Antoni SEGURA i MAS

Antoni Segura i Mas

President del CIDOB

Experiència professional

President del CIDOB, Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB fins al setembre de 2016. Especialitzat en l’anàlisi de conflictes i en el món actual és autor i editor de nombrosos llibres i articles de recerca: «El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global» (Edicions UB, 2023); “Migrants, desplaçats, refugiats i conflicte a la mediterrània” (Institut d’Estudis Catalans, 2021); “The Fall of the USSR and its Aftermath” (Cambridge Scholars Press, 2018); «La crisi dels refugiats i els nous conflictes armats» (2016); «Del Acuerdo Sykes-Picot al Estado Islámico» (2016), «The End of two-party system in Spain?» (2016); «L’ascens de l’extrema dreta i l’amenaça de la islamofòbia» (2016); «Els orígens d'Estat Islàmic» (2015); Estados Unidos, el islam y el nuevo orden mundial (2013); Soldiers, Bombs and Rifles: Military History of the 20th Century (2013); «From Cold War to Asymmetric Conflicts: Players, Values ​​and Characteristics of Wars in the Second Half of 20th Century (1945-2012)» (2013); Hablemos de reconciliación (Universitat de Barcelona, 2013); “The Spanish Transition and the Arab Spring” Euromesco paper, 12 (IEMED, Barcelona, 2012); Euskadi: crònica d’una desesperança (L’Avenç, Barcelona, 2009); Senyors i vassalls del segle XXI (La Campana, Barcelona, 2004);  Irak en la encrucijada (RBA, Madrid, 2003); Aproximació al món islàmic. Des dels orígens fins als nostres dies (Edicions UOC - Pòrtic, Barcelona, 2002); Más allá del islam (Alianza Editorial, Madrid, 2001).

És membre del Consell Assessor de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i ha estat membre del Consell Assessor de Casa Árabe - Instituto Internacional de Estudios Árabes y del Mundo Musulmán (2006-2012) i Membre de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) (2008-2011). Ha estat director de la revista Índice Histórico Español (2012-2020). Comissari de diverses exposicions relacionades amb la República i la Guerra Civil a Catalunya i a Espanya i amb el món àrab i l’Islam. Ha estat professor convidat i ha impartit cursos en diverses universitats i institucions espanyoles i estrangeres. Col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió). 

La Ser – Aquí Catalunya - 15 d’abr. 2024

Antoni Segura: “Cal impedir l’escalada d’una resposta israeliana que podria encendre tota la regió”

El president del CIDOB Antoni Segura analitza la situació geopolítica després dels darrers atacs que han tingut lloc per part de l’Iran en territori israelià. “Benjamin Netanyahu ha fet de la guerra de Gaza la seva taula de salvació, davant d’una oposició creixent i dels judicis per corrupció. Si respon a l’atac iranià, pot conduir a l’Orient Mitjà a un pas de l’abisme. L’1 d’abril, Israel bombardejava el consolat iranià a Damasc i matava el general Mohammad Reza, un dels responsables de la Guàrdia Revolucionaria a Síria i el Líban. El règim autocràtic dels aiatol·làs, amb greus problemes de legitimitat, un 60% d’abstenció a les eleccions de març, difícilment no respondria a l’atac. Ho va fer ahir, i ho va anunciar 72h abans de llençar uns projectils que trigarien hores en arribar a Israel. Van ser interceptats i no va haver-hi víctimes. Ara, cal impedir l’escalada d’una resposta israeliana que podria encendre tota la regió. És el moment de trobar una solució a una situació enverinada que manté els palestins en un règim d’apartheid i sota una ocupació humiliant. Aquest és l’origen de la tragèdia actual, i és hora de cercar una solució definitiva que permeti conviure en pau a israelians i palestins en dos estats independents”.

Nació Digital - 14 d’abr. 2024

“Israel i l’Iran, la testosterona que ens durà a les portes de l’infern”, per Antoni Segura

“Netanyahu i Khamenei són dos líders polítics qüestionats que, insensatament, utilitzen la guerra com una fugida endavant per no afrontar les seves responsabilitats, encara que això signifiqui incendiar l’Orient Mitjà”. Antoni Segura, president del CIDOB, analitza en aquest article la situació a la regió després de l’atac d’Iran a territori israelià. “Urgeix trobar una solució al conflicte de Palestina basada en l’acceptació dels dos actors polítics -d’ací l’encert del govern espanyol i d’altres països europeus en demanar el reconeixement de l’estat palestí- i la negociació d’una pau justa i segura per a tots dos pobles, perquè el somni de Netanyahu d’una Palestina sense palestins és irreal; una ocupació permanent, impossible, perquè les guerres es guanyen, però les ocupacions es perden; i una solució basada en la força de les armes condueix l’Orient Mitjà -i potser a tots- a un desastre col·lectiu. I, de rerefons, restarà encara viu l’enfrontament caïnita entre xiisme i sunnisme, personificat en l’Aràbia Saudita i l’Iran. Cal frenar com sigui les actituds testosteròniques a l’Orient Mitjà perquè ens condueixen a les portes de l’infern... I podrien obrir-se", afirma Segura.

Ara - 12 d’abr. 2024

Antoni Segura Mas: "El sistema capitalista s'està esgotant i pot acabar amb nosaltres"

Antoni Segura Mas (Barcelona, 1952) s'ha atrevit a plasmar en un llibre la història de la seva generació, la nascuda després de la Segona Guerra Mundial i que ha vist com el món canviava sota els seus peus. Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i president del Cidob, desgrana a El Món d'avui. De la Guerra Freda als reptes de la interdependència global (Edicions UB) com ha vist canviar el món des del seu punt de vista. “La gran diferència entre la Guerra Freda i ara és que abans els conflictes estaven regulats. Hi havia un cert ordre, fruit de la dissuasió entre les dues grans potències, que era menys dramàtica del que semblava, i on d'alguna manera tothom sabia a què jugava. Ara el que ens genera incertesa, inseguretat, és que no sabem com arranjar els conflictes, se'ns en van de les mans. Netanyahu és capaç de menystenir el secretari general de l’ONU, António Guterres, que li diu que fins i tot les guerres tenen lleis. Aquest nivell de menyspreu cap a les Nacions Unides no l’havíem vist mai”, afirma Segura.

Nació Digital - 9 d’abr. 2024

El conflicte palestí-israelià i els dos estats

Antoni Segura, president del CIDOB, analitza la viabilitat de la solució dels dos estats per solucionar el conflicte palestino-israelià: “L’aposta dels darrers presidents demòcrates (Clinton, Barack Obama i Biden) del principal aliat d’Israel, Estats Units, sembla a hores d’ara gairebé impossible d’implementar. Però, encara sembla més difícil en les actuals circumstàncies la solució més lògica i democràtica com han defensat intel·lectuals jueus israelians com Michel Warschawski (Mikado) o Ilan Pappé: un estat binacional plenament democràtic, amb igualtat de drets civils per tots els seus ciutadans, laic i bilingüe”, explica Segura. Segons Segura, l’objectiu de Netanyahu d’acabar amb Hamàs i alliberar els ostatges és inassolible, perquè “més enllà dels models (un o dos estats), la definitiva solució al conflicte només pot venir per la via de la negociació política. D’ací la importància de reconèixer l’Estat palestí i posar en peu d’igualtat política els dos actors del conflicte", afirma Segura.

Ràdio 4 – El pla B - 3 d’abr. 2024

Antoni Segura: “Hi ha molt poques ganes d’enfrontar-se diplomàticament a Israel”

Antoni Segura, president del CIDOB, analitza la situació a Gaza després de l’atac de l’exèrcit d’Israel que ha acabat amb la vida de 7 cooperants de la ONG World Central Kitchen. “Aquest cop li estem donant molta importància perquè entre els morts hi han occidentals, però Nacions Unides recordava l’altre dia que des que va començar la guerra hi ha 200 cooperants morts, 171 dels quals son de la UNRWA", explica Segura. “La sortida del conflicte la veig cada cop més complicada, entre altres coses perquè hi ha molt poques ganes d’enfrontar-se a Israel, d’enfrontar-s’hi diplomàticament. Tenim una resolució del 25 del març que exigia un alto al foc immediat durant el mes del Ramadà. Hem vist que Israel ha fet cas omís d’aquesta resolució. I la reacció de la comunitat internacional ha estat molt tèbia”, afirma. Segura enumera els principals obstacles que s’interposen a la solució des dos estats: "La primera i més evident és què fer amb els colons israelians que hi ha a Cisjordània. El segon és la capitalitat: tot dos volen que Jerusalem sigui la seva capital. I el tercer son aquells colons que reivindiquen tornar a Gaza, un moviment que ha sorgit arrel d’aquest conflicte”, explica.

Nació Digital - 26 de març 2024

L'amenaça de l'Estat Islàmic i Putin

“La tarda del 22 de març, quatre homes emmascarats armats amb rifles automàtics irrompien en la sala de concerts Crocus City Hall de Krasnogorsk -una localitat de la perifèria de Moscou- i obrien foc contra els assistents a l’actuació d’un grup de rock”. Antoni Segura, president del CIDOB, parla dels atemptats que han tingut lloc a Moscou i que han deixat 137 víctimes. “Putin nega l'evidència de la més que probable responsabilitat de l’ISIS-K, ja que aquesta deixaria en evidència un forat enorme en la seguretat que comprometria la pretesa invulnerabilitat d’un règim i d’un autòcrata capaç d’aniquilar per la via ràpida i l’assassinat els opositors i dissidents", explica Segura. “Després de tres reivindicacions de l’ISIS [...], Putin, sense mencionar l’ISIS, com tampoc ho fan els mitjans de comunicació russos, s’entossudeix, contra tota evidència, en responsabilitzar a Ucraïna”, afirma, i afegeix que "de moment, una de les primeres conseqüències de l’atac és que, apel·lant a la seguretat, el partit de Putin, Rússia Unida, ja ha demanat la restitució de la pena de mort suspesa des dels noranta. Conclusió, vivim en un món cada cop més tèrbol, enrevessat i perillós i les relacions internacionals sembla que s’estan convertint en una nova cursa d’armament i de testosterona”.

