Pol Morillas: “A dintre del Partit Conservador hi ha moltes visions diferents no només sobre el Brexit, sinó també sobre la retallada d’impostos i què fer amb Irlanda del Nord o Escòcia”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les diferències entre l’actual crisi institucional al Regne Unit i la que va posar fi al mandat de Theresa May el 2019: “Ara mateix s’ajunten a dintre del Partit Conservador moltes visions diferents no només sobre el Brexit sinó també sobre la retallada d’impostos, què fer amb Irlanda del Nord, Escòcia... És a dir, hi ha moltes línies de fractura i, per tant, no és tan clara la solució a la crisi actual com ho era llavors, que bàsicament va passar per, al cap de sis mesos que Theresa May va passar la moció de confiança, reemplaçar-la com a líder i trobar una alternativa en la forma de Boris Johnson. Ara mateix no està clar qui seria aquesta alternativa ni quin seria el gran debat de fons entre les diferents ales del Partit Conservador”.

Pol Morillas: “Johnson tiene muchísimos frentes abiertos internos que pueden ir desgastando eso que hoy el gobierno vende como una victoria”

Pol Morillas, director de CIDOB, analiza la moción de confianza a Boris Johnson: “Es grave porque si miramos precedentes históricos nunca ha habido un resultado tan negativo en estas circunstancias ante una moción de confianza y, sobre todo, hay distintas cuestiones encima de la agenda que pueden hacer peligrar todavía más esta inestabilidad de Johnson y su capacidad de controlar su grupo parlamentario: elecciones anticipadas en dos circunscripciones ahora en junio, su popularidad va a la baja, tenemos el problema generalizado sobre la negociación o no de un nuevo protocolo para Irlanda del Norte y la victoria del Sinn Féin en las recientes elecciones. Es decir, Johnson tiene muchísimos frentes abiertos internos que pueden, en los próximos meses, ir desgastando eso que hoy el gobierno vende como una victoria”.

Pol Morillas: “Hay toda una serie de crisis internas que Johnson ha tratado de tapar con su política exterior en medio de la guerra de Ucrania”

Pol Morillas, director de CIDOB, considera que la crisis institucional en el Reino Unido a raíz de la moción de confianza a Boris Johnson no está cerrada porque “tiene en el seno de su grupo parlamentario una gran división no solo sobre el asunto del Partygate, que es el que ha desencadenado toda la crisis, sino también sobre muchos asuntos abiertos que tienen falta de un liderazgo claro. Tenemos elecciones anticipadas en muy poco tiempo, en junio, tenemos una popularidad que va bajando en las encuestas de opinión, tenemos una crisis abierta sobre el protocolo con Irlanda del Norte, más aún tras la victoria del Sinn Féin, tenemos la cuestión de Escocia todavía sobre la mesa tras el Brexit con un posible nuevo referéndum. Es decir, hay toda una serie de crisis internas que Johnson ha tratado de tapar también con su política exterior en medio de la guerra de Ucrania, pero que difícilmente le auguran el futuro de estabilidad que él ha tratado de vender después del voto de ayer”.

Pol Morillas: “El que s’està demostrant amb la guerra d’Ucraïna és que la seguretat col·lectiva a Europa depèn de l’OTAN”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza el paper de l’OTAN per a la seguretat europea amb motiu del 40 aniversari de l’adhesió d’Espanya a aquesta organització internacional: “El que s’està demostrant amb la guerra d’Ucraïna és que la seguretat col·lectiva a Europa depèn de l’OTAN. Una OTAN que es reforça. Recordem que era una OTAN que, segons Macron fa un temps, estava en mort cerebral. A dia d’avui ningú parla d’una OTAN en mort cerebral sinó més aviat d’una OTAN reviscolada i amb molt més necessitat d’existir; i reforçada, amb Suècia i Finlàndia també demanant entrar. Per tant, com que se sap que l’OTAN és la garantia per molts Estats Membres de la Unió Europea i la defensa europea, malgrat els compromisos adquirits, va molt lentament, estem en una situació en que aquesta dependència existeix”.

Southern Europe needs a 'V4' equivalent

Pol Morillas, Director of CIDOB, publishes this op-ed together with the directors and presidents of several leading think thanks from southern Europe – Thomas Gomart (IFRI), Ferdinando Nelli Feroci (IAI), George Pagoulatos (ELIAMEP), Charles Powell (Real Instituto Elcano), and Nuno Severiano Texeira (IPRI – NOVA) – based on their joint publication on the role southern Europe should play after the pandemic and the war in Ukraine: “After a decade of crises whose impact was heavily felt on southern Europe, France, Greece, Italy, Portugal and Spain must realise that a common approach better serves their national interests than isolated efforts. To sustain a coherent approach, cooperation at their annual multilateral meetings must be reinforced and more systematic bilateral meetings should be arranged, forging common approaches and putting forward new policy proposals. As their vision is increasingly becoming the EU's mainstream, southern European member states should seek to translate growing relevance into greater impact through closer political coordination.”

Pol Morillas: “L’enviament d’armes a Ucraïna o Taiwan és molt diferent d’una intervenció directa dels Estats Units en aquests conflictes”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza la gira de Joe Biden a l’Àsia: “El que ha fet Biden és bàsicament equiparar dues situacions, és dir: de la mateixa manera que no hem permès la incursió de Rússia a Ucraïna i hem proveït a Ucraïna d’armes per defensar-se, tampoc permetríem una incursió de la Xina a Taiwan. Dit això, l’enviament d’armament que s’ha fet a Ucraïna, o que es porta fent recurrentment a Taiwan, és molt diferent de dir que els Estats Units intervindrien en cas d’incursió de la Xina a Taiwan, com tampoc han intervingut directament en el cas de la incursió de Rússia a Ucraïna, perquè el risc de la intervenció d’Estats Units és l’escalda, és a dir, internacionalitzar els conflictes, ja sigui el d’Ucraïna o el de Taiwan. Per tant, en aquesta ambivalència de les declaracions de Biden cal entendre, per una banda, el suport d’Estats Units a aquells territoris que limiten l’ascendència de les altres grans potències; però per altra, també mostra la cautela davant d’aquesta confrontació geopolítica a gran escala que significaria un conflicte amb Rússia o Xina”.

Europa després de la guerra

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les conseqüències de la guerra d’Ucraïna per a la Unió Europea en aquest article per a La Vanguardia: “Vivim en un ordre internacional que centrifuga les nostres creences. Abans de la guerra d’ Ucraïna crèiem que els conflictes del futur serien híbrids, amb l’ús de la desinformació, els ciberatacs o les migracions com a armes principals. Ucraïna és un conflicte clàssic per la sobirania i integritat territorial d’un Estat, i per al qual es fa servir la força militar. O, pitjor, un conflicte que combina el clàssic i l’híbrid per al propòsit bel·licista i revisionista del Kremlin.

Pol Morillas: “La invasió d'Ucraïna està reforçant la unitat occidental i l'OTAN”

Entrevista a Pol Morillas, director del CIDOB, quan es compleixen tres mesos de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna: “La primera gran contradicció és que no hi ha una victòria clara sobre el terreny. I la segona gran contradicció és que es reforça aquesta unitat occidental, es reforça també l’OTAN, precisament en un moment que es volia intentar debilitar-la mitjançant aquesta operació. Per tant, hi ha dos errors de càlcul molt grans en aquests tres mesos pel que fa a l’ofensiva de Rússia. Però això no vol dir que els costos de la guerra no estiguin sent altíssims i la reconstrucció serà també molt difícil”.

Pol Morillas: “És molt difícil que les sancions arribin al moll de l’os”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza la dependència energètica europea respecte a Rússia i els possibles efectes de les sancions arran de la invasió d’Ucraïna: “Aquesta fortalesa russa, que és debilitat per part nostra, ha estat instrumentalitzada des de sempre per Rússia. I, a més, amb una política alemanya fins abans de la guerra actual de fomentar aquesta dependència respecte a Rússia i aquests contactes amb el Kremlin a nivell d’interessos del sector del gas i demés. I això fa que sigui molt difícil que les sancions europees arribin a tocar el moll de l’os, que és la desconnexió del gas rus, per aquesta dependència i perquè té un cost a nivell social i a nivell econòmic per la pròpia Europa molt elevat. I, per això, ara mateix li està costant tant a Brussel·les fer un pas més en les sancions a Rússia”.

Pol Morillas: “El gran repte per Europa és no convertir-se en terreny de joc”

“El gran repte per a Europa és no convertir-se en terreny de joc. És a dir, al no tenir les pròpies capacitats desenvolupades, al dependre de tercers, d’Estats Units, amb capacitats militars i de defensa, i al ser utilitzada de manera recurrent per Rússia per fomentar divisions internes, que és allò al que es dedica Rússia en bona mesura pel que fa a les seves relacions amb Europa, el perill per a Europa és ser un terreny de joc dels interessos de les grans potències. I, per tant, d’aquí el que s’hagi de dotar amb capacitats pròpies”, afirma Pol Morillas, director del CIDOB. I afegeix: “En un món cooperatiu les relacions entre grans potències no tenen per què ser de conflicte constantment, poden ser de complementarietat. I, per tant, Europa el que té als seus deures, a la llista de coses a fer, és dotar-se de les capacitats que li permetin efectivament ser aquest poder complementari i jugar entorn a la seva manera d’entendre la cooperació internacional, l’ordre internacional, a favor d’un major enteniment entre les potències, probablement no tant en l’àmbit militar, però sí en el polític, sí en el comercial, sí en l’energètic, sí en el digital, que no són ni molt menys menystenibles”.

Pol Morillas: “Estamos viendo una reconfiguración de los esquemas de seguridad europea”

Entrevista a Pol Morillas, director de CIDOB, sobre la solicitud adhesión de Suecia y Finlandia a la OTAN: “Se dice mucho que son países neutrales, pero más bien se puede hablar de países no alineados, en el sentido de que no formaban parte de la estructura de seguridad militar que provee la OTAN. Lo que estamos viendo es una reconfiguración de los esquemas de seguridad europea, con un resurgimiento del poder de la OTAN en materia militar y de seguridad ante la afrenta que representa Rusia tras la invasión de Ucrania. Y también un cambio de culturas estratégicas en esos países, como Suecia y Finlandia, que eran no alineados, porque entienden que el peligro a la seguridad nacional es mucho mayor ahora, por la actitud de Rusia en la escena internacional. Por tanto, es un cálculo racional de qué conviene más, bajo qué paraguas conviene cobijarse, que es claramente la fuerza del artículo 5 del Tratado del Atlántico Norte, esta defensa colectiva, la que más conviene en estas circunstancias”.

El aumento en gasto militar de Finlandia y Suecia

“Ambos países han aumentado significativamente su gasto en defensa en los últimos tiempos”, afirma Pol Morillas, director de CIDOB. Y añade: “Estos países no son neutrales como tal, sino que, además de pertenecer a la UE hasta ahora y a la OTAN en el futuro, han participado de operaciones conjuntas con la OTAN y han alineado sus sistemas de defensa y sus ejércitos a los estándares de los Aliados”.

Què pot passar si Finlàndia i Suècia entren a l'OTAN?

“Rússia sap que la seva frontera d'atac és l'OTAN. Precisament és l'existència de l'OTAN el que ha fet posar el fre a Putin”, afirma Morillas, director del CIDOB. “Aquests països han conclòs que és l'única aliança que els pot protegir davant d'una amenaça tan severa”, assevera.

Pol Morillas: “Com més llarga sigui la guerra, més divisions podrà generar Putin dins de la resposta europea”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els possibles escenaris de futur sobre la guerra d’Ucraïna: “Probablement l’escenari de la guerra a llarg termini és en bona part una realitat constatable perquè no hi ha avançament per part de Rússia, però tampoc hi ha una capacitat d’Ucraïna de revertir totalment l’ofensiva. I també perquè, no ho oblidem, com més llarga sigui la guerra, més divisions podrà generar Putin en la resposta occidental, en la resposta dels Estats Units, però també sobretot de la Unió Europea. Aquest és l’escenari en que estem ara mateix”.

Pol Morillas: “Si la voluntat de Putin era allunyar les fronteres de l’OTAN, resulta que les apropa molt més a Rússia perquè ha iniciat aquesta guerra a Ucraïna”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els efectes de la invasió d’Ucraïna sobre l’ordre de seguretat europeu i la possible entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN: “Si la voluntat de Putin era allunyar les fronteres de l’OTAN, resulta que les apropa molt més, i les apropa molt més a Rússia perquè ha iniciat aquesta guerra a Ucraïna que està desestabilitzant l’ordre de seguretat europeu i la posició tradicional d’actors que no formaven part de l’OTAN, com Finlàndia i Suècia, que s’estan plantejant que per la seva seguretat nacional és important fer aquest pas. El que és important també, en el cas de Finlàndia per exemple, és que l’opinió pública, que tradicionalment estava molt dividida respecte aquesta qüestió, ha fet un canvi absolut de la seva percepció, i avui dona una majoria clara a les enquestes favorable a l’entrada a l’OTAN. I també el govern, que és qui ho està iniciant, amb el Partit Socialdemòcrata, però també l’oposició. Per tant, el que estem veient arran de la guerra d’Ucraïna és aquesta re-configuració de la seguretat europea i de les aliances europees davant d’una guerra que sembla que va per llarg”.

Pol Morillas: “Cal veure quant durarà la unitat d’Europa a la guerra d’Ucraïna”

Entrevista a Pol Morillas, director del CIDOB, sobre els efectes de la guerra d’Ucraïna a la UE: “Ara mateix el que es preveu és una guerra llarga i de desgast per part del regim de Putin que evidentment tindrà uns efectes molt importants per a Europa. Primer per la qüestió energètica, i en particular per a certs països de la Unió Europea, del centre, del nord i de l’est, que importen bona part de la seva energia des de Rússia, i que per tant les seves economies depenen en bona part d’aquestes importacions d’energia i també dels vincles comercials que tenen amb Rússia. Aquest pot ser un element de desgast no només pel que fa a les conseqüències de la guerra, sinó per les conseqüències socioeconòmiques entre els europeus. I, per tant, el que cal veure és quant temps aquesta unitat que ha caracteritzat la resposta europea fins ara es pot mantenir entre els líders europeus, entre els estats europeus, tenint en compte que quan més temps passi de guerra, sense perdre de vista que les principals conseqüències són a Ucraïna, doncs més possibilitats hi ha que les divisions entre europeus augmentin”.

Pol Morillas: “Hi ha un descontentament molt gran amb part d’aquests votants que han anat a votar a Le Pen”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza el resultat de Marine Le Pen a les presidencials franceses: “Hi ha un descontentament molt gran amb part d’aquests votants que han anat a votar a Le Pen, i aquest descontentament ve de molts àmbits ideològics diferents, de moltes circumstàncies territorials diferents, de molts elements que en un sistema que en la segona volta et deixa votar només entre dos candidats, o s’expressa d’acord al mal menor de la continuïtat, en aquest cas del president Macron, o s’expressa entorn a un sentiment de cabreig que es considera que Le Pen representa millor, i que pot fer un tomb al sistema. I això és el que ens representa aquest sistema tan particular que és el de les dues voltes de les presidencials franceses”.

Pol Morillas: “El vot anti-establishment s’ha reforçat a la França rural o post-industrial, mentre que els nuclis urbans han estat més favorables a Macron i a les forces més progressistes ”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els resultats de les eleccions presidencials franceses per a la Unió Europea: “Hi ha generalment bastanta correlació entre els nuclis urbans, que han estat clarament més favorables a Macron i a les forces més progressistes, mentre que la França més despoblada, la França rural o la França post-industrial dels antics colls blaus, que han anat perdent capacitat d’evolució a la seva feina i socialment, doncs allà s’ha reforçat el vot anti-establishment, el vot d’extrema dreta o també moltes vegades el vot de Melénchon a la primera volta”.

Eleccions presidencials a França: els resultats

Le Pen ha aconseguit articular un discurs que es preocupa de temes molt socioeconòmics, propis de l’esquerra tradicional. Els temes en els que normalment es mou millor el populisme d’extrema dreta són els identitaris -immigració, antieuropeisme, antiglobalització-, però aquest cop el registre ha estat clarament socioeconòmic. Això demostra que les fractures a la societat francesa continuen existint” Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els resultats de la segona volta de les eleccions presidencials franceses.

Duelo Macron – Le Pen

“Durante la campaña se han tratado una serie de temas -poder adquisitivo, precio de la energía, guerra de Ucrania- que van a seguir marcando a largo plazo la política francesa” Pol Morillas, director de CIDOB, analiza los resultados de las elecciones presidenciales franceses.

Pol Morillas: “El populisme no només es construeix sobre elements sentimentals, sinó que es construeix sobre realitats materials molt clares”

Pol Morillas, director del CIDOB, reflexiona sobre les claus de la segona volta de les eleccions presidencials a França: “Marine Le Pen ha fet una campanya molt centrada en la pèrdua de poder adquisitiu dels francesos, aquells que senten que la seva situació socioeconòmica i de prosperitat i de promoció en la seva vida personal està en declivi, i per tant està capitalitzant sobre un element molt material, com és l’estat de vida dels francesos. I això és el que, independentment del que passi el diumenge, és un mal endèmic, és un mal que continuarà molt present a la societat francesa i del qual s’ha de prendre nota respecte a quan parlem de la influència del populisme. El populisme no només es construeix sobre discursos inventats, històries, tornar al passat, elements sentimentals; sinó que es construeix sobre realitats materials molt clares: preu dels carburants, preu del cost de la vida, inflació, preu dels aliments... i que tot això continuarà molt present a la societat francesa”.

Pol Morillas: “L'agenda europea depèn molt del que passi a la segona volta a França”

Entrevista a Pol Morillas, director del CIDOB, sobre les conseqüències de les eleccions presidencials franceses per a la Unió Europea: “En un context europeu marcat per la guerra, per la recuperació postpandèmia i per totes les reformes que cal fer en clau fiscal o d'immigració, per molt que tinguis un govern alemany més reformista i europeista que el de Merkel i per molt que tinguis António Costa a Portugal, Mario Draghi a Itàlia i Sánchez a Espanya, sense França és molt difícil fer cap d'aquestes reformes. Així doncs, l'agenda europea depèn molt del que passi en aquesta segona volta. Si guanya Macron, pot ser una finestra d'oportunitat per a l'Europa postpandèmia: amb l'endeutament conjunt, amb la renegociació de les normes fiscals i amb la unitat de la UE davant el conflicte d'Ucraïna que veiem ara (amb l'única excepció d'Orbán). Però amb Le Pen fent pinça amb [el primer ministre hongarès, Viktor] Orbán, tornaria el discurs de les forces contràries al projecte europeu”.

Marine Le Pen té opcions reals de presidir França?

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses: “Ha estat un vot de descontent, clarament, i un vot d’estar fart amb la manera com van les coses, si més no com es perceben que van les coses, que aquesta diferència moltes vegades és important. En tot cas el que hem de mirar és el fenomen Le Pen no sols en base a com ha evolucionat el seu discurs i la projecció que ha fet d’ella mateixa com una figura més de centre, també perquè Zemmour li feia més fàcil ser més de centre; sinó també mirar el seu programa, que continua sent molt anti-immigració, continua sent molt de l’extrema dreta tradicional i, per tant, una presidència de Le Pen aniria en aquesta direcció anti-europea i anti tot allò que representa en bona mesura representa Macron també. I no és només la qüestió identitària. A diferència de l’extrema dreta recentment, que ha jugat sobretot en pla identitari, en pla anti-immigració, en aquesta campanya ella ha jugat sobre els aspectes socioeconòmics que expressen el creixement de l’extrema dreta també, que són dos vasos comunicants: qüestions identitàries, qüestions socioeconòmiques. I en aquesta ocasió ha estat clarament pujada dels preus, inflació, poder adquisitiu, rendes baixes, etc. Per tant, ha sigut l’extrema dreta amb discurs d’esquerra”.

Pol Morillas: “A llarg termini s’espera que les sancions vagin minant la confiança de la ciutadania en el Kremlin”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els efectes de les sancions sobre el Kremlin: “A llarg termini s’espera que les sancions vagin minant la confiança de la ciutadania en el règim i, entre tant, aparegui algun general, alguna força propera al Kremlin, que vegi que la deriva actual és insostenible i, per tant, faci de contrapès a Putin, però això seria a llarg o mig termini en el millor dels casos. En el curt termini, el que veiem és l’afectació d’aquestes sancions en segments cada cop més amplis de la població russa i, per tant, augment del descontentament, però també del nacionalisme davant d’una confrontació”.

La gran victòria d’Orbán fa presagiar més conflictes amb Brussel·les

En relació amb el conflicte a Ucraïna, Pol Morillas, director del CIDOB, afirma que “no queda clar si Orbán tot sol podria resistir la pressió i bloquejar noves sancions en el clima actual. Probablement demanarà a canvi el desbloqueig dels fons de recuperació , tot un repte per a Brussel·les”. I afegeix que: “El dany a l’eix il·liberal Varsòvia-Budapest dependrà de quant de temps durarà la guerra i com s'acabarà”.

Pol Morillas: “Moltes de les decisions de política exterior que Trump va prendre encara no s’han pogut, o no s’han volgut, revertir”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza l’impacte del llegat de Trump en matèria de política exterior davant del conflicte a Ucraïna: “Moltes de les decisions de política exterior que Trump va prendre encara no s’han pogut, o no s’han volgut tampoc, revertir. És el cas també de les negociacions amb Iran sobre el pacte nuclear, que ell va trencar i que, per tant, vam fer un pas enrere en la possibilitat d’acord. Ara la Unió Europea ho està intentat reprendre. Però precisament també degut a la guerra d’Ucraïna, tots els conflictes internacionals es llegeixen en clau de l’afectació del conflicte. Per tant, la dinàmica que Trump va generar en l’ordre internacional de rivalitats entre grans països i la impossibilitat de pensar en acords comuns en un marc d’avançar en els bens públics globals, en qüestions com el clima, tot això no es sana en 4 anys, i encara menys amb la possibilitat que Trump, o una persona similar, pugui ser el proper president. Per tant, el mal que fan aquest tipus de discursos i la retirada d’aquests acords va molt més enllà”.

El resurgimiento: la política global después de la pandemia

Pol Morillas, director de CIDOB, analiza el impacto de la Covid-19 en las Relaciones Internacionales en este artículo para la versión en español de Le Grand Continent, donde recoge las principales ideas presentadas por especialistas de alto nivel provenientes de todo el mundo en el documental de CIDOB Bouncing Back. World Politics after the Pandemic: “La Covid-19 ha acentuado el momento de transición que sacude el orden internacional y, por tanto, lo que está en juego hoy es la negociación de las normas que lo deben regir, la distribución del poder, y el acceso a los recursos. Este es, sin duda, un escenario complejo, en el cual las decisiones políticas que se tomen adquirirán una trascendencia máxima”.

Pol Morillas: “No hi ha certesa de la sinceritat de Rússia en les negociacions”

Entrevista a Pol Morillas, director del CIDOB: “Encara estem en una fase prèvia del que podria ser l’èxit de les negociacions. Primer, perquè no hi ha certesa de la sinceritat de Rússia en aquestes negociacions. És a dir, fins a quin punt no és una cortina de fum per continuar escalant sobre el terreny. I, per altra banda, perquè Zelenski ha donat garanties de no entrar a l’OTAN, però demana a canvi algunes qüestions: demana seguretat per al seu país i reclama integritat territorial i sabem que hi ha com a mínim dues regions que estan en mans russes ara mateix”.

Pol Morillas: “La guerra a Ucraïna va evolucionant cap a una guerra sense fi, on els incentius per la negociació encara no es veuen”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza el desenvolupament de la guerra a Ucraïna: “La guerra acaba evolucionant cap al que potencialment és més preocupant, que és una guerra sense fi, una guerra on els incentius per la negociació entre Rússia i Ucraïna encara no es veuen, encara totes dues parts veuen que o bé poden resistir o bé poden continuar amb els seus atacs, amb unes conseqüències humanitàries que aniran en augment en matèria de refugiats i en matèria de destrucció del país. I el que és més preocupant, i també veurem al Consell Europeu de dijous i divendres: la possibilitat que es comenci a fracturar aquesta unitat d’acció que ha caracteritzat la primera resposta a la invasió de Rússia, i que passa per les dificultats i les conseqüències econòmiques que té aquesta guerra i que té la política de les sancions també cap als europeus, que es veuen molt més afectats que els americans”.

Un mes de la invasió d’Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza el desenvolupament del conflicte un mes després de la invasió d’Ucraïna i apunta els possibles resultats de la cimera de l’OTAN: “Un reforç de la presència i dels armaments i les tropes a la frontera amb Ucraïna, el que és per si mateix una contradicció respecte al que Putin esperava. És a dir, esperava debilitar l’OTAN i el que s’ha trobat és una OTAN reforçada, i s’ha trobat també una OTAN que va cada cop més cap a les fronteres de Rússia. I això també és considerat com un casus belli més exagerat. Estem en aquesta lògica en la que allò que volia Putin no es compleix, l’OTAN es reforça i al reforçar-se crea major inseguretat, a ulls de Putin”.

Pol Morillas: “Amb Ucraïna, la UE ha creat resiliència”

Entrevista a Pol Morillas, director del CIDOB, sobre l’evolució de la UE davant les diferents crisis que ha experimentat en els darrers 15 anys –econòmica, dels refugiats, el Brexit, el coronavirus – i en particular en relació amb la guerra d’Ucraïna: “L’europea ha estat una resposta bastant ambiciosa i unitària, que ha trencat un tabú amb l’enviament d’armes a Ucraïna i l’adopció d’un paquet de sancions molt coordinat. Dit això, quant de temps aguantarà aquesta unitat? Quant trigaran a sortir veus que advocaran per una relació més propera amb Rússia i veus que defensaran una línia dura?”

Pol Morillas: “Poso en entredit la irracionalitat de Putin i de la invasió. Es fa perquè considera que estan en el moment oportú per fer-la. Hi ha tot un càlcul racional”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els motius que han portat Putin a envair Ucraïna en aquest moment: “El que està clar és que no li ha sortit bé, o tal com ell preveia que li sortiria, això és evident. Però que la invasió és irracional no. La invasió es produeix perquè considera que és un moment oportú, perquè Europa depèn del gas rus, perquè considera que els xinesos estan mirant cap a una altra banda i que, per tant, potser hi ha certa capacitat d’acció en aquest moment. considera també que hi ha tota una campanya de ciberatacs i de desinformació que ha anat quallant a l’opinió pública russa, considera també que Occident està en declivi, perquè hi havia Trump a la Casa Blanca i perquè els europeus estem dividits... És a dir, hi ha tot un càlcul racional de per què es fa en aquest moment”.

Les claus del conflicte d’Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza la resposta de la UE al conflicte i les negociacions en curs entre els governs de Rússia i Ucraïna: “És important que la via diplomàtica segueixi oberta malgrat que estigui donant molts pocs resultats ara mateix, i sobretot dona molts pocs resultats perquè Rússia encara continua en un tàctica de fustigació i, ara ja podem parlar després del bombardeig de l’hospital, de crims de guerra contra Ucraïna. Per tant, Rússia és la primera que impedeix l’avanç d’aquestes negociacions, però això no vol dir que no sigui necessari insistir en aquesta via diplomàtica mentre el conflicte continuï tan obert perquè la solució, quan s’hi arribi, tot i que pugui passar un temps encara malauradament, haurà de ser una solució que passi per la diplomàcia i per l’acord, la qüestió és en quin estat arribarà Ucraïna a aquesta negociació”.

Pol Morillas: “El pitjor que ens podríem trobar és un ordre internacional configurat en esferes d’influència”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els efectes del conflicte d’Ucraïna sobre la geopolítica global: “El pitjor que podria passar, de tot aquest escenari geopolític internacional, és que Europa fos el terreny de joc entre Rússia i el que considera el seu espai d’interès vital, del qual forma part Ucraïna, per una banda; i Europa, i en particular alguns membres de la UE i de l’OTAN, que es veuen amenaçat per aquesta assertivitat russa. I que, mentrestant, Estats Untis sap que tota distracció a Europa és potencialment negativa pel continent però que li permet mantenir el seu focus d’atenció cap al principal repte, que és Xina, i així ho porten dient diversos presidents. I, per altra part, Xina pensi que tot el que tingui a veure amb una situació d’inseguretat lluny del seu espai d’influència, que és l’Indo-Pacífic, també el beneficiarà. Per tant, el pitjor que ens podríem tornar a trobar és amb un ordre internacional configurat entorn a esferes d’influència, en el qual Xina manté la seva, Estats Units manté el seu poder i Europa és terreny de joc. I aquesta és malauradament una de les conseqüències geopolítiques amb la que ens estem trobant arran d’aquest conflicte”.

La dimensió internacional de la guerra a Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, reflexiona sobre de quina manera la Unió Europea i l’OTAN poden recolzar Ucraïna sense escalar el conflicte: “L’asimetria del conflicte no s’altera amb l’enviament d’armes a Ucraïna, perquè hi ha una potència militar amb una gran capacitat de destruir un país, i això continua sent així, i això Ucraïna difícilment ho pot contrarestar. Ara, la pregunta és què fem? Què fem en el moment en què aquell país que ha estat envaït demana suport internacional? Demana suport internacional no només en clau d’allò que no es podrà fer mai, que és la zona d’exclusió aèria, perquè suposaria una escalada del conflicte que ningú vol, començant pels Estats Units: és el dret a defensar-se. I aquesta és una qüestió molt difícil de distingir i d’assegurar. El dret a defensar-se existeix, perquè ets l’agredit, però per altra banda tampoc vols escalar el conflicte. Els ucraïnesos són els primers que demanen aquest enviament d’armes i aquest dret a defensar-se, per tant per mi la pregunta és: què fem si no fem això?”

Invasión de Ucrania

Pol Morillas, director de CIDOB, analiza las claves del conflicto de Ucrania y la respuesta europea: “Las sanciones, a diferencia de ejercicios anteriores, son muy ambiciosas y son coordinadas a nivel internacional, y eso las hace mucho más efectivas. Efectivas en Rusia, con unos costes para su economía y para el estado de la bolsa. También, por supuesto, tienen consecuencias para nosotros, para los países que comerciamos con Rusia a nivel de energía u otros elementos comerciales. Pero lo que hay que preguntarse es cuál sería el coste de las no sanciones. Es decir, si no hubiéramos interpuesto estas sanciones estaríamos básicamente con un ataque sin ningún coste y sin ninguna capacidad de ser frenado por la comunidad internacional”.

L'anàlisi de la guerra d'Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, reflexiona sobre per què Rússia ha decidit envair Ucraïna ara: “Putin ha instrumentalitzat molt bé el moment de la seva invasió: un moment en què la dependència del gas encara és alta, un moment en què semblava que Estats Units miraven cap a una altra banda, un moment en què Europa s’assumia que estaria dividida... Hem fet coses bé, però realment hem infravalorat la possibilitat de conflicte greu, i ara estem en aquesta situació de greu conflicte armat, i amb unes perspectives sobre el terreny que no es paren al Donbass, com crèiem, no es paren allà on Putin deia al principi que es pararien”.

Europa responde

Pol Morillas, director de CIDOB, reflexiona sobre cómo la agresión militar contra Ucrania ha unido a Europa como ninguna otra crisis internacional anterior: “Quizá la Europa geopolítica era un objetivo al que no faltaba discurso, sino acción.

¿Qué precio pagará Putin por la invasión de Ucrania?

Pol Morillas, director de CIDOB, analiza el avance del conflicto en Ucrania: “Lo que está claro es que no es el escenario que quería Putin para esta guerra. El escenario de Putin era una victoria rápida y aclaparadora, era una división de los aliados, una falta de apoyo a Ucrania, y todo esto no se está dando. Junto con, efectivamente, mayores protestas internas, gran desestabilización de la economía y efecto inmediato de las sanciones, cosa que también se puso en entredicho con el primer paquete, y por lo tanto la situación no es nada óptima. Hay abierto una canal de negociación que, por el momento, por supuesto, no está dando resultados porque la ofensiva continúa en Ucrania, y eso es lo que Putin quizás va a tomar en consideración si la intervención se alarga y si la guerra pasa a ser un conflicto de inestabilidad creciente”.

