest-edited by the authors), International Migration 51(6) 2013, pp- 80-85 
  • Chauvin, S., B. Garcés-Mascareñas & A. Kraler. 'Working for legality: employment and migrant regularisation in Europe', International Migration, 51(6), 2013, pp. 118-131 
  • Labour Migration in Malaysia and Spain. Markets, Citizenship and Rights. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2012 
  • Chauvin, S. & B. Garcés-Mascareñas. Beyond Informal Citizenship: Exploring the New Moral Economy of Migrant Illegality.  International Political Sociology 6 (3), 2012, pp. 241-259 
  • Trouble in Paradise: Reflexiones sobre los discursos y políticas en torno al asesinato de Theo van Gogh', in L. Cachón (ed.) Aprender para una mejor convivencia: las experiencias europeas de conflictos ligados a la inmigración vistas desde la realidad española. Barcelona: Ed. Hacer, 2011 
  • Labour migration regulation in Malaysia. A policy of high numbers and low rights, in E. Guild & S. Mantu (eds.) Constructing and Imagining Labour Migration: Perspectives of Control from Five Continents. London: Ashgate, 2011 p. 65-87 
  • Bruquetas, M., B. Garcés-Mascareñas, R. Penninx & P. Scholten. Policymaking related to immigration and integrationThe Dutch Case, in G. Zinconne, R. Penninx, M. Borkert (eds.), Migratory Policymaking in Europe. Amsterdam: IMISCOE Research Series, 2011 
  • Bruquetas, M., Garcés-Mascareñas, R. Morén-Alegret, R. Penninx & E. Ruiz-Vieytez. Immigration and Integration Policymaking in Spain, in G. Zinconne, R. Penninx, M. Borkert (eds.), Migratory Policymaking in Europe, Amsterdam: IMISCOE Research Series, 2011 
  • Legal production of illegality from a comparative perspective. The cases of Malaysia and Spain'. Asia Europe Journal 8 (1), 2011, pp. 77-89 
  • Zapata-Barrero, R. & B. Garcés-Mascareñas (eds.) Immigració a Catalunya: una perspectiva municipal. Barcelona: ACM, 2010 
  • Nombrando y definiendo a los “otros”: minorías étnicas y allochtonen en los Países Bajos', Intervención Psicosocial, 18 (1), 2009, pp.31-37 
  • Continuities and Discontinuities of Labour Migration Regulations in Malaysia: from colonial times to the present, in Marlou Schrover et al. Gender and illegal migration in a global and historical perspective, Amsterdam: Amsterdam University Press, 2008 
  • Produciendo “ilegales”: las políticas de inmigración en Malasia', Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 116, 2006, pp. 259-270.
  • NIEM

    NIEM

    All in for integration

    The National Integration Evaluation Mechanism (NIEM), Measuring and improving integration of beneficiaries of international protection is a six-years long transnational project which aims to prepare key actors in the integration field in 15 EU Member States to better face the current challenges and improve the integration outcomes of beneficiaries of international protection. Conflict situations tend to last longer and it takes currently on average 17 years, before refugees fleeing civil wars may eventually have a chance to return to their home country. Hence, the long-term integration of newly arrived beneficiaries of international protection is without alternative and presents an immediate challenge for European societies.

  • CEASEVAL

    Evaluation of the Common European Asylum System under Pressure and Recommendations for Further Development

    El projecte porta a terme una avaluació exhaustiva del Sistema Europeu Comú d'Asil (SECA) en termes del seu marc i pràctica. Analitza l'harmonització que va més enllà del marc institucional formal i té en compte les complexes relacions entre els actors involucrats des del nivell local i nacional, fins al nivell europeu, per explicar l'èxit i el fracàs de l'acció coordinada entre aquests diversos actors.

  • Refugiats: diàlegs entre els actors implicats

    El projecte vol crear un espai de diàleg i reflexió entre els diferents actors implicats en la gestió de l'anomenada "crisi dels refugiats" a la Unió Europea.

  • «Casa nostra, casa vostra»?

    Condicions i trajectòries d'accés a l'habitatge de sol·licitants d'asil i refugiats a Catalunya

    El projecte planteja un triple objectiu: 1) generar dades sobre les condicions d’habitatge de sol·licitants d’asil i refugiats a Catalunya; 2) entendre aquells factors que faciliten o dificulten el seu accés a l’habitatge; i 3) donar pautes per a la formulació de polítiques i programes específics en aquest àmbit.

