Antoni SEGURA i MAS

Antoni Segura i Mas

Presidente de CIDOB

Experiencia profesional

Presidente de CIDOB, Catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad de Barcelona (UB) y director del Centro de Estudios Históricos Internacionales (CEHI) de la UB hasta septiembre de 2016. Especializado en el análisis de conflictos y en el mundo actual es autor y editor de numerosos libros y artículos de investigación: “Migrants, desplaçats, refugiats i conflicte a la mediterrània” (Institut d’Estudis Catalans, 2021); “The Fall of the USSR and its Aftermath” (Cambridge Scholars Press, 2018); «La crisi dels refugiats i els nous conflictes armats» (2016); «Del Acuerdo Sykes-Picot al Estado Islámico» (2016), «The End of two-party system in Spain?» (2016); «L’ascens de l’extrema dreta i l’amenaça de la islamofòbia» (2016); «Els orígens d'Estat Islàmic» (2015); Estados Unidos, el islam y el nuevo orden mundial (2013); Soldiers, Bombs and Rifles: Military History of the 20th Century (2013); «From Cold War to Asymmetric Conflicts: Players, Values ​​and Characteristics of Wars in the Second Half of 20th Century(1945-2012)» (2013); Hablemos de reconciliación (Universitat de Barcelona, 2013); “The Spanish Transition and the Arab Spring” Euromesco paper, 12 (IEMED, Barcelona, 2012); Euskadi: crònica d’una desesperança (L’Avenç, Barcelona, 2009); Senyors i vassalls del segle XXI (La Campana, Barcelona, 2004);  Irak en la encrucijada (RBA, Madrid, 2003); Aproximació al món islàmic. Des dels orígens fins als nostres dies (Edicions UOC - Pòrtic, Barcelona, 2002); Más allá del islam (Alianza Editorial, Madrid, 2001). 

Es miembro del Consejo Asesor del Instituto Europeo del Mediterráneo (IEMed) y ha sido miembro del Consejo Asesor de Casa Árabe - Instituto Internacional de Estudios Árabes y del Mundo Musulmán (2006-2012) y miembro de la Junta de Gobierno del Instituto Catalán Internacional por la Paz (ICIP) (2008-2011). Ha sido director de la revista Índice Histórico Español (2012-2020). Comisario de diversas exposiciones relacionadas con la República y la Guerra Civil en Catalunya y en España y con el mundo árabe y el Islam. Ha sido profesor invitado y ha impartido cursos en diversas universidades e instituciones españolas y extranjeras. Colaborador habitual en diversos medios de comunicación (prensa, radio y televisión).

  

La 2 – Cafè d’idees - 12 abr. 2023

Antoni Segura i Mas: “Utilitzar l’estat d’emergència per la immigració és totalment excepcional”

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la decisió de Meloni de declarar l’estat d’emergència arran de l’arribada de milers d’immigrants a les costes italianes en els últims dies: “És una decisió sense precedents. L’estat d’emergència a Itàlia s’ha utilitzat diverses vegades, però mai en les circumstàncies en que s’ha utilitzat ara. S’ha utilitzat durant la Covid, durant desastre naturals, etc; utilitzar-ho pel tema de la immigració és excepcional, i les dades tampoc acompanyen. És veritat que s’ha incrementat el flux d’immigrants il·legals, però hi ha hagut altres moments en que també ha hagut pressió en aquest sentit”. “El problema és que tenim la frontera més desigual de tot el món en quant a nivell de desenvolupament entre una part i l’altra. I tenim uns mitjans de comunicació que, afortunadament, són prou lliures com perquè també arribin a l’altre cantó de la frontera. Les desigualtats són suportables si no són percebudes; en el moment en que són percebudes, és molt difícil suportar-les”, continua Segura. “Els immigrants aspiren a dues coses que són fonamentals i que en els seus països d’origen no tenen: sanitat i educació. La immigració és un sacrifici d’una generació per les generacions futures, perquè ells saben que si venen aquí, els seus fills en un futur podran accedir a una educació i a un sistema sanitari, cosa que en els seus països és impossible. Per tant, aquest és un tema que s’ha d’intentar arreglar d’altra manera, no només amb mesures excepcionals com ha fet Meloni en aquest cas”, conclou l’expert.

Nació Digital - 12 abr. 2023

Un nou paper internacional de la UE?

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza el rol internacional de la Unió Europea arran de les visites de Pedro Sánchez, Emmanuel Macron i Ursula von der Leyen a la Xina en aquest article per a Nació Digital: “Sánchez, Macron i Von der Leyen volen visualitzar un gir en la política exterior europea envers la Xina, però també volen tapar problemes interns”.

Nació Digital - 31 mar. 2023

Israel a un pas de l’abisme

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació política a Israel arran de la proposta de reforma legislativa del govern de Netanyahu en aquest article per a Nació Digital: “En els darrers dies, els esdeveniments s’han precipitat de tal manera a Israel que han obligat a una intervenció imprevista del president Isaac Herzog i a Benjamin Netanyahu a demorar el projecte de reforma legislativa que afecta sobretot al Tribunal Suprem. L’anterior cap del govern, Yair Lapid, ha reclamat l’elaboració d’una Constitució, la qual cosa exigiria una majoria qualificada i un referèndum, per substituir les actuals lleis bàsiques que regulen la política israeliana. Des de la declaració unilateral d’independència del 14 de maig de 1948, mai cap govern havia anat tan lluny en la deriva il·liberal i totalitària com pretén fer-ho l’actual”.