Ofensiva en Kiev: “Putin se basa en una estrategia obsesiva de aniquilar a Ucrania”

Entrevista a Pol Morillas, director de CIDOB, sobre la invasión rusa de Ucrania: “La opción de una ocupación total va tomando cuerpo. Al principio se pensaba que la opción de quedarse en el Donbass, controlarlo, desestabilizar a Ucrania desde ahí debería ser la racional pero ya no lo es. De ahí la lógica de la gradualidad de las sanciones europeas. Ahora todo parece indicar que el objetivo va más allá y si nos fijamos en las declaraciones del Kremlin la invasión plena, el derrocamiento del gobierno y el condicionamiento total de la existencia de Ucrania como nación soberana pasa a ser una posibilidad real. Solo sabe Putin hasta dónde quiere llegar”.

El Govern crea un comité técnico para coordinar la ayuda a ciudadanos y empresas tras el ataque a Ucrania

En la primera reunión este viernes del comité técnico, que ha encabezado el presidente de la Generalitat Pere Aragonès, se ha analizado el informe de la situación elaborado por el CIDOB y se ha abordado la “preocupante situación humanitaria” que se puede derivar del conflicto y la respuesta que se puede dar desde Catalunya. La reunión ha contado con la participación del director de CIDOB Pol Morillas y de las investigadoras Carme Colomina y Carmen Claudín.

La invasió russa d’Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les derivades internacionals del conflicte a Ucraïna: “Fins avui les declaracions d’Estats Units i de la Unió Europea en el si de l’OTAN eren que no s’entraria amb botes sobre el terreny per part dels aliats a Ucraïna, precisament per la constitució d’aquest conflicte, perquè en el fons estem parlant, si tenim al Regne Unit, França, Estats Units i Rússia, de potències nuclears. Per tant, estem parlant d’un conflicte que no és un conflicte menor sinó que té unes transcendències per la seguretat europea en primera instància, però també per la seguretat internacional majors. En un moment en què Putin i el Kremlin també intenten un acostament a Xina per contrarestar el pes d’Occident en l’ordre internacional. És a dir, aquí estem parlant d’un conflicte que, a nivell de política internacional, és altament escalable i perillós, en funció de quines siguin les posicions dels diferents estats”.

Guerra en Ucrania: el primer análisis

Pol Morillas, director de CIDOB, reflexiona sobre el impacto internacional de la invasión de Ucrania: “Vuelve a situar la seguridad internacional en el marco europeo y en un marco más clásico cuando llevábamos tiempo diciendo que le mundo giraba hacia el Indo-Pacífico y a la rivalidad China-Estados Unidos. Esto añade otra ecuación que es la más tradicional: Europa y la Alianza Transatlántica ante esas vulneraciones del orden internacional que están sucediendo a raíz de la intervención de Rusia. Por lo tanto, en cierta medida se consolida lo que ya sabemos que se está consolidando en los últimos tiempos, que es un mundo muy multipolar, donde hay muchas potencias que luchan en base a sus esferas de influencia y a su capacidad para determinar el orden internacional. Por tanto, Europa vuelve a cobrar importancia, la cuestión es si será capaz de, ante un temido eje entre Rusia y China, contrarrestar ese revisionismo de las potencias no-occidentales que lo vienen llevando a cabo en los últimos años”.

“Estem davant d'un exercici de poder del Kremlin brutal i sense precedents”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza la invasió d’Ucraïna per part de Rússia: “Estem davant d’un escenari d’incursió del país, amb bombardejos a diferents punts clau de la zona. Estem, per tant, davant d’una possible catàstrofe a nivell humà i també estem davant d’una reivindicació del que Putin no havia amagat indirectament. Crèiem que seria un moviment racional el que faria i no, estem davant d’un exercici del poder per part del Kremlin absolutament brutal i sense precedents en la històrica recent a nivell europeu. Per tant, el que cal ara és molta determinació davant del que realment és una agressió constant de Rússia a Ucraïna, i que ha anat fins aquelles instàncies que molts pensàvem que no arribaria, que és una invasió clàssica i una voluntat de fins i tot potser derrocar el govern i totes les estructures de l’estat ucraïnès per controlar totalment aquest país”.

“És una ofensiva militar en tota regla”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza la última hora a Ucraïna: “No es podia descartar cap escenari. Efectivament, el pitjor escenari és el que s’ha acabat consolidant i el que ha acabat dependent de Putin, del Kremlin, i com a últim recurs a una guerra que a més jo havia dit que no tindria tantes connotacions convencionals, però que ho està acabant tenint. Evidentment, es deu a una acumulació d’alertes i que els Estats Units havien llegit en primera instància de manera correcta i havien posat sobre la taula les possibilitats reals que això significava, però que en la resposta gradual fins a les últimes sancions s’esperava que la racionalitat s’imposaria per part de Putin. No ha estat el cas, és una ofensiva militar en tota regla i és un perill evidentment a la seguretat en continent europeu i una situació inaudita des de fa molts anys”.

Invasión de Ucrania

Pol Morillas, director de CIDOB, reflexiona sobre las implicaciones de la invasión rusa de Ucrania para el resto del continente europeo: “Creo que los europeos contaban con una cierta racionalidad de lo que acarrearían las acciones del Kremlin en materia de sanciones inauditas, por su fortaleza, de concertación de acción conjunta entre los aliados. Y que, por tanto, bajo una lógica racional de toma de decisiones en seguridad internacional, uno tampoco expone a su propio país ante una inminente desconexión del orden internacional. Y eso es lo que creo que en una lógica de matización del uso de la fuerza, que al fin y al cabo es lo que se procura en el orden internacional, tiene sentido. Lo que pasa es que ahora hemos entrado en un escenario muy distinto donde todas las advertencias que veníamos viendo desde el Kremlin en cuanto a su violencia en la manera de actuar hacia Ucrania se están cumpliendo, y eso debe de hacer reaccionar y pensar en clave mucho más asertiva”.

Les conseqüències de la invasió d’Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, reflexiona sobre les possibles conseqüències de la invasió russa per a Ucraïna: “Hi ha dues vies possibles. Una via seria prendre el control absolut del país, com per altra banda ja el té a Bielorrússia amb Lukashenko, i per tant instaurar un govern aliat i que tingui control absolut sobre l’exèrcit per part de Rússia i que acabi portant a Ucraïna a ser un satèl·lit de Rússia, aquesta és l’opció mes dràstica. L’altra opció es que vulgui recuperar no només les dues repúbliques autoproclamades de Donetsk i Lugansk, sinó que vagi cap a l’ocupació de tota la regió del Donbass, de la mateixa manera que en 2014 va ocupar efectivament Crimea. Això voldria dir el desmembrament d’Ucraïna com a país, en si mateix”.

Ofensiva russa a Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les motivacions del Kremlin darrere de la invasió d’UcraÏna: “Ara mateix no sabem fins on vol arribar l’ofensiva de Putin, el que sí que veiem és que hi ha una escalada constant i que cada vegada els motius per a la racionalitat són més impensables. Estem davant d’una mentalitat imperialista per part del Kremlin i que té unes conseqüències en vides humanes i en catàstrofe humanitària i també evidentment d’inestabilitat econòmica molt altes”.

“La escalada podría frenar si Putin tuviera bastante con la anexión del Donbás”

Entrevista Pol Morillas, director de CIDOB, sobre la situación en Ucrania: Yo creo que hay dos escenarios posibles si estamos hablando del futuro inmediato. El escenario 1 es el escenario de la anexión del Donbás completo como territorio adscrito a Rusia, como Crimea lo fue en 2014 y, por lo tanto, la pérdida de control y de integridad territorial de Ucrania respecto de estas dos regiones. Crimea ya lo es, y ahora lo será el Donbás, y que esto sea suficiente para garantizar aquello que Putin veía como su primer objetivo, es decir, que si Ucrania nunca quería votar una resolución a favor de la OTAN en su Parlamento, esta región se lo impediría. Si esto es suficiente para Putin aquí se puede frenar la escalada, pero esto sería la racionalidad, y hasta ahora no ha sido muy racional. La irracionalidad que parece que es la que está predominando en buena parte de las decisiones que toma Putin es la invasión de Ucrania en clave de gobierno amigo y, por lo tanto, el derrocamiento del gobierno y del ejército”.

“Putin es un líder cada vez más autoritario y ofuscado por su propia narrativa”

Entrevista a Pol Morillas, director de CIDOB, sobre la ofensiva rusa en Ucrania: “En la medida en que Rusia pretende hacer revivir en cierto sentido la lógica del pacto de Varsovia, hay países miembros de la UE y de la OTAN que consideran que esto ya va con ellos y que es una cuestión de seguridad colectiva a nivel de la alianza atlántica. Países de Europa central y oriental consideran que Rusia amenaza su integridad, no directamente con lo que ocurre en Ucrania, pero sí en la estrategia de desestabilización del Kremlin. Aunque no se pueda invocar el artículo 5 de la OTAN [ayuda mutua de los países de la alianza frente a un ataque contra uno de ellos] porque Ucrania no es miembro, estos países sí invocan el artículo 4 del Tratado de Washington, que se activa cuando uno de los países miembros se siente amenazado. La actuación de Rusia está reforzando el papel de la OTAN”.

Darrera hora a Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les implicacions de la decisió de Putin de reconèixer la independència de Donetsk i Lugansk: “Es consolida una presa de territori ucraïnès per part de Russia com ho va fer a Crimea al 2014, va desmembrant la integritat territorial d’Ucraïna, va atemptant contra la sobirania del país perquè considera que no existeix com a tal, que és una invenció imposada per Occident i que no respon a la realitat de Rússia i Ucraïna com un sol poble, com va dir en el seu discurs de fa un parell de dies. El dubte és si aquest és un element de pressió més cap a una posterior entrada a Kiev i invasió d’Ucraïna amb tota regla, que és encara una probabilitat real però molt costosa, o si és una manera de consolidar allò que a Rússia li agrada tenir en el seu voltant, que són conflictes congelats, guerres híbrides, de cara a augmentar la centralitat de Rússia en el que el Kremlin considera, i Putin en particular, el seu espai d’interès vital”.

Putin reconeix les repúbliques separatistes

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza la decisió de Putin de reconèixer la independència de les repúbliques de Donetsk i Lugansk, a la regió ucraïnesa del Donbass: “Putin es debat entre seguir mantenint la seva ambigüitat estratègica o escalar definitivament el conflicte a Ucraïna. Ahir va anunciar que reconeixerà les repúbliques separatistes de l’est del país. De l’augment de la bel·ligerància del Kremlin se’n desprenen tres conclusions inicials. Primer, augmenten les possibilitats d’una invasió a Ucraïna i la repetició d’un episodi com el de Crimea, quan l’annexió de part del territori del país significà atemptar contra la seva integritat territorial i sobirania. Segon, Rússia s’enfronta a un paquet de sancions sense precedents, que tot indica que seran coordinades entre tots els socis occidentals i d’abast molt superior a les imposades fins ara. I tercer, els esforços diplomàtics de Macron, que passaven per una cimera entre Putin i Biden, tornen a topar amb la intransigència, la desestabilització i el revisionisme del Kremlin. En el fons, Putin vol marcar les pautes del joc i determinar el futur de la seguretat europea. Entre tant, però, les possibilitats de conflicte obert augmenten”.

Putin dóna per trencats els acords de pau de Minsk

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les aspiracions de revisionistes de Putin en relació amb el conflicte a Ucraïna: “En un context de pèrdua d’influència d’Occident, inclòs de gran qüestionament dels valors d’Occident; en un moment d’un nou govern a Alemanya que també canvia la seva posició respecte al govern anterior i es llegeix d’una manera més dèbil; en un moment de gran dependència energètica; i en un moment d’auge d’altres potències i d’aquesta aliança pretesa i que no és fàcil de consolidar entre la Rússia i la Xina... El que hi ha és un qüestionament de l’ordre internacional, i això fa que Putin, amb la seva política revisionista i amb la seva voluntat de desmembrar Occident o, si més no, que Occident actuï per separat, fa també que creixi un escenari de seguretat que crèiem oblidat, que és l’escenari de seguretat europea. Ens fixàvem amb Àsia, semblava que allà estava tot el que havia de passar en el present i futur de les relacions internacionals, i ara tornem a Europa, que és terreny clàssic de les relacions internacionals”.

Darrera hora a Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les noves formes de conflicte arran de les tensions entre Rússia i Ucraïna: “La guerra no és la guerra tradicional, no és la invasió de tancs. l’ocupació dels edificis principals i la instal·lació d’un govern amic. No és la guerra d’abans amb forces tradicionals, és també una guerra d’ús d’eines novedoses que li permet la ciberseguretat i els ciberatacs, que li permet la desinformació, i això Rússia – no només a Ucraïna en aquesta crisi més recent – fa temps que ho utilitza i els ciberatacs de Rússia arreu del món han anat en augment. Evidentment, és difícil d’establir el vincle directe entre el Kremlin i el ciberatac, però evidentment hi ha una connivència si més no, o hi ha una sèrie d’actors que produeixen aquests ciberatacs amb l’acceptació tàcita del Kremlin i de Putin. Per tant, és un exemple més d’aquesta desestabilització permanent i d’aquesta voluntat d’incidir en la política internacional com agent desestabilitzador”.

Tres niveles de incertidumbre

Pol Morillas, director de CIDOB, reflexiona sobre la incertidumbre actual en el sistema internacional a partir de los tres niveles de análisis de Kenneth Waltz – el individual, el estatal y el sistemico –, en este artículo para El País: “En su célebre El hombre, el Estado y la guerra de 1959, Kenneth Waltz estableció tres niveles de análisis para entender las causas de los conflictos internacionales.

Do the Europeans Trust France?

Pol Morillas, director of CIDOB, analyses France’s role in EU foreign policy and transatlantic relations in the last entry of Judy Asks blog: “Macron’s grandiloquent diplomacy and strategic enterprises often face material circumstances and harsh realities. Not so long ago, he declared NATO “brain-dead”. Ahead of the adoption of a new strategic concept that should modernize the Alliance’s purpose and strategic thinking, territorial rivalries and the conflict in Ukraine bring the Alliance back to its confrontation with the original enemy. When all Europeans were asked to push Macron’s reset button toward Russia, the Kremlin strengthened its revisionist policies and built up a military presence in the EU’s eastern neighborhood. So, it is perhaps not Macron’s ambition in EU foreign policy that troubles many member states and institutions, but his pompous ambitions in highly divisive and complex theaters. Some fear that European sovereignty will eventually be about benefiting France’s share of power and capabilities in the EU. Central and Eastern Europeans and the Baltics fear distancing from the United States because a more French EU would never be able to replace Washington’s clout. And Southern Europeans blame France for going it alone when more joint positions could be forged. Pro-integration Europeans acknowledge that France will never cease to be the indispensable partner for a more global EU, both diplomatically and in terms of capabilities. Albeit reluctantly, France also knows that it cannot go it alone or lead the EU in which the United States remains the only protector of the European security architecture.”

Reunions diplomàtiques davant la crisi d’Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza el caràcter multidimensional del conflicte a Ucraïna: “A mesura que hem anat avançant i que la diplomàcia, en paral·lel, s’ha mantingut, hem vist com és una crisi energètica, és una crisi geopolítica per la consecució del gas, és una crisi de transició energètica – és a dir, també de com aconseguim anar avançant cap a energies més renovables mentre seguim amb una gran dependència del gas rus –, i és una crisi també política als països que tenen visions molt diferents, els països europeus sobretot, que tenen visions molt diferents sobre com tractar amb Rússia: com un potencial soci – és la visió de Macron, amb la seva visita, malgrat la recepció tan freda que va tenir – o la visió de Scholz, amb Biden, que ahir intentava convèncer-lo que no es pot fàcilment trencar amb Rússia. I, en canvi, altres països europeus, com els bàltics o com els de l’Europa Central i Oriental, que estan altament preocupats per aquesta creixent bel·ligerància del Kremlin i aquesta creixent amenaça del Kremlin cap al que considera el seu territori d’interès vital, i que per tant això arriba a les fronteres mateixes d’aquests països. Per tant, és una crisi de múltiples dimensions i això explica per què la guerra no ha acabat de succeir, per sort, però per què també la diplomàcia és tan difícil que aconsegueixi resultats.”

El revisionisme de Putin

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les aspiracions revisionistes de la Rússia de Putin vers l’ordre internacional arran de la crisi d’Ucraïna: “El Kremlin planteja la crisi amb Ucraïna com una qüestió de seguretat nacional i de respecte per la sobirania de Rússia.

El Cercle premia a la presidenta de la Comisión Europea

El Cercle d'Economia ha decidido otorgar el II premio Cercle d'Economia a la construcción europea a la presidenta de la Comisión Europea, Ursula von der Leyen. El jurado está presidido por Teresa Garcia-Milà, miembro de la junta directiva y forman parte del mismo Javier Faus, presidente del Cercle d’Economia; Núria Mas y José González Páramo, miembros de la junta directiva; Pol Morillas, director del CIDOB; Xavier Prats Monné, director general de seguridad en materia de salud y alimentación en la Comisión Europea entre 2015 y 2018; Nathalie Tocci, directora del Istituto Affari Internazionali y experta en Relaciones Internacionales; y Mercè Franquesa, secretaria general del Cercle d’Economia y secretaria del Premio a la Construcción Europea.

Els problemes de Boris Johnson i la crisi d'Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza... :“Hi ha unes derivades econòmiques molt fortes d’aquest conflicte i també hi ha unes derivades d’ordre de seguretat a Europa. Des del 1975, amb la Carta de Hèlsinki, està estipulat les maneres com s’organitza la cooperació en matèria de seguretat a Europa per no reviure fets històrics que tots som plenament conscients, des de la II Guerra Mundial fins a la Guerra Freda, d’inestabilitat Europa. I, per tant, seria alterar l’ordre econòmic de dependència energètica, per una banda; i seria alterar l’ordre de seguretat a Europa si hi hagués aquesta confrontació i aquesta voluntat de Rússia – o de Putin, més que de Rússia – d'envair Ucraïna. Per tant, estem en un moment en què efectivament les possibilitats del conflicte hi són perquè hi ha una escalada militar sense precedents, hi ha un perill d’accident, volgut o no volgut, sense precedents també. Perquè quan hi ha augment de tropes, hi ha augment de dotacions, doncs sempre pot haver-hi alguna causa que faci prendre la mexa i que, per tant, augmenti la confrontació. Però a mi m’agradaria dir també que estem també en un moment d’esforços diplomàtics sense precedents i, per tant, estan convivint ara mateix les dues vessants: la vessant militar i la vessant diplomàtica”.

Cuando la Historia llama a la puerta

Pol Morillas, director de CIDOB, reflexiona sobre la crisis abierta en Ucrania y cómo esta muestra las debilidades de la UE en materia de política exterior: “Con este ejemplo de la posible invasión de Ucrania por parte de Rusia, pero también con la fractura en las zonas de falla de China con Taiwán, todo esto revaloriza la importancia de la geopolítica, la importancia de lo territorial en la seguridad internacional a día de hoy. Y eso responde a que las mismas potencias están jugando el juego geopolítico, es decir, ya no se trata solo de esa comunidad global y el entendimiento en ella misma, sino también de defender intereses sobre la base territorial y sobre la base de las relaciones con los vecinos, que es el segundo punto para mí fundamental. Mientras Europa se debate sobre su papel global, allí donde tiene más deberes que hacer y donde tiene más riesgo para su propia seguridad y la de sus ciudadanos, es en sus límites, es en las regiones más cercanas. En su momento fue Libia, Siria y el sur. Ahora es el este, con Ucrania, como también lo fue en 2014. Y eso nos debe hacer pensar sobre dónde es el sitio donde Europa puede contribuir más a la seguridad internacional, y probablemente esto pasa por el vecindario”.

Pol Morillas: “Hi ha risc d'accidents que portin a una escalada bèl·lica”

Pol Morillas, director del CIDOB, reflexiona sobre les possibilitats d’una escalada del conflicte a Ucraïna: “Estem en una fase prèvia d’escalada, que ha començat Rússia enviant més de 100.000 tropes a la frontera amb Ucraïna, i això és mostra d’una escalada. I aquesta mateixa nit els Estats Units també han augmentat els seus dispositius cap als països propers a Ucraïna. I, per tant, hi ha una escalda de preparació per a la guerra. Tot i així, hi ha una via diplomàtica oberta des de fa molt de temps que s’ha reforçat en els últims dies. Entre el Secretari d’Estat d’Estats Units i el Ministre d’Afers Exteriors de Rússia i totes les parts implicades en aquestes negociacions estan parlant i estan veient en quin moment això arribarà a un punt de no retorn i, per tant, com evitar aquest punt de no retorn. Per tant, hi ha les dues vies obertes i seria molt difícil ara mateix dir que ens encaminem cap a una confrontació bèl·lica o que això s’acabarà d’aquí dos dies com si no hagués passat res. Jo crec que estem en aquell punt determinant en què les accions de les parts seran fonamentals. I, sobretot, una qüestió principal i és que quan hi ha escalades militars, sempre hi ha risc d’accidents, volguts o no volguts, provocats o no provocats, i que portin efectivament a una escalada bèl·lica. I aquest és el punt determinant en el que estem. Sempre s’ha de posar èmfasi en què augmentar les dotacions militars sempre ha d’anar acompanyat d’un major esforç diplomàtic perquè aquestes accions militars no s’hagin de produir”.

Algunes conclusions de la Universitat d'Estiu i Tardor d'Andorra

Pol Morillas, director del CIDOB, resumeix en aquest article les principals conclusions de la 37a edició de la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra (UETA): "La 37a edició de la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra (UETA) tenia com a objectiu analitzar els principals reptes i perspectives de la Unió Europea. En un moment clau de la negociació de l’acord d’associació d’Andorra amb la UE, valia la pena preguntar-se sobre l’estat de salut del projecte europeu i fomentar el debat públic sobre la UE entre la societat andorrana. Les conclusions següents serveixen com a recull d’alguns dels elements més destacats de les ponències de la UETA.

Clima prebélico en Ucrania

Pol Morillas, director de CIDOB, analiza las posibilidades de una escalada en la frontera ruso-ucraniana: “Hay que preocuparse, sin duda, por la escalada que representa el envío de tropas en frontera. Las posibilidades de que suceda un accidente que desencadene en mayores enfrentamientos. Lo que no tenemos muy claro es cuáles son los planes de Putin en este momento. Muy conocedor de lo que podría acarrear una intervención militar en Ucrania en forma de respuesta por parte de los aliados o en forma de sanciones económicas muy duras para una maltrecha economía. Y, por lo tanto, consciente de los costes de esa intervención. En cualquier caso, lo que sí está claro es que Rusia y Putin juegan a la amenaza constante y a la desestabilización como principal objectivo de su política exterior”.

Boris 'party' Johnson i la nova presidenta del Parlament europeu

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza l’actual situació del primer ministre britànic arran de l’escàndol per les diferents festes organitzades a Downing Street durant la pandèmia: “Qualsevol primer ministre del qual es sap que no ha dit la veritat exactament, conscientment, o ha mentit directament, s’espera que hagi de rendir de comptes en forma de dimissió. I, per tant, properament, ja s’està començant a dibuixar el camí pel qual si ell no dimiteix, el partit conservador sí que acabarà reunint les cartes necessàries per fer un vot de confiança al primer ministre”.

Ha arribat el final de l'era Johnson a la Gran Bretanya?

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza la situació del Primer Ministre britànic arran de l’anomenat ‘Paty Gate’: “El procés per fer un canvi de lideratge i fer caure el govern és complex, pot venir donat per dues qüestions. Una, per una moció de censura per part de l’oposició, que actualment el Partit Laborista sí que està reconstruint el seu lideratge entorn a una figura que genera més consens que en el passat, però encara és un partit en reconstrucció, per tant és difícil que aquesta moció de censura prosperi. I l’altra manera és que el propi grup conservador iniciï l’anomenat Comitè 1922, que bàsicament significa que, com a mínim, un 15% dels diputats d’aquest grup conservador han de signar cartes demanant el relleu del lideratge conservador, en aquest cas de Johnson. Per tant, són les dues opcions que hi ha i ara mateix s’està començant a configurar una certa possibilitat entorn a la segona qüestió, que aquest 15% de diputats comenci el procés de destitució del líder.”

Cloenda de la Universitat d’Estiu i Tardor amb els “objectius aconseguits”

Pol Morillas, director del CIDOB, modera la sessió de cloenda de la 37a edició de la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra, amb la rectora del Col·legi d’Europa i ex-representant de la UE per als Afers Exteriors i Política de Seguretat Federica Mogherini com a ponent. Aquesta conferència completar un arc en què, segons Morillas, “s’han tocat tots els temes de l’agenda interna i externa de la Unió Europea”. El cicle de conferències ha comptat amb un centenar d’assistents a cada jornada, que han pogut presenciar com s’han tractat temes que afecten directament Andorra, com l’Acord d’Associació, i altres que no ho fan tant. Morillas ha explicat que la UETA ha servit per “projectar cap a on podrà anar Europa en un escenari canviant”.

Qué nos deparará 2022: entre la recuperación post-pandemia y la política del miedo

¿Qué le espera al mundo en este 2022? Debería ser el año de la superación de la pandemia de coronavirus, que ha puesto de manifiesto la interconexión de la sociedad global y ha agudizado las desigualdades económicas y la vulnerabilidad de quienes ya eran vulnerables. Al mismo tiempo, mientras aumenta la tensión entre potencias como China y EE.UU. otras crisis globales, como la climática, se acercan a un punto de no retorno y requieren una actuación mundial urgente. Pol Morillas, director de CIDOB, considera que la gestión de la pandemia ha coincidido con una "simultaneidad de transformaciones estructurales" y ha puesto de manifiesto el "fallo de la gobernanza global". "Ha habido un déficit de gobernanza internacional claro, un déficit democrático en muchos países y un déficit de liderazgo e iniciativa política", afirma.

La gran transformación

Pol Morillas, director de CIDOB, reflexiona sobre las diferentes crisis y transiciones superpuestas a las que se enfrenta el mundo del siglo XXI en este artículo de opinión para El País: “A finales de enero de 2020 se expandían por el continente europeo los primeros casos de coronavirus.

El mundo en 2022: tensiones geopolíticas y liderazgos a prueba en una carrera de fondo contra la pandemia

El año 2022 se construirá sobre las consecuencias de las distintas crisis internacionales que hemos ido arrastrando y que, a nivel europeo, son relevantes. Para Pol Morrillas, director de CIDOB, lo que caracterizará 2022 “no son tanto los episodios de crisis” que podrían darse sino la “simultaneidad de transformaciones estructurales en las que nos estamos viendo inmersos y ante las cuales existe un déficit de gobernanza”. “Esto hace que el sentimiento de desamparo por parte de las distintas sociedades, el miedo y la ansiedad ante estos cambios, vaya en aumento. Precisamente por este déficit institucional, de disfuncionalidad de instituciones internacionales y mecanismos de gobernanza global”, analiza.

2022, otro año que viviremos al borde del abismo

Pol Morillas, director del CIDOB, que cada año elabora un informe sobre tendencias globales en colaboración con EsadeGeo, afirma que “2022 se construye sobre un momento en el que hemos ido arrastrando las consecuencias de la crisis financiera, de refugiados, Ucrania, el Brexit, el Estado de Derecho y la pandemia. Todas estas crisis conviven con transformaciones estructurales y elementos de cambio. Hemos de saber cómo dar respuesta. Lo que caracteriza 2022 es la simultaneidad de estas crisis y déficit de gobernanza, de institucionalidad, de liderazgo, lo que hace que el sentimiento de ansiedad y desamparo vaya en aumento”.

Escalada de tropes a la frontera de Rússia amb Ucraïna

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les tensions entre Rússia i l’OTAN arran de l’escalada a la frontera amb Ucraïna: “Putin, en unes declaracions fa uns dies, va dir que el que estava demanant a l’OTAN bàsicament era la retirada, és a dir: la no expansió de l’OTAN, en primer lloc; en segon lloc, la retirada de l’OTAN en els territoris que abans havien format part del Pacte de Varsòvia i de la Unió Soviètica; i la desnuclearització dels Estats Units a Europa. Totes aquestes condicions són absolutament impossibles de complir perquè això voldria dir bàsicament que l’esfera d’influència russa arribaria a l’est d’Alemanya.”

Els 10 punts del dia de l'agenda internacional 2022

La globalització és una realitat permanent en les societats avui dia. De fet, sembla que en els últims anys hem afrontat problemes de manera conjunta, sobretot en termes de salut i solucions a la crisi del coronavirus. És per això, que l'opinió dels experts recomana seguir lluitant junta per a aconseguir assolir tots els reptes i oportunitats que oferirà aquest 2022. Seguint aquesta mateixa línia, el CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) amb la col·laboració d'Esade creen una agenda internacional, una guia amb diferents objectius globals a cobrir per aquesta entrada d'any: "Fa uns anys que tenim molts episodis de crisis que comporten elements de canvi estructurals. Així doncs, la simultaneïtat entre països en la resolució de conflictes és essencial", explica Pol Morillas, director de CIDOB.

Los retos Scholz y la Europa que quiere Macron

Pol Morillas, director de CIDOB, analiza las consecuencias para Europa de la reconfiguración del eje franco-alemán: “El momento es propicio para abordar cuestiones de fondo que durante la cancillería de Merkel se fueron salvando crisis, durante los últimos 10-15 años en particular, pero sin una visión estratégica para el futuro de Europa. Ahora tenemos un tripartito en Alemania que es más europeísta en reforma europea, que es más duro con países como China o como Rusia. Y, además, tenemos un presidente Macron que está en precampaña presidencial, pero que ha hecho de su rasgo distintivo frente a sus opositores la cuestión europea, y el centro de la construcción europea. Por tanto, hay un momento de alineación en cuanto a reforma europea que se acompaña de Draghi, se acompaña de Sánchez, e incluso de Rutte, y hay una constelación para dar un paso adelante en este sentido”.

Nou govern a Alemanya i les tensions entre França i el Regne Unit

Pol Morillas, director de CIDOB, analitza les tensions franco-britàniques arran del Brexit: “En el moment en el que surts de la Unió Europea es trenquen tots els mecanismes de cooperació per resoldre de manera més tècnica, o de manera més diària, tots aquests problemes tan importants que representen les fronteres, i això és el que està passant d’ençà del Brexit. És a dir, tots aquells elements que semblaven superats tornen a ser motiu de crisi política. [...] Allò que era tècnic i que es podia negociar any rere any, a dia d’avui entorpeix qualsevol agenda política i qualsevol relació bilateral entre França i el Regne Unit”.

La crisis a Bielorússia

Pol Morillas, director de CIDOB, analitza la crisi entre la Unió Europea i Bielorússia arran de l’arribada de milers de migrants a la frontera amb Polònia: “Posant pressió a Polònia el que aconsegueix Bielorússia és posar pressió a la Unió Europea perquè sap perfectament que Polònia és el soci díscol de la Unió Europea ara mateix i quan més pressió n’hi ha Polònia, més pressió n’hi ha a Brussel·les. I el que vol Bielorússia, que no deixa de ser una petita joguina del Kremlin, és tensionar el projecte europeu perquè Rússia sap perfectament que tensionant el soci més dèbil és capaç de posar en una situació difícil al conjunt de la Unió Europea. És un joc geopolític amb totes les de la llei”.

