"Cicle ""Què passa al món?"" Eleccions Israel 2015"

 El CIDOB i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya van organitzar una diàleg per analitzar els resultats de les eleccions a Israel que van tenir lloc el 17 de març de 2015. La sessió va estar moderada per Cèlia Cernadas, Cap d’Internacional de Catalunya Ràdio, i va comptar amb la presència com a ponents de Pere Vilanova, investigador sènior associat del CIDOB i catedràtic de Ciències Polítiques i de l'Administració de la Universitat de Barcelona, i Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca i investigador sènior de l'àrea Mediterrània i Orient Mitjà del CIDOB.

 El CIDOB i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya van organitzar una diàleg per analitzar els resultats de les eleccions a Israel que van tenir lloc el 17 de març de 2015. La sessió va estar moderada per Cèlia Cernadas, Cap d’Internacional de Catalunya Ràdio, i va comptar amb la presència com a ponents de Pere Vilanova, investigador sènior associat del CIDOB i catedràtic de Ciències Polítiques i de l'Administració de la Universitat de Barcelona, i Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca i investigador sènior de l'àrea Mediterrània i Orient Mitjà del CIDOB.

La sessió va començar analitzant els resultats de les eleccions i cap dels dos ponents va expressar la seva sorpresa pels resultats. Vilanova va destacar que els canvis en els resultats respecte el 2013 són mínims i els equilibris pel que fa la translació de vots a escons també. Soler va explicar que els resultats del Likud es poden explicar perquè, finalment, els seus votants desencantats van optar de nou per aquest partit amb l’objectiu d’evitar una victòria dels laboristes i una major influència de la Llista Conjunta, (integrada per tres partits àrabs i un quart àrab-jueu).El sistema electoral israelià, proporcional integral, premia la representativitat per sobre de l’estabilitat. Tanmateix, els socis menors en les coalicions no tenen gran interès en fer caure el govern ja que res els garanteix que en un govern alternatiu puguin tenir majors quotes de poder o defensar millor els interessos dels seus electors. 

El cas dels partits ultraortodoxos és un clar exemple d’aquesta tendència.La campanya electoral es va centrar principalment en temes de seguretat i aspectes socials però també va ser molt personalista. Netanyahu va basar el seu discurs en presentar-se com l’única alternativa real al caos i la resta de partits es van dedicar a fer campanya en contra del líder del Likud. D’altra banda, la seguretat va ser un tema latent durant tot el període de campanya i es va posar especialment de manifest a l’hora d’obtenir el suport del segment de la població que estava farta de Netanyahu –i que finalment el va votar. A més, Pere Vilanova va aclarir que, per tal d’entendre aquesta campanya electoral, cal tenir en compte com ha canviat la societat israeliana, una societat que es pot definir a partir de cinc components que representen, cadascun d’ells, el 20% de la població: la dreta laica; l’esquerra laica; el centre volàtil; els àrabs; i els ultraortodoxos.

Finalment, Eduard Soler va manifestar que s’observa una dretanització de la societat israeliana però també un arraconament de les postures més conciliadores. Per la seva banda, Pere Vilanova va destacar que no hi ha ningú a Israel disposat a posar en risc la relació amb els Estats Units, qualificant el procés de pau de “pantomima” i remarcant la pèrdua de fibra democràtica a la societat israeliana.