Catalunya Informació - 27 mar. 2023

Antoni Segura i Mas: “Netanyahu és un element polític tòxic a Israel en aquests moments”

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació política a Israel: “Netanyahu és un element polític tòxic a Israel en aquests moments. És veritat que va guanyar les eleccions al mes de novembre, formant el govern més d’extrema dreta que ha tingut mai Israel – i això que havia tingut ja algun precedent molt escorat cap a la dreta. I bàsicament el que intenta és mantenir-se en el poder perquè està processat per tres càrrecs de frau, suborn i malversació. I, per tant, mentre estigui de Primer Ministre, doncs seguirà eludint la justícia. La reforma que plantejava és justament una reforma feta a mida; és a dir, treure competències al Tribunal Suprem, passar-les al Govern i al Parlament, on té la majoria, i en conseqüència eludir de nou l’aplicació de la justícia. Pensem que s’han fet sis eleccions en quatre o cinc anys, i sempre pel mateix motiu. En aquests moments la coalició de govern que hi ha, a banda de ser molt d’extrema dreta, recull els pocs suports d’altres partits polítics que li queden a Netanyahu. A l’oposició trobem partits que ideològicament estarien a prop del govern actual, però fins i tot aquests el rebutgen perquè el que està intentant fer és un frau a la separació de poders, que és el fons de la qüestió. La separació de poders queda qüestionada amb aquesta reforma que volia fer Netanyahu i, fins i tot el president ha demanat que la retiri, que això no es pot fer d’aquesta manera i que el Tribunal Suprem ha de mantenir les seves competències”.

ARA - 19 mar. 2023

Les ferides de la invasió de l'Iraq encara sagnen 20 anys després

“La guerra de l’Iraq va ser il·legal i il·legítima, i va ser una nova agressió dels Estats Units a un país àrab. La pregunta que posa a la picota tot l’ordre sorgit de la Segona Guerra Mundial és per què ha servit aquesta guerra: es va enderrocar el règim de Saddam i avui l’Iraq és un estat fallit”, explica Antoni Segura i Mas, president del CIDOB i autor del llibre ‘Irak en la encrucijada’ (RBA 2003). “El principal problema és la manca de credibilitat al món dels valors que va adoptar Occident després de la Segona Guerra Mundial. Perquè ha quedat molt clar que la democràcia, els drets humans i les llibertats s’han convertit en valors de consum intern que els Estats Units i Europa no apliquen amb la resta del món”, diu l'expert. Per a Segura això ha arribat fins a la guerra d’Ucraïna, on s’ha evidenciat el descontentament amb aquest ordre liberal “perquè només està fet per beneficiar Occident”. “La democràcia està bé quan convé a Occident i sinó, no compta”, recorda l’historiador. “La sensació al Sud Global és que hi ha uns valors que només s’apliquen en determinades circumstàncies”, diu Segura.

Nació Digital - 17 mar. 2023

Tensions bipolars entre la Xina i els EUA?

“Washington i Beijing probablement enduriran les seves posicions, esperonats per la competència tecnològica i el lideratge econòmic, però ningú preveu un escenari de guerra global”. Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza en aquest article la creixent confrontació entre ambdues superpotències arran de la conferència anual del CIDOB “War and Peace in the 21st Century”, celebrada el darrer 11 de març sota el títol ‘China and the US: Can Bipolar Confrontation Be Avoided?’.

La República - 10 mar. 2023

El mapa de la mort

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza les derivades polítiques i les conseqüències humanitàries dels terratrèmols d’ara fa un mes a Síria i Turquia en aquest article per a La República.

Nació Digital - 17 feb. 2023

Ucraïna, un any de guerra

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza en aquest article per a Nació Digital l’impacte global de la guerra d’Ucraïna un any després de que Rússia iniciés la invasió del país: “El 24 de febrer farà un any que Vladímir Putin va iniciar la invasió d’Ucraïna, el país més estens d’Europa -sense comptar la Federació Russa-, amb una gran ofensiva que des del nord del país, i per tant amb el beneplàcit de l’aliat bielorús, i des de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk enfrontades militarment al govern ucraïnès des del 2014, pretenia arribar a Kíiv en poques setmanes.

Nació Digital - 3 feb. 2023

La deriva il·liberal d'Israel

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació política a Israel arran de la tornada al poder de Netanyahu i l’escalada de tensions en les últimes setmanes: “El govern de Netanyahu amenaça de desestabilitzar i dividir el país en dos blocs irreconciliables tal com ha advertit el president d’Israel Isaac Herzog. A més, sens dubte, està disposat a provocar nous episodis d’enfrontaments amb els palestins a Cisjordània -a Gaza les incursions de l’Exèrcit israelià (Tsàhal) són una constant des de la desconnexió unilateral de 2005-, com va succeir el 26 de gener quan una operació del Tsàhal a la ciutat de Jenín va provocar la mort de nou palestins. L’endemà un jove palestí dispara contra una sinagoga a Jerusalem i causa set víctimes. El perill d’una escalada de la violència preocupa tothom i el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, en la recent visita a Israel i Cisjordània va recuperar la solució dels dos estats, que només veuen viable el 37% dels israelians i el 30% dels palestins, mentre una part de l’actual govern israelià advoca per l’annexió de Cisjordània. La deriva il·liberal del govern de Netanyahu pot enrarir, de retruc, les relacions d’Israel amb aquells països àrabs amb els quals manté relacions diplomàtiques (Jordània, Egipte, Marroc, Bahrain, Unió d’Emirats Àrabs i Sudan) o comercials (Oman). Finalment, Netanyahu haurà de prendre partit en la guerra d’Ucraïna, ja que, fins fa poc, Israel es negava a imposar sancions a Rússia i a facilitar armes a Ucraïna, com li demanaven els aliats occidentals. Aquesta "neutralitat" trontolla ara atesa l’aproximació de Rússia a l’Iran, que Netanyahu considera el principal enemic d’Israel”.

Nació Digital - 20 ene. 2023

El retorn de Lula

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la tornada de Lula da Silva al poder i la situació política al Brasil en aquest article per a Nació Digital: “El 2018, Luiz Inácio Lula da Silva -Lula-, qui havia estat president del Brasil en dues ocasions de 2003 a 2010, no pot enfrontar-se a Jair Bolsonaro, perquè està empresonat acusat de corrupció fins que el 3 de juliol de 2019 és declarat innocent. L’1 de gener de 2011 l’havia substituït Dilma Rousseff, també del Partit dels Treballadors (PT), que era destituïda l’agost de 2016 per "manipulació de dades comptables". Sis anys més tard se la declara innocent per manca de proves.

