Cicle “Què passa al món?”: El Tractat Econòmic i Comercial Global del Canadà i la UE, un precedent del TTIP?

 El passat dijous 12 de març, va tenir lloc una nova edició del cicle de conferències “Què passa al món?” dedicada, en aquesta ocasió, a les relacions comercials de la Unió Europea amb el Canadà i els Estats Units. El debat va comptar amb la presència com a ponents de Dorval Brunelle (Institut d'Études Internationales de Montréal de la UQAM) i Patricia Garcia-Duran (Universitat de Barcelona), moderats per Jordi Bacaria, director del CIDOB. 

Jordi Bacaria va remarcar la importància de l'Acord Econòmic i Comercial Global (més conegut per les seves sigles en anglès CETA) entre la UE i el Canadà, ja redactat i en procés de revisió judicial per ser enviat als parlaments per a la seva ratificació, com a peça referent a discutir per a l'acord que s'està negociant actualment amb els Estats Units, el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP). La intervenció a càrrec del professor canadenc Dorval Brunelle es va centrar en les controvèrsies que suscita el CETA, destacant la imatge del Canadà com a país proactiu en acords comercials, per la qual s'ha guanyat una reputació d’“agressiu” en les negociacions. 

Brunelle ha assenyalat que el Canadà adopta elements molt similars en els seus acords, destacant dos d'ells: la llista negativa, en la qual l'acord cobreix totes les àrees excepte aquelles que s'esmenten específicament en els annexos; i el mecanisme de resolució de controvèrsies entre inversors i estats (més conegut com a ISDS), respecte al qual va expressar la seva preocupació per la incidència que genera en la legislació dels països que l'adopten. 

La professora Patricia Garcia-Duran va posar el focus en la reacció que ha tingut l'opinió pública respecte al TTIP i en els arguments que ha presentat fins ara la Comissió Europea. Garcia-Duran va assenyalar que el fort impacte mediàtic que està tenint el TTIP és un fet sense precedents pel que fa als tractats comercials. Aquest fenomen es podria entendre, fonamentalment, com a conseqüència de la manca de confiança ciutadana en la capacitat negociadora de la Unió Europea amb els Estats Units. Quant a l'argument que sosté que el TTIP es traduiria en una convergència normativa a la baixa, en la qual els estàndards europeus es veurien greument disminuïts, la professora va posar com a exemple les negociacions que van donar lloc al mercat interior europeu, en què la convergència normativa es va produir a l'alça. 

D'altra banda, i en relació al mecanisme de resolució de controvèrsies entre inversors i estats (ISDS), Garcia-Duran va afirmar que entre els seus objectius es trobava el fet de crear un model comú entre la UE i els EUA de cara a futurs acords amb tercers països, concretament amb la Xina, amb la qual tots dos es troben en negociacions. En qualsevol cas, després de les intervencions de tots dos ponents, es va recordar que els beneficis econòmics i socials presentats en els diferents estudis són, per ara, meres prediccions, ja que s'han elaborat sense tenir la certesa de quina serà la interpretació de la convergència normativa que prevaldria en un hipotètic tractat.