Infografies | Minerals crítics: la clau de la transició verda està en poques mans
Els minerals crítics i les anomenades «terres rares» són recursos escassos que han guanyat importància per la seva rellevància en el desenvolupament de tecnologies clau per afrontar amb èxit la transició verda i frenar el canvi climàtic. El que els fa crítics o rars no és que siguin difícils de localitzar, sinó que es troben en quantitats que no compensen el cost de la seva extracció. La velocitat de la transició energètica determina la pressió sobre els productors i sobre el preu, i els exposa a un trilema de difícil solució, entre la seguretat del subministrament, la sostenibilitat econòmica i l’ecològica.
LA DEPENDÈNCIA CRÍTICA DE LA UE
A diferència de la Xina, que domina el mercat, o dels EUA, que han mobilitzat una quantitat massiva de recursos per fomentar la producció nacional, la UE encara depèn de les importacions, motiu pel qual ha fixat un límit del 60% de concentració en un sol proveïdor. A més, hi ha casos en què el proveïdor presenta un nivell baix o mitjà de qualitat democràtica, cosa que suposa un risc polític i social i entra en conflicte amb els valors i principis de la UE.
LA DOBLE VIDA DELS MINERALS CRÍTICS
Una opció per disminuir la pressió geopolítica i reduir alhora els danys ambientals resideix en la «mineria urbana», el reciclatge de Material Elèctric i Electrònic (MEE) rebutjat, com ara panells solars, turbines i dispositius de consum, la producció dels quals creix actualment cinc vegades més ràpid que la capacitat de reciclatge. Segons càlculs de l’AIE, l’any 2040, una millora del reciclatge podria reduir la demanda primària de coure i cobalt en un 30% i la de liti i níquel en un 15%.
