BRICS+, la nova frontera

Bufen nous vents per a la geoeconomia global, amb un retrocés generalitzat del creixement i el lliure comerç. I, en aquest context, l’auge dels BRICS+ podria ser una sortida per a un retorn al multilateralisme, atesos els perills de la tendència als aranzels. Com avisa Víctor Burguete, investigador del Cidob, cal fer avinent però que “els BRICS+ no són una aliança incondicional, és l’impuls d’aquests països de guanyar en representativitat, encara que entre si no siguin els millors amics”: “En ser dins d’aquest fòrum, poden guanyar en autonomia estratègica i capacitat de multialiniament, en resposta a l’actitud agressiva dels EUA.” La creació d’institucions pròpies, com ara el Nou Banc de Desenvolupament, l’Acord de Reserves de Contingència, el sistema de pagaments propi BRICS Pay i la intenció de signar un gran tractat de lliure comerç l’any vinent, “són moviments que cal veure no tant com una ofensiva contra Occident, sinó més aviat com una alternativa i una forma de pressió per reformar l’OMC o augmentar la seva quota de liquiditat a l’FMI, que no volen abandonar pas”.