Nació Digital - 12 de març 2024

L'11-M, vint anys després

“Poc abans de les vuit del matí d’aquell nefast 11 de març del 2004 les televisions emetien les primeres informacions dels atemptats a la xarxa de rodalies de Madrid i molt poc després oferien les primeres connexions en directe. El balanç global fou de 192 víctimes mortals”. En el 20è aniversari dels atemptats de l’11-M, Antoni Segura, president del CIDOB, fa un recorregut pels fets que van tenir lloc aquell dia i reflexiona sobre la reacció del govern, en aquell moment amb Aznar al capdavant, que immediatament va culpar a ETA dels atemptats, tot i que aviat es va saber que estava lligat al terrorisme confessional vinculat amb Al-Qaida. Centrant-se en el present, Segura afirma que “la història mai es repeteix, però sí que es repeteixen els errors, com ara el creixent mutisme i inactivitat occidental davant la barbàrie del que està succeint a Gaza. Probablement, es poden estar incubant més sentiments d’odi cap a un Occident insensible a la tragèdia d’un poble massacrat, humiliat i expulsat de la seva pròpia terra. Afortunadament, l’actitud de l’actual govern espanyol, disposat a reconèixer l’estat palestí, és molt diferent a la del 2004. Però no gens la del PP quan confon i qualifica interessadament als líders independentistes catalans de terroristes. De fet, del terrorisme només els hi interessa l’ús polític i electoral que poden fer de les víctimes. I així, un error rere l’altre”.

Nació Digital - 27 de febr. 2024

“Ucraïna, dos anys de guerra”, per Antoni Segura

En motiu del segon aniversari de la guerra a Ucraïna, el president del CIDOB Antoni Segura aborda en aquest article d’opinió la situació actual del conflicte. “El que Vladímir Putin havia previst com una guerra ràpida en què les tropes russes atenyerien Kíiv en un parell de setmanes, s’ha convertit en una guerra de desgast, de fronts estàtics, que cada cop recorda més la Primera Guerra Mundial. Putin va menystenir la capacitat de resistència de l’exèrcit ucraïnès i dels ucraïnesos, la resiliència del president Volodímir Zelenski i l’ajuda militar occidental”, explica Segura. El president del CIDOB reflexiona sobre el diversos conflictes oberts, inclòs el conflicte a FGaza, i afirma que “el món es troba en mans de dos egòlatres assassins (Putin i Netanyahu), d’un dictador amb cara de bona persona (Xi Jinping), d’un ancià entranyable però amb llacunes de memòria (Biden) i l’amenaça d’un depredador sense escrúpols (Trump). I unes eleccions europees el juny decisives per frenar l’extrema dreta”.

Público - 17 de febr. 2024

"El món actual és molt més complex que el de la guerra freda"

Amb la voluntat d'intentar explicar "com hem arribat a tenir el món que tenim", el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) Antoni Segura (1952) publica ‘El món d'avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global’ (Edicions de la UB). És una obra monumental d'evident vocació enciclopèdica, que supera les 1.200 pàgines i que repassa els darrers 75 anys del planeta i els conflictes internacionals que l'han marcat en aquest període. També president del CIDOB, en aquesta entrevista mira al passat per analitzar el present i plantejar els escenaris de futur d'un món que, com recalca, ha canviat molt des de la Guerra Freda i s'ha fet, segurament, més inestable. En un moment en què el sud global qüestiona cada cop més l'ordre liberal que ha marcat les relacions entre estats des de mitjans del segle XX, en l'entrevista també hi apareixen la guerra d'Ucraïna i la massacre israeliana de Gaza, que des de fa dos anys i quatre mesos, respectivament, acaparen bona part de l'actualitat internacional.

Nació Digital - 13 de febr. 2024

Un món en transformació

Antoni Segura, president del CIDOB, analitza els canvis que s’han donat en l’ordre internacional durant les darreres dècades, posant el focus en els canvis que han tingut lloc des d’el final de la Guerra Freda. “La conjunció de la fi de la Guerra Freda i dels atemptats de l’11-S dona pas a un món en què el sistema de governança i de relacions internacionals sorgits a la fi de la Segona Guerra Mundial, el denominat ordre liberal en suma, no només està qüestionat, sinó que, a més, vivim en un món amb més sensació d’inseguretat”, afirma Segura. “L’eix econòmic, polític, comercial i militar del món se situa en l’Índic-Pacífic i en la pugna entre uns EUA que no volen perdre l’hegemonia i una Xina que se la disputa. I la UE s’ho mira amb impotència i un progressiu bandejament polític, no perquè no sigui una gran potència econòmica -és la tercera del món- sinó per manca d’un projecte polític comú, cohesionat, creïble i amb prou presència per a poder fer de mediador en els grans conflictes mundials”, explica Segura, amb la vista posada també en les elecciones europees del juny.

Nació Digital - 2 de febr. 2024

Gaza, l'horror que no cessa

“El 7 d’octubre, Hamàs duia a terme el més mortífer atac no convencional comès mai contra civils a Israel. Va ser una acció injustificable en què es van cometre, i filmar per fer-ne ostentació, crims de guerra. Però l’acció de Hamàs no exonera en cap cas al govern israelià de la comissió de crims de guerra i de la conculcació de drets humans amb bombardeigs massius i indiscriminats sobre Gaza, inclosos hospitals, escoles, centres d’acolliment de l’UNRWA”, afirma Antoni Segura, president del CIDOB, en aquesta columna d’opinió. Segura recorda la gravetat dels atacs duts a terme pel govern israelià, recordant que “a finals de gener el nombre de morts palestins vorejava els 27.000, entre els quals uns 10.000 nens i 7.000 dones, el de ferits els 65.000 i, a més, es comptabilitzaven uns 8.000 desapareguts que serien sota les runes dels edificis derruïts”. Segura també analitza com el conflicte s’ha anat estenent a altre zones, "desbordant ja les fronteres de Palestina”.

324 - 24 de gen. 2024

Què és la solució dels dos estats Israel-Palestina i per què és tan difícil que prosperi?

Els ministres d’Exteriors debaten el full de ruta proposat per Borrell, un pla amb 12 punts per aplicar al llarg d'un any, que inclou una conferència internacional de pau. Busca l'estabilització de la zona i passa pel reconeixement dels dos estats amb un fort suport de la comunitat internacional davant de la impossibilitat que hi hagi negociacions bilaterals. "La solució dels dos estats, fins ara, no ha prosperat per la manca d'interès de la comunitat internacional. Ara veiem que la situació a Gaza s'està descontrolant i comencen les presses", lamenta en declaracions al 324.cat el president del CIDOB, Antoni Segura. Segura es mostra molt crític també amb la Unió Europea i recela d'aquesta proposta: "(El conflicte) no li cau tan lluny i ens pot esquitxar en qualsevol moment".

Nació Digital - 19 de gen. 2024

L’Equador de Noboa s’emmiralla en Bukele

“La corrupció política a l'Equador ha permès l’entrada d’armes a les presons, i la pobresa i l’atur han acabat per trencar un país que es considerava com un dels més segurs del continent”, explica Antoni Segura, president del CIDOB. En aquesta columna d’opinió, Segura analitza la història recent d’Equador, i com ha arribat a convertir-se en un dels països amb una taxa d’homicidis més altres de l’Amèrica Llatina. “A començament d’aquest any, la violència es desferma a les presons de l’Equador i el 8 de gener, l’endemà que Adolfo Macías Fito, el capitost dels Choneros relacionat amb el càrtel de Sinaola, es fugués de la presó de Guayaquil, el president Noboa declara l’Estat d’excepció per 60 dies, restringeix drets, declara terroristes 22 bandes de narcotraficants i mobilitza les forces armades en una ‘guerra contra el narcotràfic’”, explica Segura. “Pretén combatre així les revoltes a les presons, el segrest de funcionaris, l’assalt a un canal de televisió i les accions violentes de les bandes. En definitiva, Noboa intenta reeditar una versió de la política de mà dura del president de El Salvador Nayib Bukele contra les mares”, afirma.

RTVE - Cafè d’Idees - 8 de gen. 2024

Antoni Segura: “Entre la Comunitat Internacional comença a haver-hi una majoria aclaparadora per posar fi al conflicte a Gaza”

El president del CIDOB, Antoni Segura, presenta el seu llibre ‘El món d’avui’, i analitza alguns dels conflictes que continuen oberts en aquest any que comença, com la guerra a Gaza. “Hi ha hagut un cert gir, en que la Comunitat internacional comença a dir que això, d’una manera o una altra, s’ha d’acabar arreglant. I la prova és que en les últimes resolucions de l’Assamblea de Nacions Unides ja hi ha una majoria aclaparadora en posar fi a aquest conflicte”. Segura recorda una de les frases que ha plasmat també en el seu llibre, i que afirma que la història no es repeteix, però els errors si, “i sembla que tornem a caure en els mateixos errors una vegada i una altra”, afirma.

La Ser – El Balcó de La Ser - 8 de gen. 2024

Josep Ramoneda conversa amb Antoni Segura, president del CIDOB i catedràtic d'Història Contemporània

Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània i president del CIDOB, conversa amb el filòsof i periodista Josep Ramoneda sobre el seu nou llibre, “El món d’avui”, i analitza com ha canviat el món en les últimes dècades: “El tall més important que hem tingut és a l’any 89-91, amb tota la caiguda del mur i del comunisme a l’Europa de l’Est”, afirma Segura. “Durant la Guerra Freda, la sensació de seguretat era més gran que ara, perquè com que darrere de cada conflicte hi havia o una o les dues grans potències a la vegada, sabien a què jugaven. El que ha canviat a partir del 91 és que no hi ha aquest control”, explica.

La República - 5 de gen. 2024

Què podem esperar del 2024?

Antoni Segura, president del CIDOB, reflexiona en aquesta columna d’opinió sobre l’any que comença, a partir de la nota internacional elaborada pel Cidob sota la coordinació de Carme Colomina, que afirma que el 2024 serà un any d’urnes i també d’armes. “Assistim a un procés accelerat de ‘desregulació de l’ús de la força’ en paral·lel a ‘l’erosió de les normes internacionals’ i al creixent descrèdit de l’ordre liberal i de les Nacions Unides, incapaç d’imposar la pau i el dret internacional”, afirma Segura, que explica també que “el fet que poc més de la meitat de la població mundial acudeixi a les urnes el 2024 no significa, però, un avenç de la democràcia, perquè moltes eleccions seran en països amb règims autoritaris o híbrids”.