Escalada de tensió a la frontera entre Bielorússia i Polònia

Pol Morillas, director de CIDOB, reflexiona sobre la instrumentalització de les migracions per part de Bielorússia: “La Unió Europea fa molt temps que està construint una política migratòria sobretot sobre la base de reforçar les fronteres exteriors i no complir amb les necessitats i el legítim dret a refugi que tenen moltes d’aquestes persones. Llavors, els països al voltant de la Unió Europea – ho ha fet Marroc, ho ha fet Turquia i ara ho està fent Bielorússia – juguen amb la por que genera a la Unió Europa l’arribada de refugiats. Llavors, saben que és mitjançant aquest instrument de pressió que aconseguiran una major atenció de la Unió Europa”.

La ressaca del G-20 i la cimera de Glasgow

Pol Morillas, director de CIDOB, analitza els pactes acordats en el marc de la COP26 a Glasgow: “Els acords que s’han pres ara a Glasgow, sobre desforestació i sobre metà, són acords de bona voluntat, són compromisos de les grans potències, que està millor que hi siguin que no hi siguin, evidentment, però en tot cas són compromisos. El que cal és complir allò que ja s’ha acordat, que és l’agenda de París.”

‘Make Trump Great Again’

Pol Morillas, director de CIDOB, reflexiona sobre una posible vuelta de Trump a la Casa Blanca en 2024 y sobre el futuro del partido republicano y de la democracia estadounidense ante la creciente polarización social en el país

Pol Morillas: “Ens estem encaminant cap a una situació de crisi permanent degut al canvi climàtic”

Pol Morillas, director del CIDOB, reflexiona sobre la gestió del canvi climàtic en un context de creixent fragmentació geopolítica amb motiu de la COP26: “L’evidència científica sobre el fet que ens estem encaminant cap a una situació de crisi permanent degut al canvi climàtic és incontestable. També és incontestable que això és un qüestió que afecta a tothom i, per tant, hem de buscar mecanismes globals de cooperació per mitigar aquests efectes. Però, alhora, això s’enfronta a una sistema global molt fragmentat, on les potències són incapaços de donar el seu braç a torçar en favor d’aquests béns comuns globals. I, per tant, anem construint una realitat geopolítica creixentment fragmentada i creixement confrontacional entre els estats, però per altra banda anem construint una evidència global cada cop més interconnectada. Com combinem aquesta lògica de fragmentació amb la lògica de la cooperació necessària és el gran repte que té a dia d’avui la humanitat.”

El conflicte entre Polònia i la Unió Europea

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els paral·lelismes entre el Brexit i la crisi oberta entre la Unió Europea i Polònia per les recents decisions d’aquest país en relació amb el poder judicial: “Mentre que el Regne Unit va utilitzar un tractat existent, a l’article 50 del Tractat de la Unió Europea, va utilitzar aquest mecanisme per sortir, Polònia el que està intentant dir és ‘jo em quedo, però fent les normes a la meva manera i seguint aquelles que em convenen més’. És una situació, inclòs, més perillosa la de Polònia que la del Regne Unit, en el sentit que pot ser un membre que dificulti molt els pilars fonamentals de la Unió Europea, com és la primacia del dret europeu per sobre del dret nacional”.

Afganistán, Aukus y la autonomía europea

Pol Morillas, director de CIDOB, analiza la necesidad de que la Unión Europea desarrolle sus capacidades en materia de seguridad y defensa en esta Tribuna para El País: “La seguridad y la defensa cotizan al alza. En pocas semanas, la retirada de las fuerzas occidentales de Afganistán y el acuerdo entre Australia, Reino Unido y Estados Unidos (Aukus) para reforzar las capacidades militares y de seguridad en el Indo-Pacífico han revigorizado el debate sobre la autonomía estratégica europea y sobre las alianzas más eficaces para la seguridad global. Mientras que el repliegue americano y el realineamiento de fuerzas ante el ascenso de China son cada día más tangibles, la UE sigue sin pasar del propósito a la acción en materia de seguridad y defensa.

La geopolítica i la vida diària

Pol Morillas, director del CIDOB, comenta els efectes de la geopolítica sobre la vida diària arran de les recents manques de subministraments en diferents sectors i parts del món: “El que ens demostren tots aquests casos és aquesta interconnexió. És a dir, la política internacional no és allò que ens mirem des de la graderia i anem observant i anem veient com va el món, sinó que la política internacional cada vegada és més política local”.

Paradisos fiscals i reunió amb Kosovo

Pol Morillas, director del CIDOB, reflexiona sobre els límits del control fiscal en el si de la Unió Europea arran dels papers de Pandora: “La Unió Econòmica i Monetària que va donar lloc a l’euro és, sobretot, una unió monetària, no una unió econòmica suficientment. I, per tant, com que no és una unió econòmica, no té en el marc europeu suficients eines, com l’eina fiscal, comunitaritzada; és a dir, no hi ha una sola política fiscal per tots els països membres. Aquest és el gran element a tenir en compte quan parlem de fiscalitat europea, i és que els estats membres tenen la seua fiscalitat i no només això, sinó que competeixen entre ells”.

Judy Asks: Can Germany Provide Leadership to Europe?

Pol Morillas, director of CIDOB, answers to this question in Judy Dempsey’s Strategic Europe section: “Angela Merkel’s auctoritas and gravitas in the European Council has run in parallel with the transformation of European power along the lines of the German one.

Les eleccions a Alemanya

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els resultats de les eleccions federals a Alemanya en clau de fragmentació generacional: “Hi ha una fragmentació per edat molt interessant a Alemanya: els votants més grans, majors de 35, se n’han anat cap als partits tradicionals – estabilitat en temps de crisi –, mentre que els votants més joves, menors de 35, se n’han anat cap als Verds o cap als Liberals, i han pujat. Per tant, el sistema polític alemany, com la resta de sistemes polítics europeus, es fragmenta. I això ja no és l’Alemanya d’abans, l’Alemanya de l’estabilitat i dels grans pactes i les grans coalicions. Ara ja no, ara estem en un altre escenari”.

El gran vacío: la salida de Angela Merkel deja a Europa huérfana de método y liderazgo

“Con la salida de Merkel, se va el centro de gravitas y auctoritas del Consejo Europeo con muchos temas por cerrar (debate sobre las reglas fiscales y unión económica, reforma del sistema de migración y asilo). Sin ella no había acuerdo, pero también por su manera de hacer política (gestionar crisis sin abordar su resolución definitiva y debates de fondo), ha faltado resolución para el avance de Europa en muchos ámbitos. El más destacado, la política exterior, donde Europa se ha convertido en Alemania: un actor económico pero un enano geopolítico”, apunta Pol Morillas, director de CIDOB.

El fin de la era Merkel

Pol Morillas, director de CIDOB, hace balance del legado de Merkel en materia de política exterior europea: “A Merkel se le recordarán muchas acciones en muchos frentes – económicos, de refugiados, en cuestiones de clima o de la pandemia –, pero sin duda no se la recordará como la líder que transformó Europa en el plano internacional. En cierta medida, Merkel, con su posición alemana de no personificar una política exterior muy decidida, por motivos históricos en Alemania, y no ser un actor geopolítico de peso, ha trasladado esta sensación al plano europeo y, con ello, ha hecho que Europa tampoco haya seguido el liderazgo en lo interno, que Merkel personifica, hacia el exterior”.

Sense Merkel, Europa es pregunta qui agafarà el timó

Pol Morillas, director del CIDOB, fa balanç de l’era Merkel: “És una gestora de les crisis, però no transformadora de les crisis. És molt conscient de la necessitat de preservar, és una conservadora en aquest sentit.” Merkel, lluny de l'europeisme grandiloqüent del seu col·lega Emmanuel Macron o del seu propi antecessor, ha bolcat les energies necessàries perquè Europa hagi sobreviscut a unes dècades de crisis que no semblen acabar-se, però mai ha abordat els problemes de fons, sinó tot el contrari, creu Morillas, que destaca el contrast de “la líder d'Europa” que alhora està buida d'acció reformadora proeuropea.

Última setmana de Merkel

Pol Morillas, director del CIDOB, reflexiona sobre el llegat de Merkel a Europa: “En matèria de política exterior europea, Merkel ha transformat Europa en allò que és Alemanya: un gegant econòmic i un nan polític. Europa a dia d’avui és cada cop més nan polític, també perquè Merkel considera que Alemanya és un país que s’ha de dedicar a l’economia, a la producció, i no entrar, per motius històrics, en qüestions de política internacional, de seguretat i de defensa.”

Entrevista a Pol Morillas, director de CIDOB: “Malgrat les crisis, la Unió Europea segueix sent un projecte sòlid”

Pol Morillas, director de CIDOB, reflexiona sobre l’estat actual de la Unió Europea i sobre l’impacte de les diferents crisis que ha experimentant en l’última dècada (la crisi financera dels anys 2008-2010, la crisi dels refugiats del 2015, el Brexit al 2016 i ara la pandèmia de la Covid-19): “Són crisis existencials perquè afecten els pilars de la Unió Europea i que, per tant, han anat succeint en paral·lel amb una major contestació per part de la ciutadania. Això vol dir que s’ha posat en dubte si la Unió Europea és un projecte sòlid, si té futur. La resposta és que sí, i tant. Malgrat les crisis, Europa continua sent un projecte sòlid. Després de cada crisi sempre sents algú que diu que allò és el final de la Unió Europea [...] I això no succeeix mai. Per tant, la Unió Europea és un projecte molt resilient en el fons. Les seves institucions són fortes i superen aquestes crisis. La gran pregunta és, si d’aquestes crisis en surt reforçada o no.”

20è aniversari dels atemptats de l’11-S

Què van suposar els atemptats del 11-S pel món? Pol Morillas, director del CIDOB, fa balanç d’aquests 20 anys “que semblen un segle on ha canviat tot”.

L’últim militar dels Estats Units abandona Afganistan

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza la retirada de les tropes americanes a l’Afganistan: “El país continua sent un lloc molt difícil de governar”.

Pol Morillas: “En pocs dies ha canviat el paradigma de la construcció d’estats i l’estabilitat regional”

Pol Morillas, director del CIDOB, fa una crítica del govern d’Afganistan i de la retirada de l’exèrcit americà: “S’ha fet sense consultes als aliats i amb una velocitat molt poc procliu a entendre que els Estats Units i l’OTAN fa vint anys que intervenen al país”.

Pol Morillas: “Tenemos un deber con los colaboradores afganos”

Pol Morillas, director de CIDOB, ha sostenido que la iniciativa española “es bienvenida”: “No solo tienen que ser repatriados los nacionales, también aquellos que han trabajado con fuerzas internacionales estos 20 años. Hay un deber con esas personas”.

Pol Morillas: “La UE topa amb un Orbán homòfob i antieuropeu”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza la llei que entra en vigor avui a Hongria i que prohibeix parlar d’homosexualitat. Ursula von der Leyen ha assegurat que utilitzarà tots els instruments a l’abast de la Comissió contra la nova llei homòfoba. Morillas explica que la Comissió Europea està en un moment delicat: “No pot donar llum verda als fons Next Generation amb un govern homòfob, però no fer-ho dona aire al discurs antieuropeista d’Orbán”.

El certificat Covid

El director del CIDOB, Pol Morillas, analitza el certificat Covid a les portes de l’estiu: “Pot facilitar el moviment, però si l’evolució de la pandèmia s’agreuja, els estats poden posar les seves mesures, i això invalida el que al principi era un avanç”.

Les lleis anti-LGTBIQ del govern de Viktor Orbán

“Estem parlant d’una qüestió de protecció de minories i de drets humans. Si aquests són els principis vectors de la Unió Europea, certa legislació no té cabuda” Pol Morillas, director del CIDOB.

En què consisteix el Consell d'Europa i quin és el seu objectiu?

“No és una institució amb un poder coercitiu, sinó que actua pels valors que promou. Només té un element de poder més o menys coercitiu: el Tribunal Europeu de Drets Humans” explica Pol Morillas, director del CIDOB.

Agenda Exterior: cumbres internacionales

“Si cuestiones centrales de la agenda global estuvieran circunscritas solamente al debate en organismos formales e instituciones internacionales, la divergencia entre estados resultaría en un bloqueo casi permanente. Cumbres al más alto nivel entre like-minded pueden ayudar a hacer avanzar ciertas agendas globales, aunque para asuntos como el cambio climático seguirá siendo necesario ampliar estos consensos a potencias menos cercanas en valores e intereses como China o Rusia” Pol Morillas, director de CIDOB.

Biden a Europa

Pol Morillas, director del CIDOB analitza la visita de Joe Biden a Europa: “El que és més perniciós és quan els europeus no es posen d’acord per la integració dels seus sistemes de seguretat, de vigilància o de defensa”.

La UE busca fórmulas para esquivar el boicoteo de Orbán a la política exterior común

La UE busca fórmulas para sortear el uso continuo del derecho de veto por parte de Hungría. Pol Morillas, director de CIDOB, apunta que se puede “organizar una avanzadilla de países en ciertas áreas”, una fórmula exitosa en las negociaciones para la desnuclearización de Irán.

Crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc

“El Marroc ha tendit a utilitzar armes diplomàtiques en funció dels seus interessos. Amb França ja ho va fer. El que és important és veure la responsabilitat nostra, que en bona part passa per la gestió de les migracions”, explica Pol Morillas, director del CIDOB.

La crisi a Israel i Palestina

Pol Morillas, director del CIDOB, explica que el tercer aixecament dels palestins està “augmentant en violència i en un conflicte asimètric, també en qüestions relacionades amb la identitat i l’estatus de Jerusalem com a capital atorgada a Israel per Trump”.

El coronavirus, l’enèsima crisi que tampoc ha acabat amb Europa

“La base del poder tou de la UE és la promoció dels béns públics. Haurem arribat uns mesos més tard al mateix port que els britànics o americans, però haurem sigut més fidels a la nostra manera d’entendre una crisi global, exportant vacunes” Pol Morillas, director del CIDOB.

L’extrema dreta a Europa

“Pot estar al govern, pot donar suport, pot fer-ho des de fora, pot condicionar d’una manera o d’una altra, però en el fons el que fa és ser capaç d’impregnar l’estat del debat públic” Pol Morillas, director del CIDOB.

100 dies de Biden al càrrec

“Biden està ara molt més alt en aprovació ciutadana del que mai va estar Trump en tota la seva presidència. A més, ho ha fet amb molt menys personalisme que Trump” Pol Morillas, director del CIDOB.

¿El futuro de Europa es verde y digital?

Entrevista a Pol Morillas, director de CIDOB, sobre los retos inmediatos que afronta la Unión Europea y el papel clave de lo público en el mundo postpandemia.

La sentència del cas Floyd

“El racisme sistèmic al qual es refereix Joe Biden parla també de tota aquesta sèrie de mecanismes institucionalitzats que fan que els EUA siguin un país profundament desigual pel que fa al tractament de les seves minories” Pol Morillas, director del CIDOB.

Les fortaleses de la presidència Biden

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les fortaleces de la presidencia de Joe Biden: “Una política exterior reconvertida respecte a la de Trump i una política interior basada en l'èxit per la vacunació i per la recuperació económica”.

El hiperliderazgo frente a la pandemia

“La pandemia de la Covid-19 ha puesto a los hiperlíderes mundiales frente al espejo. Una situación de emergencia tiende a fortalecer los liderazgos y personalismos, sometiendo las costuras del estado de derecho a una presión añadida. En el caso de la Covid-19, y con la necesidad de limitar derechos y libertades para frenar su expansión, no fueron pocos los líderes que la aprovecharon para reforzar su poder o debilitar a la oposición” Pol Morillas, director de CIDOB, y Antoni Gutiérrez-Rubí, director de Ideograma.

L’agenda Biden

Pol Morillas, director del CIDOB: “Criticàvem Joe Biden per ser una figura poc carismàtica i que no transmetia la grandesa d’Amèrica i resulta que no recordem res del que va fer Trump. Va desfer moltes coses, però no en va fer gaires”.

Polonia y Hungría: dos democracias en entredicho

La Unión Europea ha abierto procesos contra Polonia y Hungría por poner en marcha medidas que amenazan los derechos fundamentales. ¿Por qué se da este retroceso democrático? “No comparten un proyecto político basado en unos valores compartidos y en una concepción de la democracia basada en el Estado de derecho y la separación de poderes. Quieren una Unión Europea donde se refuercen las prioridades nacionales. Apuestan por una cooperación voluntarista”, explica Pol Morillas, director de CIDOB.

El resurgimiento: la política global después de la pandemia

El impacto de la pandemia de Covid-19 en nuestras vidas y en las relaciones internacionales pone en evidencia fallos, oportunidades y una serie de grandes preguntas. En esta ocasión, Pol Morillas se ha rodeado de especialistas de alto nivel para intentar repensar la política mundial y sentar las bases de un nuevo internacionalismo.

La cimera europea

“Els líders europeus arriben exhausts a una nova trobada per coordinar la greu situació epidemiològica al continent. El que havia de ser la fortalesa de l’acció conjunta, s’ha convertit en una paràlisi conjunta” Pol Morillas, director del CIDOB.

Pol Morillas: “Es requereix un New Deal per la crisi socioeconòmica de la Covid”

Quin és el món i les relacions internacionals que ens quedaran després de la pandèmia? Això és el que intenta respondre el documental Bouncing back. World politics after the pandemic del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). El director del documental i també del CIDOB, Pol Morillas, relata que aquesta situació ha posat de manifest que el sistema internacional no funciona en un món on cada cop els reptes són més globals i es requereix una major cooperació no només entre els Estats, sinó també de nous actors que reclamen el seu paper dins de les relacions internacionals com les empreses, les ciutats o la població.

El pla de vacunació europeu

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza el pla de vacunació europeu i els mals resultats de la CDU de Merkel a les eleccions regionals alemanyes.

Pol Morillas: “La expresión política se ha transformado en una adscripción a grupos superidentitarios”

“De la pandemia saldremos mejores” es una frase que cada vez se escucha menos, pero que durante una época no dejaba de aparecer en cada conversación. Pero ¿hasta qué punto puede el coronavirus transformar las sociedades? “El mundo prepandemia ya venía caracterizado por un aumento de la rivalidad geopolítica entre Estados Unidos y China”, pero también por las crecientes desigualdades –entre países y también dentro de una misma comunidad–, la fragmentación de la opinión pública y la polarización en todos los niveles. Pol Morillas, director del think tank CIDOB – Barcelona Centre for International Affairs, explica así por qué solo cambiaremos hasta donde las condiciones preexistentes nos lo permitan. Porque, asegura, vivimos el momento más globalizado e interdependiente de la historia y las instituciones internacionales creadas de acuerdo con un mundo que ya no existe necesitan, más que nunca, salir del bloqueo al que las someten las grandes potencias, reformarse y liderar la transformación social y medioambiental que el planeta reclama.

El nacionalisme de les vacunes

“Si Europa comença a entrar en el joc del nacionalisme de les vacunes i a mercadejar entre països europeus per quina vacuna agafen, anirà en contra de la globalitat de la seva posició” Pol Morillas, director del CIDOB.

Should the Coronavirus Accelerate European Integration?

“Above all, further integration must go hand in hand with a refurbishment of the EU’s current institutional architecture and policymaking. The question is not only whether the coronavirus should accelerate European integration but also whether European states and citizens are willing to take the necessary political steps to make that happen” Pol Morillas, director of CIDOB.

Populisme i el seu antídot

Pol Morillas, director del CIDOB, aborda la crisi que s’ha generat a la Unió Europea amb el possible passaport de vacunació i la distribució de les vacunes i analitza la reaparició de l’expresident dels EUA, Donald Trump.

Quines condicions hi ha darrere del desplegament de la vacuna?

“Xina i Rússia han buscat països concrets on la seva influència pot augmentar pel fet de donar la vacuna amb totes les garanties i més ràpid que ningú” Pol Morillas, director del CIDOB.

Hi haurà algun gir dins de la Unió Europea en el qual Itàlia cobri més pes específic?

“A Brussel·les respiren tranquils, no podia haver-hi una crisi política a Itàlia que posés en perill tot el pla de reconstrucció de la UE” Pol Morillas, director del CIDOB.

Cooperación o choque: ¿cómo será la política global en el mundo pospandemia?

¿Qué va a quedar cuando todo esto pase? ¿El choque o la cooperación? ¿Qué va a pesar más en el mundo pospandemia? Pol Morillas, director de CIDOB y codirector del documental ‘Bouncing back. World politics after the pandemic’ señala que “en el momento en que más necesitamos el apoyo mutuo global nos encontramos con potencias más encerradas en sus intereses nacionales (...) A pesar de que la cooperación internacional es más imprescindible que nunca”.

Los retos de la política internacional en un mundo pospandémico

Pol Morillas, director de CIDOB y codirector del documental ‘Bouncing back. World politics after the pandemic’ que se estrenó este lunes en Barcelona, ha explicado que tras el “shock sistémico de la pandemia” se requiere reconstruir el mundo bajo nuevos fundamentos, como evidencia, por ejemplo, el cambio climático, o la cooperación internacional. “El riesgo es reconstruir sobre aquello que no funcionaba bien o aprovechemos el shock para cambiar a algunos de estos elementos estructurales de la política internacional”, ha afirmado.

Temps de reconstrucció

Un any després del xoc pandèmic, el món té més perspectiva per mirar d’entendre què ens ha passat i, més important encara, què podem esperar dels anys i les dècades a venir. Aquest necessari esforç de diagnosi i prospecció és el que ofereix el CIDOB a través del seu documental ‘Bouncing back’, que aplega les reflexions de prop d’una desena de reconeguts experts en relacions internacionals. Partim d’una primera constatació, i és que la pandèmia de la Covid-19 sorgeix com un “fenomen realment global”, en paraules de Pol Morillas, director del CIDOB i codirector del documental.

Pol Morillas: “Un ‘think tank’ debe estar abierto a la sociedad”

“Tradicionalmente, los ‘think tanks’ han sido los conectores entre el conocimiento y la política, pero se debe de ir un paso más allá y conectar con la sociedad. No son solo los políticos quienes necesitan conocimiento informado y preciso, también es la sociedad quien lo demanda, y debemos estar abiertos a ella. La política se ha vuelto más compleja, por ello es necesario que haya correas de transmisión que no se queden en un ámbito elitista y busquen preocupaciones ciudadanas” Pol Morillas, director de CIDOB.

‘Bouncing back’: un documental de CIDOB que aborda el giro que puede tomar la política internacional tras la pandemia

Pol Morillas, director del CIDOB y codirector de ‘Bouncing back. World politics after the pandemic’, presenta este documental de CIDOB, que aborda el giro que puede tomar la política internacional tras la pandemia a través de la opinión de distintos expertos en relaciones internacionales.

Pol Morillas: “Les decisions que es prenguin avui marcaran les pròximes dècades”

Com serà el món postpandèmia? Haurà canviat gaire? S’acaba d’estrenar ‘Bouncing back. World politics after the pandemic’, un documental que reflexiona sobre les dinàmiques de conflicte i les oportunitats per a la cooperació internacional en el món post-Covid-19. L’han codirigit Pol Morillas, director del CIDOB, i David Fontseca, director de La Kaseta Ideas Factory.

Pol Morillas: Impeachment a Trump

Prosperarà l’impeachment a Donald Trump? “Les possibilitats són gairebé nul·les. Sis republicans han votat amb la majoria demòcrata, però se'n necessiten 17” Pol Morillas, director del CIDOB.

El món que deixarà la pandèmia

Quin ordre internacional es consolidarà després de la pandèmia? El documental Bouncing back. World politics after the pandemic reflexiona sobre les dinàmiques de conflicte i oportunitats per a la cooperació en el món post-Covid. Els directors del documental, Pol Morillas, director del CIDOB, i David Fontseca, director de La Kaseta Ideas Factory, l’han presentat a Els matins.

Pol Morillas, director del CIDOB: “Sense la UE, la competició per la vacuna a Europa hauria sigut ferotge”

La setmana passada s’estrenava el documental Bouncing back. World politics after the pandemic, una aproximació al planeta que ens està deixant aquesta pandèmia i als reptes que se’n derivaran. El món postcovid-19 serà, evidentment, diferent del que coneixíem abans de la irrupció d’aquesta malaltia que ha aturat i sacsejat les nostres vides. Pol Morillas, director del CIDOB, és codirector del documental.

Así se está forjando el mundo postcovid

La pandemia de Covid-19 es el primer fenómeno global de la humanidad que afecta a todo el mundo en el mismo momento. Las dos guerras mundiales tuvieron un impacto más limitado que esta crisis matrioshka, sanitaria, económica, climática, política y social. ¿Cómo será el mundo postcovid? Varios expertos internacionales, entre ellos Javier Solana, Wolfgang Ischinger o Federica Mogherini, reflexionan en el documental titulado Bouncing Back. World Politics after the Pandemic, apoyado por la Fundación La Caixa, sobre el nuevo orden internacional que se está forjando. Pol Morillas, director del CIDOB, y David Fontseca, director de La Kaseta Ideas Factory, han dado forma a estos 45 minutos de lecciones magistrales de grandes conocedores de la política internacional como el politólogo y diplomático de Singapur Kishore Mahbubani; el especialista en resolución de conflictos y nuevo enviado especial para Irán de EEUU, Robert Malley, Funmi Olonisakin, profesora en el King’s College y fundadora del Centro de Liderazgo Africano (ALC), Martin Griffiths, enviado especial de la ONU para Yemen, y Anne Marie Slaughter, ex directora de Planificación Política en el Departamento de Estado con Hillary Clinton, catedrática en Princeton y prolífica autora de ensayos de política internacional. Todos hablan de esa recuperación (bouncing back).

Pol Morillas: Els problemes d'Ursula Von der Leyen i la crisi europea pel repartiment de vacunes

“La UE mai havia posat en marxa una campanya d’adquisició de vacunes com aquesta, i tot i que pot ser que a llarg termini acabi sent un èxit, durant el camí s’han comès errors” Pol Morillas, director del CIDOB.

‘Bouncing back’ reflexiona sobre el orden mundial de un futuro poscovid

El documental ‘Bouncing back. World politics after the pandemic’, dirigido por Pol Morillas y David Fontseca, pretende hacer “reflexionar al espectador” sobre el futuro del mundo después de la pandemia, según ha explicado a Efe David Fontseca, también director de la productora La Kaseta Ideas Factory. A través de ocho expertos internacionales, propone una reflexión sobre el orden mundial, las dinámicas de conflicto y las oportunidades para la cooperación internacional en la sociedad postcoronavirus.

Lo cooperación global pospandemia

Pol Morillas, director del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) y codirector del documental ‘Bouncing back. World Politics after the pandemic’, analiza los retos que la Covid-19 plantea al multilateralismo.

Revalorizar la acción política en el mundo post-pandemia

“Nada está decidido en el mundo post-covid. Este puede caracterizarse por la restauración y el refuerzo de viejas dinámicas o por la generación de nuevas oportunidades de cooperación global. Es fundamental entender que esta disyuntiva se resolverá mediante las decisiones políticas que se tomen hoy. En el mundo occidental, la elección de Biden, el Fondo de Recuperación de la UE o el acuerdo del Brexit son desarrollos positivos. Pero en el plano global, la creciente desigualdad entre países y en el seno de muchas sociedades, la desigual distribución de la vacuna o la persistencia de conflictos y de crisis humanitarias apuntan en la dirección opuesta” Pol Morillas, director de CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) y codirector, junto con David Fontseca, del documental Bouncing back. World Politics after the pandemic.

Pol Morillas: La geopolítica de la vacuna

“Si ets un país petit, la teva capacitat negociadora sense la Unió Europea és nul·la” Pol Morillas, director del CIDOB.

Biden: Día 1

¿Qué país se encuentra Biden? ¿Podrá intentar una “restauración” después de cuatro años de trumpismo? El nuevo presidente tiene, de momento, cuatro años para coser un país dividido. Pol Morillas, director de CIDOB lo analiza en el último Podcast 5W.

Restaurar la política norteamericana

“En cuanto a su agenda de Gobierno, Biden restaurará la centralidad de la acción política. Sus primeras órdenes ejecutivas derriban varios pilares del legado de Trump: la construcción del muro con México, el retorno al Acuerdo de París para el clima, la suspensión de la salida de la OMS, el fin del veto a los viajeros procedentes de países de mayoría musulmana o la salvaguarda del programa DACA para los dreamers. La política no es solo discurso sino, ante todo y según Biden, acción de Gobierno” Pol Morillas, director de CIDOB.

Els reptes de Biden per al proper mandat

El director del CIDOB, Pol Morillas, ha analitzat el discurs de Biden en clau política, com Biden haurà d’encarar la divisió que hi ha ara mateix als Estats Units, i altres temes com la política migratòria, la ultradreta, la brutalitat policial, el canvi climàtic i els conflictes exteriors.

Los principales debates en los ‘think tanks’ en España

Pol Morillas, director de CIDOB, explica que su organización se centra en investigar “dinámicas globales con incidencias en dinámicas locales”, pero asegura que “la agenda también la marca el camino inverso: hay cuestiones que parten de lo local y se dirigen hacia lo internacional”. También se incluyen materias a partir de un análisis en prospectiva, donde tratan de anticipar la futura agenda global.

Pol Morillas: “L’impeachment es dóna en un moment en què ningú del Partit Repulicà vol triar entre les dues bandes que s’estan generant”

“Hem creat un ecosistema polític al voltant de les emocions i és molt fàcil que la política s’hagi convertit en una creença, gairebé una religió, i davant d’això, és molt complicat desfer les grans mentides” Pol Morillas, director del CIDOB.

Com restaurar l’edifici democràtic?

Per què s’ha produït l’assalt al Capitoli? Quins fenòmens polítics i socials en són els desencadenants? Ho analitzen Pol Morillas, Judit Carrera, Montserrat Tura, Ramin Jahanbegloo i Andreu Mas-Colell.

Pol Morillas: Protestes als Estats Units

“Durant unes hores es van viure dos moments antagònics de la política contemporània. L’assalt protagonitzat per un grup de ciutadans radicalitzats després d’anys de blanqueig per part de Donald Trump i la confirmació al Congrés de la victòria de Joe Biden” Pol Morillas, director del CIDOB.

El ‘trumpismo’ después de Trump

¿Supondrá la marcha de Trump un revés para sus aliados? A pesar de que estos líderes han perdido un referente, las causas estructurales del surgimiento del populismo permanecen inalteradas en muchos rincones del mundo. Lo analiza Pol Morillas, director de CIDOB.

Pol Morillas: “Les decisions del 2021 marcaran els anys que venen”

“El món precoronavirus ja era profundament desigual, però les decisions que es prenguin el 2021 o bé corregiran o bé ampliaran aquestes desigualtats a múltiples nivells” Pol Morillas, director del CIDOB, analitza els temes que marcaran l’agenda internacional.

La UE demana aixecar els tancaments de comunicacions amb el Regne Unit

“Una nova soca explica per què hi ha un tancament exprés, però no té res a veure amb el Brexit. Boris Johnson tot ho fa passar per l’argument de ‘recuperar la sobirania’ i perd de vista que estem parlant de negociacions polítiques i tècniques” Pol Morillas, director del CIDOB.

Pol Morillas: “La capacidad para distribuir la vacuna globalmente marcará hacia dónde va el mundo en 2021”

Pol Morillas, director de CIDOB, responde a las preguntas que se nos plantean frente al nuevo año. “Estamos asistiendo a una ‘renacionalización’ y propuestas que priorizan la nación, como la política de Trump”, ha dicho. “El fenómeno del coronavirus nos muestra que no es el mejor camino y la vacuna lo demuestra. Tenemos que pensar hasta qué punto la vacuna puede ser distribuida y llegar a todos los rincones del planeta que lo necesiten”, porque esa capacidad de extender la vacuna a todo el mundo, añade, “marcará hacia dónde va el mundo en 2021”.

