Infografies | L’astro-geopolítica i la nova cursa per l’espai
L’evolució de la tecnologia ha redefinit els termes de la cursa espacial. S’han reduït els costos de fabricació i de llançament, així com la mida dels dispositius. Això es deu en part a l’entrada d’empreses privades (com SpaceX, RocketLab o BlueOrigin) en un sector tradicionalment dominat per les agències estatals de les grans potències. Ja des de la Guerra del Golf (1991), l’espai exterior ha estat clau per al desenvolupament d’operacions militars, com a font d’intel·ligència, comunicacions i navegació. El component militar ha estat sempre present en la cursa espacial; el que és nou és la multiplicació d’actors, públics i privats, i la factibilitat d’un sabotatge d’instal·lacions espacials estratègiques. El 2024, la meitat de la despesa mundial dedicada a l’espai es va destinar a satèl·lits militars i d’ús potencial dual (24.000 milions de dòlars), una partida que es preveu que augmenti un 160% en la pròxima dècada.
DESPESA GOVERNAMENTAL EN L’ESPAI (MILIONS DE DÒLARS, 2023)
El lideratge dels Estats Units en l’espai exterior es manté indiscutible des del final de la Guerra Freda. Tanmateix, la Xina redueix distàncies ràpidament i col·labora amb altres països, especialment del Sud Global. El cas contrari és el de Rússia, el programa espacial de la qual està en declivi, especialment després de la invasió d’Ucraïna. També l’Índia s’ha sumat a la cursa amb la primera sonda dipositada en un pol lunar, la Chandrayaan 3, el 2023. La UE compta amb grans capacitats, però flaqueja en la seva capacitat de coordinar i pensar estratègicament l’espai.