Nació Digital - 5 de gen. 2024

L'ampliació dels BRIXS

Antoni Segura, president del CIDOB, fa un repàs a la història dels BRIXS des dels seus inicis el 2009 fins a l’actual ampliació, amb la qual s’afegeixen sis nous països a l’inicial grup format per Rússia, la Índia, Brasil, Xina i Sud-Àfrica: Argentina (tot i que Javier Milei ja ha dit que l’Argentina no entrarà), l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Egipte, Etiòpia i l’Iran. “Inicialment, pot semblar un fet transcendental que amplia la capacitat de pressió del Sud Global. La realitat, però, és que més enllà del simbolisme i la inclusió de dos dels tres més grans productors de petroli del món, l’ampliació dels BRIXS no suposa un canvi substancial en el pes del grup que passarà a representar el 46% de la població mundial i el 29% del PIB global (abans de l’ampliació ja era del 25%) i, en termes nominals (no en paritat de poder adquisitiu), seguirà per sota del 45% global que representa el PIB conjunt dels països del G7”, explica Segura, que afegeix que “es fa difícil d’explicar per què l’ampliació no inclou països com Nigèria o Mèxic i encara es fa més difícil preveure quina mena de cooperació es pot esperar de països que tenen interessos geoestratègics divergents com l’Aràbia Saudita i l’Iran que pugnen per l’hegemonia a l’Orient Mitjà”. Segura recorda que “com conclou la nota internacional elaborada pel CIDOB sobre El Món el 2024, amb l’ampliació ‘el Sud Global seguirà guanyant influència, però també heterogeneïtat’ i contradiccions a voltes insalvables”.

La República - 29 de des. 2023

‘Annus Horribilis’

Antoni Segura, president del CIDOB, realitza en aquesta columna d’opinió un balanç de l’any que acaba, passant per l’estancament de la guerra a Ucraïna; l’operació militar de l’Azerbaidjan que va posar fi a la República d’Artsakh i va provocar l’èxode massiu de tota la seva població; l’atac de Hamàs del 7 d’octubre i la posterior resposta del govern israelià; o els canvis que s’estan donant en la geopolítica internacional, amb la Xina assumint un creixent lideratge i amb la credibilitat d’Occident cada cop més deteriorada a causa d’un “sistema de governança global que no només genera fortes desigualtats, sinó que aplica criteris diferents segons els països i les aliances occidentals”.

La República - 22 de des. 2023

Antoni Segura: “Encara es manté una certa amnèsia col·lectiva”

Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània de la UB i president del CIDOB, acaba de publicar un extens llibre en què ofereix les claus per entendre el passat més recent i, a partir d’aquí, afrontar els reptes que té la humanitat per al segle XXI. En aquesta entrevista, Segura reflexiona sobre els temes que aborda el seu nou llibre. “El començament del segle XXI és preocupant, perquè s’han produït tres crisis alhora, la sanitària, l’econòmica i la bèl·lica, que al mateix temps són els símptomes d’un sistema que cada vegada és més depredador i cada vegada exclou més gent”, afirma Segura. “La part positiva és que prenguem consciència de la situació i siguem capaços de frenar-ho, tot i que la veritat és que no hi ha gaires elements per ser optimistes”

Nació Digital - 22 de des. 2023

Geopolítica dels pols

“El canvi climàtic està donant lloc a una nova era que, metafòricament i per analogia amb les eres geològiques de la Terra, denominem antropocè, és a dir, la nova era geològica provocada per l’acció de l’home sobre la Terra des de la Revolució Industrial”, explica Antoni Segura, president del CIDOB. En aquest article d’opinió, Segura reflexiona sobre els efectes del canvi climàtic, i sobre l’impacte d’aquest en els pols: “L’efecte més perceptible fins ara és el canvi que l’obertura de la nova ruta polar de comunicació entre els continents està provocant en la geopolítica àrtica: el passat 6 d’octubre, Rússia anunciava a l’arribada des de Shanghai d’un primer vaixell de mercaderies per la Ruta Marítima del Nord o Ruta Àrtica”, explica Segura. Segons Segura, les reserves d’hidrocarburs i la gran quantitat de reserves de minerals estratègics que es troben a la zona “fan de les aigües de l’Àrtic un nou escenari de confrontació geopolítica que s’ha activat en els darrers anys”.

La República - 15 de des. 2023

Tota indiferència és criminal

El president del CIDOB, Antoni Segura, analitza en aquesta columna d’opinió la situació a Gaza setanta dies després de l’atac a Hamàs i de l’ofensiva d’Israel, que fins aquell moment havia provocat la mort de 18.608 palestins en els bombardejos de les forces israelís i el desplaçament de centenar de milers de persones a la recerca d’un refugi inexistent. "Ningú pot restar indiferent a la gravetat del que passa a Gaza, perquè la indolència i la inacció internacional farien bona la reflexió d’Albert Camus a La pesta quan diu que la indiferència és criminal. És obvi que cada cop més països qüestionen l’ordre liberal i el lideratge d’Occident –en una altra hora referència dels valors democràtics i les llibertats–, que usa una doble vara per mesurar els conflictes –Ucraïna/Palestina, desplaçats europeus/d’altres procedències– segons els seus interessos o prejudicis ideològics o culturals i no en funció de l’equitat, la justícia i els drets humans”, afirma Segura.

Nació Digital - 8 de des. 2023

La COP28 i els reptes de futur

Antoni Segura, president del CIDOB, analitza la 28a Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic o Conferència de les Parts (COP28), celebrada el 30 de novembre a Dubai i sota la presidència, a proposta com sempre del país amfitrió, del Sultà Al Jaber, un nomenament durament criticat pels ecologistes. “El que resulta més preocupant és la creixent presència d’executius representants d’empreses energètiques”, afirma Segura, que “coincideix amb un allunyament del principal objectiu de l'Acord de París”. Per això, “està per veure si es poden esperar de la COP28 avenços notables en la lluita contra el canvi climàtic o, si una vegada més, serà una nova cimera de bones paraules que emmascara una farsa presidida per un país que és el setè productor mundial de petroli i el 14è de gas natural”, afirma Segura.

Nació Digital - 2 de des. 2023

Antoni Segura: «El que s'està fent a Gaza recorda el bombardeig de Dresden»

L'historiador i director del CIDOB Antoni Segura publica el llibre "El món d'avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global", una obra ambiciosa que explica la realitat internacional des del 1945, passant revista a l’evolució de les relacions internacionals i el joc entre les potències. El llibre es va presentar al CIDOB, institució que Segura presideix, en un any marcat per dues grans guerres, a la Franja de Gaza i a Ucraïna. En aquesta entrevista, Segura presenta el seu nou llibre i analitza les arrels del conflicte a l’Orient Mitjà. "La història no es repeteix mai, però els errors sí", afirma Segura.

La República - 1 de des. 2023

La cimera de la UpM i Gaza

L’historiador i president del CIDOB Antoni Segura analitza en aquesta columna les discussions al voltant de la situació a Gaza que han tingut lloc en el context del VIIIè Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània (UpM), en què van participar quaranta-tres països: “Per primera vegada des dels anys noranta sembla que hi ha consens, especialment als països del sud global, sobre la necessitat de posar fi a un conflicte que ja ha ocasionat desenes de milers de morts durant gairebé un segle i que és un factor de desestabilització constant a l’Orient Mitjà”, explica Segura. Tot i així, EEUU no sembla disposat a deixar de donar suport a Israel, afirma, ni Europa és capaç de tenir una posició global enfrontada a la de Washington.

RNE – 24h - 28 de nov. 2023

Reconocer el Estado de Palestina "es a favor de Israel"

Antoni Segura, presidente del CIDOB, ha hablado sobre si la paz en Oriente Próximo pasa por reconocer el Estado de Palestina: “Con el reconocimiento por sí solo es posible que no se consiga la paz, pero es poner en igualdad de condiciones a los dos actores”, ha asegurado. Preguntado por los motivos que pueden estar detrás del no reconocimiento del Estado palestino por parte de los países del entorno de España, Antoni Segura cree que “pesa bastante la mala conciencia”, en referencia al Holocausto. “Creo que reconocer el Estado palestino es a favor de Israel porque puede favorecer unas negociaciones en profundidad”, ha asegurado.

Betevé – Via 15 - 27 de nov. 2023

Antoni Segura: “Difícilment es pot arribar a una solució a Israel i Palestina sense la solució dels dos estats”

Antoni Segura, president del CIDOB, presenta en aquesta entrevista el seu nou llibre ‘El món d’avui’, on analitza com ha canviat el món des de la Segona Guerra Mundial fins pràcticament els nostres dies, un anàlisi per veure d’on venim i a on som, sobretot a nivell polític. Antoni Segura analitza també el context del conflicte a Gaza arran de la trobada a Barcelona de la Unió per la Mediterrània, amb representants d’una quarantena de països de la ribera mediterrània. “Fa cent anys que tenim aquest conflicte davant. En època del domini britànic ja va haver-hi els primers enfrontaments importants entre les dues comunitats”, afirma Segura, i tot i que “als 90 va haver-hi una època de certa esperança amb els acords d’Oslo, això no ha fet més que empitjorar”. El president del CIDOB afirma que actualment creu que “difícilment es pot arribar a una solució sense la via dels dos estats, perquè Israel no acceptarà mai la solució d’un sol estat”.

324 - Més 324 - 25 de nov. 2023

Antoni Segura presenta l’assaig “El món d’avui: De la Guerra Freda als reptes de la interdependència global”

Antoni Segura, president del CIDOB, presenta el seu nou llibre “El món d’avui: De la Guerra Freda als reptes de la interdependència global”. En el llibre, Segura ressegueix i analitza els episodis que han conformat l’escenari internacional contemporani. “La historia és important, no tant perquè es repeteixi la història en si, però els errors si que tendim a repetir-los, i aquí és on podem aprendre de la historia”, explica Segura. Segura afirma que els éssers humans “hem sobreviscut i hem evolucionat a partir de la destrucció. I aquest perill és present: és present amb el canvi climàtic, que provoquem nosaltres, i és present en les possibles guerres, en una possible tercera guerra mundial”. El president del CIDOB reflexiona també sobre la tasca del CIDOB en el 50è aniversari de la institució, així com sobre l’actual situació a Gaza en el primer dia de l’alto al foc temporal.