  • ADMIGOV

    Advancing Alternative Migration Governance

    ADMIGOV aims to promote an alternative migration governance model studying the reality of existing polices and practices on the ground.

TV3 – Món 324 - 07/05/2019

La qüestió migratòria: oportunitat, amenaça o desafiament?

“On van els diners, va la responsabilitat. Si els diners de la UE van a pagar el control a l’altre costat de la frontera, tot allò que es faci amb aquests diners –inclosa la guàrdia costera líbia- hauria de ser també responsabilitat de la Unió Europea” afirma Blanca Garcés, coordinadora de recerca del CIDOB, en aquest diàleg amb Anna Terrón, exsecretària d’Estat d’Immigració i Emigració.

Ara - 16/03/2019

L’exclusió és conflicte

“La condemna del racisme és fonamental però no suficient. A més de condemnar, s’ha d’explicar. S’ha de dir una vegada i una altra que han vingut per quedar-se. I que de l’acollida que els donem no només en depenen els seus drets sinó també les societats que volem ser. L’exclusió d’avui és el conflicte de demà” Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB, i Neus Arnal, educadora social.

Catalunya Ràdio – Solidaris - 04/02/2019

“No és una ‘crisi de refugiats’ sinó de solidaritat”

“L’any passat, 2.297 persones van morir al Mediterrani mentre intentaven arribar a Europa. Una xifra indecent però no la més alta que s'ha registrat els últims anys. Mentrestant, l’estat espanyol rebutja el 65% de les sol•licituds d’asil que rep i, de moment, només ha acollit el 14% dels refugiats als quals es va comprometre a protegir”. Una anàlisi de Blanca Garcés, investigadora del CIDOB i experta en migracions.

TV3 – 30 minuts - 03/02/2019

Sabem acollir?

Molts sol•licitants d’asil estan lluny de la imatge del refugiat sirià que hi ha en l’imaginari col•lectiu. Han arribat amb avió. Són majoritàriament veneçolans que fugen de la crisi humanitària, també colombians, hondurenys i salvadorenys que fugen de la violència, georgians que no se sap exactament de què fugen.

Ara - 23/01/2019

Salvar vides: un dilema?

“En poc més de cinc anys, la Mediterrània central ha anat quedant deserta: deserta de migrants, que ara queden retinguts abans d’arribar, i deserta de mirades incòmodes, especialment les de les ONG de rescat. El dilema de salvar vides, però, segueix sent allà: per a cadascuna de les embarcacions que naveguen en aigües internacionals, que poden fer els ulls grossos o respondre a l’obligació legal de proporcionar ajuda a alta mar a aquells que a pesar de tot han aconseguit embarcar; dilema també per a uns estats confrontats per les seves ciutats, així com per la seva pròpia legalitat a través dels tribunals de justícia; i dilema per a una ciutadania que, com deia Matteo Renzi, pot tancar els ulls i recordar-ho després o exigir respostes dels seus governs que no només passin per salvar vides sinó sobretot per fer que ningú se l’hagi de jugar. I aquí Líbia no tan sols no és la solució sinó que és part fonamental del problema” Blanca Garcés, coordinadora de recerca del CIDOB.

Ara - 21/09/2018

Polítiques radicals

“No hi ha política de fronteres sense portes d’entrada. Quan falten, l’única alternativa és el creuament irregular i les tan temudes màfies de traficants” Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB.

Diari Ara - 07/07/2018

Diners a canvi de control

L’essència dels acords amb Turquia (març del 2016) i després amb el Níger, Nigèria, el Senegal, Mali i Etiòpia (juny del 2016) és condicionar l’ajuda al desenvolupament, els acords comercials i una política de liberalització de visats a la cooperació amb la UE en matèria de control migratori. En poques paraules, són una promesa de diners a canvi de control. No és res de nou, de fet. El 2011 la Comissió Europea ja insistia en la necessitat d’un diàleg regional i bilateral entre països d’origen, trànsit i destí. Diferents estats membres, entre ells i de manera pionera Espanya, fa anys que signen acords bilaterals en aquesta mateixa direcció. La diferència és que ara s’estan duent a terme a escala de la UE i que l’intercanvi s’entén no només com a incentiu, sinó també com a manera de penalitzar els que no hi col•laborin” Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB.

