L’Anuari Internacional CIDOB anuncia la quarta edició de la convocatòria d’articles per a joves autors/es
L’Anuari Internacional CIDOB és una publicació anual de CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) que, des de 1990, recull els principals debats i anàlisis de la política i les relacions internacionals contemporànies, i ofereix reflexions sobre el futur de la política i la societat internacionals.
Novament, i amb la vocació de donar veu a joves investigadors/es i acadèmics/ques, CIDOB llança la 4ª edició de la Convocatòria d’Articles de Reflexió i Anàlisi de les Relaciones Internacionals, adreçada a estudiants, experts/es i analistes menors de 30 anys, amb vistes a fomentar una visió renovada dels reptes internacionals actuals.
Temàtiques
Los textos presentats per a l’edició 2023 de l’Anuari Internacional CIDOB hauran de centrar-se en algun dels aspectes inclosos dins dels següents eixos temàtics:
Els límits del planeta
L'amenaça del canvi climàtic ens interroga més que mai sobre els límits que, com a societat, ens hem d'imposar per tal de sobreviure en un planeta amb recursos limitats. Aquesta equació es composa de diversos factors, com la demografia, l'eficàcia de la governança global, la innovació tecnològica o les dinàmiques de rivalitat o cooperació entre potències, determinada per les actituds i les decisions que prenguin els actors internacionals, atorgant un paper destacat als estats i a les metròpolis. Tot plegat tindrà un impacte directe sobre la pobresa, les migracions, el refugi internacional o el sorgiment de noves pandèmies, incrementant la desigualtat entre i a dins de les societats. Augmentarà també la pressió sobre els recursos escassos, com ara els combustibles fòssils, les terres rares o fins i tot, i en alguns casos, l'aigua. Quins impactes pot tenir aquest nou escenari sobre les relacions internacionals? És possible pensar que els mateixos estats que competeixen en algunes àrees podran cooperar en d’altres, per exemple, per mitigar el canvi climàtic i els seus efectes? Quins d’aquests límits són prioritaris i per quin motiu? Com podem repensar el nostre model de vida per evitar traspassar les línies vermelles de la vida humana a la terra?
La democràcia en crisi i el descontentament global
La democràcia viu moments difícils. Després d'una dècada i mitja de declivi de la democràcia al món, cada cop són més freqüents i generalitzades les expressions de protesta ciutadana a causa de l'augment generalitzat de les desigualtats, la precària gestió pública o la corrupció política, que sumades a l'impacte de les xarxes socials i de la desinformació deliberada han contribuït a la polarització social i a l'increment dels populismes i de l'autoritarisme a escala global. En paral·lel, hem presenciat una onada de protestes que, si bé van quedar en suspens durant la pandèmia, prometen tornar amb força a molts països on les desigualtats, la polarització política i la precarietat han augmentat. De Xile al Perú, de Hong Kong a Tailàndia, de França als EUA, del Líban al Txad, hem tingut exemples d'enfrontaments violents entre manifestants i forces de l'ordre, que no només se circumscriuen als règims democràtics i que, malgrat tenir causes molt diverses, apel·len a un malestar de fons. Els cicles electorals han castigat de manera generalitzada als governants (inclosos els populistes), cosa que ens condueix a preguntar-nos: Estem realment davant una crisi exclusiva de les democràcies? Quins impactes estan tenint la desinformació i les notícies falses en la manera com els ciutadans perceben la realitat? Estem davant del final de les protestes pacífiques o, per contra, continuaran sent el motor més eficaç per aconseguir el canvi polític? Quin paper juguen els règims autoritaris com a models alternatius a la democràcia liberal? Com podem revigoritzar la democràcia perquè en el futur continuï sent “el menys dolent dels sistemes de govern”?
Imaginar el futur: un imperatiu del present
Actualment, les societats humanes experimenten canvis a una velocitat i amb una complexitat sense precedents. És per això que és essencial dur a terme un exercici d'imaginació del futur; la innovació i la creativitat són motors de canvi que requereixen de la imaginació per concebre com vivim, com ens relacionem i com construïm les nostres estructures socials, polítiques i econòmiques. Imaginar el futur no és una crida a fer pronòstics, sinó a fer propostes d’un horitzó possible cap al qual encaminar-nos i poder desplegar els mitjans necessaris per assolir-lo o, al contrari, quan aquest és indesitjable, poder evitar-lo, ja sigui en el cas d'un canvi climàtic catastròfic, el d’una confrontació nuclear o el d’una presa de control per part d’una intel·ligència artificial autònoma, fora del control humà. El futur de l'energia, de la governança global o de la mitigació del canvi climàtic, de les ciutats, les migracions o de la demografia es poden beneficiar del pensament estratègic orientat a l'acció, en el qual la innovació i la imaginació donen lloc a narratives alternatives sobre el futur. L'objectiu d'aquest capítol és identificar raons per a l'optimisme i recursos per a l'acció, i no abandonar-nos al nihilisme distòpic. Com podem imaginar la governança del futur? I en mans de quins actors? Quin paper hi jugaran els estats-nació, els actors no governamentals o les grans metròpolis? Com podem gestionar millor la interacció entre la realitat física i la virtual a l'ordre internacional futur? I la dels humans amb els sistemes biofísics? Quina responsabilitat tenen els legisladors i els polítics, però també, els programadors, els enginyers o els dissenyadors, vers els usos i els abusos dels instruments que desenvolupen?
Requisits dels textos presentats
Calendari de recepció, selecció i publicació de textos
Presentació dels originals
Procés de selecció
Publicació
Retribució
Informació addicional