Nació Digital - 24 de nov. 2023

Trumpisme, populisme, extrema dreta

Antoni Segura, president del CIDOB, analitza en aquest article d’opinió l’auge del populisme, centrant-se en alguns dels successos més recents com la victòria de Javier Milei a l’Argentina o de Geer Wilders als Països Baixos. “L’ascens del populisme (sovint de dretes, però també d’esquerres) i dels moviments neofeixistes i d’extrema dreta són una veritable amenaça per la pervivència dels valors democràtics i les llibertats tal com les hem conegut fins ara”, explica Segura. “En el rerefons d’aquesta crisi democràtica hi ha el descrèdit dels partits polítics i la corrupció: des de finals del segle XX, 21 presidents han estat condemnats per corrupció a l’Amèrica Llatina, 20 no van acabar el seu mandat i molts han canviat les regles del joc per romandre en el poder. I aquest és un mal cada cop més freqüent que també afecta altres latituds i es converteix en la porta d’entrada d’una deriva autoritària que presagia un futur cada cop més desigual, menys democràtic i políticament més conflictiu i inestable”, afirma.

Nació Digital - 20 de nov. 2023

La història viscuda per entendre «El món d'avui»

L'acadèmic i historiador Antoni Segura ha presentat el seu nou llibre sobre l'evolució internacional des del 1945 fins a l’actualitat, titulat “El món d'avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global”. La presentació ha tingut lloc al CIDOB, i ha comptat amb la presència de l'autor, que presideix l'entitat; la periodista d'internacional de l'Ara, Cristina Mas; el corresponsal de TV3 Joan Roura, i Pol Morillas, director del CIDOB. Segura ha qualificat el llibre de generacional, ja que comprèn des del 1945 fins a l'actualitat: "La història viscuda pels nascuts després de la Segona Guerra Mundial, que vol dir que és la nostra història viscuda".

Radio 4 – El pla B - 10 de nov. 2023

Antoni Segura: “Amb aquest llibre he intentat explicar com hem arribat a tenir el món que tenim”

El president del CIDOB Antoni Segura presenta el seu nou llibre, “El món d’avui. De la Guerra Freda als reptes de la interdependència global”. “És un llibre generacional, on he volgut explicar-me a mi mateix i als meus co-ciutadans, i sobretot a la generació que com jo va néixer poc després de la Segona Guerra Mundial, com hem arribat a tenir el món que tenim”, explica. “Des del final de la Guerra Freda s'ha obert un període d’incertesa. Ara, qualsevol conflicte pot tenir repercussions a qualsevol part del món, perquè el món també se’ns ha internacionalitzat. S’ha globalitzat i s’ha fet interdependent, com es va veure durant la pandèmia”, afirma Segura. Tot i així, en aquest escenari sí que hi ha algunes certeses: “Sabem que el món està basculant cap a Orient, i se’ns està formant una mena de sistema de governança alternatiu. Des de l’any 45 nosaltres ens regim per una sèrie d’institucions que és el que nosaltres anomenem l’Ordre Liberal. Això ha començat a ser qüestionat per tot un Sud Global que considera que aquest ordre s’ha fet només en benefici d’Occident. I en determinats conflictes això es veu molt, com en la Guerra d’Ucraïna”.

Nació Digital - 10 de nov. 2023

Gaza ens interpel·la

Què va portar a Hamàs a dur a terme l’atac del 7 d’octubre? Com és possible que els serveis d’intel·ligència d’Israel no detectessin la preparació d’una operació d'aquest abast? Ho analitza en aquest article d’opinió Antoni Segura, president del CIDOB, que posa també de relleu la passivitat de la comunitat internacional davant els atacs d’Israel a Gaza: “Resulta com a mínim obscena la passivitat amb què ho contempla tot plegat la comunitat internacional, el menyspreu mostrat pel govern de Netanyahu a les resolucions de Nacions Unides i al mateix secretari general António Guterres i la manca d’iniciatives per obligar les parts a un alto el foc -avui només Israel pot decretar-lo-, seure’s i posar fi a tantes morts inútils -dones, nens i famílies senceres- i al drama dels ostatges”, afirma.

La República - 5 de nov. 2023

Terrorisme i neteja ètnica

El president del CIDOB, Antoni Segura, reflexiona en aquesta columna d’opinió sobre el conflicte a Gaza i l’evolució de les guerres en els últims anys, amb l’aparició d’un nou tipus de conflictes armats – les “noves guerres” de l’actual globalització – en què “es recuperen pràctiques bèl·liques mai abans usades a gran escala i en què apareixen elements nous”, com els atemptats terroristes indiscriminats destinats a socialitzar el terror, la neteja ètnica o el desdibuixament de la distinció entre el concepte de guerra, crim organitzat i violacions a gran escala dels drets humans. Segura afirma que “l’actual guerra a Gaza no és una nova guerra, sinó una variant més del conflicte obert a hores d’ara més antic del món. Des del 7 d’octubre, però, ha cremat gairebé totes les etapes de les noves guerres”

El País - 28 d’oct. 2023

Antoni Segura: “És a les nostres mans evitar una tercera guerra mundial que no descarto”

Antoni Segura, president del CIDOB, parla en aquesta entrevista del seu nou llibre, ‘El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global', així com de l’actual crisis de l’ordre liberal i de les conseqüències que poden tenir conflictes com el d’Ucraïna o Gaza: “La cosa està malament, tenim capacitat per acabar amb la nostra civilització: conflagració nuclear, canvi climàtic... Per això al final del llibre faig una reflexió sobre la banalització del mal de Hannah Arendt. El nazi Eichman no era ni bo ni dolent, seguia ordres. No calen consideracions morals per fer el mal. El mal forma part d’una cadena i això ens pot portar al desastre. Però per no ser un pessimista total, intento donar un bri d’esperança: encara és a les nostres mans escriure el futur”. Segura parla també dels 50 anys del CIDOB i de la seva trajectòria a la institució.

RTVE - Aquí Parlem - 28 d’oct. 2023

Antoni Segura: "És fonamental reconèixer l'Estat palestí"

El president del CIDOB i catedràtic d'Història Contemporània de la UB, Antoni Segura, creu que la reunió de ministres d'Afers Estrangers prevista per a finals de novembre a Barcelona, en el marc de la Unió per la Mediterrània i la presidència espanyola de la Unió Europea, és una bona oportunitat de reconduir la situació al Pròxim Orient i reprendre la via del diàleg i de la recerca de la pau. El president del CIDOB considera bàsic "implicar el màxim d'actors" en la resolució d'aquest conflicte, i lamenta la incapacitat de la Unió Europea d'acordar una posició comuna sobre un tema que afecta molt més al territori europeu que no pas als Estats Units. Admet que no serà una tasca gens fàcil perquè hi ha molts aspectes a negociar i la conjuntura no és favorable, entre d'altres coses, perquè "Israel té actualment el govern més d'extrema dreta de la seva història". Crear les condicions per a un rellançament de les converses de pau passaria també, a parer de Segura, per reconèixer plenament l'Estat palestí perquè això permetria construir el diàleg amb les dues parts en pla d'igualtat. En tot cas, creu que totes les iniciatives encaminades a reprendre el procés de pau són benvingudes i que cal aïllar "tot el que sigui atrinxerar-se en posicions partidistes", atès que en un conflicte d'aquestes característiques, amb tantes variables i amb una història tan llarga, no hi ha bons i dolents: "tinc molt clar que l'acció de Hamàs és impresentable i que van haver-hi greus crims, de la mateixa manera que tinc molt clar que hi està havent greus crims amb els bombardejos que està fent Israel a Gaza".

Nació Digital - 27 d’oct. 2023

El que ens juguem a Gaza

Antoni Segura, president del CIDOB, reflexiona en aquest article d’opinió sobre la necessitat d’actuar davant el conflicte que està tenint lloc a Gaza: “Cal una conferència internacional amb capacitat per posar fi al conflicte i negociar les fronteres entre un futur Estat palestí i Israel i els assentaments a Cisjordània, l’Estatut i la capitalitat de Jerusalem, la qüestió dels refugiats i la seguretat mútua. I estaria bé que alguns països europeus (pel conjunt de la UE és impossible) fessin un primer pas per reconèixer l’Estat palestí, no en detriment d’Israel, sinó com a mostra de voluntat política de situar en un mateix nivell les dues parts en conflicte i facilitar així la mediació internacional que hauria de comptar amb l’aquiescència dels Estats Units, de la UE, de la Xina, l’Índia, Turquia i els principals països àrabs”.

Ràdio 4 – El Pla B - 23 d’oct. 2023

Conflicte Israel - Palestina: Antoni Segura

Ja fa més de dues setmanes que el conflicte entre Israel i Palestina persisteix. En parla Antoni Segura, president del CIDOB. “Hamàs intenta donar una resposta a una situació que se li està girant en contra, no només a Hamàs sinó al moviment palestí en general: des dels Acords d’Abraham hi ha hagut quatre països àrabs que han reconegut a l’estat d’Israel, a part dels dos que ja el reconeixien que eren Jordània i Egipte. Hamàs intenta donar un cop a la taula conscient que si això tira endavant la causa palestina cada cop quedarà més arraconada. Però hi ha un error polític: quan fas una acció militar con la de Hamàs has de preveure les conseqüències”, explica. Segura afirma, però , que malgrat les declaracions de països con l’Iran "a ningú li interessa entrar en una internacionalització del conflicte”, i recorda que “Hamàs no és el poble palestí”.

Nació Digital - 13 d’oct. 2023

Acollir, un repte ineludible

Antoni Segura, president del CIDOB, reflexiona en aquest article d’opinió sobre l’acord entre els dirigents europeus sobre el Pacte Europeu sobre Migració i Asil: “Com el 2015 amb l’allau de refugiats provocada per la guerra de Síria, la UE està responent amb els mateixos temors quan l’arribada de nous immigrants, sobretot subsaharians a través dels ports que controlen les màfies a Líbia i cada cop més a Tunísia, està aproximant-se als nivells previs a la pandèmia. I, de nou, com s’acaba de veure, es prenen mesures de més que dubtosa legalitat: externalitzar la gestió de la immigració amb el pagament a països tercers perquè no facilitin la sortida dels migrants des de les seves costes i els retinguin indefinidament, sovint en condicions inhumanes, per tal d’impedir que arribin a les costes europees”.

