Presentació de l’Anuario CIDOB de la Inmigración 2015-2016: «El año de los refugiados»

L’acte va comptar amb la presència d’Isabel Fuentes, directora de CaixaForum Madrid; Jordi Bacaria, director del CIDOB; Maria Jesús Herrera, cap de missió de la Organització Internacional per a les Migracions (OIM); Àngel Miret, coordinador del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya, i els directors científics de la publicació Joaquín Arango, Ramón Mahía i David Moya.

En els últims anys la immigració s’ha situat en el centre de l’atenció pública i de l’arena política a Europa, però mai ho havia fet amb tanta intensitat com en 2015 i 2016. En aquests dos anys la gran protagonista ha estat la immigració forçosa, personificada en els més d’un milió de refugiats que, principalment a través de la Mediterrània, han entrat a Europa procedents de Síria, Afganistan, l'Iraq, Somàlia i altres països que viuen circumstàncies tràgiques.

Per a Arango, la mal anomenada “crisi dels refugiats” és una crisi existencial que posa en risc la supervivència mateixa de la Unió Europea, “la més greu que l’Europa unida ha conegut des de la seva fundació”. El col·lapse del sistema europeu d’asil respon a dues causes principals: la primera és la reglamentació de Dublín, injusta i disfuncional, i que produeix conseqüències deletèries. La segona s'ha de buscar en una profunda fallida de la solidaritat europea, tant cap als migrants forçosos com entre els Estats Membres.

Espanya: immigració i mercat de treball

El professor d’Economia Aplicada Ramón Mahía va assenyalar que el volum de la població estrangera a Espanya s'ha mantingut estable en els últims anys, lleugerament per sota dels cinc milions de persones. Els estrangers que han abandonat anualment Espanya en els anys transcorreguts des de 2008 han estat, de mitjana, al voltant dels 350.000. Les sortides van aconseguir el seu màxim en 2013 (475.000), però la tendència s'ha atenuat sensiblement des de llavors. El 2015 la xifra va baixar a 270.000.

Quant a l’emigració de nacionals, les dades contraresten la percepció que sobre això es té. Tot i que les dades s'han de prendre amb cautela, el nombre d'espanyols, nascuts a Espanya, que van migrar el 2015 va ser d'uns 64.000. D'aquests, com a molt només un 30% de la població emigrant de nacionalitat espanyola es troba entre els 20 i els 25 anys.

Espanya: la gestió de la immigració 

Per últim, el professor de Dret Constitucional David Moya va recordar que a Espanya, tot i ser la frontera exterior occidental de la UE i l'únic país europeu que té fronteres terrestres amb Àfrica, l’arribada de refugiats a Espanya és limitada. La immigració ha sortit de l’agenda política espanyola en reduir la pressió migratòria en època de crisi, i ni la massiva arribada de refugiats per la frontera oriental d'Europa sembla haver provocat una especial atenció política o social.

A diferència d’altres països de la UE, on la immigració constitueix una arma llancívola i una via de captació de vots, a Espanya aquest fenomen ha estat absent de les campanyes electorals. La societat espanyola, com repetidament posen de manifest els baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segueix sense considerar la immigració com un problema. No més de tres de cada 100 enquestats esmenta a la immigració com un problema.  

L’Anuario CIDOB de la Inmigración 2015-2016 inclou un complet Annex Infogràfic sobre la Immigració a Espanya, consultar aquí, i sobre La Crisi dels Refugiats: El Món i Europa 2015-2016, consultar aquí.