La República - 6 ene. 2023

El clima, urgència per al 2023

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza en aquest article l’impacte de la crisi climàtica sobre la política internacional: “De les crisis que han sacsejat el primer quart del segle XXI, no hi ha dubte que la de més llarg recorregut i conseqüències més profundes és la climàtica, que fa ja dècades que ha estat anunciada per científics i activistes climàtics. Una altra qüestió és si totes aquestes crisis tenen una arrel comuna: la crisi del sistema liberal associat a un capitalisme generador de desigualtats i depredador del medi ambient. En tot cas, del que no hi ha dubte és que se succeeixen els episodis de fenòmens meteorològics extrems (sequeres, pluges torrencials, huracans, tsunamis...) al mateix temps que vivim immersos en un univers d’escombraries tòxiques (plàstics, deixalles nuclears, residus contaminats als mars, als rius, a l’aire, etc.) i que l’escalfament global avança imparable com a conseqüència de l’efecte d’hivernacle provocat per l’abocament de CO2 (diòxid de carboni) a l’atmosfera –i d’altres gasos amb efecte d’hivernacle (metà, CH4; òxid de dinitrogen, N2O)– que resulten de l’ús de combustibles fòssils i de les activitats humanes. Així, de les 280 ppm (parts per milió) de CO2 a l’atmosfera del període preindustrial (1750) es passa a les 315 del 1958, a les 355 del 1992 i a les 410 del 2022. En suma, en pocs anys, podríem superar l’objectiu de l’Acord de París del 2015 amb què es va tancar la COP21 (Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic), que preveia adoptar polítiques per limitar l’increment de la temperatura mitjana global de la Terra a 1,5 °C o, com a mínim, per sota de 2 °C respecte al període 1850-1900. Aquest increment és el límit per damunt del qual el canvi esdevé irreversible i la civilització podria abocar-se al col·lapse”.

Nació Digital - 18 dic. 2022

De la indústria militar al pols amb la Xina: l'impacte geopolític de la fusió nuclear

L'anunci dels Estats Units sobre la fusió nuclear pot obrir una porta decisiva cap a un nou horitzó d'energia barata, il·limitada i no contaminant. Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, assenyala que “una cosa és l'assaig de laboratori i una altra la producció industrial”, però subratlla que els EUA es troben en una situació “òptima” per desenvolupar l'experiment per “la seva capacitat de traslladar la tecnologia de la indústria militar a la civil, com es va veure amb els ordinadors, i que la Unió Soviètica va ser incapaç de fer”. Antoni Segura també subratlla “l'enorme efecte psicològic” d'una notícia així, que arriba en un moment en què l'Administració Biden acaba de sortir indemne d'unes eleccions legislatives molt difícils.

La República - 17 dic. 2022

Racisme i degradació democràtica

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza el rol de les migracions en les relacions entre Espanya i el Marroc en aquest article per La República: “El 18 de març d’enguany, una notícia sorprenent saltava als mitjans de comunicació: el govern espanyol, segons una carta enviada al rei de Marroc el 14 de març, feia un gir de 180 graus en la posició mantinguda durant gairebé mig segle sobre el conflicte del Sàhara Occidental, que fins a aquell moment, es resumia a donar suport a les resolucions de les Nacions Unides i al Pla de Pau acordat el 1991 i, per tant, a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació de la població sahrauí (dues paraules molestes en la política espanyola, referèndum i autodeterminació). La notícia era sorprenent per dues raons. En primer lloc, perquè qui la filtrava era el palau reial marroquí i no pas el govern espanyol, que n’era l’emissor. En segon lloc, perquè el govern espanyol, de manera encara avui poc comprensible i sense explicar-ne els motius, canviava de posició en un conflicte en què, com a antiga metròpoli colonial, té responsabilitats. I un principi elemental en diplomàcia és no variar de posició quan el canvi no reporta guanys materials o geopolítics substancials. I, a la vista del que va succeir a la tanca de Melilla el 24 de juny passat, aquests guanys no es veuen per enlloc. Al contrari, s’han enrarit les relacions amb Algèria en plena crisi energètica quan, segons el portal d’estadística en línia alemany Satista GmbH, el 2021 la distribució per països del gas importat per Espanya va ser la següent: Algèria, 44%; els Estats Units, 15%; Nigèria, 12%; Rússia, 9%; Qatar, 6%; altres països, 14%”.

ARA - 18 nov. 2022

Manifestants a l'Iran incendien la casa natal de l'aiatol·là Khomeini

“Penso que és molt simbòlic i té una gran significació. Demostra que no es pot legitimar la situació actual amb el que va passar fa més de 40 anys, sobretot a ulls d'una població majoritàriament jove. També que aquest cop les protestes han anat molt més lluny que les del 2009, amb el moviment verd contra una tupinada electoral, i les del 2017, el 2018 i el 2019, contra l'alça sobtada d'un 200% en el preu dels combustibles. No sé si serà la fi definitiva del règim, però és un punt de no retorn evident i per primera vegada podria trontollar. Ara bé, és molt difícil acabar amb aquests règims tan brutals només amb la revolta popular, si no és que els dubtes en el nucli de poder s'aguditzin i que l'Iran perdi alguns dels seus aliats importants, com Rússia o la Xina”, afirma Antoni Segura i Mas, president del CIDOB.

La República - 12 nov. 2022

Israel, cada cop més a la dreta

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la victòria de Netanyahu a les cinquenes eleccions legislatives a Israel en els últims tres anys: “L’1 de novembre, Israel, per cinquena vegada consecutiva des del 2019, celebrava eleccions legislatives, i Benjamin Netanyahu aconseguia bastir una coalició capaç de fer-lo de nou primer ministre per sisena vegada des del 1996 (64 diputats de 120), quan va ser el polític més jove (46 anys) a ocupar el càrrec. En aquests moments, ja acumula quinze anys com a cap de govern, més que cap altre polític israelià, inclòs David Ben-Gurion.

el Món - 15 oct. 2022

La revolta de les iranianes posa el règim contra les cordes

“La legitimitat que podia tenir la revolució del 1979 al país s’ha quedat en una carcassa buida que manté en el poder el nucli d’aiatol·làs i militars”, afirma Antoni Segura i Mas, president del CIDOB. “La situació de la dona a l’Iran havia estat diferent fins al 1979, quan es va imposar el vel. La custòdia dels fills va començar a afavorir els homes i es va instaurar el tutelatge de la dona, que no pot sortir sola de casa”, recorda Segura, que apunta que la revolució actual és la lluita contra tot això. “No només és una revolta contra el sistema polític com la del 2009, sinó contra la discriminació de la dona fruit del model patriarcal”, insisteix.