RTVE - Cafè d’idees - 9 d’oct. 2023

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB: “la ofensiva de Hamàs és inèdita”

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza l’actual situació del conflicte entre Israel i Palestina després de l’atac de Hamàs del dissabte 7 d’octubre: “la ofensiva que ha fet Hamàs és inèdita. Hamàs mai havia tingut capacitat per dur a terme el que ha fet aquest cap de setmana”. Segura i Mas aporta context sobre la situació actual del govern d’Israel, afirmant que malgrat que inicialment la situació pot contribuir a cohesionar govern i oposició, “a la llarga l’error que ha comès Netanyahu és brutal i no se li perdonarà”. També analitza la situació històrica del conflicte entre Palestina i Israel: “Va haver-hi un moment d’una certa esperança amb els Acords d’Oslo de que els dos pobles poguessin viure un al costat de l’altre amb una certa seguretat. Això no ha estat possible, i no ha estat possible perquè ni la comunitat internacional ha forçat una sortida a aquest conflicte, ni Israel ha tingut excessives ganes de solucionar el conflicte”.

Ara - 9 d’oct. 2023

Podcast: 'Israel i Palestina. Claus per entendre el conflicte'

L’han anomenat presó a l’aire lliure, però el nom oficial és franja de Gaza. Des de Gaza, Hamàs va atacar Israel. I aquest territori és el que ataca com a represàlia Israel, que parla ja de guerra oberta. Per què ha esclatat ara el conflicte? Negociarà Israel per recuperar els seus ciutadans? Quins altres països hi poden tenir un paper important? En parla Antoni Segura, president del CIDOB. “Hamàs cerca sortir d’una situació d’impàs en la que es troba, atès que totes aquelles perspectives que podrien haver-hi hagut en algun moment de creació de dos estats i de s’esdevingués un Estat palestí en els darrers anys s’han quedat en res. El tema palestí ha deixat d’estar en els primers llocs de l’agenda internacional, i pel contrari el que estem veient és que diferents països àrabs han reconegut Israel. Això ha portat a una radicalització creixent”. Segura afirma que l’atac és un error polític per part de Hamàs, i que “perjudica a la causa palestina, perjudica a Hamàs i perjudica sobretot i especialment a la població de Gaza”.

Catalunya Radio - 9 d’oct. 2023

Antoni Segura analitza els orígens del conflicte entre Israel i Palestina

D’on ve l'actual conflicte entre Israel i Palestina? Ho explica Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona i president del CIDOB. Segura es remunta a finals del segle XIX per entendre els orígens d’un conflicte vigent des de fa dècades, i en repassa els esdeveniments més importants al llarg de la història. Segura parla també de Hamàs i de l’actual confrontació després dels atacs de l’organització armada a Israel: “Hamàs és un partit fonamentalista que està recollint en aquests moments tota la frustració i la manca de futur en què es veuen els palestins, que no veuen complert el seu objectiu de tenir un estat propi independent”

Nació Digital – Anàlisi - 7 d’oct. 2023

Guerra a Gaza

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, posa context a la situació que es viu a la Franja de Gaza, on la matinada del 5 al 6 d’octubre Hamàs va dur a terme l’operació militar de més gran abast protagonitzada mai per aquesta organització militar islamista. Segons Segura i Mas, “l’atac de Hamàs, malgrat la desesperada situació que es viu a Gaza, no deixa de ser un greu error polític que a mitjà termini comportarà més patiment per a la població de la franja i que contribueix a deteriorar la imatge de la causa palestina i, de retruc, dona aire a un Netanyahu molt qüestionat políticament, ja que li permet submergir-se en unes aigües en què nada molt bé: la guerra contra els palestins”. Segons el president del CIDOB, “el bon sentit demana intervenir, sí, però per arranjar un conflicte ja centenari i que només té una sortida avui molt poc defensada: dos estats plenament independents, tal com ja plantejava el Pla de Partició de Nacions Unides de 1947”.

Nació Digital – opinió - 29 de set. 2023

El conflicte de l'Alt Karabakh

En aquest article d’opinió, el president del CIDOB Antoni Segura reflexiona sobre la situació a l’Alt Karabakh, aportant context sobre un conflicte que va desembocar el passat 19 de setembre en una ràpida operació militar per part de l’Azerbaidjan que posava fi a la República d’Artsakh i provocava el desplaçament de més de 90.000 persones. Segura qualifica els fets com “un nou episodi de neteja ètnica que denota la incapacitat dels Estats Units, de Rússia i de la UE, que havien fet crides per acabar amb les hostilitats, per gestionar i solucionar un conflicte en què, d’una manera o altra, també tenen interessos econòmics i geoestratègics en disputa”.

Nació Digital - 15 de set. 2023

Guerres del segle XXI

El president del CIDOB, Antoni Segura i Mas, reflexiona en aquest article d’opinió sobre les tres darreres guerres interestatals importants que han suposat l’ocupació d’un país: la guerra de l’Afganistan, la guerra de l’Iraq, i finalment l’actual guerra d'Ucraïna. Totes elles han tingut implicacions internacionals i en el feble o cada cop més inexistent sistema de governança global: “Cada vegada sembla més difícil -per no dir impossible- trobar un sistema de governança global assumible per tots els països”.

Revista Valors - 1 de set. 2023

Quina importància va tenir la Declaració dels Drets Humans?

Article d’opinió del president del CIDOB, Antoni Segura i Mas, al número especial amb motiu dels 20 anys de la revista Valors amb el títol Han caducat els drets humans? “No hi ha gaires raons per a l’optimisme: en el món continuen oberts molts conflictes armats i els drets humans són conculcats en molts països”.

Nació Digital - 1 de set. 2023

Equador, un país a la deriva

Article d’opinió del president del CIDOB, Antoni Segura i Mas, sobre la situació a l’Equador on la presència dels càrtels, la pobresa i l’atur han desestabilitzat el país i els enfrontaments entre les bandes han amarat de violència (4.603 assassinats el 2022, 25 crims per cada 100.000 habitants) un país que només fa uns anys es considerava un dels més segurs de l’Amèrica Llatina. A les eleccions pel passat 20 d’agost, la victòria en la primera volta fou per la candidata del RC Luisa González amb el 33,6% dels vots. La campanya es va veure sacsejada per l’assassinat a trets el 9 d’agost del líder del moviment Construeix (centrista, flagell de la corrupció que atreu vots d’opcions sociopolítiques molt diverses) Fernando Villavicencio. Queda, doncs, tot obert per la segona volta del 15 d’octubre, en què caldrà veure cap on es decanten el 16,4% dels vots de Construeix i els dels altres candidats, mentre el país s’enfonsa cada cop més en una violència creixent, en la inestabilitat política i en la descomposició social sota l’atenta i amenaçant mirada de les Forces Armades i dels càrtels de la droga.

- 19 d’ag. 2023

La cruïlla del Sahel i el cop d'estat del Níger

Article d’opinió del president del CIDOB, Antoni Segura i Mas, sobre “el cop d’estat a Níger que mostra que el futur de la regió no depèn només de l’evolució política dels països que en formen part, sinó que ha esdevingut un escenari de confrontació global entre el vell ordre liberal, avui qüestionat des del Sud Global, i Rússia que projecta així la guerra d’Ucraïna més enllà d’Europa. I això, sense oblidar els interessos de l’altra gran potència, la Xina, que té importants inversions directes en infraestructures de comunicacions i projectes extractius i d’electrificació, al Sudan, al Txad, el Níger i Nigèria”.

Nació Digital - 5 d’ag. 2023

Putin i el Grup Wagner

Article d’opinió del president del CIDOB, Antoni Segura i Mas, sobre les relacions del Kremlin amb el grup de mercenaris Wagner. “Prigojin gaudia de la confiança de Putin, però, també s’havia conreat importants enemistats entre les altes jerarquies de les forces armades russes, com el cap d’Estat Major i màxim responsable de les operacions a Ucraïna Valeri Gueràssimov a qui havia criticat en diverses ocasions per considerar que estava conduint malament la guerra i per considerar que els seus mercenaris no estaven prou ben assistits en armament i en recursos”.

Europa Press - 10 de jul. 2023

Albares dice que España reforzará la relación con Latinoamérica en la Presidencia española de la UE

El ministro de Asuntos Exteriores y Unión Europea, José Manuel Albares, ha asegurado que una de las apuestas del Gobierno durante la Presidencia del Consejo de la Unión Europea (UE) es reforzar la relación “con la región más eurocompatible del planeta, que es América Latina y el Caribe”. Así se ha pronunciado en un acto en CIDOB para explicar las prioridades de la Presidencia del Consejo de la UE, donde también han intervenido el presidente de CIDOB, Antoni Segura, y su director, Pol Morillas.

Nació Digital - 7 de jul. 2023

El malson del Líban

Article d’opinió del president del CIDOB, Antoni Segura i Mas, sobre el Líban un país «que viu immers en una crisi econòmica, política i institucional de resultats imprevisibles que amenaça de convertir-lo en un nou estat àrab fallit». En tres anys –marcats per pandèmia de la Covid-19 i el desastre de l’explosió accidental de 2.750 tones de nitrat d'amoni al port de Beirut–, l’economia libanesa coneix una greu hiperinflació, una caiguda del PIB, absolut i per càpita, d’un 30% o més, el creixement esdevé negatiu (el 2020 supera el - 20%) i s’incrementa l’atur, la pobresa, que algunes fonts estimen que afecta el 90% de la població, la inseguretat i l’emigració alhora que es donen importants restriccions al crèdit, a la disponibilitat dels dipòsits bancaris i als serveis bàsics (aigua, sanitat, electricitat, educació, transports...).

Nació Digital - 23 de juny 2023

La tragèdia de la Fossa de Calypso

Article d’opinió del president del CIDOB, Antoni Segura i Mas, sobre l’enfonsament d’un vell vaixell de pesca a la Fossa de Calypso. “Segurament és la tragèdia més gran que s’ha produït mai, ja que el celler del vaixell estava abarrotada de pakistanesos, dones i un mínim de 40 nens que van quedar atrapats i que es van enfonsar amb la nau cap a l’abisme. El drama es podia haver evitat si les autoritats europees (gregues) haguessin reaccionat amb més celeritat”.