TV3 – Els matins - 25/06/2018

Blanca Garcés: “Caldran acords bilaterals per avançar en materia d’immigració”

Tots els líders europeus s’han mostrat satisfets de la cimera extraordinària sobre la immigració d’aquest cap de setmana, de la qual no ha sortit cap acord en ferm. Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB sobre migracions, creu que “cal assumir que difícilment hi haurà un acord a 28 i caldran acords bilaterals per avançar”. Opina que Itàlia volia posar la qüestió sobre la taula amb el tancament de ports, un gest que “Salvini va fer de cara al seu electorat”, i ho ha aconseguit.

Diari Ara - 16/06/2018

Europa naufraga en la gestió de la immigració

El sistema és ineficaç perquè la majoria de demandants d’asil acaben trobant la manera de presentar la seva sol•licitud en un país diferent respecte d’on van arribar. I ho fan perquè no volen quedar-se als països perifèrics de la unió, perquè tenen amics o coneguts en altres llocs o bé perquè els sistemes d’acollida que ofereixen els estats són desiguals. Com explica Blanca Garcés, investigadora de migracions del CIDOB, “no pel fet de fugir d’on venen els és indiferent on anar”. A més, entitats com l’European Council on Refugees and Exiles denuncien que el sistema de Dublín vulnera els drets dels refugiats i que “és una de les raons per les quals una situació d’augment de les arribades, que es podria haver gestionat, s’ha convertit en una crisi”.

betevé - 12/02/2018

El CIDOB qüestiona la manca de debat després dels atemptats a la Rambla i Cambrils

El CIDOB ha presentat aquest dilluns un informe en què analitza els atemptats de Barcelona i Cambrils, que van sacsejar el país l’agost passat. Al document, que consta de quatre articles, es critica la falta d'un debat en profunditat posterior als atacs terroristes. A més, reflexiona sobre si els cinc joves, un dels quals va ser l'autor de l’atropellament massiu a la Rambla, estaven integrats realment.

La Vanguardia - 04/02/2018

Una nova mirada sobre el 17A

El gihadisme va sembrar el terror a Barcelona la tarda del 17 d’agost i hores després a Cambrils causant setze morts i més de cent ferits. Gestos de solidaritat i de condemna, i espelmes, flors i notes manuscrites als llocs de l’horror van testimoniar el dolor dels ciutadans, que es van unir sota un lema: “No tinc por”. Tirar endavant després de la tragèdia és reparador, però potser es va girar fullmassa ràpid. Quatre analistes del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) han elaborat un informe dividit en quatre capítols i coordinat per l’investigador Moussa Bourekba en què ofereixen respostes a interrogants clau com per què va passar i com es pot evitar que es repeteixi. Però sobretot volen reactivar el debat.

El Crític - 10/01/2018

Deu temes que marcaran l’agenda internacional aquest 2018

“Durant els pròxims mesos caldrà estar atents a les notícies falses que sobrevolin les conteses electorals, a l’agreujament de les emergències humanitàries i a l’ofegament de l’Estat del benestar”. Com cada any, el CIDOB proposa 10 temes susceptibles de determinar l’agenda internacional.

La Vanguardia - 28/09/2017

Perquè tan pocs?

“Una gota a l’oceà”. Així descrivia Alexis Tsipras, primer ministre grec, les primeres reubicacions de refugiats des de Grècia el novembre del 2015. I afegia: “Esperem que es converteixi en un corrent, i després en un riu d’humanitat i responsabilitat compartida”. On som dos anys després, ara que es donen per acabats els programes de reubicació des de Grècia i Itàlia? Dels 160.000 refugiats que els estats membres de la Unió Europea van acordar ressituar el setembre del 2015, n’han arribat menys de 30.000; això representa un vergonyós 18%.A 20 de setembre del 2017, Espanya ha ressituat 1.279 refugiats dels 15.888 compromesos, amb la qual cosa caiem en un encara més escandalós 8%”. Blanca Garcés, investigadora sènior de CIDOB.

Catalunya Ràdio – Mapamundi - 25/09/2017

Frontera sud espanyola: la ruta que no cessa

Les arribades de migrants per mar a les costes espanyoles des del nord de l’Àfrica han augmentat i, en aquest moment de l’any, ja superen les de tot el 2016. És una repuntada lleu de les entrades però suficient perquè la falta de recursos de les autoritats espanyoles hagi quedat en evidència: “La xifra d’arribades augmenta i el govern espanyol no està preparat: CIEs i centres d’acollida de menors estan més que col•lapsats”, assegura la investigadora sènior del CIDOB, Blanca Garcés.