El Regne Unit i la Unió Europea apuren fins cap d’any per arribar a un acord pel Brexit

Pol Morillas, director del CIDOB, sobre les negociacions entre el Regne Unit i la Unió Europea: “Hi ha un punt de partida, polític o tècnic, diferent, i això és el que fa difícil moltes vegades arribar a l’entesa”.

Los 27 encuentran el camino para desbloquear el Plan de Recuperación

Los líderes europeos están reunidos en Bruselas en una nueva cumbre presencial con la que cerrarán la presidencia alemana de la Unión. Todo parece indicar que será posible el acuerdo con Hungría y Polonia para que retiren su amenaza de veto a los presupuestos comunitarios. Pero, además de esta cuestión, el Brexit y unas eventuales sanciones a Turquía también están sobre la mesa. Todo ello lo analiza Pol Morillas, director de CIDOB.

Brexit, Irlanda, vacuna i Boris Johnson

Quins són els dos principals problemes pels quals el Brexit continua encallat? Quines solucions proposa la UE i el Regne Unit per normalitzar les relacions de les famílies que estan entre dues fronteres, la d’Irlanda i d’Irlanda del Nord? Ho analitza Pol Morillas, director del CIDOB.

Pol Morillas: “Veiem els efectes duradors del populisme, que no desapareix amb una derrota electoral”

L’anàlisi de Pol Morillas, director del CIDOB, després de l’ofensiva de Donald Trump.

Les coses es mouen al Partit Republicà

“Mentre tímidament Donald Trump possibilita la transició, declara que la seva lluita segueix inalterada. Una lluita que es basa a desprestigiar les eleccions i les institucions quan aquestes no donen els resultats que agraden” Pol Morillas, director del CIDOB.

Pol Morillas: “La Unió Europea és una construcció que es basa en principis, no en un element purament mercantilista”

El director del CIDOB, Pol Morillas, avança com acabarà l’acord d’Hongria i Polònia amb la resta de països de la Unió Europea pels fons europeus.

Pol Morillas: “La gran majoria dels republicans han fet seguidisme de Trump”

“Trump porta des del dia de l’elecció dient que han estat unes eleccions fraudulentes. Mires les enquestes avui i el 70% dels republicans ja creuen que l’elecció no ha estat ni justa ni lliure” Pol Morillas, director del CIDOB.

Pol Morillas: “Trump posarà traves a la transició a Biden, però no la pot fer descarrilar”

La lluita contra la pandèmia, el canvi climàtic, la política exterior... Quins són els reptes que afronta el president electe dels EUA, Joe Biden? Ho analitza el director del CIDOB, Pol Morillas.

Pol Morillas: “Puede haber trumpismo sin Trump”

¿Qué legado deja Donald Trump si no se hace con la presidencia? Según Pol Morillas, director de CIDOB, Trump deja una gran transformación en el seno del Partido Republicano, que está por ver qué estrategia de futuro sigue si el candidato a presidente desaparece de la escena. Una escena mayormente polarizada. “Trump deja un legado en la política exterior de rotura de los grandes consensos a nivel internacional y el papel preponderante de EE.UU. de tejer esos consensos”, explica. “Sin Trump, todo lo que representa Trump, tanto a nivel interno como a nivel internacional, seguirá presente”. El director de CIDOB cree que la política estadounidense seguirá dividida. “Puede haber trumpismo sin Trump, el trumpismo es hablar de muchas cosas al mismo tiempo”, opina. “Probablemente habrá un Senado controlado por los republicanos, o dividido casi al 50%, y una Cámara de Representantes con mayoría demócrata pero con unos números muy ajustados. La gobernabilidad de Biden no va a ser fácil”.

Pol Morillas: “Si el recompte consolida Biden, el Suprem ho tindria difícil per anar-hi en contra”

El director del CIDOB, Pol Morillas, analitza el recompte de vots als EUA, l’endemà de les eleccions.

La Fundación Banco Sabadell y CIDOB impulsan la investigación de calidad entre los jóvenes

La Fundación Banco Sabadell y CIDOB han impulsado el Programa Talent Global para promover la investigación de calidad de los jóvenes mediante dos premios y una estancia de investigación remunerada. En un comunicado este jueves, el presidente de la Fundación, Miquel Molins, ha afirmado que invertir en formación y reconocer la labor investigadora es fundamental para el progreso de la sociedad. Para el director del ‘think tank’, Pol Morillas, esta es una nueva muestra de su compromiso para fomentar la indagación en relaciones internacionales y política europea, con especial incidencia en los jóvenes, y que CIDOB promueve desde hace más de 40 años.

“Para hacer un buen trabajo de investigación tiene que haber un gusanillo interno que mueva la curiosidad” Pol Morillas, director de CIDOB

La Fundación Banco Sabadell y CIDOB ponen en marcha el Programa Talent Global con el objetivo de impulsar la investigación de calidad de jóvenes investigadores a través de dos premios a la investigación aplicada, el ‘Premio Talento Retos Globales’ y el ‘Premio Talento Europa Siglo XXI’, y una estancia de investigación, la ‘Junior Visiting Fellowship’.

Podcast “El día después: Un país dividido”

Los resultados de las elecciones de Estados Unidos reflejan un país absolutamente dividido. Pol Morillas, director de CIDOB, Cèlia Cernadas, enviada especial de Catalunya Ràdio a Estados Unidos, y Marta Martínez, corresponsal freelance en Nueva York, analizan la jornada electoral y el reñido recuento de las elecciones estadounidenses.

L’avortament, els evangelistes o la classe treballadora. Per què tanta gent vota Trump?

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les diverses realitats que es viuen al nord del continent americà.

Pol Morillas: “Si gana Biden volverá a una política de diálogo y de pactos rotos por Trump”

“Son dos modelos antagónicos tanto en política interna como en política exterior. Si gana Trump, continuará la exacerbación de una política muy basada en las divisiones internas, si gana Biden habrá una vuelta al diálogo con una agenda social mucho más desarrollada y eso tendría una consecuencia en el plano internacional” Pol Morillas, director de CIDOB.

Últimes hores de campanya als Estats Units

Les enquestes donen avantatge a Joe Biden, però alerten que encara hi ha partit en alguns estats clau. Ho analitza Pol Morillas, director del CIDOB.

Audioserie de las elecciones en Estados Unidos: “La meta”

Pol Morillas, director de CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), analiza las claves de la jornada electoral: la evolución de las campañas y las diferencias entre los candidatos, quiénes se encuentran aún en el bloque de indecisos, cuáles serán los puntos destacados del nuevo mandato e incluso qué pasará con la aceptación de la derrota.

Quina és la situació als EUA una setmana abans de les eleccions?

“Trump representa un moviment de fons que està present en molts àmbits i que vol trencar amb tot” Pol Morillas, director del CIDOB.

Las secuelas políticas de la pandemia y el contagio de Trump

“Trump aspira a plasmar en su figura la del hiperlíder. Sin embargo, ciertos sondeos parecen empezar a castigar al líder republicano no solo por su gestión del coronavirus, sino por los efectos económicos de la pandemia” Pol Morillas, director de CIDOB.

Què passarà entre Donald Trump i Joe Biden?

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza com podria ser l’endemà de les eleccions presidencials als Estats Units.

Brexit i fons europeus

“Polònia és el país que més diners rep del fons estructural europeu, i ara amenaça amb bloquejar el pressupost europeu, que requereix l’acord de tots els parlaments” Pol Morillas, director del CIDOB.

La COVID i Trump

Trump ha aconseguit transformar la seva sortida de l’hospital en un missatge molt perillós: que el coronavirus només afecta als dèbils, menyspreant bona part de la seva societat” Pol Morillas, director del CIDOB.

El coronavirus pone nuevos deberes a las empresas

La crisis del coronavirus ha otorgado a España la oportunidad para llevar a cabo las reformas estructurales que demanda desde hace tiempo. “Ahora o nunca”, opina Pol Morillas, director de CIDOB. Y añade: “Con los fondos europeos tenemos la ayuda, el apalancamiento que va a hacer posible poner en marcha estos cambios”. No obstante, Morillas cree que este trampolín es insuficiente para impulsar estas transformaciones. Tampoco son ya las mismas las recetas económicas ni los sectores que ahora están en el centro de la inversión, como la digitalización o la economía verde y sostenible. “Necesitamos la colaboración del sector público y privado para que este dinero llegue también a las pymes”, sostiene.

Estados Unidos ante las elecciones más cruciales de su reciente historia

“En Estados Unidos la polarización se ve hasta en el uso de la mascarilla. Si la llevas, estás con Biden. Si no, con Trump. Hay un uso muy emocional del coronavirus por encima de las recomendaciones sanitarias. La mascarilla construye identidad”, explica Pol Morillas, director de CIDOB.

“Biden és el candidat que pot aglutinar tot el sentiment antiTrump?”

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza el primer debat electoral entre Trump i Biden.

Las claves del primer cara a cara de Trump y Biden

Los candidatos a la presidencia de Estados Unidos llegan al debate electoral con un país muy polarizado y con pocos indecisos, dos elementos decisivos en la carrera a las urnas del 3 de noviembre. Pol Morillas, director de CIDOB, Antoni Gutiérrez-Rubí, director de Ideograma, y Carlota García Encina, investigadora principal del Real Instituto Elcano, dan las claves del primer cara a cara de Trump y Biden.

Primer debate electoral entre Trump y Biden

En un ambiente tan polarizado, ¿los debates consiguen algo más que reafirmar el voto de los convencidos? Para Pol Morillas, director de CIDOB, este debate puede tener más capacidad de incidencia que otros anteriores: “Ambos candidatos saben muy bien quienes son sus votantes y quienes se van a movilizar. A día de hoy, hay aproximadamente un 10% de indecisos; la clave será ver si acaban decantándose como consecuencia de este debate o si, en cambio, predomina lo que ha predominado en la política americana en los últimos años: que cada candidato asegure su base, su parte del electorado convencida”.

El 75è aniversari de l’ONU amb Pol Morillas, director del CIDOB

“Les principals potències mundials d’avui no entenen la seva política exterior com un aspecte global, sinó que estan cada cop més marcades pels seus interessos individuals” Pol Morillas, director del CIDOB, presenta el CIDOB Report ‘L’ONU als 75: Repensant el multilateralisme’, que reflexiona sobre els reptes als quals s’enfronta l’organització en el seu 75è aniversari.

L’ONU celebra 75 anys ferida per l’‘America first’

L’òrgan arriba debilitat per la crisi de la multilateralitat i amb la pandèmia i el canvi climàtic com a grans reptes. Pol Morillas, director del CIDOB, i Pol Bargués, investigador del CIDOB y coordinador de l’informe ‘L’ONU als 75: Repensant el multilateralisme’, analitzen l’estat en què arriba l’organisme al seu 75è aniversari.

El estado de la Unión

La presidenta de la Comisión Europea, Ursula Von der Leyen, ha centrado su primer debate sobre el estado de la Unión en la crisis sanitaria y la transición ecológica. Pol Morillas, director de CIDOB, analiza su discurso.

Pol Morillas: “Trump vol assegurar-se el votant que vol llei i ordre”

“La polarització política que Trump està tornant a posar sobre la taula per aconseguir aglutinar vots és una qüestió que no és només de partits, és de grups socials que s’han fragmentat. L’estratègia de Trump és polaritzar la societat” Pol Morillas, director del CIDOB.

Europa: ideal, realidad y destino

“La UE se ha vuelto más real y menos ideal; más contestada y menos cohesionada. A medida que esta foto interna toma forma, la transformación del panorama global reclama mayor unidad de acción europea” Pol Morillas, director de CIDOB.

El europeísmo a debate: posibilistas frente a inconformistas

Que Europa ha dado un paso adelante es incontestable. Pero, ¿hacia dónde? ¿Hacia una Europa federal o hacia una mejor manera de gestionar cada nueva crisis sin alterar demasiado las dinámicas de la Unión? Un análisis de Pol Morillas, director de CIDOB.

Pol Morillas: “Esta crisis requiere que las soluciones sean en el marco del conjunto de la Unión”

Los líderes políticos de la Unión Europea debaten hoy los términos del plan de reconstrucción tras la pandemia. Pol Morillas, director de CIDOB, ha señalado que las diferencias entre los países son claras pero que esta crisis “requiere que las soluciones sean en el marco del conjunto de la Unión” debido a las características de la pandemia.

Un plan de Recuperación inédito que los frugales quieren condicionar

“No se trata de dinero holandés que pasa a los bolsillos italianos o españoles. No se trata de una transferencia nacional de un país a otro. Y esto es lo que hace que este instrumento sea diferente a los anteriores", explica Pol Morillas, director de CIDOB.

La cimera europea per a la recuperació econòmica

“Hi ha molts elements sobre la taula per negociar, són negociacions complexes sobre la dotació de recursos comuns i d’un endeutament comú. És un element molt nou i positiu però hi ha molts interessos confrontats” Pol Morillas, director del CIDOB.

Cumbre europea: en juego no solo el Fondo de Reconstrucción sino todo el Mercado Único

Los líderes europeos celebran este viernes y sábado la primera cumbre presencial desde que comenzó la pandemia. Sobre la mesa, el Plan de Reconstrucción de 750.000 millones de euros propuesto por la Comisión Europea. Pol Morillas, director de CIDOB, no descarta que haya que celebrar una nueva cumbre en los próximos días debido a la posición ‘férrea’ de Holanda. En opinión de Pol Morillas, en esta negociación no estamos hablando solo de los planes de reconstrucción tras la pandemia sino que lo que está en juego es la sostenibilidad del Mercado Único y de la zona euro.

Cimera anticrisi de la Unió Europea

Què canviarà amb la presidència alemanya? Pol Morillas, director del CIDOB, explica com el final de l’era Merkel pot influir en la cimera anticrisi de la Unió Europea: “En el fons està el debat de què es vol que sigui la Unió Europea”.

Fons de rescat europeu

Pedro Sánchez es reuneix a aquesta hora amb els tres màxims dirigents europeus per forçar l’aprovació del fons de rescat que ajudi a minimitzar la crisi del coronavirus. Ho analitza el director del CIDOB i expert en política europea, Pol Morillas.

Pol Morillas: “El gran riesgo es que se fragmente el Mercado Único de la UE”

Pedro Sánchez viajaba este lunes hasta Países Bajos para reunirse con el primer ministro, Mark Rutte, en su ruta por el norte de Europa en busca de apoyos para lograr el pacto por un fondo de reconstrucción común de la Unión Europea. “Cada vez hay un sentimiento menor de proyecto compartido en la UE”, explica el director de CIDOB, Pol Morillas, en referencia a la dificultad a la “hora de tejer consensos plurianuales” como el del fondo de reconstrucción. “Es una crisis de la política europea”, añade Morillas, quien cree que es algo “natural a medida que la UE gana relevancia”.

Entre el poder y la cautela: Alemania y el ejercicio de la ‘responsabilidad europea’

“Las presidencias han perdido la capacidad de impulso de la agenda europea que tenían, pero en el caso de la alemana, en seis meses se pueden cimentar las bases de una UE distinta: la que mutualiza recursos para la crisis (fondo reconstrucción), la que establece nuevos marcos de relación tras la primera experiencia de desintegración (Brexit) y la que inicia su andadura geopolítica (relaciones con China)”, explica Pol Morillas, director de CIDOB.

Totes les esperances posades en Merkel

“Poden passar dues coses amb Merkel: que aprofiti aquesta última empenta com a líder per canviar elements de fons de la política europea i la reconstrucció o que sigui la líder conservadora que vol mantenir els interessos del seu país a Europa” Pol Morillas, director del CIDOB.

Los retos de la presidencia alemana en la Unión Europea

Alemania asume hoy la presidencia rotatoria de la Unión Europea. Pol Morillas, director de CIDOB, analiza los retos que afronta Angela Merkel durante su presidencia en la UE, como lograr una acuerdo sobre los prespuestos europeos o el fondo de recuperación. La primera cumbre presencial del Consejo Europeo tras el pico de la pandemia, que se celebrará los días 16 y 17 de julio, marcará el devenir del mandato de la canciller alemana: “Esto facilita la predisposición de los líderes a empezar a acordar el fondo de recuperación. La posición de los países ya ha quedado clara en las anteriores cumbres, por lo tanto ya estamos en fase de decisión” apunta Morillas y añade que Alemania tiene la responsabilidad de tratar de cerrar el asunto del fondo de recuperación antes de otoño, “fecha en la que el dossier del Brexit volverá a estar en primera línea y que también definirá los seis meses de presidencia alemana”.

Giro en el capitalismo mundial

La crisis del coronavirus no va a suponer la muerte de la globalización, pero sí va a transformar el modo en que se mueven los bienes, la información y las personas. Pol Morillas, director del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), está de acuerdo en que las grandes tendencias geopolíticas en marcha no van a sufrir “un vuelco absoluto”, pero subraya que sí habrá “elementos correctivos en el proceso de hiperglobalización”. Uno de esos elementos puede ser la intención de algunos Estados o clubes de Estados, como la Unión Europea, de destinar mayores recursos a cuestiones como la soberanía y la seguridad, especialmente en el terreno de la salud. Si se confirma esta tendencia, habrá más gasto dirigido a restablecer cierta producción que antes estaba en cadenas de valor globales o concentradas en Asia, como vacunas, medicamentos y otro material sanitario. “Esto no significa que el mundo poscoronavirus deje de ser un mundo globalizado. No podemos volver por completo a la producción nacional”, afirma.

Cimera europea de divendres i torna el Brexit

“La cimera de divendres serà més aviat una presa de posició dels diferents estats sobre la proposta de la Comissió Europea, que és la base negociadora. Com a mínim s’haurà aconseguit que allò sigui el punt de partida” Pol Morillas, director del CIDOB.

Aldarulls als Estats Units

“Vivim en un món post Covid-19 on s’han accentuat les desigualtats: la població negra ha estat més exposada i té uns nivells més alts d’atur” Pol Morillas, director del CIDOB.

Quina Europa ens quedarà després del Covid-19?

“La condicionalitat va lligada a objectius de llarg termini en economies verdes i digitals, és diferent que vagi lligada amb pensions. El debat és: aquesta condicionalitat transformarà les economies? El més important és que no vagi lligada a la lògica del 2008” Pol Morillas, director del CIDOB.

Los cambios en la geopolítica tras la crisis del coronavirus

Para apuntar claves que nos permitan interpretar los cambios en la geopolítica, su evolución e impacto, la sexta sesión de la iniciativa ‘Eta Orain, Zer’ organizada por Kutxa Fundazioa en colaboración con Globernance se dedicará a profundizar en esta cuestión con Pol Morillas, director del Barcelona Center for International Affairs (CIDOB); Cristina Gallach, Secretaria de Estado del Ministerio de Exteriores, Alta comisionada Agenda 2030, antigua adjunta al secretario general de NNUU; y Leyre Arrieta, profesora e investigadora de la Universidad de Deusto; moderados por el Catedrático de la Universidad del País Vasco – Euskal Herriko Unibertsitatea y Secretario General de Globernance Juanjo Álvarez.

EEUU vs. China: la carrera por la vacuna contra el coronavirus

La carrera por alcanzar a producir una vacuna no deja de ser, según Pol Morillas, “una lucha geopolítica por el poder internacional”. “En el momento en que surge una amenaza global se reclama mayor capacidad de cooperación, pero estamos ante la paradoja de que lo se ha reforzado es una lógica de protección de los intereses nacionales”, asegura el director de CIDOB.

El ‘brexit’ durante del coronavirus: “Estamos en el periodo para evitar una salida sin acuerdo”

“Cap crisi recent ha servit per repensar a fons i reformar el que està a mig construir, la UE”

El Dia d’Europa es commemora en plena pandèmia de coronavirus. Una pandèmia que ha tornat a evidenciar les dificultats que té la UE per adoptar respostes conjuntes davant les grans “crisis”, des dels refugiats al Brexit o el coronavirus. Malgrat totes les dificultats, el director del CIDOB, Pol Morillas, defensa que la UE és un projecte en construcció permanent i que els reptes que planteja el coronavirus demostren la necessitat d’una resposta global o supranacional.

El sueño de Schuman: 70 años de la declaración que forjó Europa

“Cuando el mundo se para, a Europa le pedimos velocidad”, apunta Pol Morillas, director de CIDOB. La UE celebra el ‘acuerdo imposible’ que logró superar “oposiciones seculares” y reconciliar un continente destruido.

El revés de la justícia alemanya al Banc Central Europeu

“El que diu el constitucional alemany posa en dubte un dels pilars bàsics: la independència del Banc Central Europeu en la presa de decisions. Si ha d’estar subjecte als controls dels tribunals constitucionals dels estats membres, es posa en dubte aquesta independència” Pol Morillas, director del CIDOB.

El paper polític de l’OMS, la Xina i els EUA

“La retirada de fons debilita les organitzacions internacionals, que perden capacitat d’acció i alhora, facilita la seva instrumentalització per part de països com la Xina” Pol Morillas, director del CIDOB.

El Estado ha llegado a la economía para quedarse

La crisis del coronavirus ha dado un protagonismo repentino a los Gobiernos, que tardará mucho tiempo en replegarse y en el que subyace un cambio de paradigma. Una tendencia que, a juicio de Pol Morillas, director de CIDOB, puede suponer “un punto de inflexión en la era de la globalización”, pero que no ha surgido como consecuencia de la pandemia. Ya había iniciado su recorrido bajo la batuta del presidente de Estados Unidos, Donald Trump, con su “América primero” y su guerra por el dominio tecnológico y comercial con China hasta el punto de obligar al resto de las economías a buscar alternativas de suministro.

El Consell Europeu aprova el pla de reconstrucció per la crisi del coronavirus

El Consell Europeu recolza el pla de reconstrucció per la crisi del coronavirus, aprovat per l’Eurogrup, encara que es manté el bloqueig sobre el seu contingut. Ho analitza Pol Morillas, director del CIDOB.

La Unió Europea es mou, lentament i pas a pas

“Mentre un món confinat s’atura, podem demanar més velocitat a Europa? El procés d’integració europea demostra que un cop discussions polítiques com el deute comú arriben a l’àmbit públic europeu, la unió es mou lentament i pas a pas” Pol Morillas, director del CIDOB.

Judy Asks: Should Europe Have Common Debt?

“For the EU today, time is of the essence. While a confined world stops, can we ask Europe for more speed? The process of integration shows that once political discussions such as common debt hit the European public arena, the union moves. Albeit slowly and step by step” Pol Morillas, director of the Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB).

Brussel·les, els llibertaris americans i els lideratges

“Amb el coronavirus hem vist com molts lideratges s’han reforçat. N’hi ha de caire populista, el cas paradigmàtic és Orban, però també n’hem vist d’altres, com Macron o Merkel, que han tornat a guanyar protagonisme” Pol Morillas, director del CIDOB.

Pol Morillas: “La defensa del ‘mi país primero’ es una mala receta”

El director de CIDOB, Pol Morillas, considera que la pandemia provocada por el coronavirus confirmará una tendencia que ya se venía observando y es una mutación del orden mundial hacia una visión más multipolar en la que Asia seguirá ganando protagonismo. Morillas pronostica que esta crisis ha demostrado que hay que reforzar los organismos de gobernanza internacionales pese al riesgo evidente de que los Estados se dejen llevar por lo que define como el “egoísmo nacional”.

Pol Morillas: “No veurem el debat dels coronabons consolidat a dia d’avui”

“Aquesta sensació de descoordinació o de diferents nivells de governança està passant als EUA i també a la Unió Europea. I en el fons és un dels elements consubstancials de les nostres democràcies, que tenen diferents nivells de govern que s’han de coordinar” Pol Morillas, director del CIDOB.

Europa se la juga en la reunió de l’Eurogrup

Després del fracàs en les reunions de dimarts i dimecres, s’arribarà avui a un acord que desbloquegi la resposta econòmica conjunta a la crisi del coronavirus? Ho analitza el director del CIDOB, Pol Morillas.

La resposta europea a la crisi

“La realitat és que moltes vegades s’acaben trobant solucions a mig camí a la Unió Europea entre les posicions més confrontades, i aquí és on Alemanya sempre acaba decantant la balança” Pol Morillas, director del CIDOB.

Los prejuicios y disputas que acompañan al debate del MEDE y los ‘coronabonos’

Para el director de CIDOB, Pol Morillas, esto ya no es una disputa entre norte y sur, sino entre quienes quieren encarar esto como algo conjunto y los que ponen por delante el punto de vista nacional. “Si no se llega a un acuerdo, habrá quedado muy herido el proyecto de comunidad compartida, porque no se habrá hecho frente a una cuestión de vidas humanas que no tiene que ver con la gestión económica previa”. Se reforzaría, advirtió, la “lógica lapidaria de ‘mi país primero’, demasiado común en las últimas crisis”.

La postura d’Holanda i de la UE

“S’han imposat d’entrada les lògiques d’acció nacional perquè hem entrat en una confrontació d’estats membres per la diferent concepció del que havia de ser l’acció de la UE” Pol Morillas, director del CIDOB.

La vergüenza de Europa

Según Pol Morillas, director de CIDOB, “ya lo vimos en otras crisis. Empezaron mal tanto el BCE como la Comisión, pero han corregido el tiro. Pero, como ocurrió con los refugiados, el euro, es en el marco de la coordinación entre Estados donde más cuesta. Los holandeses dicen que nada de mutualidad, y se reproducen las batallas de siempre. Las instituciones supranacionales sí se han dado cuenta de lo que está en juego”.

Pol Morillas: “Hay una normalización del papel de China en el mundo”

La crisis del Covid-19 va a cambiar el escenario geopolítico: “China se posiciona como un actor que define el destino de las relaciones internacionales, ya no es solo la fábrica del mundo o el que invierte en países terceros” explica Pol Morillas, director de CIDOB.

Pol Morillas: “Veurem una capacitat de resposta a la pandèmia molt diferenciada per cada país”

“Tothom juga la guerra a escala nacional. Els EUA parlen del ‘virus xinès’ i Donald Trump està intentant treure partit assenyalant que ‘la Xina és un perill’. Però la Xina també va escampar rumors que el virus havia estat escampat per l'exèrcit americà” Pol Morillas, director del CIDOB.

Pol Morillas: “Los estados han tomado protagonismo”

Refuerzo del papel de los estados, debilidad de las instituciones internacionales... Pol Morillas, director de CIDOB, analiza cómo la pandemia del COVID-19 está modificando los equilibrios de poder en el mundo.

Guerra global contra el coronavirus

A Pol Morillas, director de CIDOB, no le gusta hablar de “guerra”, porque “una guerra requiere el uso de la fuerza de un modo u otro”. Pero sí admite que se libra “una batalla con un enemigo difuso. Es una cuestión de salud pública, de seguridad y con amplias consecuencias económicas y sociales. Al referirse a la guerra se hace para alarmar en el buen sentido, y ser todos conscientes, pero puede inducir a un pensamiento que se pueda resolver con dureza y acción coercitiva”.

Individu, Estat i sistema internacional

“En les disciplines de les relacions internacionals és habitual referir-se a tres nivells d’anàlisi: l’individu, l’Estat i el sistema internacional. El coronavirus és probablement el que millor simbolitza la unió entre aquests tres nivells” Pol Morillas, director del CIDOB.

Coronavirus: entre lo global y lo nacional

“Cuando la vida humana, amenazada, vuelve al centro de todas las cosas, la primera reacción es aferrarse a lo conocido. Tendemos a buscar referencias en lo cercano y a desconfiar de lo extranjero y difuso” Pol Morillas, director de CIDOB.

Los cambios mundiales que puede provocar el coronavirus

¿Cómo puede influir el coronavirus en el orden mundial? “El recurso a lo nacional es necesario para frenar la curva de contagios, pero no todo es nacional en esta crisis, empezando por la pandemia en sí” Pol Morillas, director de CIDOB.

Geopolítica i coronavirus

“La tragèdia d’Europa: té potencial per ser el tercer pol dins d’aquesta lluita geopolítica dels EUA i la Xina, a escala comercial, de poder regulador, de riquesa, de PIB per càpita... té la capacitat, però el problema són els seus sistemes de governança interna” Pol Morillas, director del CIDOB.

Una política exterior nodal

“Frente a la difícil consecución de una política exterior global surge la lógica nodal: la voluntad de actuar como elemento de conexión, trabajar en red en el seno de instituciones internacionales y fomentar alianzas clave” Pol Morillas, director de CIDOB.

Superdimarts

“És molt difícil que hi hagi un candidat que pugui aglutinar tothom. Els únics capaços d’aglutinar el vot transversal són els clàssics de la política nord-americana, l’home blanc, gran i amb un establishment al seu propi partit”

“Els demòcrates volen evitar la divisió que va permetre l’elecció de Trump”

“Bernie Sanders està aconseguint transversalitzar la seva candidatura, agrupant el vot d’esquerres, el vot jove -que vol un canvi en la política americana-, el vot llatí i ara sembla que a Carolina del Sud podria sumar també el vot afroamericà” Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les primàries demòcrates.

“A la Xina ha prevalgut la voluntat de control a la necessitat d’actuar”

“El Coronavirus és un element geoeconòmic. Pot ser l’origen d’una recessió o una aturada de l’economia però també mostra els límits de la política. S’ha fet una mala gestió de la informació, perquè el que domina a la política xinesa és el control absolut”.

Las consecuencias del Brexit para España

“En caso de que no haya acuerdo en el periodo transitorio, se volvería a hablar de Brexit duro. La UE se expone a perder esa continua interacción con el Reino Unido y eso sí tendría efectos económicos” Pol Morillas, director de CIDOB.

Agenda Exterior: la UE post Brexit

Del 1 de febrero al 31 de diciembre de 2020, la UE no estará redefiniendo solamente sus relaciones con Reino Unido, sino que empezará a escribir una nueva página de la historia de la integración: cómo relacionarse con antiguos miembros y que estos se conviertan en socios y no rivales estratégicos” Pol Morillas, director de CIDOB.

“El pla de pau de Trump s’ha de llegir el clau interna”

“El que fa és apropar-se a les ales més extremes del partit de Netanyahu, consolidant la incapacitat dels palestins de connectar de manera contínua el seu territori a Cisjordània” afirma Pol Morillas, director del CIDOB, sobre el pla de pau de Trump.

“Trump s’ha convertit en el candidat de l’establishment republicà”

“La qüestió del clima està altament polititzada. El Fòrum de Davos ha demostrat com l’emergència climàtica ja forma part de l’agenda política, no només dels diferents països, sinó també de les elits econòmiques” Pol Morillas, director del CIDOB.

La supercopa a l’Aràbia Saudita

“L’ús del futbol com a eina política no és un fet nou, però no existeix un vincle entre projecció internacional i democratització” Pol Morillas, director del CIDOB.

Com serà el món el 2020 i quins reptes marcaran aquesta nova dècada?

Desorientació, desigualtat i dissincronia marcaran aquest començament de dècada, segons un treball de prospecció que han dut a terme l’equip d'investigadors del CIDOB, en col·laboració amb EsadeGeo. Ho analitzen, Pol Morillas i Eduard Soler, director i investigador sènior del CIDOB, respectivament.

Els 10 temes que marcaran l’agenda global el 2020

“El 2020 dibuixa un món desorientat per la manca de referents sòlids, desincronitzat globalment i socialment, i desigual, dins de cadascuna de les societats i entre països”. Pol Morillas, director del CIDOB, presenta els 10 temes que marcaran el nou any.

Victoria de Boris Johnson en el Reino Unido

El director de CIDOB, Pol Morillas, analiza la incontestable victoria de Boris Johnson: “Ante el asunto más importante de la política británica en décadas, Corbyn dijo que se mantendría neutral. El hartazgo de la sociedad junto con la falta de alternativa al mensaje de Johnson ha dado una victoria acaparadora a los conservadores”.

La victòria de Boris Johnson

“La victòria és aclaparadora tot i que la dificultat comença ara: en molt poc temps s’haurà de definir quin tipus de relació futura s’establirà entre el Regne Unit i la Unió Europea. Aquí es juga bona part de l’estabilitat interna” Pol Morillas, director del CIDOB.

