Cinc veus repensen les tesis de Francesc Candel cent anys després del seu naixement

Les tesis de Candel són fonamentals per a la idea que Catalunya és “un sol poble”, però han aguantat bé el pas del temps? Són útils per a un dels països amb més immigració d’Europa, com més va més diversificada? En parla Blanca Garcés, investigadora del CIDOB experta en migracions: “La gran aportació de Paco Candel va ser fer-nos veure que Catalunya és un país d’immigració. Amb la mirada posada en les migracions internes, Candel va fer-nos descobrir que Catalunya era molt més diversa que no es pensava. I ho va fer combinant múltiples registres. L’anàlisi antropològica encabia una proposta de futur, és a dir, va parlar del que érem i del que podíem arribar a ser. L’èmfasi en la barreja de mons culturals, posant de manifest la interculturalitat natural i orgànica de Catalunya, no va eclipsar la denúncia de les diferències socials i la importància de les qüestions de classe. Dit en poques paraules, Candel va denunciar la fragmentació social i la mirada discriminatòria sobre l’Altre (l’andalús, el murcià, el gallec o el xarnego) sense deixar de somiar en un futur (que en certa manera era un present ignorat i encara a mitges) en comú.”