Ara - 02/09/2017

17-A: Barcelona canvia de guió

Amsterdam, Madrid, París, Niça, Brussel•les, Berlín, Londres, Estocolm i ara Barcelona. Després de cada atemptat, els fets s’han succeït de manera similar, gairebé ritualitzada, de ciutat en ciutat. Fins a quin punt Barcelona s’ha desviat del guió? La resposta policial i dels serveis d’emergència, la cobertura mediàtica i les expressions de dol i condemna han diferit molt poc del que hem vist en altres ciutats. On Barcelona sí que ha sigut diferent és en la lectura dels fets.

Vilaweb - 18/05/2017

L’habitatge i la deriva política, principals reptes per a les ciutats en l’acolliment de refugiats

La dificultat d’accés a l’habitatge i la intensificació de discursos polítics i mediàtics contraris a l’acolliment d’immigrants han evolucionat com dos dels principals reptes per a un acolliment de refugiats estable per a les ciutats des del 2015, quan es va intensificar la crisi, han coincidit responsables municipals de migració de Barcelona, Viena (Àustria), Milà (Itàlia) i Atenes (Grècia). Ho han explicat en una conferència al CIDOB, que s’ha centrat en l’àmbit municipal perquè són les ciutats “les que estan bregant amb les conseqüències” més directes malgrat no tenir competències, tal com ha afirmat la investigadora del centre Blanca Garcés.

El País - 24/03/2017

El mito del retorno

“Si las políticas de retorno no son útiles para reducir significativamente la inmigración irregular, ¿para qué sirven entonces? Aunque pocas veces se explicita, su función es ante todo simbólica. Sirven para disuadir a los que están por venir o a los que ya están pero sin papeles: que ni unos ni otros piensen que se podrán quedar sin más. Pero, sobre todo, sirven para convencer a la ciudadanía de que todo está bajo control. En la era de la posverdad, lo que importa son las percepciones de los hechos, lo que uno cree que la mayoría de ciudadanos piensa o espera, más que los hechos en sí. Votos posibles más que hechos demostrados definen cada vez más las políticas. Ante el auge del populismo en Europa, hay que mostrarse duro. A nadie le importa que pueda aplicarse o no. Lo importante es seguir aferrados al mito del retorno, aun sabiendo que es pura ilusión”, Blanca Garcés Mascareñas, investigadora senior de CIDOB.

Catalunya Ràdio - 20/03/2017

UE-Turquia: més enllà de les xifres

Un any després d’entrar en vigor l’acord migratori, a Brussel•les es congratulen pel compliment d’un objectiu: l’aturada de l’arribada de persones per l’est del continent. Però la majoria dels experts i les organitzacions humanitàries denuncien que l’acord viola els drets més elementals dels refugiats. Ho analitza la investigadora del CIDOB Blanca Garcés i els experts convidats al seminari The EU-Turkey Deal on Refugees. One Year on Asli Okyay, de l’Istituto Affari Internazionali, i Marco Stefan, del CEPS.

El Periódico - 12/02/2017

¿I ara Líbia?

“La proposta de pacte amb Líbia no és res nou. El que deixa clar és que la Unió Europea està disposada a qualsevol cosa, pactant amb un govern que no governa i tornant immigrants a l’infern dels camps de detenció libis, a canvi que –això sí– no segueixin arribant”, Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB.

La Vanguardia - 25/12/2016

Mites entorn de les migracions

Vots més que fets defineixen cada vegada més les polítiques d’Estat. Això vol dir que el que importa són les percepcions dels fets, el que la majoria de ciutadans pensin o esperin, més que no pas els fets en si o el que en sapiguem.

Ara - 26/10/2016

Una crisi de solidaritat, una crisi d'humanitat

Què es pot fer per evitar que els refugiats arrisquin la seva vida al mar? “Actuem sobre les causes en origen, donem més recursos a l’ajuda humanitària, la de debò, no els diners que es donen per mantenir blindada una frontera; controlem qui produeix i exporta armes, les que fan cada cop més mortíferes les guerres”, va proposar Blanca Garcés, investigadora del CIDOB, que va afegir una última mesura clau: “Obrim vies segures per garantir que el dret d’asil no és un premi macabre per als que arrisquen la vida al mar i no moren en l’intent”.

