El món pregunta: ¿tenim estómac per lluitar?

El quinzè aniversari de l’ARA arriba en un moment especialment convuls en el panorama global. La llista d’urgències és llarga i podria ocupar tot aquest article, per això és més efectiu fer-ne una descripció altament genèrica amb un terme que, darrerament, s’ha posat de moda: permacrisi, premiada com a paraula de l’any el 2022 i que fa referència a “un llarg període d’inestabilitat i inseguretat fruit d’una acumulació d’esdeveniments catastròfics”. Dit d’una altra manera, el món està en agitació permanent, en transformació, en urgència constant, i sovint es té la sensació que ens trobem al caire de l’abisme, sumits en la incertesa, a l’avantsala d’algun esdeveniment pitjor. Pol Morillas, director del CIDOB, fa notar un apunt interessant: el naixement de l’ARA va coincidir amb el moment en què els estralls de la crisi econòmica començaven a fer-se evidents en les fractures de les societats occidentals. “I és llavors, de fet, quan els partits populistes agafen força perquè beuen d’aquell descontentament de la població”.