Nació Digital - 9 de juny 2023

Clinton i Moratinos, dues converses sobre relacions internacionals

Article d’opinió del president del CIDOB, Antoni Segura i Mas, on repassa dos dels actes organitzats pel CIDOB en el març del seu 50è aniversari: la conferència "Europa i el món àrab en el nou context internacional" a càrrec de l’alt representant de Nacions Unides per a l’Aliança de Civilitzacions, Miguel Ángel Moratinos; i la conversa entre el director del CIDOB, Pol Morillas, i Hillary R. Clinton, durant la qual es van abordar qüestions com la guerra a Ucraïna, la política dels Estats Units envers la Xina i l’auge del populisme global quan es va referir a les eleccions presidencials del 2006 en què Hillary Clinton es va enfrontar a Donald Trump.

Nació Digital - 6 de juny 2023

Hillary Clinton al Raval

Article d’opinió del president del CIDOB, Antoni Segura i Mas, on fa una crònica de l’acte central del 50è aniversari del CIDOB protagonitzat per l’exsecretària d’Estat i excandidata a les eleccions presidencials dels Estats Units, Hillary R. Clinton, i el director del CIDOB, Pol Morillas.

Nació Digital - 12 de maig 2023

Nou gir a l’esquerra a l’Amèrica Llatina

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la deriva política de l’Amèrica Llatina en aquest article per a Nació Digital: “L’Amèrica Llatina funciona a batzegades des de la segona meitat del segle XX i, ara, la situació més dramàtica es viu al Perú”.

Nació Digital - 28 d’abr. 2023

Sudan, llibertats i democràcia

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació al Sudan i les seves conseqüències internacionals en aquest article per a Nació Digital: “L’ambició i la lluita pel poder dels dos generals amenaça de massacrar encara més un país ja prou castigat per dècades de dictadura i de pobresa, mentre, un cop més, la inanició d’Occident defraudarà les esperances dels milions de sudanesos que fa anys que es manifesten i es juguen la vida als carrers per reclamar allò que suposadament són els valors que pregonem: llibertats i democràcia”.

La 2 – Cafè d’idees - 12 d’abr. 2023

Antoni Segura i Mas: “Utilitzar l’estat d’emergència per la immigració és totalment excepcional”

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la decisió de Meloni de declarar l’estat d’emergència arran de l’arribada de milers d’immigrants a les costes italianes en els últims dies: “És una decisió sense precedents. L’estat d’emergència a Itàlia s’ha utilitzat diverses vegades, però mai en les circumstàncies en que s’ha utilitzat ara. S’ha utilitzat durant la Covid, durant desastre naturals, etc; utilitzar-ho pel tema de la immigració és excepcional, i les dades tampoc acompanyen. És veritat que s’ha incrementat el flux d’immigrants il·legals, però hi ha hagut altres moments en que també ha hagut pressió en aquest sentit”. “El problema és que tenim la frontera més desigual de tot el món en quant a nivell de desenvolupament entre una part i l’altra. I tenim uns mitjans de comunicació que, afortunadament, són prou lliures com perquè també arribin a l’altre cantó de la frontera. Les desigualtats són suportables si no són percebudes; en el moment en que són percebudes, és molt difícil suportar-les”, continua Segura. “Els immigrants aspiren a dues coses que són fonamentals i que en els seus països d’origen no tenen: sanitat i educació. La immigració és un sacrifici d’una generació per les generacions futures, perquè ells saben que si venen aquí, els seus fills en un futur podran accedir a una educació i a un sistema sanitari, cosa que en els seus països és impossible. Per tant, aquest és un tema que s’ha d’intentar arreglar d’altra manera, no només amb mesures excepcionals com ha fet Meloni en aquest cas”, conclou l’expert.

Nació Digital - 12 d’abr. 2023

Un nou paper internacional de la UE?

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza el rol internacional de la Unió Europea arran de les visites de Pedro Sánchez, Emmanuel Macron i Ursula von der Leyen a la Xina en aquest article per a Nació Digital: “Sánchez, Macron i Von der Leyen volen visualitzar un gir en la política exterior europea envers la Xina, però també volen tapar problemes interns”.

Nació Digital - 31 de març 2023

Israel a un pas de l’abisme

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació política a Israel arran de la proposta de reforma legislativa del govern de Netanyahu en aquest article per a Nació Digital: “En els darrers dies, els esdeveniments s’han precipitat de tal manera a Israel que han obligat a una intervenció imprevista del president Isaac Herzog i a Benjamin Netanyahu a demorar el projecte de reforma legislativa que afecta sobretot al Tribunal Suprem. L’anterior cap del govern, Yair Lapid, ha reclamat l’elaboració d’una Constitució, la qual cosa exigiria una majoria qualificada i un referèndum, per substituir les actuals lleis bàsiques que regulen la política israeliana. Des de la declaració unilateral d’independència del 14 de maig de 1948, mai cap govern havia anat tan lluny en la deriva il·liberal i totalitària com pretén fer-ho l’actual”.

Catalunya Informació - 27 de març 2023

Antoni Segura i Mas: “Netanyahu és un element polític tòxic a Israel en aquests moments”

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació política a Israel: “Netanyahu és un element polític tòxic a Israel en aquests moments. És veritat que va guanyar les eleccions al mes de novembre, formant el govern més d’extrema dreta que ha tingut mai Israel – i això que havia tingut ja algun precedent molt escorat cap a la dreta. I bàsicament el que intenta és mantenir-se en el poder perquè està processat per tres càrrecs de frau, suborn i malversació. I, per tant, mentre estigui de Primer Ministre, doncs seguirà eludint la justícia. La reforma que plantejava és justament una reforma feta a mida; és a dir, treure competències al Tribunal Suprem, passar-les al Govern i al Parlament, on té la majoria, i en conseqüència eludir de nou l’aplicació de la justícia. Pensem que s’han fet sis eleccions en quatre o cinc anys, i sempre pel mateix motiu. En aquests moments la coalició de govern que hi ha, a banda de ser molt d’extrema dreta, recull els pocs suports d’altres partits polítics que li queden a Netanyahu. A l’oposició trobem partits que ideològicament estarien a prop del govern actual, però fins i tot aquests el rebutgen perquè el que està intentant fer és un frau a la separació de poders, que és el fons de la qüestió. La separació de poders queda qüestionada amb aquesta reforma que volia fer Netanyahu i, fins i tot el president ha demanat que la retiri, que això no es pot fer d’aquesta manera i que el Tribunal Suprem ha de mantenir les seves competències”.

ARA - 19 de març 2023

Les ferides de la invasió de l'Iraq encara sagnen 20 anys després

“La guerra de l’Iraq va ser il·legal i il·legítima, i va ser una nova agressió dels Estats Units a un país àrab. La pregunta que posa a la picota tot l’ordre sorgit de la Segona Guerra Mundial és per què ha servit aquesta guerra: es va enderrocar el règim de Saddam i avui l’Iraq és un estat fallit”, explica Antoni Segura i Mas, president del CIDOB i autor del llibre ‘Irak en la encrucijada’ (RBA 2003). “El principal problema és la manca de credibilitat al món dels valors que va adoptar Occident després de la Segona Guerra Mundial. Perquè ha quedat molt clar que la democràcia, els drets humans i les llibertats s’han convertit en valors de consum intern que els Estats Units i Europa no apliquen amb la resta del món”, diu l'expert. Per a Segura això ha arribat fins a la guerra d’Ucraïna, on s’ha evidenciat el descontentament amb aquest ordre liberal “perquè només està fet per beneficiar Occident”. “La democràcia està bé quan convé a Occident i sinó, no compta”, recorda l’historiador. “La sensació al Sud Global és que hi ha uns valors que només s’apliquen en determinades circumstàncies”, diu Segura.

Nació Digital - 17 de març 2023

Tensions bipolars entre la Xina i els EUA?

“Washington i Beijing probablement enduriran les seves posicions, esperonats per la competència tecnològica i el lideratge econòmic, però ningú preveu un escenari de guerra global”. Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza en aquest article la creixent confrontació entre ambdues superpotències arran de la conferència anual del CIDOB “War and Peace in the 21st Century”, celebrada el darrer 11 de març sota el títol ‘China and the US: Can Bipolar Confrontation Be Avoided?’.

La República - 10 de març 2023

El mapa de la mort

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza les derivades polítiques i les conseqüències humanitàries dels terratrèmols d’ara fa un mes a Síria i Turquia en aquest article per a La República.

Nació Digital - 3 de març 2023

La Declaració Universal dels Drets Humans i la guerra

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza el paper de la Declaració Universal dels Drets Humans en l’estructura de normes i institucions de l’ordre liberal internacional promogut per Occident després de la II Guerra Mundial i la seva relació amb el rebuig dels Estats Units i l’OTAN al pla de pau presentat per la Xina en relació amb la guerra d’Ucraïna en aquest article per a Nació Digital: “El pla no s’aplicarà per manca de voluntat de les parts implicades -Rússia i els països de l’OTAN, estan entestats en una política bel·licista que recorda la Guerra Freda- i perquè Volodomír Zelenski, després de la destrucció i el desastre humanitari provocat per la guerra, no vol renunciar a un pam de terreny, ni tan sols a Crimea. I, en tot cas, Beijing, sense trencar les bones relacions amb Moscou, aprofita l’ocasió per oferir-se com a mediador i com a alternativa a les institucions de governança creades a partir de 1944-1945. En suma, la proposta xinesa no prosperarà, l’horror de la guerra seguirà, les morts de civils ucraïnesos i militars dels dos exèrcits també, Putin no serà jutjat per crims de guerra a la Cort Penal Internacional de la Haia, el rearmament continuarà (els arsenals europeus s’estan esgotant), l’expansió de l’OTAN seguirà, que és el pretext perquè una suposada esquerra a casa nostra carregui les culpes de la guerra a la UE i els Estats Units i no pas a dèria imperial de Putin, i les crítiques a l’ordre liberal aniran a més. Tot plegat, una sensació d’atzucac angoixant”.

