CIDOB participa en el debat europeu sobre com redefinir de les polítiques cap a la Mediterrània

Els think-tanks europeus han activat la discussió sobre si ha arribat el moment d'una revisió exhaustiva i substancial de les polítiques europees cap als veïns mediterranis i de l'Europa Oriental.

Els think-tanks europeus han activat la discussió sobre si ha arribat el moment d'una revisió exhaustiva i substancial de les polítiques europees cap als veïns mediterranis i de l'Europa Oriental. Dos investigadors de CIDOB, Eduard Soler i Lecha i Francis Ghilès, han estat convidats recentment a participar en dos fòrums influents de Brussel·les per debatre sobre com adaptar les polítiques europees a la Mediterrània a la llum dels canvis polítics a la regió.

Eduard Soler va ser convidat per Carnegie Europe per participar en una reunió d'experts amb l'objectiu d'identificar reptes i perspectives a llarg termini, definir les prioritats estratègiques de la UE i contribuir al debat amb recomanacions concretes. Una de les principals conclusions d'aquest exercici , que va tenir lloc el 24 de març, va ser que la UE té una capacitat limitada per incidir en les dinàmiques regionals però que sí pot tenir un paper important en el suport de processos de construcció de capacitats estatals i de reformes econòmiques sostenibles i inclusives. 

A l'abril Francis Ghilès va ser convidat a participar en el fòrum Does Europe Matter? del Center for European Policy Studies (CEPS) en una sessió titulada “El veïnatge importa: repensar les relacions”. Ghilès va argumentar que no s'ha de descuidar la Mediterrània i que si la UE vol una política energètica comuna, pel que fa al gas, ha de tenir un marc de relacions més ambicions amb Líbia i Algèria . Una de les conclusions comunes d'ambdós debats és que el suport de la transició i la reforma a Tunísia hauria de ser una prioritat per a la UE. No només perquè el govern tunisià està obert a aquest suport, també perquè és un dels pocs casos en què la UE sí que té una gran capacitat d'incidència. I també perquè l'èxit de la transició tunisiana podria tenir repercussions positives per al conjunt de la regió.