Ara - 27/09/2016

Refugiats: propostes en origen i trànsit

Blanca Garcés, investigadora del CIDOB, analitza la importància de crear mesures encaminades a aconseguir que el fet d’emigrar no impliqui jugar-se la vida: “Cal obrir vies segures, per exemple a través de visats humanitaris o programes de reassentament. Ara bé, les vies segures han de ser vies obertes. Això vol dir que han de funcionar, no poden quedar en paper mullat pocs mesos després d’haver-se aprovat”.

TV3 – Els matins - 23/09/2016

La crisi dels refugiats, la guerra de Síria i l'auge dels populismes

“La crisi dels refugiats a Europa no és una crisi de números, és una crisi de solidaritat”, Blanca Garcés, investigadora del CIDOB, analitza el resultat de l’Assemblea General de les Nacions Unides en una tertúlia amb Joan Tubau, director general de Metges sense Fronteres Espanya, Joandomènec Ros, catedràtic d'Ecologia i Xesco Reverter, cap de la Secció d'Internacional de TV3.

Ara - 19/09/2016

L'ONU davant el drama del refugiats: grans principis i pocs compromisos

Nova York acull la primera cimera mundial d'alt nivell per abordar el desplaçament forçat de 65,3 milions de persones al planeta. “És important que es faci una reunió d'alt nivell per analitzar els grans desplaçaments de refugiats i migrants, que es reconegui que es tracta d'un problema global que cap estat pot afrontar sol i que es posi en marxa una resposta conjunta", apunta Blanca Garcés, investigadora sobre Migracions del CIDOB. “També és important que es reconeguin els drets dels migrants i refugiats i que es vulgui combatre la xenofòbia, però a la declaració hi ha principis molt generals i cap compromís concret”, afegeix la investigadora.

Ara - 09/05/2016

No és una crisi, és una oportunitat

“No és una crisi de refugiats, tal com sovint se l’anomena. És una crisi de polítiques: polítiques que no funcionen, com la normativa de Dublín. Però també una crisi de política: poden més els interessos de cadascun dels estats i les pors d’una part de l’electorat que la necessitat de donar una resposta comuna a una situació que la Unió Europea no pot defugir, o no pot fer-ho sense posar en risc la seva pròpia supervivència”. Blanca Garcés, investigadora associada del CIDOB.

Ara - 11/03/2016

Melilla, laboratori del blindatge de les fronteres d'Europa

L’any 2006 el govern de Jose Luís Rodríguez Zapatero va posar en marxa l’anomenat Pla Àfrica, per trobar una sortida a la crisi dels 'caiucos', les piragües tradicionals de pescadors que arribaven a les Canàries des de l’Àfrica Occidental. Es van signar acords amb els països d’origen perquè controlessin les seves costes. “Això és el que ha quedat d’aquest model espanyol: la idea que és millor aturar-los abans que arribin”, explica Blanca Garcés, investigadora del CIDOB.

RAC1 – Via Lliure -

6 mesos dels atemptats de Barcelona i Cambrils

La investigadora del CIDOB Blanca Garcés reflexiona, sis mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, sobre com entenem els processos d’inclusió: “El problema és quan no els fem sentir part del “nosaltres”. La qüestió no és només què fan, com se senten, què parlen, sinó quin paper els hi donem nosaltres a la societat”.

La Voz de Galicia - 12/03/2016

Blanca Garcés-Mascareñas: «El acuerdo con Turquía externaliza el control de fronteras»

Para la investigadora de CIDOB, “la crisis de los refugiados está poniendo en cuestión los supuestos valores europeos”. Respecto al acuerdo con Turquía, que califica de “aberración en lo que respecta al derecho de asilo y a los derechos humanos” asegura que lo que busca es externalizar el control fronterizo y hacer que Turquía tome el papel de guardián de la frontera oriental, “lo que, por otra parte, es lo que hizo y está haciendo España con Marruecos” añade.

Cadena Ser – Hoy por Hoy - 13/03/2017

Blanca Garcés: “El conflicto con Turquía puede beneficiar al actual primer ministro”

Para la investigadora de CIDOB Blanca Garcés lo que hace realmente significativas estas elecciones holandesas es la fragmentación del espectro político: “Es esto lo que convierte al partido de Wilders en una de las fuerzas más votadas pero no porque gane apoyo sino porque los otros lo han perdido. Wilders va a ser una de las fuerzas más votadas, la primera o la segunda, y va a ser muy difícil formar gobierno”.

