Orient Mitjà: cap a un nou (des)ordre regional?
Aquesta trobada reunirà diversos experts per examinar els esdeveniments recents, avaluar el seu impacte en les dinàmiques regionals i debatre si realment està sorgint un nou ordre regional o si els canvis actuals continuen sent massa fragmentats per constituir una transformació coherent.
Seminari a porta tancada
Sala Jordi Maragall, CIDOB. Elisabets 12, 08001 Barcelona
CIDOB
El ritme i la magnitud dels canvis a Orient Mitjà en els darrers mesos han fet gairebé impossible preveure la trajectòria futura de la regió. Una anàlisi més detallada dels esdeveniments recents –com els Acords d’Abraham, l’acostament entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, la guerra d’Israel a Gaza i les seves campanyes militars al Líban, l’Iran i el Iemen, l’afebliment de l’Eix de la Resistència i la caiguda del règim de Bashar al-Assad– revela la profunditat d’aquesta transformació. A més d’alterar línies de fractura històriques, aquests canvis han posat de manifest la fragilitat de les aliances i equilibris regionals existents. En aquest context, el “pla de pau” de Trump ha confirmat encara més la volatilitat de les dinàmiques regionals. Així, aquestes transformacions exigeixen una anàlisi renovada per comprendre no només com s’estan adaptant els actors regionals i internacionals, sinó també com aquestes dinàmiques estan configurant i sent configurades per un nou ordre regional emergent.
Si assumim que efectivament està prenent forma un nou ordre regional, queden obertes diverses preguntes. Cap a on es dirigeix aquest ordre regional? Podem parlar realment d’un nou ordre regional o encara som en una fase transitòria? En aquest sentit, les guerres en curs d’Israel aturaran o fins i tot revertiran el procés de normalització amb els països àrabs, o podria utilitzar-se la normalització com a eina per a la desescalada regional? Quin paper jugaran potències regionals com l’Aràbia Saudita, l’Iran, Israel i Turquia en la configuració del futur de Síria, i fins a quin punt la seva competència reforça la fragmentació? Pot assolir-se un acord entre els EUA i l’Iran sobre el programa nuclear? Quines serien les seves implicacions per a la seguretat regional? Finalment, com podria l’actual administració Trump redefinir el compromís nord-americà a la regió i influir en l’ordre regional emergent?
Aquestes dinàmiques també influeixen directament en les estratègies d’actors externs com la Xina, la Unió Europea i Rússia, que recalibren el seu enfocament en resposta a aquestes transformacions. La recent gira de Trump pel Golf, promovent un Orient Mitjà “definit pel comerç, no pel caos”, contrasta amb la seva renovada intervenció militar contra l’Iran, reflectint una postura complexa entre compromís i retirada. Rússia busca preservar la seva influència a Síria, la Xina continua prioritzant els interessos econòmics per sobre dels de seguretat, i la UE –malgrat la seva credibilitat minvant– manté el focus en l’estabilitat regional. Tot apunta a un ordre regional cada vegada més definit des de dins, on els actors locals impulsen la transformació mentre les potències externes s’adapten a un paper secundari.
Per abordar aquestes qüestions, aquesta trobada reunirà diversos experts per examinar els esdeveniments recents, avaluar el seu impacte en les dinàmiques regionals i debatre si realment està sorgint un nou ordre regional o si els canvis actuals continuen sent massa fragmentats per constituir una transformació coherent.
Participants
Samuele Carlo Abrami
Bader Al-Saif
Anna Ayuso Pozo
Julien Barnes-Dacey
Moussa Bourekba
Intissar Fakir
Amjad Iraqi
Yossi Mekelberg
Fatima Moussaoui