La República - 7 oct. 2022

La Xina i la nova geopolítica mundial

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza el paper de la Xina en una ordre internacional canviant: “La República Popular de la Xina és el país més poblat de la Terra i concentra a l’entorn del 18% de la població mundial. També és l’economia més gran (segons el PIB en paritat de poder adquisitiu), al davant dels Estats Units, l’Índia, Alemanya i el Japó, encara que en PIB per capita (16.400 dòlars el 2020), que mesura millor el nivell de vida, davalla al lloc 102, molt al darrere de la majoria dels països europeus.

Ràdio 4 – Boca Orella - 4 oct. 2022

Manifestacions de dones a l'Iran: poden aconseguir un canvi?

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza les manifestacions a l’Iran arran de la mort de Masha Amini i les possibilitats de canvi a la república islàmica: “El que sorprèn una mica de l’Iran és, que dins del context dels països de la regió, la societat ha estat molt més moderna, amb un accés dels joves a la universitat que no els donen altres règims de la regió, i això fa que el contrast sigui molt més fort. De totes maneres, sí que és cert que en aquests moments la repressió és molt dura, és molt forta, segurament perquè el règim es veu una mica assetjat, en el sentit que no sap com sortir d’aquesta situació que ha creat ell mateix. Però no és una situació que no és nova. Les primeres manifestacions importants arranquen a l’any 2009, protestant en aquest cas pels resultats electorals que van ser una veritable topinada”.

Nació Digital - 21 sept. 2022

Què implica que Putin hagi ordenat una “mobilització parcial” a Rússia?

Antoni Segura, historiador i president del CIDOB, hi veu “una fugida endavant”. “Segurament, és una barreja de farol i d'autoafirmació del seu lideratge probablement cada cop més qüestionat, però vull pensar que arribat el cas hi haurà algú en el nucli de poder -militar o civil- per impedir-ho, perquè seria un fracàs per tothom i potser la fi de tot”, sosté Segura, qui recorda que “Putin no ha aconseguit ni tan sols controlar el Donbass”.

La República - 2 sept. 2022

Noves Guerres, Velles Derrotes

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació a l’Afganistan un any després de la tornada dels talibans al poder: “El 15 d’agost es complia un any de la sortida de les forces nord-americanes de l’Afganistan, uns mesos abans havien marxat les dels quaranta-un països que integraven la missió de suport decidit (RS), que, comandada per l’OTAN, el 2015 havia substituït la Força Internacional d’Assistència i de la Seguretat (ISAF) creada el desembre del 2001

La República - 5 ago. 2022

L’ombra allargada del conflicte de Kosovo

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la qüestió de Kosovo amb motiu de la visita de Pedro Sánchez als Balcans: “El 21 de novembre del 1995, la signatura dels acords de Dayton posava fi a quatre anys de guerra als Balcans.

La República - 22 jul. 2022

Les darreres cimeres de l’OTAN

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza l’evolució de l’Aliança Atlàntica des del final de la Guerra Freda arran de la cimera a Madrid en aquest article per a La República: “Les cimeres de l’OTAN de les darreres dècades donen compte dels canvis geopolítics posteriors a la guerra freda i de les diferents actituds de les administracions nord-americanes. Després de la implosió de l’URSS, la feblesa econòmica i política de la Federació Russa durant els mandats de Borís Ieltsin i la llavors indiscutible hegemonia mundial dels Estats Units afavoreixen una expansió de l’organització atlàntica cap a l’Europa de l’Est que culmina amb la cimera de Madrid (juliol del 1997) en què es convida tres països de l’antic Pacte de Varsòvia –la República Txeca, Hongria i Polònia– a ingressar a l’organització.

Nació Digital - 2 jul. 2022

Cap a una nova Guerra Freda? Les claus per entendre el món que vindrà

L'historiador Antoni Segura, president del CIDOB, considera un “error” la menció que s'ha fet a Madrid a la Xina, entesa com un rival. No apareix finalment com un “enemic”, però sí que s'exerceix una clara pressió. “Té lògica que s'esmenti Rússia com a enemic perquè ha estat l'agressor. Això no vol dir que Occident estigui en situació de donar lliçons de moral. Només cal recordar la invasió de l'Iraq. Però en el cas d'Ucraïna és evident qui és l'agressor”, remarca. Segura assenyala que precisament un dels grans errors comesos per Putin ha estat engegar una guerra que creia ràpida i que volia parar els peus a l'OTAN i ha aconseguit el contrari.

Política Exterior - 21 jun. 2022

El retorno de los conflictos inacabables

En este artículo para Política Exterior, Antoni Segura i Mas, presidente de CIDOB, analiza la vuelta de viejos conflictos no resueltos en un nuevo marco geopolítico regional en Oriente Medio y Norte de África: “La insensata política exterior de Donald Trump (2016-2020) y la deriva intervencionista de Putin en Siria vuelven a poner de relieve conflictos no resueltos de larga duración. Estos reaparecen con fuerza en un nuevo marco geopolítico regional definido por la retirada geoestratégica parcial de EE. UU., la mayor implicación rusa, el protagonismo de Turquía, que pretende consolidarse como potencia regional, la pugna por la hegemonía en Oriente Medio entre Riad y Teherán, revestida con la secular oposición entre sunismo y chiismo, y la práctica desaparición de la influencia de la Unión Europea. A esto se suma, la invasión rusa de Ucrania que provoca graves disfunciones en los mercados energéticos (la OPEP ha anunciado que elevará el bombeo de crudo en 650.000 barriles diarios en julio y agosto, un 50% más que en los últimos meses, pero insuficiente para cubrir la aportación rusa) y una disrupción y una inestabilidad del mercado de cereales (Rusia y Ucrania aportan el 30% del trigo y la cebada mundial y el 20% del maíz) que afecta gravemente a países como Túnez, Egipto, Yemen (donde millones de personas viven en situación de inseguridad alimentaria y padecen hambre). Por último, la guerra también obliga a los países árabes a optar entre contrariar a Rusia o a sus socios europeos-norteamericanos”.

