L’ordre internacional, construït sobre normes, principis i institucions liberals, està canviant. La guerra a Ucraïna, juntament amb les successives crisis econòmiques, polítiques, humanitàries i sanitàries de les últimes dècades, ha accelerat una tendència global definida per la desconfiança en les institucions i la creixent contestació de les normes i principis que han articulat les relacions internacionals des del final de la Guerra Freda. 

També hem assistit a una creixent divergència entre el que alguns anomenen Occident i la Resta, evidenciada per les múltiples abstencions dels països del Sud Global a les resolucions de l’ONU sobre la invasió russa d’Ucraïna i la reticència a unir-se a Occident en les seves respostes a Rússia a través de condemna activa i sancions. A més, la (re)emergència de centres històrics de poder –com la Xina o l’Índia– i els nous centres demogràfics, econòmics i polítics a Àsia que van portar una redistribució del poder a la regió no ha anat acompanyat d'una major participació d’aquests països en governança global i presa de decisions de les institucions internacionals quan s’enfronten a emergències globals. Així, aquest context ha alimentat la insatisfacció amb l'actual sistema internacional on les veus asiàtiques han estat desplaçades o absents.  

Davant d’una regió tan diversa, trobem una multiplicitat de visions de l’ordre internacional liberal i el seu futur, inclosa la seva defensa i contestació, alhora que exigim reformes per a un nou ordre internacional inclusiu que reflecteixi la diversitat i la diferència, respectant l’autonomia d'aquests països en una nova realitat multipolar. L'aparició d'iniciatives alternatives de governança, especialment proposades per la Xina, que competeixen amb l'ordre internacional liberal establert n'és un exemple. Les dinàmiques de convergència, resistència i fins i tot contradicció d'aquestes tres perspectives en la presa de decisions polítiques internacionals, la provisió de béns públics comuns i la gestió dels reptes globals seran determinants en el futur. Tanmateix, la necessitat de cooperació immediata per gestionar els reptes globals també es veu interrompuda per un context marcat per un escenari geopolític cada cop més advers. Així, la qüestió central d'aquest context es configura al voltant de quines condicions podrem cooperar, de quina forma, amb qui i en quines àrees de reptes.   

Aquesta sessió amb experts europeus i asiàtics es dividirà en dues taules. El primer analitzarà la situació actual de l'ordre internacional liberal i el seu futur, segons la Xina, l'Índia i l'ASEAN, per discutir les normes, principis i idees que haurien de definir un nou ordre internacional. La segona taula discutirà la necessitat ineludible de cooperació per a la Unió Europea davant de reptes globals com el canvi climàtic, la salut global, les noves tecnologies o les desigualtats econòmiques, identificant oportunitats i reptes segons la perspectiva, els interessos i l'objectiu dels principals actors de la regió asiàtica. 

Metodologia

El seminari s’estructura al voltant de dues taules rodones; cadascuna amb tres participants i un moderador, que també farà de ponent. Cada sessió, d’una hora i mitja de durada, tindrà una presentació breu de la sessió i dels ponents a càrrec del moderador i, a continuació, es demanarà una primera intervenció de màxim deu minuts per ponent. Tot seguit, s’obrirà una sessió d’interpel·lació i resposta entre els participants de la taula rodona de vint minuts de durada. Finalment, els darrers trenta minuts de la sessió es consagraran a un torn de preguntes del públic. 

>> Inscripcions: Perspectives euroasiàtiques sobre el futur de l’ordre internacional: Cooperació i multilateralisme en una nova era de la competició geopolítica