La cimera de l’OTAN

“L’OTAN necessita repensar la seva raó de ser precisament en un moment en què la divisió entre els europeus i els americans creix, com també ho fa la rivalitat sistèmica amb la Xina. Les capacitats militars de l’OTAN segueixen sent incomparables, molts països de l’aliança depenen del paraigües de seguretat que aquesta els ofereix, i la despesa militar que l’OTAN representa no és comparable a cap altre mecanisme de seguretat col•lectiva” Pol Morillas, director del CIDOB.

Reptes i perills de la nova Comissió Europea

Per a Pol Morillas, director del CIDOB, la nova Comissió Europea de von der Leyen haurà de fer front a tres reptes principals: la revolució digital, l’adaptació al canvi climàtic i el pes de la Unió Europea en el món.

“Hi ha una espurna global de protesta i les institucions no absorbeixen les demandes”

“En la gestació del govern europeu hi ha un procés interessant: tots els comissaris passen pel Parlament Europeu a rendir comptes i es voten, i a alguns d’ells els han tombat. És un sistema molt més avançat que qualsevol procés de formació de govern de qualsevol estat” Pol Morillas, director del CIDOB.

Pròrroga al Brexit

“Boris Johnson incomplirà les seves promeses i sortides de to. Ell sabia que no podia incomplir el mandat del parlament, que l’obligava a demanar una pròrroga que evites un Brexit sense acord”, reflexiona Pol Morillas. “La Unió Europea volia evitar la incertesa que produiria una sortida abrupta el 31 d’octubre. Els 27 han acceptat una nova pròrroga per al Brexit fins al 31 de gener de 2020, que podria escurçar-se si el Parlament britànic i l’europeu aprovessin abans l’acord ja negociat”, afegeix el director del CIDOB.

A una setmana del Brexit

“Si no li convoquen les eleccions, Boris Johnson farà que aquest Parlament no pugui debatre cap altra cosa. Sap que, si es vota l’acord del Brèxit durant la campanya, ell es presenta com a clar guanyador”, ha afirmat Pol Morillas, director del CIDOB.

Factors estructurals del populisme

La política “patriòtica” reverteix en més inestabilitat global, com mostra el cas dels kurds

Pol Morillas: “Trump s’està desentenent de problemes on els EUA han estat sempre involucrats”

Avui Pol Morillas, director del CIDOB, ha alertat que “Trump i Johnson, però també Bolsonaro o Erdogan, prefereixen una política patriòtica i no globalista. El patriotisme, el proteccionisme, les guerres comercials i les dinàmiques de suma zero es contraposen a la preferència per la cooperació internacional i el multilateralisme de líders com Macron, Merkel o Trudeau”.

11 anys de la Gran Recessió

L’informe de l’OCDE publicat encén totes les alarmes sobre la recessió. No només ha rebaixat les previsions de creixement mundial, sinó que avisa que la inestabilitat i les guerres comercials no ajuden a que això millori. Pol Morillas, director del CIDOB, ha apuntat que “el que seria normal és que en un moment en què ja fa molts anys que hem arribat a nivells de creixement positius, això es reflectís en una normalització de la situació econòmica. Els tipus d’interès continuen baixos i s’ha d’incentivar l’economia perquè aquesta creixi”.

Impeachment i Brexit. Washington i Londres

Els demòcrates han anunciat que engeguen el procés “d’impeachment” per destituir Donald Trump. La justícia britànica diu no a Boris Johnson, declarant il•legal, nul i sense efectes el tancament del Parlament. “Hi ha una certa resistència institucional per posar fre a aquelles coses que se’n van de mare com és el cas de les polítiques de Johnson, de Trump o d’Erdogan”, ha apuntat Pol Morillas, director del CIDOB.

Vicepresident d’estil de vida europeu?

Pol Morillas, director del CIDOB, analitza aquesta última setmana que ha estat clau per al desenvolupament del Brexit, així com la polèmica al voltant de la cartera de “Protecció de l’estil de vida europeu” que Von der Leyen reanomenarà.

En quin estat es troba la sortida del Regne Unit de la Unió Europea?

“El mandat d’aquest referèndum no donava una resposta clara sobre quina havia de ser la sortida” Pol Morillas, director del CIDOB, analitza l’última hora sobre el Brexit.

“Com es pot voler desfer un sistema polític només per interessos propis?”

Ahir el parlament britànic va tornar a frustrar els plans de Boris Johnson, que volia emmordassar el parlament britànic i dur a terme un Brexit dur. En relació a l’actitud de Boris Johnson, Pol Morillas ha reflexionat sobre els límits i el respecte per la democràcia: “són tants els que fan servir les estructures de govern pels seus projectes personals que fins i tot són capaços de desfer un sistema polític com el britànic, que ha estat un referent per a Europa”.

El pols del Brexit

“La por a un govern encapçalat per Jeremy Corbyn és el que fa que els conservadors siguin més reticents a anar en contra del seu propi govern, és un factor cohesionador quan el Brexit sempre ha estat un element disruptiu dins del Partit Conservador”, apunta Pol Morillas, director del CIDOB. En cas d’unes eleccions anticipades, “podria haver un pas enrere de Corbyn i una aliança amb els liberal-demòcrates, amb un nou candidat laborista que obriria una nova etapa”.

La presidenta de la Comissió

Ursula von der Leyen ha estat escollida com a Presidenta de la Comissió Europea, convertint-se així en la primera dona a presidir la Comissió. “Ursula von der Leyen era la candidata per prendre el relleu a Merkel pel CDU. Com a Ministra de Defensa, va ser molt contestada a escala alemanya i per això estava anant a la baixa i va ser una sorpresa que guanyés”, explica Pol Morillas, director del CIDOB.

Els laboristes demanen un nou referèndum sobre el Brexit

“La política ja no és gestió sinó escenificació i titulars. El que fracassa és la gestió política: s’està posant un gran pes en els líders forts per davant dels projectes polítics” l’anàlisi de Pol Morillas, director del CIDOB.

El repartiment de càrrecs a la UE

Una vegada més els estats han passat per davant dels partits. Després de tres dies de negociacions, els líders europeus han pactat els principals càrrecs de les institucions europees. L’acord situa per primera vegada dues dones al capdavant de dos organismes clau de la Unió: l’alemanya Ursula Von der Leyen i la francesa Christine Lagarde. Totes dues, això sí, són conservadores i, per tant, la socialdemocràcia es queda sense l’anhelada presidència de la Comissió.

“Tot el guanyat a Cuba amb Obama s'ha tirat enrere”

Amb motiu de la publicació de l’Anuari CIDOB 2019, que enguany posa el focus sobre Cuba, Pol Morillas, director del CIDOB, repassa la situació actual del país i com s’han tirat enrere tots els avenços de la política de distensió de Barack Obama amb la presidència de Donald Trump.

Trump es presenta a la reelecció

Trump es presenta a la reelecció. Què faran els demòcrates? Apostaran per un líder que polaritzi molt respecte l'actual president, anant cap a l'esquerra, o per un que vagi cap al centre, buscant el votant republicà que no se sent còmode amb Trump? Ho analitza el director del CIDOB, Pol Morillas.

Boris Johnson, Donald Trump i Winston Churchill

Boris Johnson presenta avui oficialment la seva candidatura per substituir Theresa May. Pol Morillas, director del CIDOB, ha comentat que “Johnson és el Trump anglès i es considera el millor situat per negociar un nou acord amb la Unió Europea. Ell mateix es considera hereu de Churchill”.

La visita de Trump a Londres

“Trump és una persona que entén que és el centre de la política internacional i que té un do i fa política respecte a aquest do, tot i que després es desmenteix en públic a ell mateix”, ha explicat Pol Morillas amb motiu de la visita del president nord-americà al Regne Unit.

El temps de May ha acabat

“Theresa May s’havia convertit en la nova dama de ferro de la política britànica, havia resistit una moció de confiança del seu propi partit i una moció de censura a la Cambra dels Comuns. Havia portat el seu acord del Brexit tres vegades al Parlament, i havia perdut les tres votacions; no obstant, May seguia al capdavant del Govern per dues raons principals: perquè l’alternativa sota la forma de Corbyn era pitjor a ulls dels conservadors i perquè el Parlament no s’ha posat d’acord en res més que en evitar un Brexit sense acord, posició que ella personificava” Pol Morillas, director del CIDOB.

L’efecte de les eleccions al Parlament Europeu

“Un dels efectes de les eleccions ha estat una major fragmentació del Parlament Europeu com passa a tots els parlaments nacionals de tots els estats membres de la Unió Europea, amb poques excepcions. Per tant, estem davant d’una normalització de la política europea” Pol Morillas, director del CIDOB.

Amenaça totalitària

El documental “Amenaça totalitària” entra en el món de l’extrema dreta d’Espanya, Itàlia i Suècia. El director del CIDOB, Pol Morillas, analitza les causes del seu creixement.

Especial eleccions 26M

El director del CIDOB, Pol Morillas, analitza els resultats de les eleccions europees: “És important remarcar la pujada dels Verds i que els tres grups populistes de dretes han tret un resultat pitjor del que s’esperaven. Cal remarcar el bon resultat de Nigel Farage”.

Eleccions europees 2019: l’anàlisi

“Estem davant d’un Parlament Europeu molt més fragmentat. Amb uns liberals forts, Macron podria tenir la temptació de no respectar el sistema dels spitzenkandidaten” Pol Morillas, director del CIDOB, analitza les implicacions dels resultats de les eleccions europees.

L’Europa postcrisi va a les urnes

“Les properes eleccions seran el primer test democràtic a escala continental de l’Europa de postcrisi. Si bé sovint aquestes eleccions s’han jugat en clau nacional, els efectes d’una dècada de crisi han fet augmentar entre la ciutadania la consciència que la UE no només existeix, sinó que afecta les nostres vides. La politització de la Unió ha anat acompanyada d’una major contestació del projecte europeu, i aquesta dinàmica és pròpia de tot projecte polític en fase de maduresa. La contestació de la UE no té perquè ser, doncs, negativa per al futur de la UE. Pot ser l’ingredient necessari d’una major voluntat d’incidència i participació de la ciutadania, en un moment en què aquesta reclama major poder de decisió sobre l’Europa que volem” Pol Morillas, director del CIDOB.

L’empoderament dels ciutadans toparà amb les rígides estructures de la Unió Europea?

“Després de les eleccions ens trobarem amb un Parlament Europeu més fragmentat: socialistes i conservadors hauran de pactar amb els liberals o els verds. Un senyal més que Europa es normalitza com a cos polític”. Pol Morillas, director del CIDOB, analitza el trencament definitiu del bipartidisme de cara a les properes eleccions europees.

Què ens juguem en aquestes eleccions al Parlament Europeu?

La participació a les eleccions europees no ha fet més que baixar des de 1979. Pol Morillas, director del CIDOB, considera que aquest any, si puja la participació, “pot ser com a conseqüència de que hi ha més consciència sobre la importància d’aquests comicis, hi ha més politització i més polarització”.

“La guerra comercial és la campanya electoral de Trump que pagarem aquí amb aranzels”

La guerra comercial de Xina no se sap massa com evolucionarà. Trump ha fet tuits apuntant que el conflicte es podrà reconduir però també dient que, si cal, mantindrà els aranzels o els augmentarà. El director del CIDOB, Pol Morillas, ha apuntat que “l’economia americana cada dia està més vinculada al que passa a la Xina. La qüestió és si aquestes polítiques amb la Xina faran la situació més delicada”. Tanmateix, l’expert ha afegit que “no convé gens aquesta situació als EUA i a Europa ens pot afectar molt”.

“Trump vol tornar al món de les grans potències”

L’Iran torna a ser protagonista. El president iranià Hassan Rouaní ha anunciat el que ja s’esperava, que en dos mesos reactivarà el programa atòmic. És la resposta iraniana a Donald Trump, que tot just avui fa un any anunciava que els EUA sortien unilateralment de l’acord nuclear pactat per Barack Obama. “El pacte que tenien fins ara sobre armament nuclear funcionava i la possibilitat de crear-ne més estava disminuint, alhora que permetia un desenvolupament a l’Iran i que les empreses europees invertissin en el sector turístic i el petroli” explica Pol Morillas, director del CIDOB.

La repercussió de la victòria de Sánchez a Europa

“Malgrat que la campanya de les generals ha obviat la qüestió europea, la victòria de Pedro Sánchez tindrà repercussió a la política de Brussel•les. Des del balcó de Ferraz, Sánchez es va mostrar partidari de reforçar la vocació europeista del govern” Pol Morillas, director del CIDOB.

Clamorós silenci sobre política internacional als debats electorals

“El Brexit o les migracions no són política interna? Hi ha molts temes que permetien sortir de la confrontació constant i poc argumentada” Pol Morillas, director del CIDOB, analitza el clamorós silenci sobre política internacional als dos debats electorals.

Els hiperlideratges del món actual

Després de les eleccions a Israel, Pol Morillas, director del CIDOB, analitza allò que és tendència a tot el món occidental: en moments de gran polarització, sembla que només els personalismes puguin salvar les democràcies.

Theresa May, líder sense futur

“Una pròrroga de les negociacions del Brexit només tindria sentit si és per una agenda alternativa clara. La votació d’ahir pot ser el primer pas cap a la fi de Theresa May, ja sigui en forma de dimissió o d’eleccions anticipades” l’anàlisi de Pol Morillas, director del CIDOB.

Macron es proposa refundar Europa

Avui des de Brussel•les, el director del CIDOB, Pol Morillas, analitza les reaccions a la proposta del president francès: “Tot dependrà que els Estats vulguin acceptar la refundació europea que proposa Macron”.

Theresa May obre la porta a una pròrroga del Brexit

“Si es tracta d’una extensió curta, la Unió Europea l’acordarà; la qüestió és si això canviarà alguna cosa”. Per a Pol Morillas, director del CIDOB, “el problema continua sent que, a dia d’avui, les majories al Parlament britànic són impossibles i ho són per a totes les opcions: sortir amb l’acord negociat fins ara, allargar el període de negociació molt més enllà del 29 de març i, inclús, un segon referèndum, que requeriria acció legislativa”.

L’Eurocambra després del 26 de maig

“Ens trobarem davant d’un Parlament Europeu molt més fragmentat, com ho són gairebé tots els parlaments nacionals dels estats membres de la UE. A dia d’avui, la gran coalició europea entre socialistes i populars, que fa anys que dura, necessitarà d’un tercer, probablement els liberals” Pol Morillas, director del CIDOB.

Trump i el nou acord amb els demòcrates sobre el mur

“El populisme viu de l’emblema, de la pancarta, però quan toca arribar a acords té moltes dificultats a portar a la pràctica una agenda de govern”, Pol Morillas, director del CIDOB, analitza el nou acord de Trump amb els demòcrates per a la construcció del mur.

“Feia temps que Europa no es pronunciava sobre la política a Caracas”

“Han coincidit en el temps les negociacions del Brexit i l’autoproclamació de Guaidó com a president de Veneçuela, amb un perill imminent de desestabilització del país. Feia temps que Europa no es pronunciava sobre la política a Caracas” reflexiona Pol Morillas, director del CIDOB.

Segon aniversari de la presa de possessió de Donald Trump

Després de dos anys a la presidència, Donald Trump té el pitjor índex d’acceptació ciutadana (37%) superat únicament per Ronald Reagan (36%). El director del CIDOB, Pol Morillas, en fa balanç.

Entrevista a Pol Morillas

Entrevista al director del CIDOB, Pol Morillas, sobre la situació actual a diversos països europeus i els possibles escenaris per al Regne Unit davant del Brexit: “L’única majoria que sembla estar consolidada al Parlament a dia d’avui és la contrària a sortir sense acord”.

“Si el Brexit s’acaba consumant, deixa oberta una finestra d'oportunitats pels països que volen jugar en primera divisió”

“Si alguna cosa uneix els conservadors és la por a l’alternativa, Corbyn, qui tampoc té una recepta massa clara del què vol a nivell europeu, més enllà de mantenir-se en la unió duanera”, l’anàlisi de Pol Morillas, director del CIDOB.

Quins són els 10 temes que marcaran el 2019?

El Brexit seguirà marcant l'agenda europea, comenta Pol Morillas, director del CIDOB: “El Regne Unit seguirà ancorat a la Unió Europea i, fins i tot en un escenari de no-acord o de “Brexit salvatge” seria molt difícil fer marxa enrere a quaranta anys de convergència reguladora i relacions comercials, humanes i polítiques.

Les eleccions europees serviran de “termòmetre” per mesurar la força de l’extrema dreta

L’any que acaba d'arrencar té en el 26 de maig una cita fonamental per a la política internacional: la celebració de les eleccions europees. Els comicis han servir de “termòmetre” per mesurar la força de l'extrema dreta i el populisme xenòfob. Aquesta és una de les principals conclusions de la presentació de l’informe “El món el 2019: deu temes que marcaran l’agenda global”, que ha fet el Barcelona Centre for International Affairs (Cidob) aquest dimarts.

May torna a resistir

“Theresa May torna a resistir. Ahir va guanyar la moció que li presentà el seu propi grup parlamentari, però amb un marge més reduït del que ella voldria. Quins escenaris s’obren a partir d’ara? La caiguda del seu govern o unes eleccions anticipades o, més endavant, un segon referèndum, encara són escenaris possibles” l’anàlisi de Pol Morillas, director del CIDOB.

La crisi dels Armilles Grogues

Com és ideològicament el moviment dels Gilets Jaunes? “Són vells coneguts del malestar: un 40% van votar Le Pen a les presidencials i un 20%, Mélenchon. Estem parlant d’una classe mitjana aspiracional que veu limitades les seves oportunitats” Pol Morillas, director del CIDOB.

“El Brexit ha demostrat que no és fàcil marxar de la UE”

“Faríem malament d’entendre el Brexit com una qüestió conjuntural. Els problemes de fons hi són, l’Europa social ha anat perdent pes, però la retòrica simplista de les forces populistes no resoldrà aquests problemes” Xavier Muixí entrevista el director del CIDOB, Pol Morillas

“La nova dama de ferro és Theresa May”

“La cimera de diumenge estarà carregada de tensió: Merkel ha amenaçat de no acudir-hi si no es parla d’un text tancat. En qualsevol cas, el Brexit no s’acaba diumenge, faltarà votar-lo al Parlament Europeu i, sobretot, a la Cambra dels Comuns, on pot perillar la majoria dels conservadors” Pol Morillas, director del CIDOB.

“Patim una crisi de model que denota la fi del consens permissiu”

“Per fer front a la crisi del model europeu, hem de tenir en compte aquelles demandes de la població que evoquen un malestar de fons, aquelles persones que s’han vist apartades dels beneficis de la globalització, confrontant fortament la retòrica populista” Pol Morillas, director del CIDOB.

La decisió de Merkel afectarà la reforma europea

“La dama de ferro d’Europa, és avui menys sòlida”, ha comentat el director del CIDOB Pol Morillas. Després que la cancellera anunciés ahir que abandonarà el lideratge de la CDU, Morillas afirma que “ha començat la lluita per la successió en el si del seu partit”. El politòleg creu que Merkel pot aconseguir acabar el seu mandat però “serà menys estable i l’impacte d’aquesta inestabilitat se sentirà a la resta d’Europa, que ja està manca de lideratges”.

L’auge de l’extrema dreta a Brasil i Europa

Com hem d’entendre l’èxit de l’extrema dreta? Per al director del CIDOB, Pol Morillas, cal “distingir entre el fons i l’expressió d’aquest fons : el ciutadà necessita que li donin resposta als seus problemes. El fons és comprensible; l’articulació d’aquest fons mitjançant el discurs d’extrema dreta és el problema”

Les Converses d’en Ramoneda, amb Pol Morillas

Immigració, ciutats i autoritarisme, Josep Ramoneda conversa amb el nou director del CIDOB, Pol Morillas.

“Hem normalitzat el discurs de la ultradreta a Europa i aquest és el perill real”

Els líders europeus han dit no als plans de Theresa May d’aplicar un Brexit tou, una sortida de la Unió Europea mantenint els beneficis dels estats membres. Intolerable o inacceptable, han dit. Pol Morillas, el nou director del CIDOB (Barcelona Center for International Affairs), ha analitzat aquest i altres temes de l’agenda internacional.

“Hi haurà acord per al Brexit quan es vegi el perill del precipici”

Pol Morillas ha agafat aquesta setmana les regnes del CIDOB, el centre de recerca català que s’ha colat al rànquing dels think tanks més influents del món. Amb només 36 anys, arriba decidit a trencar amb la concepció clàssica dels think tanks com els que busquen influir només els de dalt. Diu que vol connectar el CIDOB amb la societat, impulsant la interlocució amb les organitzacions de la societat civil. Politòleg i doctor en relacions internacionals, Morillas -que era fins ara subdirector de recerca del centre i agafa el relleu a Jordi Bacaria- està especialitzat en polítiques europees.

Deu temes que marcaran l’agenda internacional aquest 2018

“Durant els pròxims mesos caldrà estar atents a les notícies falses que sobrevolin les conteses electorals, a l’agreujament de les emergències humanitàries i a l’ofegament de l’Estat del benestar”. Com cada any, el CIDOB proposa 10 temes susceptibles de determinar l’agenda internacional.

L’última hora de les negociacions del Brexit

Pol Morillas, investigador sènior del CIDOB, analitza l’última hora de les negociacions entre el Regne Unit i la Unió Europea.

“El ‘brexit’ afectarà a tots, sí o sí”

“El brexit es va plantejar des de les autoritats britàniques pensant que els ajudaria a tenir una postura més ferma en la seva relació amb la Unió Europea, quan la realitat ha estat que estan més desunits que mai. En canvi, al conjunt d’Europa es temia l’efecte contagi, que no s’ha produït. Es més, el resultat és una Comunitat Europea més cohesionada i amb una única veu envers aquest tema” Pol Morillas, investigador principal per Europa del CIDOB.

“La resposta del govern belga ha estat molt semblant a la de la UE”

“A Brussel·les hi ha una creixent consciència que la qüestió catalana és un problema polític greu per a la UE; tot i així, també hi ha una voluntat tant per part dels Estats membres com de la Comissió Europea de mantenir el tema en el pla intern” Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

“És difícil que Bèlgica pugui concedir asil a Puigdemont”

Pol Morillas, investigador per Europa del CIDOB, confirma que Bèlgica és l’únic país de la Unió Europea amb la competència d’estudiar una eventual petició d’exili del president i dels consellers de la Generalitat.

Europa es resisteix a la mediació per al Procés

L’investigador del CIDOB Pol Morillas considera que és molt complicat que la UE faci de mediadora si Madrid no ho vol, però creu que hauria de “facilitar el diàleg” mitjançant, per exemple, una plataforma que involucri altres instàncies, com ara membres del Parlament Europeu. “La UE podria tenir un paper per ajudar a conduir el diàleg”, conclou Morillas.

Europa podria facilitar el diàleg entre Catalunya i Espanya

Els experts alerten que si el govern espanyol aplica el 155, Europa no es posarà precisament les mans al cap. L’investigador principal del CIDOB Pol Morillas afirma que “si el govern espanyol aplica l’article 155, la visió de la UE està aplicant un article constitucional”. Morillas també assegura que Europa en cap cas mediarà en el conflicte entre Catalunya i Espanya, però sí que podria facilitar el diàleg.

La possible mediació de la UE

A mesura que avança el conflicte entre els principals actors de Catalunya i Espanya i davant la seva incapacitat d’abordar el diàleg, es reforcen els arguments que reclamen la mediació europea.

“Alemanya no vol ser líder en solitari”

“Si agafem una visió àmplia, veurem que Alemanya s’ha convertit en la potència regional inqüestionable a Europa, però que és una potència que no vol exercir com a tal. Crisis com la de l’euro o la dels refugiats li han demanat un lideratge en solitari amb el qual no se sent massa còmoda”. Pol Morillas, investigador principal per Europa del CIDOB, analitza l’impacte que han tingut les polítiques d’Angela Merkel al continent i què es pot esperar d’un altre mandat de l’actual cancellera conservadora.

Hung parliament

Els conservadors han guanyat les eleccions britàniques però han perdut la majoria absoluta que tenien. L’investigador principal per Europa del CIDOB, Pol Morillas, analitza els resultats.

Pol Morillas: “May ha caigut en un terreny pantanós”

Theresa May ha perdut la seva majoria absoluta al Parlament britànic. Va convocar eleccions anticipades per reafirmar el seu liderat i la seva posició quant al Brexit i li ha sortit el tir per la culata, ja que els laboristes n’han resultat beneficiats. Quina lectura fa Europa d’aquests resultats? Ho analitza Pol Morillas, investigador del CIDOB, qui ha dit que “May volia guanyar estabilitat i ha acabat perdent més del que tenia”.

Com seran les negociacions del Brexit?

La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, va firmar fa 2 dies la carta que inicia el procés de sortida del país de la Unió Europea. Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, analitza com seran les negociacions: “La UE disposarà de millors cartes si els estats i la Comissió conformen un bloc contra Londres”, afirma.

Les negociacions del 'brexit': ¿divideix i venceràs?

“La Unió tractarà de salvaguardar la seva unitat al llarg del procés. La màxima de Michel Barnier, cap negociador de la Comissió, és assegurar-se que la sortida i el futur acord segueixen vies diferents. Per la seva part, Theresa May tractarà de dividir-los. Des del principi la seva voluntat ha sigut barrejar els termes del divorci amb la futura relació” Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

Les eleccions d’Holanda i el futur d’Europa

Més que mai, el resultat d’aquestes eleccions es llegirà en clau europea. Pol Morillas, investigador del CIDOB, considera que “el que està donant força al populisme és l’articulació d’un discurs alternatiu transnacional en contra de l’estat de les coses”.

Què vol dir ‘Europa de dues velocitats’?

L’investigador del CIDOB Pol Morillas explica la decisió dels líders dels principals països europeus d’apostar per una Europa de diverses velocitats.

Repensar el camí

Ja fa vuit mesos que els britànics van votar a favor de la separació de la Unió Europea (UE) i encara no sabem com acabarà això del Brexit. Al final hi haurà acord de divorci, això sí, perquè la situació contrària seria inimaginable i insostenible per a les dues parts, però la negociació va per llarg i està farcida d'incògnites. Aquest és el paisatge que van dibuixar ahir l’eurodiputat Josep-Maria Terricabras i l’investigador Pol Morillas durant el debat El ‘Brexit': procés i conseqüències per a la UE, organitzat pel CIDOB i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Alain Juppé, l’última esperança de la dreta francesa

Els analistes consideren que la situació és cada vegada més insostenible i pronostiquen que acabarà renunciant a la candidatura. “Cada cop sembla més probable la seva dimissió. Tot dependrà del suport que tingui, si perd el poc suport que li queda farà el pas”, apunta Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

Terricabras assegura que el Brexit és un perill, però ha de servir per reforçar el projecte europeu

L’eurodiputat Josep Maria Terricabras (ERC) ha assegurat avui que “el Brexit és un problema, fins i tot un perill, però alhora és una oportunitat que s’ha d’aprofitar”. Ho ha dit en el transcurs del primer debat del cicle “Europa i el món: una mirada des del Parlament Europeu”, organitzat pel CIDOB i l’Oficina de Barcelona de l’Eurocambra. Pol Morillas ha coincidit en què el Brexit pot permetre un replantejament de la UE i que cal donar la benvinguda al debat proposat per Juncker. Però ha advertit que les negociacions seran complicades, i que tenen un doble vessant, la gestió de la sortida i la de les futures relacions entre Londres i la UE.

La política francesa s’endinsa en la dimensió desconeguda

Macron té l’aire de guanyador. Les enquestes de la segona volta, davant de Marine Le Pen, així ho indiquen. “França té unes forces de fons molt particulars i sota l’argument de la raó d’estat, pel pes que tenen les seves pròpies estructures, es pot articular una unió contra Le Pen per derrotar-la”, explica Pol Morillas, investigador principal per a Europa al CIDOB.

Populisme als Estats Units i la UE

Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, analitza les polítiques que està aplicant Donald Trump als Estats Units, les negociacions pel Brexit i les eleccions previstes els propers mesos a França, Holanda o Alemanya.

Derrota agredolça per a May

Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, apunta que “la decisió del Suprem té poques conseqüències efectives per a May”

Las batallas electorales que redefinirán el paisaje político de Europa en 2017

2016 fue sin duda un año de cambios en Europa. 2017 puede ser crucial. “En Francia, el hecho de que haya dos vueltas presidenciales hace mucho más posible que haya un pacto entre el resto de fuerzas para no apoyar al candidato de extrema derecha”, apunta Pol Morillas, investigador principal sobre Europa de CIDOB.

Un oceà desconegut: Europa i Estats Units després de Trump

“Res no ha envalentit més Marine Le Pen (Front Nacional), Nigel Farage (UKIP) i el primer ministre hongarès, Victor Orbán, que pensar que el ‘Brexit’ i l’elecció de Trump consoliden una aliança populista”, Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

El fenomen del “post-truth” o la postveritat; què és i quins perills té

La difusió de notícies falses a través de les xarxes socials ha acabat tenint impacte en les eleccions nord-americanes i el referèndum del Brexit. Fins al punt que Google i Facebook han anunciat que prendran mesures i el diccionari d’Oxford ha proclamat el “post-truth”, és a dir, la “postveritat”, com la paraula de l’any. Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, analitza aquest fenomen: “Poc important és la veritat que porti el missatge sinó que sigui percebut com a veritable”.

“Post-truth”, paraula de l’any

La política de la postveritat funciona? Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, considera que més que funcionar, mobilitza: “Aquest tipus de moviments intenten vendre aquesta “veritat” sense qüestionar el que realment seran capaços de fer”.

L’elecció de Trump inquieta la UE?

Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, considera que hi ha una qüestió ideològica, de valors retrògrads, “que estan omplint una sèrie d’espais als quals la política convencional ha deixat sense resposta”. “Les forces polítiques tradicionals, centre-dreta i centre-esquerra, han donat uns missatges molt semblants als de les forces més populistes; s’ha creat un buit ideològic que ningú està omplint de manera convincent”, afegeix.

Què és el populisme?

Per a Pol Morillas, investigador del CIDOB, el populisme “ha entrat en l’era de la “post-veritat”: com més simple sigui el missatge que es presenta com a solució, millor; encara que no sigui cert”.

Trump globalitza el discurs dels extremismes europeus

Els líders de la dreta populista i l’extrema dreta europeus prenen a Trump com a referent. Però, són comparables els seus discursos? Per a Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, el que uneix a tots ells és la referència al retorn a la nació: “Eslògans com America First o Make America Great Again, són un tipus d’eslògans que també compartirien líders com Le Pen. És simptomàtic que una persona de l'equip de Le Pen sortís poc després dient que el que està passant és que s'està derruint el seu món i s'està construint el nostre, considerant com a nostre el d'estats tancats en si mateixos i aïllats de la resta del món”.

Populismes

Els polítics populistes segueixen guanyant eleccions. Per què? “S’han produït dos fenòmens simultanis, els efectes de la crisi econòmica i d’una altra crisi de valors, més ideològica”, descriu Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, que afegeix: “Hi ha molta distància entre els discursos ideològics dels polítics i el que diuen els mitjans amb els problemes reals de la gent”.

Trump, president

Europa en surt debilitada: “Amb el Brexit i amb Trump, els fonaments de la ideologia liberal internacional entren clarament en contradicció amb el que voten els ciutadans; un canvi de cicle que necessàriament afectarà a les relacions internacionals”, afirma Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

Victòria del candidat republicà Donald Trump

Per a l’investigador del CIDOB Pol Morillas, “el retorn a l’estat-nació, el conservadorisme i el sentiment antiestablishment, sumats al greuge econòmic que han patit els ciutadans, ha estat el còctel perfecte per a la victòria de Trump”. A més, considera que la relació entre Europa i els Estats Units mutarà: “Europa haurà d’assumir moltes més responsabilitats en matèria de defensa”.