Radio Estel – Tot anirà bé - 9 may. 2022

Antoni Segura: “Si alguna cosa ha tingut la guerra d’Ucraïna és que ha cohesionat la UE”

Entrevista a Antoni Segura, president del CIDOB, sobre la invasió russa d’Ucraïna: “Si alguna cosa ha tingut la guerra d’Ucraïna és que, amb excepció d’Hongria, ha cohesionat la Unió Europea. És veritat que li costa encara prendre decisions conjuntes, és veritat que el tema de restringir les importacions de gas i de petroli russos planteja problemes perquè hi ha països que tenen una dependència molt gran, i sense anar més lluny és el cas d’Alemanya. I, per tant, s’estan posant terminis, i ho farem després de l’estiu, abans que acabi l’any. Però sí que és veritat que fins i tot països que estaven seguint una mica la línia d’Hongria, com era Polònia, amb una deriva entre populista i molt conservadora, li han vist les orelles al llop, i el llop és Rússia. Perquè ells ja saben el que és tenir una ocupació russa, soviètica en el seu moment, i per tant que hi ha com un replegament cap a la Unió. És a dir, en un moment en que la Unió estava en un moment delicat després del Brexit, la por a que el Brexit fos contagiós, de que costa moltes vegades posar d’acord als 27 socis. Doncs sembla que ens aquests moments, amb l’excepció d’Hongria, que és l’únic país que li dona un cert suport a Putin, doncs sembla que hi ha hagut aquesta cohesió”.

El Punt Avui - 25 mar. 2022

Guerres que mai van existir

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza l’evolució del sistema de seguretat europeu en relació amb la guerra d’Ucraïna en aquest article per a El Punt Avui: “Anna Politkóvskaia, a Txetxènia, la deshonra russa (2003), escriu que a la Rússia de Putin “l’economia continua estant dominada pels oligarques i la protecció social és inexistent.

Informativos.net - 18 mar. 2022

Antoni Segura i Mas: “Los avances del ejército ruso son importantes, pero limitados”

Entrevista a Antoni Segura i Mas, presidente de CIDOB, sobre el conflicto en Ucrania: “Seguramente las cosas no están saliendo como pensaba el Kremlin que iban a salir. Yo creo que en el fondo se estaba pensando en una estrategia de guerra relámpago. Es obvio que no ha sido así porque estamos ya prácticamente en la cuarta semana de guerra. Los avances del ejército ruso son importantes, pero limitados”. Y añade: “En todo caso, lo que se preveía era una crisis limitada al Donbass, y esto es evidente que no ha sido así, como tampoco ha sido así lo que seguramente esperaba el Kremlin, que sería una rendición inmediata del ejército ucraniano y que no hubiera resistencia. Resulta que ha habido resistencia, que los avances del ejército ruso han sido mucho menos fáciles de los que se suponía y que la resistencia del ejército ucraniano está causando bajas en el ejército ruso hasta el extremo de que en estos momentos no sé muy bien cómo puede estar el bloque de poder en Rusia respecto a posibles disensiones internas o de cómo se está llevando esta guerra”.

La Vanguardia - 12 mar. 2022

La necesaria gobernanza global

Antoni Segura i Mas, presidente de CIDOB, reflexiona sobre las transformaciones del orden internacional desde la disolución de la URSS y analiza las actuales aspiraciones del Kremlin en este artículo para La Vanguardia: “La guerra fría la ganan EE.UU. y las democracias liberales, pero ahora sabemos que la victoria fue también el inicio del fin del sistema de Bretton Woods y de relaciones internacionales que regulaban el orden mundial desde 1945.

La República - 4 mar. 2022

La nova guerra de Putin

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, reflexiona sobre la història comuna, però divergent en molts aspectes, de Rússia i Ucraïna en aquest article per a La República: “En el segle IX sorgia a Kíiv el primer estat eslau d’Europa. Un segle després, comprenia gairebé la totalitat d’Ucraïna, sense Crimea, Bielorússia i la Rússia occidental i era un regne cristià. El Rus de Kíiv medieval es considera l’origen d’Ucraïna i de Rússia, però, posteriorment, la història dels dos països diferirà per molt que Vladímir Putin insisteixi que són un mateix poble per tal d’emmascarar les seves pulsions imperials”.

Nació Digital - 24 feb. 2022

Europa, en el laberint: com ha de respondre a la invasió russa d'Ucraïna?

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, i Carme Colomina, investigadora principal d’aquesta mateixa institució, analitzen les claus del conflicte a Ucraïna. “Malgrat que pot utilitzar la clau del gas, si vol dominar el territori necessitarà molt més que 200.000 soldats. Ucraïna és un país gran i té 45 milions d'habitants. Una guerra és molt més que una invasió”, afirma Segura. En clau europea, Colomina sosté que el conflicte és un abans i un després pel projecte europeu, i per la política exterior de la UE, que fins ara s'ha caracteritzat pel soft power: "La política exterior i de seguretat de la UE neix del gran fracàs col·lectiu que va suposar la guerra de Bòsnia".

La República - 18 feb. 2022

Narcotràfic, Femenicidi i degradació institucional

El president del CIDOB Antoni Segura i Mas reflexiona sobre l’acció política d’Andrés Manuel López Obrador a Mèxic en aquest article per a La República: “Mèxic, el tercer país més extens d’Amèrica, 130 milions d’habitants, una quarta part de població indígena o predominantment indígena i prop de dues terceres parts de població mestissa (indígena espanyola), és la segona economia més gran de l’Amèrica Llatina, però presenta uns nivells de desigualtat i pobresa insuportables. A més, des de mitjans de la primera dècada del segle, viu una creixent degradació institucional, sobretot en alguns estats del nord i del centre (Baixa Califòrnia, Sonora, Sinaloa, Chihuahua, Michoacán...), que amenaça d’hipotecar definitivament el futur de la federació.