Nació Digital - 22 de febr. 2023

Escenaris de guerra: cignes negres i boles blanques

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza els possibles escenaris per a la guerra d’Ucraïna un any després de la invasió russa en aquest article per a Nació Digital: “La darrera novel·la de Ken Follett, Mai (2021), té un punt inquietant quan planteja que, a pesar dels esforços que fan tots els que tracten d'evitar una nova confrontació mundial, que seria la tercera i definitiva, la guerra acaba fent-se inevitable un cop s'entra en una dinàmica bèl·lica sense aturador, una mica com va passar amb la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, l'actual guerra d'Ucraïna té més semblances amb la Segona Guerra Mundial i la brutal agressió de l'Alemanya de Hitler contra Polònia (1 de setembre de 1939), després de l'Anschluss (l'annexió forçada d’Àustria el març de 1938) i l’ocupació dels Sudets txecs (octubre 1938-març 1939), sense que les potències occidentals, deleroses per no irritar al dictador nazi, reaccionessin”.

Nació Digital - 17 de febr. 2023

Ucraïna, un any de guerra

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza en aquest article per a Nació Digital l’impacte global de la guerra d’Ucraïna un any després de que Rússia iniciés la invasió del país: “El 24 de febrer farà un any que Vladímir Putin va iniciar la invasió d’Ucraïna, el país més estens d’Europa -sense comptar la Federació Russa-, amb una gran ofensiva que des del nord del país, i per tant amb el beneplàcit de l’aliat bielorús, i des de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk enfrontades militarment al govern ucraïnès des del 2014, pretenia arribar a Kíiv en poques setmanes.

Nació Digital - 3 de febr. 2023

La deriva il·liberal d'Israel

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació política a Israel arran de la tornada al poder de Netanyahu i l’escalada de tensions en les últimes setmanes: “El govern de Netanyahu amenaça de desestabilitzar i dividir el país en dos blocs irreconciliables tal com ha advertit el president d’Israel Isaac Herzog. A més, sens dubte, està disposat a provocar nous episodis d’enfrontaments amb els palestins a Cisjordània -a Gaza les incursions de l’Exèrcit israelià (Tsàhal) són una constant des de la desconnexió unilateral de 2005-, com va succeir el 26 de gener quan una operació del Tsàhal a la ciutat de Jenín va provocar la mort de nou palestins. L’endemà un jove palestí dispara contra una sinagoga a Jerusalem i causa set víctimes. El perill d’una escalada de la violència preocupa tothom i el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, en la recent visita a Israel i Cisjordània va recuperar la solució dels dos estats, que només veuen viable el 37% dels israelians i el 30% dels palestins, mentre una part de l’actual govern israelià advoca per l’annexió de Cisjordània. La deriva il·liberal del govern de Netanyahu pot enrarir, de retruc, les relacions d’Israel amb aquells països àrabs amb els quals manté relacions diplomàtiques (Jordània, Egipte, Marroc, Bahrain, Unió d’Emirats Àrabs i Sudan) o comercials (Oman). Finalment, Netanyahu haurà de prendre partit en la guerra d’Ucraïna, ja que, fins fa poc, Israel es negava a imposar sancions a Rússia i a facilitar armes a Ucraïna, com li demanaven els aliats occidentals. Aquesta "neutralitat" trontolla ara atesa l’aproximació de Rússia a l’Iran, que Netanyahu considera el principal enemic d’Israel”.

Nació Digital - 20 de gen. 2023

El retorn de Lula

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la tornada de Lula da Silva al poder i la situació política al Brasil en aquest article per a Nació Digital: “El 2018, Luiz Inácio Lula da Silva -Lula-, qui havia estat president del Brasil en dues ocasions de 2003 a 2010, no pot enfrontar-se a Jair Bolsonaro, perquè està empresonat acusat de corrupció fins que el 3 de juliol de 2019 és declarat innocent. L’1 de gener de 2011 l’havia substituït Dilma Rousseff, també del Partit dels Treballadors (PT), que era destituïda l’agost de 2016 per "manipulació de dades comptables". Sis anys més tard se la declara innocent per manca de proves.

La República - 6 de gen. 2023

El clima, urgència per al 2023

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza en aquest article l’impacte de la crisi climàtica sobre la política internacional: “De les crisis que han sacsejat el primer quart del segle XXI, no hi ha dubte que la de més llarg recorregut i conseqüències més profundes és la climàtica, que fa ja dècades que ha estat anunciada per científics i activistes climàtics. Una altra qüestió és si totes aquestes crisis tenen una arrel comuna: la crisi del sistema liberal associat a un capitalisme generador de desigualtats i depredador del medi ambient. En tot cas, del que no hi ha dubte és que se succeeixen els episodis de fenòmens meteorològics extrems (sequeres, pluges torrencials, huracans, tsunamis...) al mateix temps que vivim immersos en un univers d’escombraries tòxiques (plàstics, deixalles nuclears, residus contaminats als mars, als rius, a l’aire, etc.) i que l’escalfament global avança imparable com a conseqüència de l’efecte d’hivernacle provocat per l’abocament de CO2 (diòxid de carboni) a l’atmosfera –i d’altres gasos amb efecte d’hivernacle (metà, CH4; òxid de dinitrogen, N2O)– que resulten de l’ús de combustibles fòssils i de les activitats humanes. Així, de les 280 ppm (parts per milió) de CO2 a l’atmosfera del període preindustrial (1750) es passa a les 315 del 1958, a les 355 del 1992 i a les 410 del 2022. En suma, en pocs anys, podríem superar l’objectiu de l’Acord de París del 2015 amb què es va tancar la COP21 (Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic), que preveia adoptar polítiques per limitar l’increment de la temperatura mitjana global de la Terra a 1,5 °C o, com a mínim, per sota de 2 °C respecte al període 1850-1900. Aquest increment és el límit per damunt del qual el canvi esdevé irreversible i la civilització podria abocar-se al col·lapse”.

Nació Digital - 18 de des. 2022

De la indústria militar al pols amb la Xina: l'impacte geopolític de la fusió nuclear

L'anunci dels Estats Units sobre la fusió nuclear pot obrir una porta decisiva cap a un nou horitzó d'energia barata, il·limitada i no contaminant. Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, assenyala que “una cosa és l'assaig de laboratori i una altra la producció industrial”, però subratlla que els EUA es troben en una situació “òptima” per desenvolupar l'experiment per “la seva capacitat de traslladar la tecnologia de la indústria militar a la civil, com es va veure amb els ordinadors, i que la Unió Soviètica va ser incapaç de fer”. Antoni Segura també subratlla “l'enorme efecte psicològic” d'una notícia així, que arriba en un moment en què l'Administració Biden acaba de sortir indemne d'unes eleccions legislatives molt difícils.

La República - 17 de des. 2022

Racisme i degradació democràtica

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza el rol de les migracions en les relacions entre Espanya i el Marroc en aquest article per La República: “El 18 de març d’enguany, una notícia sorprenent saltava als mitjans de comunicació: el govern espanyol, segons una carta enviada al rei de Marroc el 14 de març, feia un gir de 180 graus en la posició mantinguda durant gairebé mig segle sobre el conflicte del Sàhara Occidental, que fins a aquell moment, es resumia a donar suport a les resolucions de les Nacions Unides i al Pla de Pau acordat el 1991 i, per tant, a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació de la població sahrauí (dues paraules molestes en la política espanyola, referèndum i autodeterminació). La notícia era sorprenent per dues raons. En primer lloc, perquè qui la filtrava era el palau reial marroquí i no pas el govern espanyol, que n’era l’emissor. En segon lloc, perquè el govern espanyol, de manera encara avui poc comprensible i sense explicar-ne els motius, canviava de posició en un conflicte en què, com a antiga metròpoli colonial, té responsabilitats. I un principi elemental en diplomàcia és no variar de posició quan el canvi no reporta guanys materials o geopolítics substancials. I, a la vista del que va succeir a la tanca de Melilla el 24 de juny passat, aquests guanys no es veuen per enlloc. Al contrari, s’han enrarit les relacions amb Algèria en plena crisi energètica quan, segons el portal d’estadística en línia alemany Satista GmbH, el 2021 la distribució per països del gas importat per Espanya va ser la següent: Algèria, 44%; els Estats Units, 15%; Nigèria, 12%; Rússia, 9%; Qatar, 6%; altres països, 14%”.

ARA - 18 de nov. 2022

Manifestants a l'Iran incendien la casa natal de l'aiatol·là Khomeini

“Penso que és molt simbòlic i té una gran significació. Demostra que no es pot legitimar la situació actual amb el que va passar fa més de 40 anys, sobretot a ulls d'una població majoritàriament jove. També que aquest cop les protestes han anat molt més lluny que les del 2009, amb el moviment verd contra una tupinada electoral, i les del 2017, el 2018 i el 2019, contra l'alça sobtada d'un 200% en el preu dels combustibles. No sé si serà la fi definitiva del règim, però és un punt de no retorn evident i per primera vegada podria trontollar. Ara bé, és molt difícil acabar amb aquests règims tan brutals només amb la revolta popular, si no és que els dubtes en el nucli de poder s'aguditzin i que l'Iran perdi alguns dels seus aliats importants, com Rússia o la Xina”, afirma Antoni Segura i Mas, president del CIDOB.

La República - 12 de nov. 2022

Israel, cada cop més a la dreta

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la victòria de Netanyahu a les cinquenes eleccions legislatives a Israel en els últims tres anys: “L’1 de novembre, Israel, per cinquena vegada consecutiva des del 2019, celebrava eleccions legislatives, i Benjamin Netanyahu aconseguia bastir una coalició capaç de fer-lo de nou primer ministre per sisena vegada des del 1996 (64 diputats de 120), quan va ser el polític més jove (46 anys) a ocupar el càrrec. En aquests moments, ja acumula quinze anys com a cap de govern, més que cap altre polític israelià, inclòs David Ben-Gurion.

el Món - 15 d’oct. 2022

La revolta de les iranianes posa el règim contra les cordes

“La legitimitat que podia tenir la revolució del 1979 al país s’ha quedat en una carcassa buida que manté en el poder el nucli d’aiatol·làs i militars”, afirma Antoni Segura i Mas, president del CIDOB. “La situació de la dona a l’Iran havia estat diferent fins al 1979, quan es va imposar el vel. La custòdia dels fills va començar a afavorir els homes i es va instaurar el tutelatge de la dona, que no pot sortir sola de casa”, recorda Segura, que apunta que la revolució actual és la lluita contra tot això. “No només és una revolta contra el sistema polític com la del 2009, sinó contra la discriminació de la dona fruit del model patriarcal”, insisteix.