La Vanguardia - 18/05/2017

La vivienda y la deriva política, principales retos para las ciudades en la acogida de refugiados

La dificultad de acceso a la vivienda y la intensificación de discursos políticos y mediáticos contrarios a la acogida de inmigrantes han evolucionado como dos de los principales retos para una acogida de refugiados estable para las ciudades desde 2015, cuando se intensificó la crisis, han coincidido responsables municipales de migración de Barcelona, Viena (Austria), Milán (Italia) y Atenas (Grecia). Lo han explicado en una conferencia en CIDOB, que se ha centrado en el ámbito municipal porque son las ciudades “quienes están lidiando con las consecuencias” más directas a pesar de no tener competencias, tal y como afirma la investigadora del centro Blanca Garcés.

ctxt - 27/06/2017

Datos y equívocos respecto a la deportación de migrantes

Ni es rentable, ni es disuasoria, ni responde en el fondo a la benéfica intención de seguridad que continuamente se esgrime para justificarla. Esto es lo que defienden sobre la deportación de sin papeles Blanca Garcés y Neus Arnal.

Revista 5W - 02/11/2017

Podcast: Rohinyás, una de las minorías étnicas más perseguidas del mundo

Los musulmanes rohinyás han habitado el mismo espacio geográfico durante siglos pero no tienen estatus de ciudadanos, ni siquiera de refugiados. Son apátridas. Una comunidad minoritaria en un país, Birmania, de mayoría budista. Desde finales de agosto de 2017, más de 600.000 rohinyás han huido hacia Bangladesh y dentro de Birmania hay unos 150.000 rohinyás desplazados. Javier Espinosa (corresponsal en Asia), Igor G. Barbero (fundador de Revista 5W y buen conocedor de los rohinyás), Blanca Garcés (investigadora senior del área de migraciones del CIDOB), Maribel Izcue (fundadora y redactora jefe de Revista 5W) y David Jiménez (antiguo corresponsal en Asia) abordan la crisis que sufre una de las minorías étnicas más perseguidas del mundo y las causas que están expulsando a los rohinyás de su país.

esglobal - 21/12/2017

Diez temas que marcarán la agenda internacional en 2018

Hace años que intuimos una crisis del orden global pero en 2018 los síntomas se manifestarán con mayor frecuencia e intensidad. A ello contribuirán algunas corrientes de fondo, como los vacíos de poder que deja un Estados Unidos en retirada, la cuarta revolución industrial o una creciente vulnerabilidad digital.

Diari de Tarragona - 17/02/2018

“No hay nada que nos haga inmunes a los atentados”

Hoy se cumplen seis meses de los atentados terroristas de Barcelona y Cambrils y todavía existen muchos interrogantes abiertos sobre la tragedia que sacudió los municipios. ¿Por qué ocurrieron? ¿Quiénes son los responsables directos e indirectos? ¿Cómo se puede evitar que se repita? Estas tres cuestiones fueron el eje del debate que se celebró ayer por la tarde en el Centre Cultural de Cambrils, organizado por el consistorio y CIDOB. El acto contó con la presencia de Moussa Bourekba y Jordi Moreras, autores del informe que la elaborado la organización y que lleva como título: ‘Atentados de Barcelona: reacciones, explicaciones y debates pendientes’, y que cuenta con la colaboración de Blanca Garcés y Fatima Lahnait.

La Vanguardia - 05/02/2018

Cambrils y el CIDOB analizarán los atentados a los seis meses de los ataques

El acto se celebrará en el Centro cultural de Cambrils el próximo 16 de febrero, seis meses después de los atentados en Cataluña, con el objetivo de reflexionar sobre los interrogantes de la tragedia. Los ponentes serán los investigadores del CIDOB Moussa Bourekba y Jordi Moreras, que acaban de publicar ‘Atentados Barcelona: reacciones, explicaciones y debates pendientes’, junto con Blanca Garcés y Fatima Lahnait.

El Salto - 27/02/2018

¿Por qué unos jóvenes de Ripoll?

Seis meses después de los atentados de Barcelona y Cambrils, una pregunta sigue en la mente de muchas personas: ¿por qué unos jóvenes de Ripoll aparentemente bien integrados? Y tras ella, otra cuestión: ¿hemos aprendido algo de lo que sucedió? Expertos de CIDOB intentan responder estas preguntas en diversos artículos que se recogen en el informe Atentados de Barcelona: reacciones, explicaciones y debates pendientes.

