David Alvarado

Politòleg i periodista, col·laborador de CIDOB

7 de juny de 2013 / Opinió CIDOB, núm. 193 / E-ISSN 2014-0843

Víctima d’un «accident isquèmic transitori», el president algerià Abdelaziz Bouteflika, de setanta-sis anys d’edat, continua hospitalitzat, a París, des del passat 27 d’abril. Després d’un silenci governamental angoixant, i amb la intenció d’apaivagar rumors, el primer ministre, Abdelmalek Sellal, va afirmar que el pronòstic vital del cap d’estat mai no va estar compromès i que la seva salut millora, si bé cal que observi un «repòs estricte». L’absència d’informacions fiables sobre l’estat de salut del veterà polític han alimentat tot tipus d’especulacions. L’historiador francès expert en Algèria, Benjamin Stora, ha arribat a afirmar, en declaracions al canal de televisió Europe1, que Bouteflika, fins i tot, podria ser mort. Més enllà de teories conspiratives, el segrest —un fet inèdit en la història recent del país— dels diaris Mon Journal i Djaridati va fer saltar totes les alarmes. Prenent com a base fonts mèdiques i de presidència, les capçaleres afirmaven que Bouteflika havia tornat a Algèria en estat de coma profund. Des de l’arribada al poder del president, l’any 1999, era la primera vegada que el poder impedia l’aparició d’un mitjà per un motiu editorial. La fiscalia va anar més enllà i va anunciar l’obertura d’un procés per «atemptar contra la seguretat de l’Estat» contra el director de Mon Journal i Djaridati, Hichem Aboud, un antic responsable dels serveis d’intel·ligència algerians, el poderós Departament d’Intel·ligència i Seguretat (DRS, en les seves sigles en francès). La situació actual no és nova. A finals del 2005 la salut de Bouteflika va ser objecte de tot tipus de conjectures després de ser intervingut d’urgència d’una úlcera hemorràgica, també a França. Des d’aleshores el cap d’estat ha multiplicat les estades reparadores i els controls en una clínica suïssa. Si es confirmés el «retorn imminent» del president a Alger, on l’esperaria una intensa agenda, alguns observadors temen per l’abast de les seves eventuals seqüeles físiques. Aquesta recaiguda podria llastrar l’activitat ja sota mínims d’un president les aparicions públiques del qual han estat administrades amb comptagotes aquests darrers mesos. El temor a la seva incapacitat és real i encara més en la conjuntura actual, plena d’incerteses: retorn de l’amenaça terrorista després de l’atac contra el complex gasístic d’In Amenas, al sud-est, perpetrat al gener; activisme d’Al Qaida al Magrib Islàmic a la franja saheliana i intervenció francesa al nord de Mali; inestabilitat en un sud de Líbia ingovernable; hostilitats obertes entre l’exèrcit tunisià i la katiba jihadista Uqba ibn Nafi a Djebel Chambi, a prop de la frontera algeriana; animositat algerianomarroquina després de la controvertida renovació del mandat de la MINURSO al Sàhara Occidental; manifestacions de joves aturats del sud saharià que s’han estès a altres punts del país, i vagues i protestes de funcionaris i treballadors d’empreses públiques que se succeeixen intermitentment.

Fa tan sols uns mesos, Bouteflika justificava la seva candidatura a un quart mandat en les eleccions de l’abril del 2014 amb la necessitat de garantir una estabilitat amenaçada per tot arreu. Ara, les incerteses sobre el seu estat de salut inquieten els algerians i, de manera particular, l’opaca classe política. Creix el nombre de veus que consideren que la salut del màxim responsable polític del país cal que estigui a l’altura de les seves funcions, i s’oposen a la reelecció del veterà president fins i tot en el cas improbable que es recuperi. Altres, com Abderrezak Mokri, el nou president del Moviment de la Societat per a la Pau (MSP, antic Hamas), van una mica més enllà i exigeixen l’aplicació de l’article 88 de la constitució per iniciar el procés de successió davant la vacant evident en el comandament de l’Estat. La responsabilitat recauria llavors, i fins a la celebració de nous comicis, en el president del Consell de la Nació (senat), Abdelkader Bensalah, de setanta-dos anys. Però no serà gens senzill substituir un president que ha estat catorze anys en el poder comptant amb unes prerrogatives que només va poder concentrar abans que ell Houari Boumedienne, entre el 1965 i el 1978. I és que Bouteflika no ha tingut cap adversari creïble des del seu accés al poder l’any 1999, a les acaballes d’una «dècada negra» que va dessagnar el país i el va deixar exhaust.

La institució militar, que s’ha tornat més discreta des de la primera reelecció de Bouteflika, l’any 2004, es troba immersa en un procés de canvi generacional, però podria cedir a la temptació d’imposar un candidat. Sota l’atenta mirada del general Ahmed Gaid Salah, seria en el general i màxim responsable del DRS, Mohamed Lamine Mediène, àlies Tawfik, en qui recauria la responsabilitat d’identificar un perfil capaç d’encarnar un compromís entre les parts: un candidat que susciti una certa esperança entre una població majoritàriament jove i desocupada i que, al mateix temps, no es contraposi al sistema actual. La mort d’Abderrazak Bouhara, cridat a ser el secretari general del Front d’Alliberament Nacional (FLN, en les seves sigles en francès) en substitució d’Abdelaziz Belkhadem, va obrir una crisi sense precedents a l’antic partit únic. Immersa en querelles intestines i mancada de cohesió, per dirigir la formació sonen noms com ara Saïd Bouhedja —antic responsable de comunicació del partit—, Mustapha Mazouzi, o l’exministre Boudjemaâ Haïchour, encara que tots ells apareixen sense gaire convicció i mancats de carisma.

Ahmed Ouyahia ja no és secretari general del Reagrupament Nacional Democràtic (RND, centredreta), partit sempre proper al seu germà nacionalista, l’FLN, i un dels components de l’aliança governamental. Antic primer ministre de Bouteflika (1995-1998 i 2003-2006), Ouyahia era un dels personatges fixos en les travesses per succeir el president. També com a possible successor, sona amb certa força a Algèria el nom d’Ali Benflis, exprimer ministre de Bouteflika (2000-2003) i antic secretari general de l’FLN, que es va passar a l’oposició l’any 2004. Originari de Batna, amb reputació d’íntegre, obert i discret, manté una bona relació amb la cúpula militar i ha deixat una bona impressió als algerians, augmentada pel fet que ha pres certa distància de la primera línia política. D’altra banda, Amara Benyounes, nascut el 1958, membre de l’equip de campanya d’Abdelaziz Bouteflika els anys 2004 i 2009, actualment ministre d’Ordenació del Territori i secretari general del Moviment Popular Algerià (centredreta), gaudeix de cert prestigi i carisma dintre de la nova generació de líders de l’escena política. Els bons resultats obtinguts per la seva formació en les eleccions municipals del 29 de novembre de 2012, que el consoliden com a tercer partit del país, fan de Benyounes un candidat ferm a succeir Bouteflika.

Així doncs, existeixen els elements per a una transició ordenada a Algèria, peça clau de tot un Magrib convuls i revolucionat. El potencial estabilitzador d’una transició realitzada amb èxit és tan gran com la inestabilitat que pot provocar una fi de règim presidida per un entorn volàtil, lluites internes i malestar al carrer. Torni o no Bouteflika a l’escena política, al mes d’abril del 2014 es juga el futur de tota la regió, i apostar avui per ocultar la realitat de l’estat de salut del president és arriscat: pot encendre la metxa.