Després del ‘Brexit’

Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, veu en el Brexit “una alerta sense precedents per a la UE per dos motius: primer, que l’únic que ha fet la UE fins ara és ampliar-se, mai s'ha reduït. I segon, que, a més d'ampliar-se, el que sempre ha fet és integrar-se, és a dir, augmentar els àmbits d'acció en què cada cop hi ha més Europa. Després del Brexit tenim una UE que es redueix i es desintegra, que retorna a l'Estat, que és la demanda a molts llocs d'Europa”.

Brexit: Algú sap el camí de sortida?

Tres mesos després del referèndum sobre el Brexit, el camí de sortida del Regne Unit de la Unió Europea continua ple d'incerteses. Ho analitzen Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, i Tim Oliver, professor a la London School of Economics.

Cimera europea a Bratislava

Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, analitza la reunió dels líders europeus: “La divisió ara mateix és tan intensa que fa molt difícil pensar que poden traçar un full de ruta conjunt”.

“A Europa només Bèlgica supera el rècord espanyol amb un govern en funcions”

Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, opina que els casos dels governs en funcions entre Bèlgica i Espanya són diferents: “En el cas belga és un estat molt descentralitzat, en el qual el govern en funcions pot seguir funcionant perquè les seves regions continuen funcionant a ple rendiment”. I afegeix: “una crisi política perllongada es pot acabar transformant en una crisi d’inestabilitat econòmica i és el que Europa sobretot no vol veure.”

“El partidaris del Brexit han demostrat una vegada i una altra que no tenien un full de ruta clar si guanyava el ‘leave’”

Després de la celebració del referèndum per la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea on va guanyar el NO amb un 52% a 48%, s’han obert molt dubtes sobre el futur del país i també sobre el d’Escòcia. L’investigador principal en temes europeus del CIDOB, Pol Morillas, analitza la falta de lideratge dels partits britànics, sobretot dels que apostaven per la campanya del “leave” i quin és el model que més convé al Regne Unit després del Brexit.

Theresa May serà la nova Primera Ministra britànica

Hi ha un nou lideratge al Regne Unit. Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, analitza el seu perfil: “És molt conservadora, sobretot en el tema de la immigració. Durant la crisi dels refugiats, va ser una de les persones que va dir que no calia fer rescats al Mediterrani perquè generava un efecte crida”.

“Els tractats de la UE s’apliquen al Regne Unit fins a almenys d’aquí dos anys”

Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, analitza l’última hora a Brussel•les després del Brexit: “Veurem gesticulació els propers dies però s'arribarà a un acord beneficiós per a les dues parts”.

Europa entra en fase desconeguda

“La UE ha entrat en una fase desconeguda. Però sortir reforçats del cop del Brexit dependrà de la manera com abordem el debat polític i institucional de fons. Probablement requerirà passar de la inexorable lògica de la integració a una nova diversificació de la Unió”, Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

“El Brexit ha deixat una UE en KO, paralitzada en la gestió d’una altra crisi”

Davant el temut efecte contagi, l’investigador del CIDOB Pol Morillas considera que la resposta ha de venir dels Estats membres: “Els estats han guanyat molt de pes a Europa en els últims anys i ara han de demostrar amb fets i no amb paraules que la UE no només és una bona idea, sinó també que funciona. I aquest missatge no ha d’arribar només des de l’eix franco-alemany”.

El Regne Unit vota marxar de la Unió Europea

L’endemà del referèndum, Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, analitza les principals conseqüències del Brexit, assenyalant la imposició de les línies de divisió nacional com un dels primers efectes sobre la UE. Pel que fa el lideratge de la Unió, adverteix que “Alemanya no vol liderar sola; si a Alemanya se li demana que lideri però no ho vol fer és quan la UE arriba a la paràlisi”.

Brexit: i ara què?

Com pot quedar Europa després del Brexit? Per a Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, “a partir d’ara es produirà una renacionalització de l’agenda europea però no una desintegració immediata de la UE”. La sortida del Regne Unit, a més, suposarà una nova línia de divisió en la política europea: “els que defensin bona relació amb UK i els que apostin per una línia més dura”

El Regne desunit

Els investigadors del CIDOB Pol Morillas i Carme Colomina analitzen la decisió dels britànics de sortir de la Unió Europea.

23 de juny: Brexit o Remain?

“El més probable és que David Cameron no pugui sobreviure políticament en un partit que ha fet bandera de l’antieuropeisme. És una lluita dins el partit conservador que, en cas de Brexit, seria lògic que es traduís en un lideratge nou” afirma Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

Què hi ha en joc amb la votació sobre el Brexit?

El repte que planteja el Brexit no desapareixerà amb una victòria del remain, sinó que ens trobaríem amb una Europa a dues velocitats: “Un nucli més integrat entorn a l’euro o, inclús, a Schengen, i una segona esfera d’integració europea de la qual el Regne Unit en podria formar part a nivell econòmic”

“Brexit o no Brexit, aquesta és la qüestió”

Per a Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB el procés de sortida seria molt complex: “Sobretot, el que pot provocar és que l’agenda europea quedi monopolitzada per com gestionem el Brexit, com a mínim, durant dos anys”.

“El ‘Brexit’ seria el primer senyal de desintegració de la UE”

“Si el Regne Unit acaba quedant-se però a canvi aconsegueix concessions molt avantatjoses, tots aquests països euroescèptics poden acabar reclamant per a ells totes aquestes excepcions. Si s’imposen aquests discursos, la visió integradora d’Europa es veurà molt ressentida”, Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

‘Brexit. Quedar-se o marxar?’

Pol Morillas analitza els possibles escenaris després del referèndum del 23 de juny: “Podríem arribar a una fase de bloqueig institucional: alguns països podrien agafar la Unió Europea com a hostatge de les seves prioritats nacionals”.

La visió de Brussel·les davant la possible sortida del Regne Unit de la UE

Davant de qualsevol crisi, la recepta estàndard a Brussel·les és més Europa, més integració, però avui ningú aixeca aquesta bandera: “Sabem que els alemanys i els francesos, fins les seves eleccions del 2017, molt difícilment voldran fer cap pas endavant en el projecte europeu” afirma Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

Ens sentim europeus?

És important que els europeus tinguem aquest sentiment de pertinença per al projecte polític de la unió política europea? S’han fet polítiques per crear una identitat comuna? Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, analitza fins a quin punt els ciutadans se senten europeus o no.

Diàleg sobre el Brexit

A quatre setmanes del referèndum a Gran Bretanya, debatem sobre les possibles conseqüències del Brexit amb l’investigador per a Europa del CIDOB, Pol Morillas: “tindria uns efectes simbòlics molt nocius pel projecte d’integració europea”.

Eleccions presidencials a Àustria

El nou president podria ser un polític ultradretà i antieuropeista. Pol Morillas, investigador principal del CIDOB per a Europa, analitza els resultats de les eleccions presidencials a Àustria quan el país encara està pendent del vot per correu.

L’extrema dreta a Europa

“És un tipus d’ideologia mutable, que aprofita el moment idoni, com ha fet amb la crisi de refugiats” Pol Morillas analitza la presència de l’extrema dreta a Europa després de les eleccions austríaques.

El context polític britànic a un mes del Brexit

L’objectiu principal de David Cameron ha estat aconseguir que la UE reconegués algunes de les seves demandes respecte a tres grans àmbits: sobirania, mobilitat i immigració i economia. Ho expliquen la politòloga Berta Barbet i l’investigador principal per a Europa del CIDOB Pol Morillas.

El mes del CIDOB

Els atemptats a Brussel•les, l’acord entre la UE i Turquia, la visita de Barack Obama a Cuba... Pol Morillas repassa l’actualitat internacional del mes de març i assenyala les dates que caldrà tenir en compte durant el mes d’abril: el dia 6, referèndum als Països Baixos sobre l’acord d’associació entre la UE i Ucraïna; el 10, primera volta de les eleccions presidencials al Perú; i el 24, eleccions a Sèrbia.

Doble atemptat a Brussel•les

L’investigador principal del CIDOB per a Europa, Pol Morillas, alerta: “No hem de caure en interpretacions com les que ja han fet Trump o el UKIP” i recorda que Schengen ja preveu mesures excepcionals així com una major cooperació en seguretat i intel•ligència.

Atemptats de Brussel•les

“Els estats reconeixen la necessitat d’una resposta conjunta però, a l’hora de facilitar els mitjans a Europa per articular-la, no ho fan” afirma Pol Morillas, investigador principal del CIDOB per a Europa.

Eleccions regionals a Alemanya

Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, analitza els resultats de les eleccions alemanyes: “El revés a Merkel no només es deu a la crisi de refugiats: respon a una voluntat de canvi polític”.

La UE davant els refugiats

“Hi ha una falta d’empatia absoluta dels líders europeus per entendre la situació dels refugiats”, Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

Cimera UE-Turquia sobre els refugiats

Pol Morillas analitza les implicacions de la Cimera UE-Turquia: “Ens trobem en una situació d’immobilitat i xenofòbica que no ens permet fer front a aquesta crisi”.

Còctel explosiu a Europa

L’eventual sortida del Regne Unit de la Unió Europa podria suposar el primer pas per a la desintegració. Pol Morillas, investigador principal del CIDOB per a Europa, adverteix que “el perill és que el 23 de juny coincideixi amb una segona onada de la crisi de refugiats”.

El Regne Unit amenaça de convertir-se en el primer país que abandona el vaixell per voluntat pròpia

A poques hores perquè comenci la cimera del Consell Europeu, Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, analitza els dos punts de vista que es posaran sobre la taula demà en aquesta reunió.

Està en perill el projecte europeu?

El Regne Unit es planteja sortir de la Unió. Les Borses fa dies que es tenyeixen de vermell. El jihadisme amenaça Europa. I molts estats han tancat fronteres per frenar l’arribada massiva de refugiats. Tot plegat, fa trontollar els pilars que sostenen el projecte europeu: la integració, l’euro, i la lliure circulació de persones. L’investigador del CIDOB, Pol Morillas, analitza el futur del projecte europeu.

La UE vol deixar Grècia fora de Schengen

El pla de Brussel•les no ha de comportar necessàriament expulsar Grècia del tractat de lliure circulació, però sí desplaçar de facto els límits Schengen cap a l’interior, a fronteres terrestres més controlables que les illes gregues. “Si es prorroguen dos anys els controls es crearà una infraestructura permanent de murs, tanques i desplegament policial que quedarà institucionalitzada i després serà molt més difícil de revertir”, explica Pol Morillas, investigador del CIDOB. “Però és evident que això tampoc no frenarà l’arribada de refugiats: és posar pedaços en lloc d’abordar el problema de fons. Hi ha d’haver una solució europea, i tampoc fins ara s’ha vist voluntat de posar-la en marxa”, afegeix.

Anàlisi del drama dels refugiats

“La falta d’empatia és absoluta però si ens hem dotat d’una Unió Europea és per donar resposta política”, afirma Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, en relació a l’actuació europea en la crisi dels refugiats.

Regne Unit

El Regne Unit celebrarà com a molt tard a finals del 2017 un referèndum per decidir la seva permanència dins la Unió Europea. Mentrestant, David Cameron busca un acord amb Brussel•les per apostar per la permanència en la consulta, acord que serà difícil davant les peticions del primer ministre britànic. Entre d’altres, restringir els drets dels immigrants intracomunitaris. Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, analitza aquest escenari marcat també per la crisi dels refugiats i l'amenaça de l'Estat Islàmic.

El FN francès, camí de fer història

“Una victòria del FN pot significar el trencament dels partits tradicionals francesos, una fractura interna que ja s’entreveu en el duel entre Sarkozy i Juppé a Els Republicans o en l’estil cada cop més dur de Manuel Valls dins del Partit Socialista (PS)”, explica Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB.

La Unió Europea dóna suport unànime a França

És la primera vegada que un estat membre invoca la clàusula de defensa col•lectiva, un mecanisme previst en cas que un país sigui atacat. Per a Pol Morillas, investigador principal per Europa del CIDOB, l’activació d’aquesta clàusula respon a la voluntat de recolzar França i mostrar la solidaritat de tots els socis europeus respecte el que ha patit el país: “No implica d’entrada un acord sobre una acció comuna per part de tota la Unió Europea; és molt probable que a dia d’avui es quedi en una declaració de suport polític i gairebé simbòlic més que operacional”.

Ultimàtum de David Cameron a la Unió Europea

El ‘premier’ britànic aposta per una major competitivitat i restringir el lliure moviment per evitar que el Regne Unit abandoni el mercat comú. Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, assegura que “la dificultat d’acordar aquests aspectes amb els Estats se li podria girar en contra”.

La dreta puja a Polònia davant la crisi dels refugiats

El resultat de la cita que Polònia té avui amb les urnes pot ressonar a tot el continent. Les enquestes són clares: el partit xenòfob de dretes Llei i Justícia (PiS) surt com a clar favorit. Pol Morillas, investigador del CIDOB, aclareix que Llei i Justícia “no és un partit euròfob, però sí euroescèptic”. Així, Morillas assegura que l’actitud bel•ligerant que ha adoptat Polònia davant de la crisi dels refugiats respon sobretot a la voluntat de “marcar un perfil propi” davant d’Alemanya.

“Els lideratges dels països europeus són ostatges dels partits d’extrema dreta”

Pol Morillas, investigador del CIDOB, ha analitzat el fet que Europa limiti el nombre de refugiats: “El problema és la incapacitat dels estats membres d’acordar una política comuna.” I ha explicat que, “en països com el Líban, els refugiats representen el 25% de la seva població; a Europa parlem del 0,05%”. Morillas ha ofert la seva tesi, “desmitificar les xifres que representen els refugiats. Són oportunitat més que amenaça.”

Grècia, i ara què?

L’investigador del CIDOB, Pol Morillas, dóna la seva visió sobre el futur polític de Grècia després de la nova victòria d’Alexis Tsipras: “L’esperança de Tsipras és obrir la capsa de la reestructuració del deute”.

“A la UE volen un Tsipras fort perquè és un aliat necessari”

“La crisi grega ha servit per saber que els mecanismes de rendició de comptes de la zona euro són insuficients. Ara ja es demana una nova governança econòmica i reformes per estabilitzar la zona” afirma Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, després de la victòria de Syriza a les eleccions gregues.

Tsipras revalida la confiança

Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, analitza els resultats de les eleccions gregues, amb una còmoda victòria de Syriza: “Tsipras pacta amb ANEL per continuar el reforçament nacional davant Brussel•les”, afirma.

Grècia torna a la casella de sortida

Brussel•les i Berlín ara han deixat clar que s’estimen més tenir Tsipras al govern que a l’oposició. El gir de Syriza -que s’ha tret de sobre el sector radical, forçat a fundar un nou partit- l’ha convertit en un soci fiable, en un partit del sistema. “Fa uns mesos Syriza era l’anatema i ara l’espectre polític ha canviat i s’ha convertit en una formació de centreesquerra, tothom la vol a bord”, explica Pol Morillas, analista del CIDOB.

Falta d'acord de la UE per resoldre la crisi dels refugiats

Pol Morillas, investigador principal del CIDOB per Europa, valora la falta d’acord a la Unió Europea: “La divisió entre estats és tan forta a dia d’avui que no permet avançar en qüestions que Juncker, com a president de la Comissió, considera que no són tan difícils de resoldre”. A banda de l’acumulació de crisis que està patint la Unió, Morillas destaca que “durant la crisi tothom parlava d’una divisió nord-sud, avui sembla que això ho hem traslladat a una divisió est-oest”.

L’evolució de la crisi grega

L’investigador del CIDOB, Pol Morillas, analitza en perspectiva les diferents fases per les quals ha passat la crisi grega. En relació al moment polític actual i respecte les properes eleccions del mes de setembre, afirma: “No hi ha alternativa possible a dia d’avui a Syriza”.

“Tsipras convoca eleccions per guanyar-les”

L’investigador del CIDOB, Pol Morillas, analitza la situació de Grècia i considera que “les eleccions poden donar estabilitat a Tsipras”. Quant al possible rol de l'exministre de Finances grec, afirma: “Els grecs encara recorden la foto de Varoufakis en un àtic amb un esmorzar de luxe en un moment de crisi”.

Els cavalls de batalla del tercer rescat

“L’acord d’aquest dimarts sobre Grècia és fruit de l’entesa del juliol, quan els líders europeus van deixar enrere l’enrarit clima entre el govern grec i els creditors més exigents, sobretot el ministre de Finances alemany Wolfgang Schäuble. L’irreparable dany al projecte de construcció europea, les possibles conseqüències geopolítiques del Grexit i la por a la no irreversibilitat de l’euro van ser les principals raons perquè Europa tornés a fixar-se en una foto àmplia de la crisi grega”.

Acord per mantenir Grècia dins l’euro

Respecte la votació que s’haurà de dur a terme el proper dimecres al Parlament hel•lè, Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, assegura que “és molt possible que els socis de govern nacionalistes, així com els més radicals dins de Syriza, no votin a favor d’aquestes propostes. Probablement Tsipras comptarà amb el suport de To Potami i el Pasok”. Pel que fa la reelecció de Dijsselbloem, afirma que “en política el moment ho és tot i ara no era el moment de canviar el president de l'Eurogrup”.

Entrevista a Pol Morillas, investigador principal per Europa al CIDOB

“La proclamació del Greferèndum és un exemple perfecte de les dues legitimitats que hi ha a Europa. Per una banda, la legitimitat democràtica, és a dir, la necessitat de construir democràticament un projecte conjunt a través de la democràcia directa. Aquesta legitimitat només la tenim al pla nacional, i és la carta que ha jugat Tsipras. L’altra legitimitat és la dels procediments, és a dir, el fet de seguir les regles i reforçar el mandat de la llei. Aquesta legitimitat la promou la mateixa Unió Europea i en ella s’ha basat tot el procés de construcció europeu. En aquest sentit, Tsipras només hauria actuat sobre una de les dues legitimitats, fet que ha generat un abisme amb aquells que defensen que Europa també són regles i procediments que s’han de seguir per arribar a acords. Si s’actua només en base a la legitimitat democràtica en el pla nacional, el que s’acaba danyant és el propi projecte europeu”.

Un oasi sacsejat

La crisi econòmica, de legitimitat i del model d’integració conviuen amb una creixent disminució del pes d’Europa a escala internacional. Les noves potències estan consolidant un ordre mundial multipolar, amb unes estructures de governança desfasades. Diverses crisis internacionals a les fronteres de la Unió, des d’Ucraïna a Síria i passant per Líbia, han creat un arc d’inestabilitat que ha fet augmentar els fluxos de refugiats, la inseguretat derivada d’estats fallits a escassos quilòmetres de les nostres costes o la rivalitat geopolítica amb Rússia. La UE haurà d’assegurar-se que les crisis que afronta no acabin eclipsant els mèrits del projecte de construcció europea.

Pol Morillas, CIDOB: “La renúncia de Varoufakis demostra la voluntat de Tsipras d'assolir un acord”

L'investigador del CIDOB recorda que sortir de l'euro no està previst als tractats de la UE. L'euro es va crear per ser irreversible -diu- i per tant no hi ha cap clàusula que contempli aquesta possibilitat. Tot i així, Morillas creu que l'escenari que s'obre després de la victòria del NO a Grècia no s'encamina cap a la sortida del país de l'Eurozona, ni tampoc de la Unió Europea. Pol Morillas posa l'accent en el que considera una evidència: “El resultat d'un exercici com el del referèndum grec passa necessàriament per la negociació”.

Pol Morillas (CIDOB): “El BCE necessita un mandat polític, no hauria d’excedir-se en les seves funcions”

Després del “No” en el referèndum d’ahir i de la dimissió del ministre Iannis Varufakis, l’investigador del CIDOB, Pol Morillas, ha afirmat que “la renúncia de Varufakis és un gest per rebaixar tensions però també és una necessitat”. Igualment, ha dit que “el BCE necessita un mandat polític, no hauria d’excedir-se en les seves funcions”. Sobre la reacció del govern espanyol, obert a un tercer rescat de Grècia, ha dit: “Les circumstàncies són molt diferents. Parlar de contagi polític potser té més sentit que no pas parlar de contagi econòmic.” Així, segons ell, “l’equiparació entre Grècia i Espanya ara mateix no s’aguanta gaire”.

Varoufakis dimiteix, l'Eurogrup espera propostes

Respecte la dimissió de Yanis Varoufakis, l'investigador principal del CIDOB, Pol Morillas, considera que "s'ha d'entendre com un gest però també com una necessitat: l'economia grega està molt malmesa i necessita liquiditat urgent per part del BCE". D'altra banda, afegeix: "El que estem vivint avui, el que sembla una reconducció de les negociacions, és frenar aquest pols al procés d'integració de l'euro però també de la Unió Europea".

Grècia, a un pas de la sortida de l'euro?

Grècia vota avui en referèndum si accepta les condicions de la troica per aconseguir més diners del rescat. Un pregunta que, independentment de la resposta, ha sacsejat els fonaments d'Europa tal i com la coneixem i ha obert nombroses incògnites: Sortirà Grècia de l'euro? Que suposaria aquest canvi per Europa? Grècia es pot mantenir dins la Unió Europea si no paga els seus creditors? Quins sacrificis suposa pel país hel•lè acceptar un nou rescat? Pol Morillas, investigador principal sobre Europa al CIDOB, afirma: “Si Grècia surt de la UE estarem trencant la premissa de la irreversibilitat de l'euro”.

Especial Referèndum Grècia

Després d'una contundent victòria del 'No' al referèndum grec, Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, analitza els escenaris i les implicacions per al futur de l’Eurozona i la Unió Europea: "Els elements psicològics han jugat un paper determinant avui i també ho faran en properes negociacions"

¿Referèndum o acord?

Si se celebra el Greferèndum, cal preguntar-se si diumenge els ciutadans grecs s’estaran realment pronunciant sobre el contingut de les negociacions. La redacció de la pregunta suposa un desafiament a les regles bàsiques d’un referèndum: pregunta simple i resultat clarament interpretable.

El referèndum de Grècia i les seves implicacions

L'investigador del CIDOB, Pol Morillas, considera que “difícilment els grecs respondran acuradament a la pregunta del referèndum, és interpretable”. A més, recorda que “si hi hagués eleccions anticipades, Tsipras molt probablement tornaria a guanyar per majoria absoluta quan, paradoxalment, la majoria de grecs vol continuar a la Unió Europea”.

Pol Morillas (CIDOB): “L’efecte de contagi econòmic ha disminuït molt”

El segon dia de ‘corralito’ a Grècia, Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, ha afirmat que aquest debat és més polític que econòmic: “Hi ha una qüestió política de fons i també de diferents cultures”. Morillas ha destacat que “l’efecte de contagi econòmic ha disminuït molt” i ha explicat que el que està negociant Tsipras és molt diferent a la situació en què es troba actualment Espanya i, per tant, “la tendència a assimilar Podem amb Syriza és més intencionada que real”. Pel que fa la decisió de Tsipras, ha afirmat: “És normal que convoqui un referèndum perquè se li està demanant des d’Europa un mandat que ell no ha guanyat a les urnes”.

La tertúlia, sobre la crisi a Grècia

Tertúlia d’actualitat sobre la crisi grega Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, Patrícia Gabancho, Eulàlia Vintró, Josep Manel Silva, Antonio Franco, i Pere Martí.

Més a prop del Grexit?

Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, analitza l’última hora de la situació entre Grècia i la UE en un moment que qualifica de “pèrdua de confiança total entre els negociadors”.

Cameron confirma la pregunta per sortir de la UE

Quin és el full de ruta de les negociacions entre el Regne Unit i la Unió Europea? Pol Morillas, investigador principal del CIDOB, explica els principals temes que Cameron vol renegociar: aprofundir el mercat únic; que els parlaments nacionals tinguin més dret a vetar decisions de Brussel•les; que el principi “ever closer Union” no apliqui al Regne Unit; i que alguns poders retornin als Estats membres. No obstant, afirma que aquestes demandes corren el risc de ser massa tècniques i que, finalment, el debat polític vagi per una altra banda.

Pol Morillas (CIDOB): “Cameron voldrà que la consulta siguin tan aviat com es pugui”

La victòria aclaparadora de David Cameron va deixar glaçades les elits comunitàries que haguessin volgut evitar el ja confirmat referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea que es preveu per abans que finalitzi 2017. ¿El Regne Unit enfila el camí de sortida de la UE? És alarmant que líders proeuropeistes com Clegg o Miliband hagin plegat? Quina pressa té Cameron per celebrar el referèndum? Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB, respon a aquestes preguntes.

Pol Morillas a l’entrevista de L’informatiu amb motiu del Dia d’Europa

A quins desafiaments s’enfronta Europa 65 anys després de la Fundació de la Unió? El referèndum de Cameron pot afegir incertesa a la Unió? Quina solució ha de donar la Unió Europea al drama quotidià de les pasteres? Quin serà el nou escenari europeu després de la crisi? Pol Morillas, investigador principal del CIDOB en Europa, dóna resposta a aquestes preguntes a l’entrevista de L’Informatiu amb motiu del dia d’Europa, i presenta les conclusions de l’informe publicat per CIDOB El mundo en Europa.

Pol Morillas: “En aquests moments a ningú l’interessa obrir la caixa de pandora que significa la sortida del Regne Unit d’Europa”

Pol Morillas, investigador principal del CIDOB en Europa, ha assegurat en una entrevista al 324 que David Cameron complirà la promesa electoral de fer un referèndum sobre la permanència o no del Regne Unit a la Unió Europea. Morillas pronostica que fins i tot Cameron s'erigirà en defensor de quedar-se a la Unió, a canvi d'una revisió del tractat que afavoreixi els britànics.

Especial eleccions al Regne Unit del "Catalunya vespre" i "Mapamundi"

Pol Morillas, investigador del CIDOB en Europa, participa a l’especial eleccions al Regne Unit, un programa conduït per Kílian Sebrià, director del "Catalunya vespre", i per Sergi Roca, editor del programa "Mapamundi". L’especial electoral també va comptar amb la participació de l'enviat especial a Londres, Adolf Beltran; John Etherington, politòleg de la Universitat a Barcelona; Matthew Parris, periodista de "The Times"; Joan Costa, economista i professor de la London School of Economics, i Sergi Pardos, politòleg i professor de la Universitat d'Oxford.

Pol Morillas sobre Grècia: “Apartar Varoufakis ha estat un gest”

L’investigador del CIDOB, Pol Morillas, assegura que les dues parts arribaran a un acord en relació a la negociació entre Europa i la Grècia de Tsipras. Tot i així, considera que apartar Varoufakis “ha estat un gest, és molt probable que la línia estratègica no canviï fins al final.”

Reformes econòmiques a Grècia

Tractem dels aspectes més rellevants en matèria econòmica de la recent trobada entre Alexis Tsipras i Angela Merkel tot destacant que dilluns 30/03/15 Grècia ha de presentar el pla detallat de les reformes econòmiques on l'atur, el sistema tributari i la lluita contra l'evasió fiscal juguen rols molt importants. Per abordar aquest assumpte hem comptat amb Pol Morillas, investigador principal en temes d'Europa de la fundació CIDOB.

Encuentro de Ministros de Asuntos Exteriores en Barcelona

Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, analiza la situación en el Mediterráneo tras la reunión del pasado lunes en la capital catalana: “La gran ventaja de esta reunión es que ha aportado un marco informal a un diálogo político que estaba totalmente atascado”.

Tsipras mantiene el referéndum

En medio del abismo en el que se encuentran las negociaciones entre Grecia y el Eurogrupo, Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, asegura que “hay una falta de confianza absoluta entre los negociadores y una oposición de culturas: unos haciendo referencia a la raíz democrática y el mandato del pueblo y otros, a la necesidad de seguir las reglas del juego”. En cuanto salida de Grecia del euro, Morillas considera que es posible ya que “la arquitectura institucional de la Unión Europea siempre encuentra salidas políticas para hacer frente a situaciones inesperadas”, aunque califica de “tremendas” las consecuencias geopolíticas que acarrearía esta decisión, además de suponer un fuerte golpe para el proceso de integración europea.

¿Apostando por Tsiprexit?

Las encuestas ponen hoy la opción de Tsipras por delante, pero el Eurogrupo parece estar apostando por una victoria del sí, con la esperanza de que ello se traduzca en una renuncia de Tsipras, un gobierno de concentración nacional o el nombramiento de nuevos negociadores con Bruselas. En última instancia, el sí se traduciría en unas elecciones anticipadas en las cuales Syriza perdería apoyo como consecuencia de su derrota en el referéndum. El escenario del #aGreecement aún es posible. ¿Pero lo es solamente previo paso por Tsiprexit?

Griegos en España: subirse a un avión para votar o permitir que otros decidan su futuro

La organización del referéndum no ha estado falta de obstáculos debido a las limitaciones temporales y la escasez de recursos, indica Pol Morillas, investigador principal en asuntos europeos de CIDOB. De hecho, los problemas de organización han sembrado dudas acerca de la legitimidad de la consulta, especialmente respecto a la claridad de la pregunta, llevando al Consejo de Europa a cuestionar si se ajusta a sus estándares. “Hay muchos elementos que hacen que el referéndum en sí como actividad legal tenga muchas, muchas dudas”, afirma Morillas.

Referéndum en Grecia

"Alexis Tsipras debe buscar aliados si quiere cambiar el rumbo de las negociaciones a partir de mañana", así lo afirma Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, tras conocerse la victoria del NO en el referéndum griego.

Tsipras y Europa, segunda parte

Tras la victoria abrumadora de la opción del gobierno griego, Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, destaca la necesidad de tejer mejores relaciones con el resto de líderes del Eurogrupo: “La falta de alianzas a escala europea fue uno de los mayores errores del gobierno Tsipras antes del referéndum. Modificar las reglas del juego de la zona Euro y trasladar el debate democrático del plano nacional al europeo requerirá un mejor clima negociador, pero también un buen puñado de aliados”.

Recuperar el clima negociador, objetivo de la cumbre de hoy

Lo importante de la cumbre de esta tarde en Bruselas será recuperar el clima negociador con Grecia. Es la opinión del investigador principal del Programa Europa de CIDOB, Pol Morillas, quien considera importante que Alexis Tsipras se presente ante los socios del euro con el aval de los principales partidos políticos griegos de la oposición.

Agreekment

Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, analiza el acuerdo alcanzado entre Grecia y el Eurogrupo: “Las conversaciones al más alto nivel político han permitido salir del clima de desconfianza. Hemos salido del peor escenario inmediato gracias a un acuerdo político en que las partes han visto el todo, incluyendo los riesgos geopolíticos de una salida de Grecia”.

“Los anteriores rescates a Grecia tuvieron un impacto casi nulo en el bienestar de la población”

Pol Morillas, investigador del Centro de Asuntos Internacionales de Barcelona (CIDOB), planteó que el tercer rescate que recibirá Grecia del Eurogrupo “viene encaminado en la necesidad de cubrir la deuda. Pero éste tiene que apoyarse con mecanismo paralelos de crecimiento, de generación de empleo y de promoción económica. Si no, se ponen ambos mecanismos juntos es pan para hoy y hambre para mañana”.

¿La muerte del espacio Schengen? Los controles fronterizos vuelven a Europa

El cierre de fronteras decretado por varios países en una especie de efecto dominó y en distintos puntos de Europa no tiene precedentes. Algunos se preguntan si conducirá al fin de la libre circulación. Pol Morillas, investigador principal sobre temas europeos del Barcelona Centre for Internacional Affairs (CIDOB), considera que hablar del fin de Schengen es “ir demasiado lejos”, sobre todo por las consecuencias que un escenario semejante tendría a nivel político. “Nadie en Europa quiere que se le recuerde por haber acabado con uno de los pilares básicos de la Unión. Por esto, antes de liquidar Schengen, se llegará a un acuerdo”.