El Salto - 18/03/2018

Acuerdo de refugiados Europa-Turquía: dos años violando derechos

El 18 de marzo de 2016 llegó el acuerdo, que, en realidad, recuerda Blanca Garcés, investigadora de CIDOB experta en migraciones, no es un acuerdo: “Los tribunales europeos no se consideran competentes para evaluarlo, lo que nos deja la paradoja de que se impone de manera implacable sobre los refugiados, pero jurídicamente es inevaluable”.

ctxt - 21/03/2018

Rohingyas en los márgenes

Junto a esas primeras imágenes, llegan también algunas explicaciones. Cuando las historias vienen de lejos, sobre todo cuando proceden de mundos de los que apenas sabíamos nada, tienden a presentarse como pequeños flashes de conceptos, momentos y personajes que por pura concatenación se convierten en explicación. Así, el éxodo rohingya se ha explicado como un conflicto étnico-religioso entre una mayoría budista y una minoría musulmana. Se ha hablado también del papel del ejército y de la pasividad y connivencia de Suu Kyi, presidenta de Myanmar en la sombra y premio nobel de la paz. Mientras unos aspectos quedan al descubierto, otros aparecen citados sin más o simplemente no se mencionan. A veces ni tan solo nos permitimos preguntar por ellos. ¿Quién se está quedando con las tierras de los rohingyas? ¿Cuál ha sido el papel de las Naciones Unidas? ¿Dónde queda la comunidad internacional? ¿Qué pasará ahora con ellos?

Público - 23/04/2018

Cuando Europa perdió el norte blindando su frontera sur

En Europa, no ayudar a alguien cuya vida corre peligro puede suponer un delito por omisión del deber de socorro. El derecho marítimo internacional obliga a asistir a cualquier embarcación cuando está en apuros. Pero en las aguas del Mediterráneo, cumplir con la ley y también con el sentido común puede llevarte al banquillo de los acusados. Los Estados europeos y, ahora, sus tribunales están dándole la vuelta la tortilla mediante una “criminalización progresiva de los que rescatan”, explica Blanca Garcés, doctora en Sociología e investigadora sobre migraciones del Centro de Información y Documentación Internacionales en Barcelona (CIDOB).

La Vanguardia - 14/06/2018

Investigadoras y fotoperiodistas denuncian “cultura visual masculinizada”

“Hemos construido el siglo XX a base de miradas de hombres. Nuestra cultura visual está muy masculinizada”, denuncian investigadoras y fotoperiodistas, para las cuales la presencia de profesionales mujeres en el sector puede aportar “una clara diferencia de enfoque, de trabajo y de temáticas”. Así se han expresado esta tarde la fotoperiodista y editora gráfica Anna Surinyach, la investigadora especialista en migraciones, Blanca Garcés, y la directora de Photographic Social Vision (PSV), Silvia Omedes, en un debate organizado por el Centro de Estudios y Documentación Internacionales de Barcelona (CIDOB) y el portal de periodismo internacional Revista 5W.

Revista 5W - 20/06/2018

Mediterráneo

Casi ocho mil personas han perdido la vida en el Mediterráneo desde el año 2014. Las cifras oficiales dicen que son 7.775 muertos pero solo el fondo del mar sabe cuántos se quedaron a medio camino. Entre todas las rutas migratorias del mundo, la frontera del mar Mediterráneo es la más mortal de todas. ¿Cómo serán los próximos meses en el Mediterráneo? Lo analizan Agus Morales, Anna Surinyach, Xavier Aldekoa, Pablo R. Suanzes, Marta Arias, Helena Maleno, David Noguera, Blanca Garcés y Karlos Zurutuza.

El Salto - 04/07/2018

Llegan a Barcelona las 60 personas a bordo del barco de Proactiva Openarms

Entre las personas que esperan a los migrantes también está la investigadora especialista en migraciones de CIDOB, Blanca Garcés, quien apunta que la acogida de los sesenta migrantes sirve para cambiar la narrativa del gobierno italiano, pero remarca que “una verdadera política migratoria no es solo recibir los 60 migrantes que llegan con Open Arms, sino pensar en una política que piense en una respuesta que respete los derechos humanos y el derecho a la vida”.

El Salto - 07/07/2018

Fotógrafas en conflicto: la otra mitad del mundo

Blanca Garcés, investigadora en migraciones y políticas de asilo del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), defendió durante una charla sobre la representación de las mujeres en conflictos internacionales organizada por CIDOB y la Revista 5W, que “el fotoperiodismo ha tenido una relevancia fundamental porque ciertas imágenes han cambiado la agenda política y las políticas migratorias en la Unión Europea”.