VOA - 4 feb. 2022

Rusia y Ucrania: antecedentes

Antoni Segura i Mas, presidente de CIDOB, analiza las motivaciones del Kremlin, y de Vladimir Putin en particular, tras la crisis de Ucrania: “Putin considera que su mentor, que fue Yélstin, de alguna manera fue víctima de las potencias occidentales, en el sentido que él ha dicho, en más de una ocasión, que el desastre más grande del siglo XX fue la desaparición del a Unión Soviética, no porque él se considere comunista ni mucho menos, porque es un ultraliberal y un dictador que mantiene unas ciertas formas, pero que en el fondo es un régimen muy autoritario, y desde el punto de vista económico defiende un ultraliberalismo atroz. No es que haya una nostalgia de un pasado comunista, pero sí que hay una nostalgia de un pasado como potencia”.

Nació digital - 30 ene. 2022

Ucraïna, entre les pors d'Europa i la nostàlgia russa

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, reflexiona sobre les motivacions del president rus Vladimir Putin darrere de l’actual escalada de tensions a Ucraïna: “No és un nostàlgic del comunisme però sí del paper de superpotència de Rússia. Té molt interioritzat el que va suposar el darrer període de Boris Ieltsin, quan les grans companyies occidentals van entrar a sac a l'economia russa i es van rifar el país. Actualment, Rússia continua sent una potència militar, però econòmicament, la Xina li ha passat clarament pel davant i el PIB rus és menor al de molts països de la UE”.

La República - 28 ene. 2022

L’obsessió de Putin

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza les implicacions de l’actual escalada de tensions a Ucraïna per la pau i la seguretat mundials en aquest article per a La República: “Des de mitjans de la primera dècada del segle, diversos analistes assenyalen el rescalfament d’una nova guerra entre la Rússia de Vladímir Putin (i del seu alter ego Dmitri Medvédev) i l’OTAN (els Estats Units i la UE), liderada ara per Joe Biden.

El Punt Avui - 17 ene. 2022

L’auge dels populismes i l’extrema dreta

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, fa una comparativa entre l’auge dels populismes i els moviments d’extrema dreta actuals i els moviments feixistes de l’Europa d’entreguerres en aquest article per a El Punt Avui: “En el període d’entreguerres del segle XX es consoliden a Europa diferents règims feixistes. La decantació política cap a l’extrema dreta és conseqüència del pànic de les classes conservadores davant del triomf de la Revolució d’Octubre, que esdevé una esperança per al proletariat europeu i una amenaça per al capital (tot i que molt aviat la revolució deriva en un nou sistema totalitari); de les reparacions de guerra imposades a Alemanya en el Tractat de Versalles (1919), que resulten humiliants, provoquen una hiperinflació que empobreix i radicalitza les classes mitjanes i faciliten l’ascens del nazisme, i d’una crisi econòmica que genera una creixent contestació de les democràcies liberals.

Radio 4 – Tot a Europa - 9 ene. 2022

Què demanes a Europa per a aquest 2022?

25 experts i responsables polítics responen a aquesta pregunta en aquest programa especial de Tot a Europa. Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, demana que Europa “persisteixi en els principis ètics que fan envejable el projecte europeu, avui amenaçat per les democràcies il·liberals i l’auge dels populismes i l’extrema dreta. En suma, que els dirigents europeus perseverin en la defensa dels valors democràtics i l’estat de dret, de les llibertats i de la justícia social, les polítiques solidàries i la voluntat d’acollida, la lluita contra les desigualtats i tot allò que defineix l’Estat del Benestar”. Per la seva part, Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB, li demana a la Unió Europea “coherència, sobre tot coherència, i compromís amb els valors que són drets universals i també fundacionals de la UE i que, per tant, no renunciï als seus principis i que aturi les escenes inhumanes que es viuen a les fronteres dels Balcans, o a la frontera de Polònia amb Bielorússia, o al Canal de la Mànega. Li demano que entengui també que els efectes de les mesures anti-Covid no es poden avaluar al marge de la inestabilitat social i econòmica que ja fa massa temps que tensa la corda a la UE i, per tant, s’ha de reforçar encara més aquest retorn a la política social, al compromís amb les reduccions de les desigualtats. Li demano, en definitiva, que sigui una Unió per tots els europeus”.

La República - 24 dic. 2021

URSS, la darrera estocada

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, repassa els últims mesos d'existència de la URSS amb motiu del 30è aniversari de la seva dissolució en aquest article per a La República: ‘El 31 de desembre del 1991 es va dissoldre formalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), setanta-quatre anys després d’aquells deu dies que van trasbalsar el món (John Reed) i que van donar lloc al primer règim comunista de la història.

La República - 26 nov. 2021

Cuba i el fracàs de la revolució

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació actual a Cuba amb una perspectiva històrica en aquest article per a La República: “Cuba forma part de la història de Catalunya –especialment del seu litoral– i de l’imaginari col·lectiu, que conserva una imatge idealitzada de l’illa tenyida d’una dosi d’exotisme, com es recull en les lletres de moltes havaneres

La República - 29 oct. 2021

El Grup de Visegrád

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza l’estat actual de la política als països del grup de Visegrád – Eslovàquia, Hongria, Polònia i Txèquia – arran de les recents tensions entre la UE i el govern polonès: “Els quatre països de l’Europa central han conegut en els darrers anys l’ascens de governs amb una deriva cada cop més acusada cap a posicions populistes, euroescèptiques i xenòfobes.”