Croàcia, desbordada en una Europa dividida

“Si la crisi de l’euro amb Grècia va provocar una divisió interna a la UE entre el Nord i el Sud, la crisi de refugiats ha generat la divisió Est-Oest”, apunta l’analista sobre la UE del CIDOB Pol Morillas. La població dels països de l’Est s’ha demostrat fins ara receptiva al “populisme i la xenofòbia” en què basen el seu discurs polítics com Orbán. Però Morillas està convençut que, com va passar amb la crisi grega, “abans de posar en risc de debò el tractat de Schengen, la UE dels 28 arribarà a un acord”, encara que sigui in extremis.

Victoria electoral de Syriza en Grecia

Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, analiza las elecciones griegas: “Los resultados demuestran que no hay aún una alternativa clara al liderazgo de Tsipras. Los griegos han acabado pensando que, a pesar de los fallos que haya podido cometer Syriza durante su mandato, Nueva Democracia aún representa el antiguo régimen y su líder no es tan nuevo dentro del panorama político como él pretendía mostrar”.

El euroescéptico Ley y Justicia gana las elecciones en Polonia

Las elecciones en Polonia de este pasado fin de semana devolvieron el poder a los ultraconservadores de Ley y Justicia, el partido de los hermanos Kaczyński. Europa teme un deterioro de sus relaciones con Varsovia; Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, analiza la situación.

La carta de Cameron: ¿suficiente para empezar a ganar?

Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, analiza junto a Berta Barbet la carta que David Cameron presentó el pasado martes con las demandas para la renegociación de las condiciones de la pertenencia del Reino Unido a la Unión Europea.

Especial Operación antiterrorista en Saint Denis

Pol Morillas, investigador principal de CIDOB: “La invocación por primera vez de la cláusula 42.7 es algo que no tiene porqué operacionalizarse en un sentido práctico”.

Los occidentales comienzan a ver a Al Asad como un mal menor

Seguridad frente a libertad. Pol Morillas cree que ese es el dilema para la UE tras los atentados de París: “Schengen tiene cláusulas aplicables en caso de peligro para los ciudadanos. Los Estados están en pleno control de sus fronteras para decidir unilateralmente un cierre limitado. Estas medidas no ponen en peligro Schengen, siempre que sean reversibles. Pero sería grave si se institucionalizaran esos cambios. Es un error legislar para luchar contra el terrorismo si se destruyen los valores y los principios de la UE”.

Las excusas de España para no apoyar el llamado de Francia a la defensa mutua

Tras los gestos, las acciones. Y no parece que la invocación de la cláusula 42.7 por parte de Francia, una cláusula que llama a los estados de la Unión Europea a reaccionar en defensa del solicitante ante un ataque, vaya a provocar una reacción demasiado entusiasta entre las naciones europeas. “España no hará nada que ya no esté haciendo y menos lo hará en nombre de la cláusula 42.7.” afirma el investigador principal para Europa en CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), Pol Morillas.

La ausencia de coaliciones en España constituye casi una anomalía en Europa

“El pacto y la coalición están muy arraigados en la cultura política de Alemania y en la mentalidad de los dos grandes partidos. Además no se produce tanto la política de confrontación. En España, en el debate entre Rajoy y Sánchez, hubo una dosis importante de animadversión. En Alemania la política es mucho más consensual y hay una tendencia al acercamiento entre las grandes familias, también entre las fundaciones de los partidos. Es algo que se produce no solo en el ámbito político, sino que lo genera también la sociedad”, explica Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs).

Cum au ”cucerit” partidele anti-sistem Parlamentul spaniol

Pol Morillas, cercetător la think-tank-ul spaniol CIDOB, explică într-un interviu acordat Epoch Times cum au ajuns Podemos şi Ciudadanos să întrerupă dominaţia partidelor mari în Spania şi de ce este greu să se formeze o coaliţie de guvernare.

Dinamarca ante la crisis de refugiados

El Parlamento danés busca aprobar un proyecto de ley: la policía podrá confiscar a los inmigrantes dinero para financiar su estancia hasta que se resuelva su acogida. Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, considera este tipo de medidas una criminalización de los refugiados.

Polacos, libios y refugiados

Tras la comparecencia en el Parlamento Europeo de la Primera Ministra polaca, Beata Szydlo, en la que ha defendido las polémicas reformas emprendidas en su país, Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, analiza las posibles medidas que puede adoptar Europa: “hay un fino equilibro entre lo que la Comisión Europea puede hacer y lo que puede aceptar sobre la política de Polonia”.

¿Otra democracia iliberal en la UE?

La cercanía de Kaczynski con Viktor Orbán ha puesto a Europa en alerta aunque la dificultad de imponer sanciones puede derivar en una nueva parálisis europea. Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, analiza hasta qué punto prosperarán las medidas restrictivas de la UE hacia Polonia.

Schengen se tambalea

Cerca de 2.000 personas siguen llegando a Grecia diariamente por mar; mientras, Bruselas da tres meses al país heleno para identificar correctamente a los refugiados. Pol Morillas, investigador para Europa de CIDOB, considera que “no habrá desintegración de la UE, pero sí podríamos perder la libre circulación”.

Año de tránsito para la (de)construcción europea

“Si uno se atiene a los alarmantes titulares de la prensa, el año 2016 bien podría ser el de la desintegración de la Unión Europea. El politólogo Iván Krastev nos recuerda que los grandes proyectos políticos se desmoronan desde el centro, no desde la periferia. Y la crisis del euro, que tuvo en vilo a la Unión el pasado verano era, al fin y al cabo, una crisis de la periferia. En su momento más álgido, el efecto contagio del Grexit al resto de economías del sur de Europa era ya limitado. En cambio, el centro de la Unión se mostraba unido en torno a las recetas de austeridad de Alemania, con las instituciones europeas bailando al mismo ritmo”. Pol Morillas, investigador principal para Europa, Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB)

La opinión europea ante las demandas de Cameron para evitar el Brexit

“Aunque los ciudadanos europeos se muestran partidarios en su gran mayoría de que el Reino Unido permanezca en la Unión, también están fuertemente divididos en cuanto al precio que hay que pagar para ello. Al tomar decisiones sobre Brexit, los líderes europeos van a estar muy condicionados por la opinión pública de sus países”, Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, y Berta Barbet, profesora asociada en la Universidad de Barcelona.

El Reino Unido y el futuro de la Unión Europea

El futuro de la Unión Europea, y del Reino Unido en particular, se decide este jueves en Bruselas en una cumbre que debe amparar un nuevo estatus en las relaciones con Londres. Lo analiza Pol Morillas, investigador principal del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) para temas europeos.

Concesiones de Europa

Después de 40 horas de negociación, la Unión Europea alcanza un acuerdo para frenar la salida de Reino Unido. Pol Morillas, investigador principal de CIDOB para Europa, asegura que “es importante que Cameron pueda vender a su opinión pública que algo ha conseguido en Bruselas” ya que si no hay “muchas más probabilidades de que salga el no” en el referéndum sobre la permanencia.

Pendientes del acuerdo sobre el 'Brexit'

Prosiguen las intensas negaciones para evitar la salida del Reino Unido de la Unión Europea. Pol Morillas, investigador principal de CIDOB para Europa, recuerda que “la Unión Europea está en una situación muy delicada en la que se están poniendo en juego elementos esenciales para el proyecto de integración”.

Los populistas predican la antipolítica en Europa y Estados Unidos

El lema de Trump es “que América sea grande de nuevo”, una suerte de chovinismo al que también recurre el Frente Nacional (FN) de Marine Le Pen. El FN ha ganado las últimas elecciones, europeas y la primera vuelta de las departamentales, y solo el sistema electoral los ha detenido. “La permeación de la agenda de la extrema derecha y movimientos populistas eurófobos en partidos de centro es normalizar su mensaje. Y en Francia prefieren al original (FN) que a la copia. No hay una narrativa contraria y no hay certezas de que ésta funcione”, explica Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

El terrorismo vuelve a golpear a Europa

Tras el doble atentado terrorista en Bruselas, el investigador principal para Europa de CIDOB Pol Morillas recuerda: “El repliegue nacional es la fórmula más peligrosa. Schengen prevé mecanismos en los que hay que ahondar y desmantelarlo sólo dificultaría la lucha contra este tipo de fenómenos”.

Atentados en Bruselas

“La mejor manera de coordinarnos es europea. Disponemos de mecanismos intrínsecos a nuestra libertad de movimiento” subraya Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

Todas las crisis de la UE se conjuran a favor del Brexit

De momento, las encuestas dan una victoria muy ajustada de los que defienden seguir en la Unión (51%) frente a los que apuestan por el Brexit (49%), según el promedio de sondeos que elabora la organización What UK thinks. El pronóstico de Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, es que “como pasa en muchos referéndums ganará el statu quo, que es quedarse”. “Lo problemático es el margen. Las encuestas muestran que es pequeño, y eso significará que no se cierra el debate”, señala.

Referéndums como chivos expiatorios

El debate sobre los referéndums como expresión última de la voluntad popular o como opción sub-óptima para las democracias liberales tiene un largo recorrido. También en la UE, donde los experimentos con los referéndums no siempre se han saldado con los resultados esperados (recordemos cuando holandeses y franceses tumbaron el proyecto de Constitución Europea en 2005). Los partidarios de los plebiscitos argumentan que el voto directo es la mejor manera de conectar la ciudadanía con Europa, mientras que sus detractores ven en los referéndums la expresión de un malestar generalizado, sin atenerse al asunto sobre el que se pregunta.

“El Brexit sería el símbolo de que la UE se empieza a deconstruir”

“La crisis de los refugiados ha sido la enésima muestra de que la UE no es capaz de actuar como bloque cuando el viento viene en contra” concluye Pol Morillas, investigador principal para Europa en el Barcelona Centre for Internacional Affairs (CIDOB).

Reino Unido: isla o parte del continente

“Cameron tiene muy claro que a nivel económico no le interesa abandonar el proyecto europeo. Aunque depende de muchos factores, hay cifras que indican que si saliese de la UE habría un 16% de caída del PIB de aquí a 2030”, señala Pol Morillas, politólogo e investigador principal para Europa en el Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB).

Las vallas del miedo europeo, una “jugada maestra” de Turquía

El cierre de fronteras y Schengen deja claro, según Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, “la necesidad de completar el espacio de control común de las fronteras, cuando ya hay libertad de movimientos interna”. “Es una contradicción evidente”, resalta. Para él el debate ya no está en una “integración europea a dos velocidades, sino que destacan dos uniones, una junto al euro, más integrada, y otra más en la línea del Brexit, un tratado de libre comercio y poco más”.

Europa ante la crisis de los refugiados

De todas las crisis que acumula la Unión Europea, la de los refugiados es quizás la que tiene más potencial destructivo. “Europa debe abordar la segunda ola de refugiados de manera más eficiente y conjunta”, afirma Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

¿Qué hay en juego con la salida del Reino Unido de la UE?

“La clave es la participación: si hay baja participación, quiénes irán a votar seguro son los partidarios de irse, aquí es dónde puede realmente suceder el Brexit”, Pol Morillas investigador principal para Europa de CIDOB.

La extrema derecha de Europa, rumbo al centro político

Pol Morillas, investigador de CIDOB, señala la llamada crisis de los refugiados como una de las múltiples causas que favorecen a la extrema derecha. Es la más reciente. “La llegada de los refugiados se ha convertido en chivo expiatorio para unas ideas que vienen de lejos”, opina. Apunta que “estos partidos se amoldan a la situación para sacar provecho e implantar su discurso”.

Los temas de campaña Brexit (I): La soberanía

Los temas de campaña Brexit (III): La economía

Los condicionantes externos del voto en el referéndum del Brexit

Cameron, todo o nada a la mano del 'Brexit'

“El referéndum no es tanto sobre la salida de Europa como sobre el control del Partido Conservador y, elecciones mediante, del Reino Unido”, analiza por su parte Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB. El analista cree que al menos un tercio de los políticos conservadores son partidarios de la salida. “La amenaza de los euroescépticos, dentro y fuera del partido, ha puesto en la primera plana de la escena política un tema [el de la relación con la UE] que es el cuarto en el orden de interés de los británicos”.

Los riesgos del Brexit

El Brexit perjudicaría a la economía europea pero, sobre todo, a la británica. “Si no hubiera un posterior acuerdo comercial UE-Reino Unido, el PIB británico podría caer hasta un 10%”, un acuerdo cuyas negociaciones podrían prolongarse durante dos años, según afirma el investigador principal para Europa de CIDOB, Pol Morillas.

¿Por qué no somos capaces de resolver la crisis de los refugiados?

Hasta el momento, la falta de coordinación, las tensiones entre los gobiernos europeos y el aumento de la influencia de los discursos populistas se han impuesto en la respuesta europea a la crisis. Conversación entre Juan Fernando López Aguilar, eurodiputado socialista, Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, Gemma Pinyol, cofundadora de Instrategies, y Vicente Palacio, director adjunto de la Fundación Alternativas.

Las implicaciones del referéndum del Brexit para la Unión Europea

La economía global ya teme las réplicas del Brexit en otros países

Pol Morillas recuerda que, antes de la dramática disyuntiva, -¿brexit o bremain?- la propuesta presentada por el presidente del Consejo Europeo, Donald Tusk, a David Cameron, para conferir un nuevo estatus al Reino Unido, reducía los tratados constitutivos a la mera gestión burocrática de un mercado único que comparte distintas monedas, constituido por esferas de gobernanza diferenciadas.

¿Qué relación puede tener el Reino Unido con la UE si gana el Brexit?

En los países miembros del EEE existe libre circulación de personas y bienes, un aspecto que podría ser espinoso para el Reino Unido y que se ha convertido en caballo de batalla para los defensores del Brexit. Para el investigador de CIDOB Pol Morillas, la opción noruega “no sería ventajosa” para el Reino Unido.

Las secuelas políticas del ‘Brexit’: los ‘tories’, Cameron en la cuerda floja, reformas en la UE...

El futuro no pinta bien para el tory. La consulta ha dividido profundamente al partido conservador —una situación no salvable en días y que presenta ahora algunas fugas— y solo una victoria holgada de la permanencia lo salvaría de la quema, argumenta Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB. Pero los sondeos no indican eso. En su opinión, un Brexit provocaría casi seguro la renuncia de Cameron, lo que no significa que su sucesión sea automática.

Un ‘Brexit’ negociado puede llevar a una reforma de la UE

De cara al referéndum del próximo jueves en el Reino Unido, el think tank de Barcelona CIDOB plantea tres posibles escenarios que analiza su investigador principal para Europa, Pol Morillas: “Si triunfa el permanecer en la UE, se tendrían que implementar los acuerdos del mes de febrero, con las incertidumbres que conlleva, pero nos encontraríamos en una batalla conocida. Más difíciles son los otros dos escenarios: brexit abrupto y brexit suave. Éste último supone una salida ordenada de la Unión Europea que, incluso, puede tener la consecuencia positiva de que el resto de la Unión se plantee una refundación. Claro que para llevar a cabo esa refundación, falta liderazgo en la UE”.

Un Brexit inesperado

“Es importante que los socios que quieran seguir integrándose lo hagan de manera efectiva. En el Consejo de los próximos 28 y 29 de junio debería de haber un posicionamiento claro, con unas propuestas sustanciales para avanzar en ese camino, y deberían ser lo más amplias posibles, no sólo de los países fundadores”.

El día después del ‘Brexit’

“Debemos ver si la idea de Europa sale reforzada de ese shock y esa ruptura sentimental que ha comportado el Brexit”, Pol Morillas analiza el día después del referéndum sobre la salida del Reino Unido de la UE.

El ‘Brexit’ abre la caja de Pandora de los referéndums sobre la permanencia en la UE

Marine Le Pen ha dicho que “el referéndum sobre pertenencia de Francia a la Unión Europea es una necesidad democrática”. Peticiones de referéndum que preocupan al presidente de la Comisión Europea porque no es sólo Francia. También lo reclaman los euroescépticos italianos, austríacos y holandeses. Geert Wilders, líder del partido de la Libertad holandés asegura que “en Holanda deberíamos tener un referéndum nacional sobre el ‘Nexit’ lo antes posible”. Pol Morillas, investigador de CIDOB, explica que “es posible que en Holanda haya referéndum” pero señala que “en Francia tendría que ganar Le Pen las elecciones”.

¿Cómo será el divorcio entre Reino Unido y la UE?

Mientras duran las negociaciones, Reino Unido sigue siendo un Estado miembro con todos los derechos y obligaciones. Puede participar en los Consejos y reuniones, excepto en aquellos en los que se negocie su retirada. Según el artículo 50, “el Estado que abandone la UE no participará en las discusiones” sobre cómo se organizará su salida. Lo analiza Pol Morillas, investigador para Europa de CIDOB.

¿Se había pensado en el día después del Brexit?

Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, considera que Europa necesita un liderazgo compartido: “No pueden dejarse de lado las percepciones del Este y del Sur de Europa”. Por otra parte, recuerda que la UE a dos velocidades “hace tiempo que existe, la cuestión es pasar de esa lógica a una Unión con varios núcleos”.

Brexit: ¿es la salida del Reino Unido el principio del fin de la Unión Europea?

Según Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, el Brexit ha sido un golpe “muy fuerte a la idea de la integración europea, que se basa en que el proyecto se va ampliando sucesivamente” y asegura que puede abrir la puerta a que otros países euroescépticos quieran seguir su ejemplo.

¿Hay marcha atrás con el Brexit?

Pol Morillas, investigador principal de CIDOB para Europa, ve “muy difícil” la repetición del referéndum. Descarta que Europa intervenga en ese sentido y cree que sólo será posible mediante una “trasformación interna” en Reino Unido. “La única opción para que se dé un paso atrás es que haya nuevas elecciones y que gane un partido con un programa claramente eurófilo y se reconsidere el tema”, apunta; pero deja claro que es complicado porque se prevé que el liderazgo de los tories lo asuman los partidarios del Brexit aunque Boris Johnson haya dado un paso atrás.

Aquí están las únicas personas a las que el Brexit ha beneficiado

El Brexit ha desbordado incluso a quienes lo planearon. Personajes como Farage y Johnson, junto a sus millonarios, han despertado una bestia que no pueden controlar. Los dos políticos han sido víctimas de su propio discurso populista y, de hecho, contra las élites, como defiende Pol Morillas, investigador de CIDOB: “Detrás del Brexit no hay unos intereses económicos, sino más bien identitarios. Es cierto que puede haber élites que quieran promover un lugar con pocas regulaciones. O que haya especuladores que se beneficien con la caída de la libra. Pero sobre todo, lo que quieren es un parlamento que no dependa de Bruselas, aunque eso suponga un suicidio económico”, asegura.

Podcast: Brexit

¿Qué consecuencias ha tenido el resultado del referéndum sobre la permanencia en la Unión Europa y cómo se aborda una situación que por primera vez aboga por la ruptura del proyecto europeo? Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, analiza las consecuencias del ‘no’ de Reino Unido.

Reino Unido ya tiene primera ministra

Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB considera que “Theresa May consigue acabar con una fricción interna que se había vuelto insuportable para el Partido Conservador”.

“Habrá Brexit sí o sí pero todavía no hay un plan claro”

¿Qué escenario se plantea en Europa tras el Brexit? Sobre la respuesta a esta pregunta se ha debatido este jueves en el centro de estudios barcelonés CIDOB. Una jornada de debate a la que han acudido investigadores, profesores universitarios y periodistas. “Está claro que el Brexit es algo negativo para Europa. Pero también es un desafío, una oportunidad para mejorar la Unión y pensar en mejores estructuras”, ha comentado Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

‘Brexit’ es ‘Brexit’. Pero ¿Qué es el ‘Brexit’?

“A pesar de las dificultades, a día de hoy parece más probable una solución a la suiza que a la noruega”. Así ve Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, las negociaciones entre Londres y Bruselas. “El proceso no será tan plácido como se prometían los ‘brexiteers’. Ellos decían que conseguir un acuerdo con Bruselas sería fácil y rápido. Que la soberanía del Reino Unido se vería reforzada al dejar de cumplir con los dictados de Bruselas. Que se frenaría la llegada de trabajadores europeos. Y que, por fin, se pondría fin a la sangría de recursos financieros hacia la Unión”, asegura. Ninguna de las opciones encima de la mesa a día de hoy así lo prevén. Así que, atentos, porque vienen curvas.

En funciones también en Europa

¿Cómo afecta a España estar en funciones a nivel europeo? “Rajoy sabe que la batalla se juega en el largo plazo. Pero es ahora cuando se empiezan a trazar las líneas maestras de los nuevos equilibrios entre los estados de la UE a raíz del brexit. No estar presente en las discusiones previas equivale a llegar un tanto rezagado el día del pistoletazo de salida” afirma Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

Bratislava: Europa en su momento más crítico

Este viernes se celebra en Bratislava una cumbre europea a 27 para avanzar en la nueva Europa tras el brexit. Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, recuerda que los líderes europeos se encuentran en la cuerda floja, pendientes de diferentes convocatorias electorales, y así es difícil tomar decisiones.

La socialdemocracia europea, a la deriva

“La socialdemocracia europea está viviendo una crisis de contenidos, una falta de definición de su papel en la post crisis. En el caso español, hay además una crisis de modelo organizativo. También está dividido el Partido Laborista británico. De fondo está el debate sobre el modelo que debería seguir la socialdemocracia. Hay una clara indefinición ideológica y se aprecia con cuestiones como la acogida de refugiados, o en seguridad, donde los socialistas del presidente Hollande adoptan las tesis de la derecha tradicional”, explica Pol Morillas, investigador principal de CIDOB.

Donald Trump, elegido presidente de los Estados Unidos

Para Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, hay dos interpretaciones principales: la victoria de los perdedores de la globalización -todos aquellos que se ven apartados del sistema liberal internacional y sufren sus consecuencias -, y otra más cultural e ideológica, relativa al conservadurismo y los valores morales de este tipo de fuerzas.

30 años de España en el Parlamento Europeo

Desde el Tratado de Roma, la Unión Europea no se había enfrentado a una crisis como la actual, que incluye la economía, las migraciones y el Brexit. Según el último Eurobarómetro sólo un tercio de los ciudadanos confía en la UE, lejos de otras épocas en las que la mayoría de los europeos pensaban que las instituciones europeas eran la salvaguarda mejor para Europa. Lo analiza Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

¿Cómo y cuándo saldrá el Reino Unido de la UE?

Cinco meses después del referéndum del Brexit, el gobierno británico no ha aclarado cómo ni cuándo saldrá el Reino Unido de la Unión Europea. El gabinete de Theresa May está dividido y los tribunales han dicho que tiene que ser el Parlamento el que autorice el comienzo de las negociaciones con Bruselas. Lo analiza el investigador principal para Europa de CIDOB, Pol Morillas.

“Lo único claro en este momento es que el Brexit no es Brexit”

“La primera ministra Theresa May dice que el Brexit es Brexit, pero, justamente, lo único claro en este momento es que el Brexit no es Brexit”, trató de sintetizar el investigador para Europa del Centro de Asuntos Internacionales de Barcelona (CIDOB), Pol Morillas, que recordó que medio año después del referéndum todo sigue igual y que una vez Reino Unido active los mecanismos para su salida, la negociación con Europa se demorará, al menos, un año, debido a las elecciones en Francina y Países Bajos.

El Supremo del Reino Unido dictamina que el Parlamento debe autorizar el Brexit

Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, cree que los tempos establecidos del proceso no se verán afectados. “Theresa May ya dio las claves inmediatas de cómo serán las negociaciones y la Unión Europea le exige que inicie el artículo 50 para arrancar cualquier tipo de negociación”. Además, “el Partido Conservador, con su mayoría en el Parlamento, apoyará el plan del Gobierno y no permitirá que este ‘obstáculo’ ralentice el proceso. Y Corbyn ya ha dicho que no se opondrá”, recuerda.

El futuro de Europa

¿Cómo debería responder Europa al Brexit? Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, considera que un hecho simbólicamente tan importante como el Brexit requiere repensar hasta qué punto una Unión a 28 es tan funcional como lo era una a 15: “La reforma de la UE tendría que ir hacia una flexibilización y permitir que los países que quieran ir más allá vayan más allá y los que no, se queden con un mercado único”.

“Los socialistas franceses se juegan lo que será su partido en el futuro”

Los socialistas franceses buscan un candidato que les dé opciones a ganar las elecciones presidenciales de primavera. El exministro Benoit Hamon ha sido el más votado en la primera vuelta de las primarias y el ex primer ministro Manuel Valls será su rival en la segunda ronda. Análisis del investigador principal para Europa de CIDOB, Pol Morillas.

El Parlamento Europeo planta cara al anti-europeísmo de Trump

Más allá de la expresión de indignación que empieza a emerger en los líderes europeos ante las sacudidas de Donald Trump, la principal tarea europea es tapar las vías de agua internas que merman su credibilidad. Es la opinión de Pol Morillas, investigador principal del CIDOB. “No es útil adoptar una actitud de confrontación, eso no dará réditos. Lo que debe hacer Europa es resolver su falta de eficacia. No es útil hablar de ser un contrapeso a Estados Unidos, lo que importa es resolver la crisis de refugiados, afrontar bien las negociaciones del Brexit, donde se equivocarán los líderes europeos si piensan que lo que les conviene es alienar a May”, explica Morillas.

Fillon rechaza dimitir

El candidato de la derecha, favorito para derrotar a Le Pen, se desploma en las encuestas por un escándalo de presunta corrupción. Según el investigador de CIDOB, Pol Morillas: “No es ilegal contratar a familiares, pero se investiga si el empleo por el que Fillon habría pagado a su mujer era real”.

Brexit: ¿fin de la construcción Europea?

A nivel europeo podría crear precedentes y futuras consultas. “Todos los movimientos europeos de extrema derecha ven este fenómeno como algo que refuerza su discurso”, comenta Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB. “Debemos todavía esperar para ver el impacto que pueda tener y dependerá de las configuraciones de gobierno” y añade que “si no gana Marine Le Pen en Francia no tendrá impacto pero si gana quizá sí y se harían nuevos referéndums”.

Los ‘outsiders’, al asalto del poder en Francia

Según Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, “Le Pen pretende recuperar el estatismo como si las condiciones fueran las mismas de hace años, como si no se hubiera puesto en marcha la globalización. También estamos ante un choque de valores. La líder del Frente Nacional es anti inmigración, anti liberalismo anti política… Forma parte de la Internacional Nacionalista frente a los defensores del liberalismo internacionalista”.

Cumbre europea: primer paso hacia las dos velocidades

Esta tarde comienza en Bruselas una cumbre europea en la que se pondrán las bases de por dónde puede ir la Unión Europea del futuro. Una cumbre que se puede ver entorpecida por la decisión de Polonia de dificultar la reelección de Donald Tusk como presidente del Consejo. Lo analiza Pol Morillas, investigador principal del think tank de Barcelona CIDOB.

La carrera de obstáculos de la UE de las dos velocidades

La Europa a la carta que propugnan los cuatro grandes amenaza con crear nuevas divisiones. “La novedad ahora es que la Europa de múltiples velocidades, que ya existe en cuestiones como el euro o el espacio Schengen, se quiere institucionalizar como norma de la integración europea y ya no como excepción. Y por eso hay reticencias entre los que piensan que eso necesariamente deja a países fuera y por tanto se desnaturaliza la idea de Europa”, explica Pol Morillas, investigador del Centro de Relaciones Internacionales de Barcelona (CIDOB) y autor de un estudio sobre los escenarios para la Unión después del brexit.

La UE celebró su 60° aniversario con desafíos vitales

“Si Wilders obtenía un mejor resultado hubiese dado alas a Marine Le Pen de cara a las presidenciales francesas, que es donde realmente se juega el futuro de la UE”, asegura Pol Morillas, investigador para Europa de CIDOB.

60 años del Tratado de Roma: ¿Está la UE ante la mayor crisis de su historia?

“Ahora los líderes se van a plantear hacia dónde quieren que vaya la UE. Lo novedoso es que parece que se está dejando atrás la lógica de una UE cada vez más unida y eso es así porque algunos estados ya no creen que el destino sea una integración cada vez mayor y que todos lleguemos al mismo puerto de destino, sino que hay distintas vías de integración. Ahí entra la Europa a dos velocidades de la que hablan ahora los grandes -Francia, Alemania, Italia y España- pero que en la práctica ya existía con el euro o Schengen”, Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

La Unión Europea se enfrenta a retos sin precedentes

En la declaración de Roma, los líderes reconocen que la Unión Europea se enfrenta a retos sin precedentes. Para Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, “la realización simultánea de estas crisis, que no se han resuelto de manera definitiva, es lo que hace que la Unión Europea esté en un momento especialmente delicado”.

La desconexión británica coincide con la peor crisis en la historia de la construcción europea

Quedan tres días para que el divorcio entre el Reino Unido y la Unión Europea sea oficial. El próximo miércoles 29 de marzo la primera ministra británica enviará una carta a Bruselas para pedir la activación del artículo 50 del Tratado de Lisboa. A partir de entonces comenzará una negociación de dos años. Análisis de Pol Morillas, investigador de CIDOB, e Ignacio Molina, investigador del Real Instituto Elcano.

¿Cuál es el futuro de Europa?

“El futuro de Europa pasa por construir en base a la idea de las dos velocidades, de tal modo que si unos Estados quieren ir mucho más allá de donde están ahora a nivel de integración, no puedan otros impedir ese avance”, afirma Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

¿Quién parte con ventaja en la negociación del Brexit?

Ambas partes están en condiciones de usar poderosos ases en su manga, pero según Pol Morillas, investigador principal de CIDOB para Europa, es difícil establecer quién parte con ventaja. “Todo dependerá de la capacidad que ambas partes tengan para presentarse como un bloque unido”, afirma.

Brexit, un divorcio de 60.000 millones de euros

Lo peor del Brexit no es el efecto contagio, que parece de momento controlado, sino que va a requerir mucho esfuerzo y mucha dedicación en un momento crucial para la UE. “El Brexit es un quebradero de cabeza porque las negociaciones restarán la atención que se requiere en este momento para repensar la Unión Europea. Va a consumir energía y puede ser un freno en el proceso”, señala Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

¿Con qué sueña el Reino Unido después del ‘Brexit’?

Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, adelanta que esta negociación será “un equilibrio entre unidad y división”. Apunta que “Bruselas quiere adoptar una posición clara de unidad”, mientras “la primera ministra May intenta dividir a Europa en esta cuestión”.

Se activa el Brexit

Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, analiza la difícil negociación que se abre entre Londres y Bruselas.

Brexit: el proceso ha empezado, pero la suerte no está echada

“En contra de la máxima de Barnier, el lema de May es “nada estará acordado hasta que todo esté acordado”. Y ha llegado a decir que “la falta de acuerdo es mejor que un mal acuerdo”. Mientras tanto, en casa se esfuerza por mantener la disciplina de sus ministros e impedir un segundo referéndum en Escocia que abra grietas en su negociación con Bruselas. Tanto el Reino Unido como la UE saben que, en este maratón, la unidad es un plus” Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

El precio del Brexit

“El Gobierno de May ya ha dicho que, en principio, los ciudadanos comunitarios que viven en Reino Unido mantendrán sus derechos siempre y cuando también se respeten los derechos de los ciudadanos británicos residentes en los estados miembros”, apunta Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB”.

Podcast: Auge de la ultraderecha en Europa

En la última década, la crisis de los partidos tradicionales y la gran crisis económica han impulsado una ultraderecha que crece incesante. Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB (Centro Internacional de Documentación de Barcelona), analiza el ascenso de estas fuerzas marginales que oficialmente no preocupaban a nadie, pero que ahora se disputan el poder en muchos países europeos.

