Presentació de l’Anuario de la Inmigración en España 2014, ed. 2015: Flujos cambiantes, atonía institucional

En relació a la publicació, tots els participants en la presentació van destacar la seva voluntat divulgativa i d'incidència en el debat polític i social en matèria d'immigració a Espanya. També es va al·ludir a l'esperit col·laboratiu d'aquest Anuari editat pel CIDOB i que és fruit de la col·laboració institucional amb l'Organització Internacional per a les Migracions, la Diputació de Barcelona i l'Obra social "la Caixa".  

Per Jordi Bacaria, director del CIDOB,  l’Anuario de la Inmigración en España “és una foto panoràmica anual que ens permet apropar-nos al fenomen de la immigració i analitzar de manera detallada l’evolució i els canvis en un període curt de temps, alhora que ens permet apuntar els possibles desafiaments i reptes als quals fer front en el futur”.  

Durant la seva intervenció, eldirector del CIDOB també va alertar del perill –especialment després dels atemptats de París– de la "politització per part d'alguns partits polítics i moviments d'extrema dreta del fenomen migratori com a arma per tancar tant les nostres fronteres com les nostres societats".  

Tot seguit van prendre la paraula els directors científics de la publicació. Joaquín Arango va afirmar que "amb la crisi de refugiats el sistema d'asil i protecció internacional creat a Europa després de la II Guerra Mundial està fent aigües". En paraules d'Arango, "la crisi dels refugiats és una crisi de la construcció europea" i ha afegit que el sistema de Dublín, la peça clau de l'asil europeu, "necessita revisió". Pel que fa a l'acció administrativa, Joaquín Arango va destacar el Pla Intensiu de Nacionalitat del govern "com el més positiu del 2014".

Per a Ramón Mahía és preocupant la inexistència de voluntat política per resoldre la qüestió de l'asil a Europa. "La gestió de la immigració centrada en les restriccions d'entrades a fronteres no contribueix a resoldre el fenomen" va sentenciar Mahía. Sobre la situació a Espanya, Mahía ha constatat que "Espanya seguirà sent destí de fluxos migratoris i alhora es combinaran amb noves formes de migracions a mesura que el fenomen va evolucionant". També va afegir que 2014 presenta una certa millora en la qualitat del mercat de treball de la immigració a Espanya.  

En la seva vuitena edició, l'anuari aprofundeix tant en els fluxos migratoris cap i des del nostre país, com en els que es produeixen a l'interior del mateix, tenint en compte el context europeu i, per descomptat, la llarga crisi econòmica que encara ens afecta. Així mateix, i com és habitual, analitza la política i la gestió de la integració dels immigrants, així com les demandes i la política d'asil i les seves conseqüències.  

Aquestes són algunes de les dades que inclou l’Anuari i a les quals els directors van fer esment durant l’acte de presentació:  

• El 2014 el nombre de sortides d'espanyols i estrangers va superar en 102.308 al d'arribades: en termes bruts, es van registrar 307.035 entrades migratòries davant 409.343 sortides. Del total dels que van emigrar a l'estranger (409.343), 78.785 tenien la nacionalitat espanyola (19,2%), i d'ells 50.249 havien nascut a Espanya; la resta eren estrangers (330.559).

• La població estrangera resident a Espanya en 2014 se situa en els 4.447.852, fet que suposa un descens de 229.207 persones (un 4,90%) respecte a 2013. En bona mesura aquest descens es deu a l'efecte combinat de la (r)emigració dels estrangers a altres països, o als seus països d'origen, i a l'efecte de l'adquisició de la nacionalitat que l’any2014 ha arribat a la xifra de 205.870 persones.

• L'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Espanya va estimar que al voltant del 70% dels estrangers que van arribar a Melilla en 2014 reunien les condicions per a ser considerats candidats a l'estatut de refugiat, dada que està en consonància amb el fort increment en el nombre de sol·licituds d'asil que es produïa des de l'any 2013, quan es va passar de les 2.550 sol·licituds de 2012 a les 4.480 d'aquest any, arribant a les 5.610 el 2014, segons Eurostat.

• Un any més és de celebrar la persistència de la pau social i del baix grau de politització de la qüestió migratòria a Espanya, tot i els elevats nivells d'atur, en marcat contrast amb el més tens panorama observable en diversos països europeus. Segons el baròmetre del CIS (desembre de 2014), menys de dos de cada cent entrevistats l’esmentaven quan se'ls preguntava pels tres majors problemes del país.

• Tampoc s'ha assistit a l'ascens de cap partit o moviment populista xenòfob semblant, per exemple, a l'UKIP del Regne Unit, al Front Nacional francès o als diversos que proliferen al llarg d'Europa; ni s'han observat símptomes de contagi de la retòrica antiimmigració en els partits majoritaris.

• Emergeixen formes cada vegada més complexes de mobilitat: re-emigració, emigració d'arrossegament, primera emigració de menors nacionalitzats als països d'origen dels seus pares o emigració circular.

• El 2014 s'observa una dinàmica laboral estrangera d'una major dinamicitat enfront de la nativa i alguns interessants signes que podrien servir per constatar "una major qualitat de l'ocupació". També s'adverteixen canvis de tendència en relació als treballadors immigrants més joves, fortament impactats per la crisi fins al 2013, concloent que podríem estar a l'inici d'una "notable modificació en la dinàmica de l'ocupació (jove) immigrant".

• Pel que fa a la gestió de les fronteres externes de la Unió Europea, 2014 es va caracteritzar per un notable augment de la pressió migratòria a la Mediterrània central, resultant sobretot de la situació tràgica que viuen Síria i Àfrica oriental. El nombre estimat de morts en els perillosos tràfics marítims, iniciats generalment a Líbia, va assolir una xifra superior als 3.400. Però aquesta xifra hauria estat molt més gran encara de no haver estat pel tan admirable com generós esforç desplegat per Itàlia amb la posada en marxa de l'operació Mare Nostrum. S'estima que aquesta operació va salvar 138.000 vides d'immigrants a les aigües que envolten l'illa de Lampedusa.

• En el curs de 2014 van arribar a terres europees unes 270.000 persones, el que va suposar un augment de gairebé el 60% respecte de 2013, d'acord amb les dades facilitades per Frontex. Segons la mateixa agència, més de quatre de cada cinc persones interceptades eren refugiats procedents de països com Síria, l'Iraq, Somàlia, República Centreafricana o Eritrea, que en el 70% dels casos havien sortit des de les costes de Líbia en direcció a Itàlia.  

L'Anuario de la Inmigración en España 2014 està dividit en onze articles escrits per una vintena d'especialistes –de diferents àrees de coneixement– que ofereixen una visió completa i multidisciplinar del fenomen de la immigració a Espanya. La publicació, editada pel CIDOB, està dirigida per Joaquín Arango, catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid; David Moya, professor agregat de Dret Constitucional a la UB; Ramón Mahía, professor d'Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Madrid i Elena Sánchez-Montijano, investigadora sènior del CIDOB.  

Per a més informació, accedeix als continguts de l’Anuario de la Inmigración en España 2014, ed. 2015: Flujos cambiantes, atonía institucional