La República - 11 sept. 2021

Vint anys de l’inici del declivi

Antoni Segura i Mas, president de CIDOB, analitza el declivi dels valors democràtics i l’hegemonia dels Estats Units arran de la resposta a l’11S en un article per a La República

La República - 20 ago. 2021

Un fracàs d’Occident

“Un cop més, s’ha demostrat que en les noves guerres les potències militars guanyen la fase convencional del conflicte, però perden les ocupacions. Les víctimes, sempre, la població civil, mentre, en un gest indigne, alguns polítics europeus de Bèlgica, Dinamarca, Grècia i Àustria demanen repatriar els sol·licitants d’asil afganesos (570.000 des del 2015) per evitar una allau de refugiats com el que va provocar la guerra de Síria” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 23 jul. 2021

La Xina, la nova potencia

“El creixement econòmic, basat en les exportacions i en la iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Seda que incorpora a l’esfera d’influència econòmica xinesa molts països asiàtics, africans i llatinoamericans (sobretot si tenen hidrocarburs), sense qüestionar les seves polítiques internes i que ha reforçat amb el subministrament de les vacunes xineses contra la covid-19 (Sinopharm a 55 estats, Sinovac a 27), i l’orgull nacionalista xinès (han) són els pilars del poder de Xi, que ha abolit el límit dels dos mandats. L’hegemonia xinesa truca a la porta, que no sigui en detriment de les democràcies liberals, les llibertats i els drets humans” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 25 jun. 2021

Els Estats Units han tornat

“A pesar del retorn amb força de l’aliança transatlàntica, és innegable que l’eix comercial i productiu del món s’ha traslladat definitivament de l’Atlàntic al Pacífic. I a més, sens dubte, el món ha canviat molt arran de la brutal crisi sistèmica del 2008-14, de la crisi mediambiental i, naturalment, de la pandèmia de la Covid-19” Antoni Segura, president del CIDOB.

RTVE – Tot a Europa - 28 may. 2021

Antoni Segura: “Europa ajudarà a reconstruir Gaza”

“Penso que cada cop som més lluny de resoldre el conflicte entre Israel i Palestina”, ha afirmat Antoni Segura, president del CIDOB i catedràtic d’Història Contemporània de la UB, que ha ressaltat el paper de la UE en la reconstrucció de Gaza, ha analitzat els suports a Israel d’una part de la societat catalana, i ha donat la seva opinió sobre la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc.

La República - 21 may. 2021

Impunitat

“En aquesta ocasió, ha aparegut un element nou en la crisi actual: els àrabs amb ciutadania israeliana (entorn del 21% de la població total del país) han sortit al carrer per reivindicar que ells també són palestins i es manifesten a favor dels desnonats de Sheikh Jarrah i en contra de la brutal actuació de les forces de seguretat a Al-Aqsa” Antoni Segura, president del CIDOB.

Ara - 10 may. 2021

L’atac israelià a la mesquita d’Al-Aqsa desencadena una escalada amb Hamàs

L’espiral de violència coincideix amb la crisi política a Israel. L’escalada complica les negociacions per formar aquesta coalició alternativa per fer fora Netanyahu després de dotze anys al poder. “El soroll beneficia Netanyahu, que no arriba a tenir prou suport al Parlament i té judicis per corrupció que li pesen com una espasa de Dàmocles”, explica Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 12 mar. 2021

Reflexions a propòsit de la pandèmia

La pandèmia de la Covid-19 és la culminació de dues primeres dècades del segle XXI en què les crisis globals s’encadenen. D’una banda, la crisi sistèmica del 2008-2014, que posa sobre la taula l’esgotament del sistema de Bretton Woods i la inexistència d’un d’alternatiu. D’una altra, aproximació a un punt de no retorn en l’escalfament global causat per l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle que amenaça de fer inviable la vida a la Terra si no s’adopten immediatament mesures de descarbonització tal com alertava la XXI Conferència sobre Canvi Climàtic (París, 2015). Finalment i, conseqüència d’un sistema productiu no sostenible i del canvi climàtic, alteracions en els ecosistemes que desplacen del seu medi natural espècies que són reservoris de patògens.

La República - 22 ene. 2021

La fractura dels Estats Units

“Les llavors del trumpisme arrelen amb força i han provocat una ferida sociopolítica difícil de tancar” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 19 dic. 2020

El llegat de Trump

“Poques vegades un president dels Estats Units deixa un balanç tan desolador com Donald Trump. Durant quatre anys, ha clamat contra un establishment de polítics professionals, “que només parlen i no fan res”, ha perseverat en una involució populista contra la globalització i ha defensat un nacionalisme exacerbat, l’aïllacionisme internacional, el retorn al proteccionisme i un menyspreu per “la política”. Creu que se sent “protegit per Déu” i amb un discurs simplista i groller s’ha arrogat la representació del poble nord-americà (blanc)” Antoni Segura, president del CIDOB.

El Nacional - 1 dic. 2020

Antoni Segura, reelegido presidente del CIDOB

El Pleno del Patronato del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) ha reelegido por unanimidad el historiador Antoni Segura y Mas presidente de la institución. Se tratará de su segundo mandato de cuatro años más, de acuerdo con el artículo 18 de los Estatutos de la Fundación. El nuevo presidente de la entidad es catedrático de Historia Contemporánea en la Universidad de Barcelona y especialista en análisis de conflictos.

La Vanguardia - 1 dic. 2020

Antoni Segura, reelegido presidente de CIDOB

El Pleno del Patronato del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) ha reelegido por unanimidad el historiador Antoni Segura y Mas presidente de la institución. Se tratará de su segundo mandato de cuatro años más, de acuerdo con el artículo 18 de los Estatutos de la Fundación. El nuevo presidente de la entidad es catedrático de Historia Contemporánea en la Universidad de Barcelona y especialista en análisis de conflictos.

