Infografies | Comerç marítim: la importància d’arribar a bon port
No és possible comprendre la globalització econòmica sense tenir en compte que el 50% del valor del comerç global depèn del transport marítim i d’un entramat relativament concentrat de ports primaris i secundaris que donen servei a les cadenes de distribució i són porta d’entrada al mercat domèstic, estatal i continental. La dependència és màxima per a alguns sectors com el tèxtil o la mineria, i per a determinats estats, especialment del Sud Global o dels petits estats insulars, la dependència dels quals s’eleva fins al 80%. La rivalitat geopolítica a l’Àsia Oriental i la por de perdre l’accés a aquestes rutes per part de la Xina o dels Estats Units es troben darrere d’estratègies com la Franja i la Ruta (Xina) o dels missatges sobre apropiar-se del canal de Panamà i Groenlàndia per part dels Estats Units.
LA RECERCA XINESA DE SEGURETAT GENERA DESCONFIANÇA
La densa xarxa de bases militars nord-americanes a l’Àsia, i a la resta del món, ha empès la Xina a buscar rutes alternatives de trànsit de mercaderies a través de l’estratègia de la Franja i la Ruta (BRI per les seves sigles en anglès), amb inversions massives en infraestructures i instal·lacions portuàries, principalment a través de tres companyies, dues de governamentals (Cosco i China Merchant Port) i una de privada (CK Hutchinson). Tanmateix, la possible venda del 80% del negoci portuari de Hutchinson a un consorci liderat per la nordamericana BlackRock suposaria un revés per a Pequín, ja que implicaria el canvi de mans de 43 terminals en 23 països, un terç de les operades per empreses xineses.
EN EL PUNT DE MIRA DELS EUA
Donald Trump ha manifestat el seu desig de prendre el control de territoris que considera essencials per a la defensa dels EUA i que actualment estan sota la sobirania d’altres estats, com Dinamarca o Panamà. Una de les motivacions principals és millorar la capacitat de vigilància de les rutes comercials existents i potencials.
