La Nova Ruta de la Seda: de corredor euroasiàtic a una iniciativa global de la política exterior xinesa

La iniciativa de la Nova Ruta de la Seda, coneguda també per diverses denominacions en anglès que han anat sorgint amb el temps («One Belt, One Road», «Belt and Road Initiative», «BRI Initiative», aquesta darrera la més utilitzada en l’actualitat), es va plantejar en els seus inicis —el projecte va ser llançat pel president xinès Xi Jinping el 2013— per impulsar el desenvolupament d’un gran corredor euroasiàtic de comunicacions, que permetés que la Xina expandís la seva projecció econòmica cap a l’Àsia central, Europa, el Sud-est Asiàtic i el sud de l’Àsia, i algunes parts de l’Àfrica. El desenvolupament d’aquest corredor es plantejava al llarg de dues rutes: una de terrestre, que segueix més o menys l’antiga Ruta de la Seda, des de la Xina cap a Europa passant per l’Àsia central i l’Orient Mitjà, i una altra de marítima, des de la Xina fins al Mediterrani passant pel sud de l’Àsia i l’Àfrica oriental.

A banda de la idea del corredor euroasiàtic, la Xina tenia altres motivacions complementàries. En certs sectors (com l’acer i el ciment) tenia un enorme excés de capacitat, i la Nova Ruta de la Seda podia ser una via per exportar aquest excés. Així mateix, la Xina buscava també promoure el desenvolupament de les seves zones d’interior, més endarrerides que les costaneres pel que fa a l’economia.