La República - 28 nov. 2020

Descolonització inacabada i primavera pendent

“Tornar a la guerra no és mai l’opció. A més, l’actual situació pot desestabilitzar la regió, com ja va fer Al-Qaida al Magreb” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 31 oct. 2020

Les eleccions del pànic

“Els republicans pensen que els demòcrates manipularan els resultats electorals i faran un cop d’estat amb el suport dels mitjans de comunicació” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 19 sept. 2020

El darrer paradís comunista europeu

“Avui, la dictadura de Lukaixenko és el més semblant al comunisme soviètic: sistema econòmic centralitzat, agricultura col•lectivitzada, preus regulats, purgues i “desaparicions” de membres de l’oposició o del govern caiguts en desgràcia... Un règim dictatorial sense llibertats. El 2019, Bielorússia ocupava el lloc 141 d’un total de 167 països en l’índex de democràcia, el pitjor d’Europa” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 25 jul. 2020

El difícil acord de la UE

“La UE està fent passos en la direcció de la integració fiscal que, fins fa pocs mesos, semblaven inimaginables. La Comissió Europea, però, és encara molt lluny de ser un govern comú elegit directament” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 11 abr. 2020

El cigne negre

“Aquesta és la segona gran crisi econòmica i financera del segle, però, a diferència de la primera (2008-14), si els efectes insalubres de la pandèmia no s’allarguen gaire i es prenen les mesures d’estímul econòmic i de suport fiscal necessàries a temps, cal esperar que la crisi sigui breu i que l’economia comenci aviat a remuntar” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 22 feb. 2020

L’acord del segle de Trump

“El pla que presenta Trump es tracta d’una carambola a diverses bandes: posar fi a la qüestió palestina, afavorir Netanyahu de cara a la repetició de les eleccions, consolidar en un any electoral el paper internacional del magnat estatunidenc, reforçat després d’un impeachment fallit, i blanquejar la imatge de l’hereu saudita a canvi que pagui la festa d’aquesta aberració anomenada l’acord del segle” Antoni Segura, president del CIDOB.

La Vanguardia – Ideas - 2 feb. 2020

El golfo Pérsico, otra vez

“La economía mundial aguanta la crisis en Oriente Medio porque la región ha dejado de ser clave para EE.UU. y Europa” Antoni Segura, presidente de CIDOB.

La República - 27 dic. 2019

Les revoltes de la dignitat

Quan va esclatar la Primavera Àrab del 2011, els mitjans occidentals van ser incapaços de llegir correctament què estava succeint i van recórrer a la simplicitat de reduir-ho tot a l’acció de les xarxes socials, oblidant que l’accés a la connectivitat en molts d’aquests països és car –fins i tot als cibercafès– i limitat als joves amb més estudis i recursos econòmics. Sens dubte va ser molt més determinant el paper jugat per la cadena televisiva Al-Jazeera, que arribava a molta més gent. Darrere de les revoltes hi havia moviments socials, que comprenien des de sindicats fins a associacions de joves, de llicenciats en atur, de dones, d’activistes pels drets humans, de fòrums opositors, organitzacions no governamentals i un llarg etcètera.

Nació Digital - 22 feb. 2023

Escenaris de guerra: cignes negres i boles blanques

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza els possibles escenaris per a la guerra d’Ucraïna un any després de la invasió russa en aquest article per a Nació Digital: “La darrera novel·la de Ken Follett, Mai (2021), té un punt inquietant quan planteja que, a pesar dels esforços que fan tots els que tracten d'evitar una nova confrontació mundial, que seria la tercera i definitiva, la guerra acaba fent-se inevitable un cop s'entra en una dinàmica bèl·lica sense aturador, una mica com va passar amb la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, l'actual guerra d'Ucraïna té més semblances amb la Segona Guerra Mundial i la brutal agressió de l'Alemanya de Hitler contra Polònia (1 de setembre de 1939), després de l'Anschluss (l'annexió forçada d’Àustria el març de 1938) i l’ocupació dels Sudets txecs (octubre 1938-març 1939), sense que les potències occidentals, deleroses per no irritar al dictador nazi, reaccionessin”.

Nació Digital - 3 mar. 2023

La Declaració Universal dels Drets Humans i la guerra

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza el paper de la Declaració Universal dels Drets Humans en l’estructura de normes i institucions de l’ordre liberal internacional promogut per Occident després de la II Guerra Mundial i la seva relació amb el rebuig dels Estats Units i l’OTAN al pla de pau presentat per la Xina en relació amb la guerra d’Ucraïna en aquest article per a Nació Digital: “El pla no s’aplicarà per manca de voluntat de les parts implicades -Rússia i els països de l’OTAN, estan entestats en una política bel·licista que recorda la Guerra Freda- i perquè Volodomír Zelenski, després de la destrucció i el desastre humanitari provocat per la guerra, no vol renunciar a un pam de terreny, ni tan sols a Crimea. I, en tot cas, Beijing, sense trencar les bones relacions amb Moscou, aprofita l’ocasió per oferir-se com a mediador i com a alternativa a les institucions de governança creades a partir de 1944-1945. En suma, la proposta xinesa no prosperarà, l’horror de la guerra seguirà, les morts de civils ucraïnesos i militars dels dos exèrcits també, Putin no serà jutjat per crims de guerra a la Cort Penal Internacional de la Haia, el rearmament continuarà (els arsenals europeus s’estan esgotant), l’expansió de l’OTAN seguirà, que és el pretext perquè una suposada esquerra a casa nostra carregui les culpes de la guerra a la UE i els Estats Units i no pas a dèria imperial de Putin, i les crítiques a l’ordre liberal aniran a més. Tot plegat, una sensació d’atzucac angoixant”.

Nació Digital - 28 abr. 2023

Sudan, llibertats i democràcia

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació al Sudan i les seves conseqüències internacionals en aquest article per a Nació Digital: “L’ambició i la lluita pel poder dels dos generals amenaça de massacrar encara més un país ja prou castigat per dècades de dictadura i de pobresa, mentre, un cop més, la inanició d’Occident defraudarà les esperances dels milions de sudanesos que fa anys que es manifesten i es juguen la vida als carrers per reclamar allò que suposadament són els valors que pregonem: llibertats i democràcia”.

Nació Digital - 12 may. 2023

Nou gir a l’esquerra a l’Amèrica Llatina

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la deriva política de l’Amèrica Llatina en aquest article per a Nació Digital: “L’Amèrica Llatina funciona a batzegades des de la segona meitat del segle XX i, ara, la situació més dramàtica es viu al Perú”.