El órdago electoral de Theresa May

Las elecciones, que estarán muy focalizadas en la salida de la UE, van a ser un Brexit II y un plebiscito sobre May. “Sabe que no puede encarar esta negociación en un ambiente dividido como el actual. Cree que así saldrá reforzada. Busca tener una legislatura entera por delante para abordar el complejo proceso, en las condiciones que ya ha planteado”, explica Pol Morillas, investigador del CIDOB de Barcelona. “Quiere que los británicos den por bueno el mandato de negociación del Brexit”, concluye.

Los retos de Emmanuel Macron: una Francia más fuerte en una UE debilitada

Bruselas gana tiempo con un europeísta convencido. Macron era el candidato preferido de la UE, pero todo está por hacer. “El centro de gravedad de puede reequilibrarse. Un tándem franco-alemán revigorado y un esquema más inclusivo para la participación de otros estados será crucial [...] El salto hacia delante de la Unión Europea depende tanto del impulso renovado de Macron como de los estados miembros que prefieren una UE menguante. Francia es un socio imprescindible, pero tradicionalmente receloso de ceder soberanía”, estima Pol Morillas, investigador del centro de análisis internacional de Barcelona CIDOB.

¿A quién ha venido a salvar Macron?

En el Día de Europa, Pol Morillas, investigador principal de CIDOB, analiza la llegada de Emmanuel Macron al Palacio del Elíseo como el presidente más europeísta que ha conocido Francia.

La elección de Macron, una nueva secuencia para la Unión Europea

Este martes 9 de mayo, con ocasión del Día de Europa, cuatro agrupaciones patronales francesas presentaron a Emmanuel Macron un “Pacto Europeo” instando al flamante mandatario a reforzar la visibilidad y la gobernanza del proyecto europeo, así como una convergencia presupuestaria fiscal y social. Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, analiza la victoria de Emmanuel Macron que inaugura sin duda una nueva secuencia, y no sólo para los franceses.

¿Puede el debate sobre la seguridad ser clave en las elecciones británicas?

“Estas elecciones se planteaban como las elecciones del Brexit y es cierto que se ha hablado poco de ello” afirma Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, quien reconoce que Corbyn ha sido capaz de hacer de estas elecciones una cuestión muy nacional.

Lo que se juega la UE en las elecciones británicas del jueves

“Si gana May con una mayoría justa habrá sido un fracaso respecto a su objetivo principal con estas elecciones, que era reforzarse, tener un control total del Gobierno y deshacerse de sus críticos. Y si consigue una mayoría más amplia, en el fondo estaremos en el mismo punto: con un Gobierno conservador que quiere un brexit duro y a punto de empezar unas negociaciones muy difíciles en las que hay pocos puntos de coincidencia entre Bruselas y Londres”, señala el investigador de CIDOB Pol Morillas.

Elecciones en Reino Unido

Tras los primeros sondeos a pie de urna, Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, analiza los posibles escenarios que se plantean, todos ellos difíciles para May: un gobierno en minoría, un gobierno con los unionistas de Irlanda del Norte o una mayoría alternativa.

Theresa May pierde la mayoría

Parece difícil que el nuevo gobierno británico empiece a negociar con Bruselas en la fecha prevista, el próximo 19 de junio. “Va a costar conseguir un nuevo consenso interno y queda en el aire si hay nuevas condiciones y nuevos tiempos. En Bruselas se ha visto que May ni es ni fuerte ni fiable”, explica Pol Morillas, investigador del CIDOB de Barcelona.

Qué se juega la Unión Europea en las elecciones alemanas del domingo

“Lo que se juega la UE es la capacidad de coger el toro por los cuernos tras un largo periodo de stand-by por el largo ciclo electoral de este año”, resalta el investigador de CIDOB Pol Morillas. “Continúa habiendo muchas divergencias entre los países miembros sobre estas reformas, pero el momento es más propicio que hace un año para lanzar el debate”, apunta.

¿Cómo influirán los socios de coalición de Merkel en la futura reforma de la UE?

Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB, analiza las implicaciones de los resultados de las elecciones en Alemania: “Con una coalición Jamaica -que no será fácil de formar- veremos a una Merkel mucho más centrada en Alemania que en Europa”.

El ascenso de la ultraderecha alemana indica que el auge del populismo xenófobo no es un fenómeno pasajero en Europa

El ascenso de Alternativa por Alemania (AfD) ha vuelto a encender la luz de alarma en Europa y el impacto que puede tener en la UE no es desdeñable. “Marcará mucho la agenda” en Alemania, motor de la UE. “También será importante ver qué Gobierno se crea porque los liberales pondrán un freno importante a muchas de las reformas que pide Macron. La política europea estará más encorsetada y la reforma será más difícil”, subraya Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

¿Un país europeo puede dar asilo a un ciudadano de otro Estado miembro?

Pol Morillas, investigador para Europa de CIDOB, considera que admitir una eventual demanda de asilo de Puigdemont tendría un coste político importante para el Gobierno belga, que debería dar explicaciones al resto de Estados miembros.

Pisani-Ferry: diferentes lecturas del euro dificultan hallar solución común

El economista francés Jean Pisani-Ferry ha defendido que las diferentes lecturas del euro que existen entre los países que lo han adoptado dificultan encontrar una solución común para los fallos originales en su construcción. En una jornada organizada en el Círculo de Economía, que ha contado con la participación de su presidente, Juan José Brugera, el director de EuropeG, Antoni Castells, y el investigador del CIDOB, Pol Morillas, Pisani-Ferry ha recalcado que la existencia de “divergencias intelectuales” en la zona euro conducen a representaciones diferentes de los problemas que ocurren en ella, lo que conlleva plantear soluciones que también lo son.

Volver a enamorar desde la política exterior

“Cosas que parecen lejanas de repente están muy cerca. Pensemos en los efectos de un terremoto a un océano de distancia que llegan a la otra costa en forma de tsunami. O en un ataque informático en Ucrania que acaba afectando a plataformas digitales de las que somos usuarios habituales. Algo parecido sucede con los asuntos de política exterior, que parecen no incidir en nuestro día a día pero cuyos tentáculos acaban por abarcar al conjunto de nuestras sociedades. ¿O acaso no venían los expertos señalando que los conflictos en Siria, Somalia o Afganistán un día se transformarían en una crisis de gestión de refugiados en Europa? ¿O que la vocación de Rusia de desestabilizar a la UE no se serviría de herramientas de desinformación que acabarían afectando los resultados del Brexit o el auge de Le Pen? Efectivamente, lo lejano está muy cerca”. Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

El euro no se rompió por minutos

“En poco más de una década, hemos pasado de celebrar el éxito de los hitos de la construcción europea (ampliación al este, euro, Schengen) a poner en duda sus elementos y políticas más simbólicas con las crisis del euro, refugiados, Brexit y desafección ciudadana. Todas ellas se han convertido en tectónicas que afectan los diversos pilares del proyecto de construcción europea", apunta Pol Morillas, del CIDOB.

El ‘brexit’ encalla en Irlanda del Norte

“Para la UE y para Irlanda, es fundamental que la salida del Reino Unido no se traduzca en el restablecimiento de una frontera “dura” entre Irlanda del Norte y el resto de la isla, ya que de ello depende la buena vecindad tras los Acuerdos de Viernes Santo, tanto en términos políticos, económicos como de convivencia social. Para el Reino Unido, y en particular para los ministros más duros del gabinete de May y para sus socios unionistas de Irlanda del Norte (DUP), no cabe imaginarse un 'brexit' en el cual los distintos territorios del Reino Unido gocen de un estatus diferenciado en las futuras relaciones con la UE”, Pol Morillas, investigador principal para Europa de CIDOB.

La UE aprueba el divorcio de Londres y el inicio de la segunda fase del Brexit

Según Pol Morillas, investigador especializado en temas europeos del CIDOB, “hasta ahora los parlamentarios han aceptado que ha habido avances pero serán más duros al final, sobre todo para garantizar los derechos de los ciudadanos británicos en la UE y europeos en el Reino Unido”.

Diez temas que marcarán la agenda internacional en 2018

Hace años que intuimos una crisis del orden global pero en 2018 los síntomas se manifestarán con mayor frecuencia e intensidad. A ello contribuirán algunas corrientes de fondo, como los vacíos de poder que deja un Estados Unidos en retirada, la cuarta revolución industrial o una creciente vulnerabilidad digital.

Las propuestas de la Comisión para una Europa más democrática y transparente

El presidente de la Comisión Europea, Jean Claude Juncker, ha presentado las propuestas para la reforma institucional de la Unión Europea. Unas propuestas que analiza Pol Morillas, subdirector de investigación de CIDOB y experto en asuntos europeos: “Los Estados temen perder poder en el caso de una presidencia conjunta Comisión Europea-Consejo Europeo”.

Así ha ganado terreno el euroescepticismo en cada uno de los países de la UE

En Hungría y Polonia, la importante presencia de partidos euroescépticos en sus parlamentos ha sido una constante desde 2005. En estos países, destaca el investigador del CIDOB Pol Morillas, “hay una ambivalencia respecto a Europa”. “Por un lado, Europa es vista como modernización para estos países, los beneficios de la pertinencia son muy evidentes. Pero, por otro, lo que vemos en el crecimiento del voto de estos partidos es un repliegue nacional que no necesariamente significa salir de la UE, sino que los estados miembro deben tener más poder de decisión” dentro de la comunidad.

Macron, entre la ambición y el pragmatismo

Pol Morillas apunta que es en Europa donde puede estar “la tragedia de Macron”, ya que “los grandes cambios se acometen por consenso” y la actual configuración política del continente no juega a favor del mandatario galo. “Ha medido un poco mal las batallas a las que se presentaba”, sentencia el investigador del CIDOB.

“Borrell colocará a Europa en el centro de su actividad”

Pocos días después de que Josep Borrell asumiera su nuevo cargo de ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación, analizamos cómo puede cambiar la política exterior de España con Pol Morillas, subdirector de investigación e investigador senior para asuntos europeos de CIDOB.

¿Cuáles son las prioridades exteriores de España? ¿Qué obstáculos encontrará?

“La crisis de los 10 años (2008-2018) ha dejado un vacío de poder en la Unión Europea. Alemania dictó las recetas de la crisis del euro, pero no puede ni quiere liderar Europa en solitario, especialmente tras la crisis de los refugiados. El euro-optimismo de Macron tampoco es suficiente para contrarrestar las dudas de Berlín ante una reforma a fondo de la eurozona y de la Política Común de Seguridad y Defensa. Reino Unido se ha auto-descartado con el Brexit, como también lo ha hecho Italia con su coalición de gobierno euroescéptico. Polonia, la otrora esperanza de la Europa ampliada, sigue la senda del iliberalismo que lidera Hungría. Y las dinámicas renacionalizadoras en el Consejo Europeo ponen trabas a la actividad legislativa del Parlamento Europeo y ningunean a la Comisión y sus iniciativas” Pol Morillas, subdirector e investigador sénior de CIDOB.

Inglaterra, la selección del Brexit

“El Brexit no juega al fútbol, pero de hacerlo sería con la selección inglesa. Muchos coinciden en que Inglaterra cuenta para este mundial con la mejor selección de los últimos tiempos, después de sus pobres resultados en 2012, eliminada en cuartos de final contra Italia, y en la fase de grupos del mundial de Brasil en 2014. En 2016, durante la Eurocopa, Inglaterra hizo su propio Brexit después de caer eliminada contra Islandia, tan solo 4 días después del referéndum del 23 de junio” Pol Morillas, subdirector de investigación e investigador senior, CIDOB.

Mundial Político

El proyecto #Mundialpolítico, coorganizado por CIDOB e Ideograma con la colaboración de La Vanguardia, tiene como objetivo aprovechar el mundial de fútbol de Rusia para hablar de política y de geopolítica, y cómo la política siempre ha estado junto al deporte, o al revés. Más información y contenidos en @mundialpolitico y www.mundialpolitico.org

Contagiados: el centro derecha europeo abraza el populismo

“No es sólo que el centro se escore a la derecha. El centro pierde poder respecto a los extremos. El centro-izquierda y centro-derecha han perdido centralidad en el tablero de la UE”, explica Pol Morillas, subdirector de investigación del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). “La crisis económica ha atacado al centro-izquierda y sus políticas de seguidismo, pero cuando se ha producido una crisis más identitaria, relacionada con los refugiados, la inmigración, los valores y el islam, entre otros, ha sido el centro-derecha quien se ha visto desbordado”.

“Las tesis populistas hay que contrastarlas”

El director de CIDOB, Pol Morillas, insta a no pasar por alto los motivos que llevan a una parte del electorado a apoyar formaciones populistas y euroescépticas: “Sería un error reducir la campaña de las europeas a una confrontación entre eurofilia y eurofobia. Las tesis populistas deben ser contrastadas, teniendo en cuenta que son síntoma de un malestar”.

¿Es posible llegar a un buen acuerdo para el Brexit?

“Las negociaciones de salida no están todavía en un punto de no retorno, sino en esa fase en que todo puede saltar por los aires porque lo técnico impide abordar el asunto político de fondo: una relación de futuro satisfactoria tras el Brexit” Pol Morillas, director de CIDOB.

Las complejas negociaciones del Brexit

Pol Morillas, director del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), analiza los asuntos más importantes en la negociación del Brexit entre Reino Unido y Bruselas.

El tiempo para llegar a un acuerdo sobre el Brexit se agota

Pol Morillas, director de CIDOB, defiende que “se trata de asegurar que el Brexit no tiene una influencia sobre cuestiones mayores más allá de la salida del Reino Unido de la UE. Que Irlanda no vea peligrar los acuerdos de Paz de Ulster”.

El espectro del Ejército europeo

La creación de unas fuerzas armadas de Europa plantea numerosas dificultades nacionales y de los propios mecanismos de la UE que hacen que la idea no pueda pasar de ser un deseo a un proyecto

La ultraderecha avanza en Europa

“El avance de la extrema derecha en Europa se debe a una crisis de la credibilidad política: en Alemania o Francia son una fuerza de oposición principal pero no forman parte del gobierno. En Austria, en cambio, se han normalizado como fuerza de gobierno”

Theresa May supera la moción de confianza de su partido

Pol Morillas, director de CIDOB, analiza la situación de la primera ministra britànica tres superar la moción de confiança de su partido: “May resiste y su mensaje es potente: “O este acuerdo o el precipicio del no acuerdo”. El miedo juega a su favor. Y el temor a Corbyn mantiene al Partido Conservador unido en su desunión”.

Theresa May acude a Bruselas a pedir más garantías para el Brexit

Tan solo unas horas después de superar una moción de confianza, May pedirá a los socios algunas aclaraciones para tratar de convencer a los diputados más reticentes. Pol Morillas, director de CIDOB, asegura que los líderes europeos tienen voluntad de facilitarle las cosas: “Su caída sería una mala opción para la UE, pero las concesiones no serán suficientes para conseguir el acuerdo en Westminster”.

Los seis escenarios del Brexit que decidirán el destino del Reino Unido

May pretende presentarse el día de la votación del acuerdo del Brexit con un texto que dé tranquilidad a los diputados sobre la peliaguda salvaguarda (backstop, en inglés) en la frontera de Irlanda del Norte que muchos rechazan. La ‘premier’ solo conseguirá de Bruselas “aclaraciones que pueden darse en forma de declaraciones adjuntas al texto, como se hizo con Gibraltar, por ejemplo, en la Declaración Política pero en ningún caso en el Acuerdo de Retirada”, señala el director de CIDOB, Pol Morillas.

Nacionalistas y populistas: una radiografía de la extrema derecha

La extrema derecha ha sabido recoger el malestar de la ciudadanía y dar respuesta con soluciones simples y entendedoras a problemas de fondo que los partidos tradicionales escondían debajo de la mesa. Estos partidos usan tácticas populistas que contraponen las élites –asociadas a la vieja política- contra el pueblo. “Todos ellos son movimientos contestatarios del orden político establecido”, comenta Pol Morillas, director de CIDOB. A Marine Le Pen, por ejemplo, le gusta que la tachen de “antisistema” y Matteo Salvini presume de ser “populista”.

Expertos plantean las elecciones europeas como un “termómetro” de la extrema derecha

Las elecciones europeas serán un “termómetro” para medir la fuerza de las formaciones populistas y de extrema derecha. 2019 será el año en que se verá si la progresión de este tipo de formaciones continua o si se desgastarán.

Fascistas y golpistas: la banalización del lenguaje

¿Se están banalizando palabras como “fascista” o “golpista”? Pol Morillas, director de CIDOB, alerta del uso frecuente que se está haciendo de estas palabras. “La normalización de terminologías extremas para referirse a conflictos sociales que no lo son tanto nos esteriliza como sociedad a la hora de reconocer fenómenos más graves, tanto los que se hayan producido en el pasado como los que se puedan producir en el futuro”, explica.

Las resistencias al populismo provocarán “un revulsivo democrático”

¿Qué hacer con Vox, con los partidos de ultraderecha en Europa? En cada país se ha tomado una solución distinta. En Austria, con partidos que han formado parte del gobierno, y en la oposición, la ultraderecha se ha institucionalizado. Y, por tanto, ya forman parte del paisaje. La nueva ola de esos movimientos populistas, sin embargo, provocarán “un revulsivo democrático, resistencias que no se contentarán con defender el estatus quo, sino que plantearán una nueva agenda democrática”. Ese es el mensaje del CIDOB, el think tank centrado en la política internacional, que ha diseccionado los nuevos retos que debe afrontar en 2019 la comunidad internacional. Sus analistas consideran que las instituciones europeas se encuentran en una encrucijada. “La Unión Europea ha sido un gran invento, pero con estructuras que deben adaptarse a una nueva realidad, caracterizada por fuerzas políticas de signo populista que piden alternativas”, señala el director del think tank, Pol Morillas.

Los efectos del repliegue europeo

A Londres y Bruselas les conviene cerrar el capítulo del Brexit lo antes posible. Hagan lo que hagan, el mundo seguirá girando

El acuerdo del Brexit fracasa en Londres

Todo vuelve a estar en tejado británico. Pol Morillas, director de CIDOB, analiza la derrota de May en el Parlamento y ve probable la dimisión de la primera ministra, aunque “quizá le interese más ser ella quién convoque elecciones”.

Un año demasiado corto

“España gozará de cierta ventaja comparativa en 2019 para promover una política exterior constructiva, sobre todo en Europa. A su favor juega el vacío de poder que deja el Brexit, difícil de rellenar en el corto plazo. Mientras que el liderazgo de Francia y Alemania se tambalea, el gobierno de coalición italiano parece convencido de que conseguirá mayores réditos políticos mediante el enfrentamiento con Bruselas. Polonia, la otrora esperanza de la renovación europea, hace años que anima el campo euroescéptico. En contra juegan la inestabilidad del gobierno de Pedro Sánchez, la dificultad de llevar a Bruselas una política de Estado y, en ocasiones, el foco en asuntos internos al relacionarse con Europa. Una agenda posibilista pasa por interiorizar los factores estructurales favorables y acompañarlos de una “vuelta a Bruselas”, batallando por puestos de alto nivel en la remodelación que seguirá a las elecciones europeas de mayo y sin olvidar a “fontaner@s” –o segundos niveles con influencia en la maquinaria bruselense–. En construcción europea, se buscan todavía ideas estratégicas para la reforma de las instituciones europeas tras el Brexit y que tomen en consideración las disfuncionalidades en la gestión de crisis europeas recientes. En política exterior, y aceptando que la española será europea o no será, debe marcarse en la agenda el 25º cumpleaños del Proceso de Barcelona en 2020 para promover una acción exterior ampliada hacia a los vecinos de los vecinos (sobre todo el Sahel) y renovar la mediterraneidad, aceptando que el Mediterráneo ya no es solo cuna de Estados, sino de sus sociedades, regiones y ciudades” Pol Morillas, director de CIDOB.

May abre la puerta a retrasar la salida de Europa

Pol Morillas, director de CIDOB, analiza las implicacions de una posible prórroga en la entrada en vigor del Brexit.

‘Brexeternidad’

El voto simultáneo de una cosa y la contraria muestra como el consenso necesario para un Brexit suave o un segundo referéndum sigue fuera de alcance

Horas decisivas para el Brexit

“Una prórroga no tiene sentido sin un plan alternativo” Pol Morillas, director de CIDO

¿Es posible una política exterior de Estado en tiempos de fragmentación y polarización?

“Una política exterior de Estado y consensual pero faltada de debate es una receta cortoplacista. En un momento en el que la distinción entre agendas interna e internacional desaparece, las voces del disenso aprovechan su politización para sacar rédito político en forma de euroescepticismo. En esta campaña, los cuatro principales partidos se han pegado un tiro en el pie al no debatir sus visiones de política exterior” Pol Morillas, director de CIDOB.

Sin noticias del mundo en la España electoral

Pol Morillas, director de CIDOB, afirma que “el consenso se da por sentado, aunque hay diferencias sobre la reforma del euro o la cuestión migratoria o Schengen que no se han dado a conocer a los ciudadanos”. En otros países europeos, estos temas ya son parte de la agenda de política doméstica. “Es una anomalía que en España se consideren como política exterior. El riesgo de que estos cuatro partidos no hayan expuesto claramente sus posiciones es que cuando otra formación con una visión diferente tenga representación parlamentaria puede aprovechar la ausencia de debate para trasladar su mensaje eurófobo y destructivo. Se deja un vacío que puede rentabilizar un partido que mantenga posiciones contrarias a ese supuesto consenso”, explica Morillas.

¿Por qué la UE es importante para España y los españoles?

El Brexit, la tendencia al proteccionismo, los populismos nacionalistas y la xenofobia son sentimientos que han ido aflorando durante el último lustro. ¿Por qué es importante la UE para sus ciudadanos? Expertos de diversas instituciones responden.

Los demócratas buscan la fórmula mágica para batir a Trump

El director de CIDOB, Pol Morillas, apunta que uno de los retos de los demócratas para los próximos comicios pasa por “recuperar” el voto de quienes optaron por Trump solo “por enfado”, por ejemplo en antiguas zonas industriales que en los últimos años han perdido calidad de vida, y elegir un candidato capaz de cerrar viejas heridas.

Lidiar con el disenso: los think tanks ante la politización

“Ante una politización creciente, los think tanks deben ser hoy centros de pensamiento abiertos a la sociedad, fomentando el recurso a nuevos formatos, abriéndose a nuevos públicos y devolviendo a la sociedad parte de lo que ésta invierte en ellos (especialmente aquellos centros que cuentan con financiación pública). En tiempos de creciente contestación y politización, su utilidad social requiere también la defensa de su rigor e independencia dentro de su ámbito de especialización” Pol Morillas, director de CIDOB.

Las formaciones europeístas podrían llegar a un gran acuerdo en la UE si el 30% de los escaños son para los euroescépticos

Según una encuesta, la mitad de los europeos ve realista que en 20 años la UE desaparezca. Un camino abierto por el Brexit en Reino Unido. “Un claro ejemplo de como un tema que no es necesariamente la primera preocupación de los ciudadanos se fue poniendo en el centro hasta distorsionar toda la agenda política del Reino Unido” explica Pol Morillas, director de CIDOB. Según las encuestas, el Partido del Brexit de Nigel Farage lograría 34 escaños, uno más que la suma de laboristas y conservadores.

“El populismo es la expresión del malestar”

La Unión Europea se enfrenta al auge de los movimientos nacionalistas pero ¿qué los ha hecho crecer? El descontento por las desigualdades sociales, cuestiones de carácter económico o un auge del conservadurismo son algunas de las apuestas del director de CIDOB Pol Morillas.

¿Es irremediable la salida de Theresa May?

Los sondeos prevén un descalabro del Partido Conservador en las elecciones europeas y una victoria cómoda para Farage. Pero, ¿cuál será la alternativa a May? Para el director de CIDOB, Pol Morillas: “Un líder todavía más euroescéptico que querrá reabrir el acuerdo de retirada”.

¿Estamos ante un nuevo ciclo político en la Unión Europea?

Cuando quedan cuatro días para la celebración de las elecciones al Parlamento Europeo, Pol Morillas, director de CIDOB, analiza la creciente politización de la sociedad: “Cada vez somos más eurocríticos. Que surjan distintas visiones de un proyecto político es algo sano, el problema es quedarnos sólo en la crítica destructiva”.

Cambiar el más Europa

La política comunitaria ha mutado. Se impone una creciente politización de la agenda para apaciguar la polarización

Un Parlamento Europeo más fragmentado tras las elecciones

“La triple fortaleza -de la izquierda, del sur de Europa y de la ventana de oportunidad que abre el Brexit- refuerza el liderazgo de Pedro Sánchez y le permite actuar como un socio convencido dentro del proyecto europeo” el análisis post-electoral de Pol Morillas, director de CIDOB.

España aspira a ganar peso en la UE tras las elecciones

Dos días después de las elecciones europeas, se celebra una cumbre comunitaria extraordinaria en la que está previsto que los líderes inicien las negociaciones para repartir los altos cargos de la Unión Europea. Pol Morillas, director de CIDOB, analiza este panorama político.

Podcast: Elecciones europeas

¿Hacia dónde va Europa? ¿Están consiguiendo los partidos de extrema derecha implantar su agenda? ¿Pierden peso las familias políticas tradicionales? ¿Gana el europeísmo o el euroescepticismo? Lo analizan el director de CIDOB, Pol Morillas, la periodista e investigadora de CIDOB, Carme Colomina, y la politóloga y directora de asuntos europeos en Instrategies, Saray Espejo, en este podcast grabado por primera vez con público.

Algo ha cambiado en Europa

“Hasta ahora, parecía que la única alternativa a los consensos de la construcción europea podía venir por el lado de los populistas euroescépticos. Ya no. Liberales y verdes se han convertido en socios indispensables”

¿Por qué las coaliciones con la extrema derecha suelen acabar mal?

En los países europeos en los que no se establece un cordón sanitario frente a partidos ultraderechistas como Vox, no es tan extraño que estas formaciones accedan al poder. Lo hacen a través de coaliciones y alianzas con otras formaciones políticas que, con frecuencia, han terminado mal. “Lo que suele suceder es que los partidos de extrema derecha no son socios fiables, en el sentido de que sus demandas estarán siempre por encima de lo que los Gobiernos o las instituciones pueden llevar a cabo. ¿Por qué? Porque muchas de sus propuestas son, en muchos casos, inconstitucionales con respecto a los sistemas en que se mueven. Por ejemplo, aquellos que abogan por salir de la Unión Europea. Eso tendría claramente un impacto en el sistema institucional. Por lo tanto, los partidos de extrema derecha nunca están del todo contentos a pesar de que formen parte de gobiernos o hayan dado su apoyo a gobiernos más de centro”, explica el director de CIDOB, Pol Morillas.

La geopolítica mundial en el Anuario CIDOB

Esta mañana, CIDOB ha presentado su Anuario Internacional, el número 29 de la colección. Pol Morillas, director del centro, repasa los asuntos más destacados en geopolítica internacional del año.

Los deberes que los agentes económicos y sociales de Barcelona ponen a Ada Colau

“La marca Barcelona no es sólo branding, turismo e inversiones. Debe ir acompañada de una agenda de gobernanza global. Las grandes ciudades deben ser actores y tienen mucho que decir en ámbitos como la gestión de las migraciones y la reforma de la UE” Pol Morillas, director de CIDOB.

El nuevo choque entre bloques

“La capital del mundo puede ser Pekín, pero un mundo multipolar contará con más de una capital. Los europeos perderemos peso económico y comercial frente a Asia, y demográfico ante África. Volverá el enfrentamiento entre potencias, con “guerras” que no se librarán en el campo de batalla clásico. La tecnología focalizará esta nueva lucha al tiempo que la ciencia puede evitar los conflictos por el acceso a los recursos naturales” Pol Morillas, director de CIDOB.

¿Quién controla al Ejecutivo británico?

“Se avecina una crisis constitucional en el Reino Unido. La petición de Boris Johnson a la reina para que suspenda el Parlamento hasta el 14 de octubre ha puesto contra las cuerdas no solamente a los parlamentarios —ampliamente contrarios a un Brexit sin acuerdo— sino también a Isabel II. Parlamento y monarquía, dos instituciones clave de la democracia británica, en aprietos por los deseos de un primer ministro y un Gobierno todavía por refrendar en las urnas” Pol Morillas, director de CIDOB.

Moción de censura contra Johnson, ¿una opción viable?

Para Pol Morillas, director de CIDOB, sería “la única opción viable”, aunque “el problema es quien la capitanea”.

Qué gana Johson con el cierre del Parlamento y qué puede hacer la Ue para evitar un 'brexit' a las bravas

El director de CIDOB, Pol Morillas, analiza las consecuencias de la decisión de Boris Johnson de cerrar el Parlamento británico.

El Parlamento británico, cerrado ante el Brexit

¿Qué implica el cierre del Parlamento ordenado por el primer ministro británico, Boris Johnson? Lo analiza Pol Morillas, director de CIDOB.

Pol Morillas: “El Parlamento nos dijo que el Brexit debía resolverse con algún tipo de acuerdo”

Boris Johnson recibía este pasado martes un batacazo en el Parlamento británico al perder la mayoría por la fuga de un diputado. Además, el primer ministro británico perdía su primera votación en la cámara, dando así poder a la oposición para iniciar la tramitación de la ley contra un Brexit duro. Pol Morillas, director de CIDOB, analiza los últimos acontecimientos en el Reino Unido: “Cada vez le quedan menos alternativas a Boris Johnson. No puede prever que esta legislatura sea fácil para él ni para el Brexit”, explica Morillas. Sobre la deserción de uno de los diputados y la consecuente derrota de Johnson, indica que “la lucha entre el ejecutivo y legislativo se ve condicionada por el resultado de un referéndum que ha acabado radicalizando la política”.

Brexit: qué puede pasar tras la ruptura de la gobernabilidad

Pol Morillas, director de CIDOB, analiza en este vídeo los escenarios políticos que se abren en el Reino Unido tras la pérdida de la mayoría parlamentaria por parte del Gobierno de Boris Johnson. En esta nueva entrega del espacio Agenda Pública, Morillas se pregunta dónde reside la legitimidad del actual Ejecutivo británico, cuyo líder aspira ahora a convocar elecciones anticipadas, sin renunciar a su promesa de que el Brexit se haga efectivo, con o sin acuerdo, el 31 de octubre.

¿Hay tiempo para frenar un Brexit sin acuerdo?

“Johnson ya tiene legislación encima de la mesa que le impide salir sin acuerdo, cosa que él políticamente todavía no acepta” recuerda Pol Morillas, director de CIDOB. En cualquier caso, con el Parlamento otra vez abierto, hay una mayor capacidad de presionar al Gobierno.

¿Remite el populismo?

Las instituciones han frenado las aspiraciones de Johnson en el Reino Unido y de Salvini en Italia. Pero ambos lideran las encuestas, lo que demuestra las profundas raíces de sus respectivos proyectos políticos.

El PiS revalida su dominio en Polonia, pero pierde el Senado

“Polonia no deja de ser un Estado central dentro de la UE ampliada hacia el centro y el este de Europa desde 2004, pero a medida que su liderazgo interno se vuelve más euroescéptico, más difícil resulta que sea considerado un socio fiable en Bruselas y que el resto de países quieran hacer de Polonia el interlocutor principal. Eso es lo que ha cambiado [con el Gobierno de Ley y Justicia] y es difícil de revertir si siguen la misma dinámica y discurso político”, señala Pol Morillas, director del CIDOB.

Los partidos en la era de la nueva política: hiperliderazgos y menos democracia interna

Los ‘números uno’ de cada partido acumulan cada vez más poder mientras los contrapesos y los órganos internos de las formaciones se desdibujan. Antoni Gutiérrez-Rubí es consultor político y ha coordinado junto a Pol Morillas el libro Hiperliderazgos, editado por CIDOB, un think thank independiente de estudios internacionales, que analiza el fenómeno de los personalismos en sociedades tan distintas como el Japón de Shinzo Abe, la Francia de Emmanuel Macron o las presidencias estadounidenses de Barack Obama o Donald Trump.