Barcelona Metropolis - 03/10/2018

Ciudades refugio: ¿una alternativa?

“La expectativa de inmigración cero en un mundo cada vez más globalizado y desigual nos lleva a una percepción de migraciones crecientes y nos hace ver crisis migratorias donde no las hay. O nos lleva a concluir que las políticas migratorias no funcionan” Blanca Garcés, investigadora senior de CIDOB.

El Mundo - 21/10/2018

Los refugiados, también una cuestión de ciudad

“Ahora, la política de la UE en el Mediterráneo no es el rescate, sino luchar contra las mafias que traen a los refugiados y evitar así que salgan de sus países. Esa lucha contra los traficantes desplaza la culpa de la UE, que aparece como inocente y neutra”, apuntó Blanca Garcés, investigadora del área de migraciones del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB).

Expansión - 13/11/2018

Hacia dónde debe ir la política migratoria

“La exclusión de hoy es el conflicto de mañana. Desde esta perspectiva, los discursos securitarios de la extrema-derecha pierden fuelle. El argumento es claro y los datos irrebatibles: para una mayor seguridad de todos debemos asegurar una mayor inclusión” Blanca Garcés, investigadora senior de CIDOB.

Público - 22/02/2019

El Gobierno quiere devolver las pateras “en caliente” a Marruecos

Blanca Garcés, investigadora de migraciones de CIDOB, recuerda que “España siempre ha sido el laboratorio de políticas de externalización y control fronterizo en Europa”. Según esta experta, “ahora vemos que se va a aplicar la misma estrategia que en la ruta Italia-Libia: externalizar fronteras y realizar devoluciones exprés y devoluciones en caliente en el mar. Esto supone vulnerar el principio de no devolución en el caso de menores, solicitantes de asilo, refugiados...”, apunta.

El País - 12/03/2019

Una doble vulnerabilidad

Las mujeres refugiadas sufren diversas formas de persecución y violencia entre las que destaca la violación sistemática

El Salto - 16/03/2019

“Los ataques de Castelldefels fueron racistas”

Blanca Garcés, investigadora sénior de CIDOB, advierte de que la administración debería contar con la participación de todos los actores, sobre todo los locales: “Es fundamental que la DGAIA cuente con la complicidad del entorno, no solo sumarlo, sino hacerlo partícipe para así evitar reacciones xenófobas”.

El País - 13/05/2019

Una política migratoria a la espera de medidas a largo plazo

Europa afrontó dividida la crisis de los refugiados, y la solidaridad y cooperación entre Estados miembros, sobre las que se funda la Unión, se dejaron para otro momento. “Esa crisis es también la crisis europea, porque expone la falta de solidaridad y cuestiona la legitimidad del proyecto común”, afirma Blanca Garcés, investigadora del think tank CIDOB. Prueba de ello es que los Estados solo han acogido al 21,7% de los solicitantes de asilo que les fueron asignados en cuotas en 2016 para apoyar a los países con más llegadas, Grecia e Italia.

RNE – Las mañanas de RNE - 14/05/2019

La inmigración, convertida en arma política

El rechazo al inmigrante crece donde menos inmigración hay. Para Blanca Garcés, investigadora senior de CIDOB experta en migraciones, hay una diferencia muy clara entre las percepciones, que tienen que ver con los miedos, y los datos: “Hay una tendencia a sobreestimar el número de inmigrantes, pensar que son más distintos (en lo cultural y religioso) de lo que realmente son y considerarlos económicamente mucho más marginales —menos educados, más desempleados y más dependientes de ayudas sociales— de lo que dicen las estadísticas”.

RNE – Europa abierta - 23/05/2019

Elecciones europeas: la inmigración

La inmigración, junto con el cambio climático, son las grandes preocupaciones de los europeos. En 2015, miles de refugiados llegaron a Europa huyendo de la guerra en Siria. Casi cuatro años después, la gestión de la inmigración y de las políticas de asilo siguen siendo asignaturas pendientes. Blanca Garcés, investigadora senior de CIDOB, para quien aquella llegada de refugiados en 2015 no fue solo una crisis migratoria sino una crisis de legitimidad del proyecto europeo, considera que la UE ha conseguido frenar la llegada de migrantes, pero a costa de acuerdos con países como Libia o Marruecos, sin el debido respeto a los derechos humanos y externalizando el control migratorio.