La República - 7 d’oct. 2022

La Xina i la nova geopolítica mundial

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza el paper de la Xina en una ordre internacional canviant: “La República Popular de la Xina és el país més poblat de la Terra i concentra a l’entorn del 18% de la població mundial. També és l’economia més gran (segons el PIB en paritat de poder adquisitiu), al davant dels Estats Units, l’Índia, Alemanya i el Japó, encara que en PIB per capita (16.400 dòlars el 2020), que mesura millor el nivell de vida, davalla al lloc 102, molt al darrere de la majoria dels països europeus.

Ràdio 4 – Boca Orella - 4 d’oct. 2022

Manifestacions de dones a l'Iran: poden aconseguir un canvi?

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza les manifestacions a l’Iran arran de la mort de Masha Amini i les possibilitats de canvi a la república islàmica: “El que sorprèn una mica de l’Iran és, que dins del context dels països de la regió, la societat ha estat molt més moderna, amb un accés dels joves a la universitat que no els donen altres règims de la regió, i això fa que el contrast sigui molt més fort. De totes maneres, sí que és cert que en aquests moments la repressió és molt dura, és molt forta, segurament perquè el règim es veu una mica assetjat, en el sentit que no sap com sortir d’aquesta situació que ha creat ell mateix. Però no és una situació que no és nova. Les primeres manifestacions importants arranquen a l’any 2009, protestant en aquest cas pels resultats electorals que van ser una veritable topinada”.

Nació Digital - 21 de set. 2022

Què implica que Putin hagi ordenat una “mobilització parcial” a Rússia?

Antoni Segura, historiador i president del CIDOB, hi veu “una fugida endavant”. “Segurament, és una barreja de farol i d'autoafirmació del seu lideratge probablement cada cop més qüestionat, però vull pensar que arribat el cas hi haurà algú en el nucli de poder -militar o civil- per impedir-ho, perquè seria un fracàs per tothom i potser la fi de tot”, sosté Segura, qui recorda que “Putin no ha aconseguit ni tan sols controlar el Donbass”.

La República - 2 de set. 2022

Noves Guerres, Velles Derrotes

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació a l’Afganistan un any després de la tornada dels talibans al poder: “El 15 d’agost es complia un any de la sortida de les forces nord-americanes de l’Afganistan, uns mesos abans havien marxat les dels quaranta-un països que integraven la missió de suport decidit (RS), que, comandada per l’OTAN, el 2015 havia substituït la Força Internacional d’Assistència i de la Seguretat (ISAF) creada el desembre del 2001

La República - 5 d’ag. 2022

L’ombra allargada del conflicte de Kosovo

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la qüestió de Kosovo amb motiu de la visita de Pedro Sánchez als Balcans: “El 21 de novembre del 1995, la signatura dels acords de Dayton posava fi a quatre anys de guerra als Balcans.

La República - 22 de jul. 2022

Les darreres cimeres de l’OTAN

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza l’evolució de l’Aliança Atlàntica des del final de la Guerra Freda arran de la cimera a Madrid en aquest article per a La República: “Les cimeres de l’OTAN de les darreres dècades donen compte dels canvis geopolítics posteriors a la guerra freda i de les diferents actituds de les administracions nord-americanes. Després de la implosió de l’URSS, la feblesa econòmica i política de la Federació Russa durant els mandats de Borís Ieltsin i la llavors indiscutible hegemonia mundial dels Estats Units afavoreixen una expansió de l’organització atlàntica cap a l’Europa de l’Est que culmina amb la cimera de Madrid (juliol del 1997) en què es convida tres països de l’antic Pacte de Varsòvia –la República Txeca, Hongria i Polònia– a ingressar a l’organització.

Nació Digital - 2 de jul. 2022

Cap a una nova Guerra Freda? Les claus per entendre el món que vindrà

L'historiador Antoni Segura, president del CIDOB, considera un “error” la menció que s'ha fet a Madrid a la Xina, entesa com un rival. No apareix finalment com un “enemic”, però sí que s'exerceix una clara pressió. “Té lògica que s'esmenti Rússia com a enemic perquè ha estat l'agressor. Això no vol dir que Occident estigui en situació de donar lliçons de moral. Només cal recordar la invasió de l'Iraq. Però en el cas d'Ucraïna és evident qui és l'agressor”, remarca. Segura assenyala que precisament un dels grans errors comesos per Putin ha estat engegar una guerra que creia ràpida i que volia parar els peus a l'OTAN i ha aconseguit el contrari.

Política Exterior - 21 de juny 2022

El retorno de los conflictos inacabables

En este artículo para Política Exterior, Antoni Segura i Mas, presidente de CIDOB, analiza la vuelta de viejos conflictos no resueltos en un nuevo marco geopolítico regional en Oriente Medio y Norte de África: “La insensata política exterior de Donald Trump (2016-2020) y la deriva intervencionista de Putin en Siria vuelven a poner de relieve conflictos no resueltos de larga duración. Estos reaparecen con fuerza en un nuevo marco geopolítico regional definido por la retirada geoestratégica parcial de EE. UU., la mayor implicación rusa, el protagonismo de Turquía, que pretende consolidarse como potencia regional, la pugna por la hegemonía en Oriente Medio entre Riad y Teherán, revestida con la secular oposición entre sunismo y chiismo, y la práctica desaparición de la influencia de la Unión Europea. A esto se suma, la invasión rusa de Ucrania que provoca graves disfunciones en los mercados energéticos (la OPEP ha anunciado que elevará el bombeo de crudo en 650.000 barriles diarios en julio y agosto, un 50% más que en los últimos meses, pero insuficiente para cubrir la aportación rusa) y una disrupción y una inestabilidad del mercado de cereales (Rusia y Ucrania aportan el 30% del trigo y la cebada mundial y el 20% del maíz) que afecta gravemente a países como Túnez, Egipto, Yemen (donde millones de personas viven en situación de inseguridad alimentaria y padecen hambre). Por último, la guerra también obliga a los países árabes a optar entre contrariar a Rusia o a sus socios europeos-norteamericanos”.

Radio Estel – Tot anirà bé - 9 de maig 2022

Antoni Segura: “Si alguna cosa ha tingut la guerra d’Ucraïna és que ha cohesionat la UE”

Entrevista a Antoni Segura, president del CIDOB, sobre la invasió russa d’Ucraïna: “Si alguna cosa ha tingut la guerra d’Ucraïna és que, amb excepció d’Hongria, ha cohesionat la Unió Europea. És veritat que li costa encara prendre decisions conjuntes, és veritat que el tema de restringir les importacions de gas i de petroli russos planteja problemes perquè hi ha països que tenen una dependència molt gran, i sense anar més lluny és el cas d’Alemanya. I, per tant, s’estan posant terminis, i ho farem després de l’estiu, abans que acabi l’any. Però sí que és veritat que fins i tot països que estaven seguint una mica la línia d’Hongria, com era Polònia, amb una deriva entre populista i molt conservadora, li han vist les orelles al llop, i el llop és Rússia. Perquè ells ja saben el que és tenir una ocupació russa, soviètica en el seu moment, i per tant que hi ha com un replegament cap a la Unió. És a dir, en un moment en que la Unió estava en un moment delicat després del Brexit, la por a que el Brexit fos contagiós, de que costa moltes vegades posar d’acord als 27 socis. Doncs sembla que ens aquests moments, amb l’excepció d’Hongria, que és l’únic país que li dona un cert suport a Putin, doncs sembla que hi ha hagut aquesta cohesió”.

El Punt Avui - 25 de març 2022

Guerres que mai van existir

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza l’evolució del sistema de seguretat europeu en relació amb la guerra d’Ucraïna en aquest article per a El Punt Avui: “Anna Politkóvskaia, a Txetxènia, la deshonra russa (2003), escriu que a la Rússia de Putin “l’economia continua estant dominada pels oligarques i la protecció social és inexistent.

Informativos.net - 18 de març 2022

Antoni Segura i Mas: “Los avances del ejército ruso son importantes, pero limitados”

Entrevista a Antoni Segura i Mas, presidente de CIDOB, sobre el conflicto en Ucrania: “Seguramente las cosas no están saliendo como pensaba el Kremlin que iban a salir. Yo creo que en el fondo se estaba pensando en una estrategia de guerra relámpago. Es obvio que no ha sido así porque estamos ya prácticamente en la cuarta semana de guerra. Los avances del ejército ruso son importantes, pero limitados”. Y añade: “En todo caso, lo que se preveía era una crisis limitada al Donbass, y esto es evidente que no ha sido así, como tampoco ha sido así lo que seguramente esperaba el Kremlin, que sería una rendición inmediata del ejército ucraniano y que no hubiera resistencia. Resulta que ha habido resistencia, que los avances del ejército ruso han sido mucho menos fáciles de los que se suponía y que la resistencia del ejército ucraniano está causando bajas en el ejército ruso hasta el extremo de que en estos momentos no sé muy bien cómo puede estar el bloque de poder en Rusia respecto a posibles disensiones internas o de cómo se está llevando esta guerra”.

La Vanguardia - 12 de març 2022

La necesaria gobernanza global

Antoni Segura i Mas, presidente de CIDOB, reflexiona sobre las transformaciones del orden internacional desde la disolución de la URSS y analiza las actuales aspiraciones del Kremlin en este artículo para La Vanguardia: “La guerra fría la ganan EE.UU. y las democracias liberales, pero ahora sabemos que la victoria fue también el inicio del fin del sistema de Bretton Woods y de relaciones internacionales que regulaban el orden mundial desde 1945.

La República - 4 de març 2022

La nova guerra de Putin

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, reflexiona sobre la història comuna, però divergent en molts aspectes, de Rússia i Ucraïna en aquest article per a La República: “En el segle IX sorgia a Kíiv el primer estat eslau d’Europa. Un segle després, comprenia gairebé la totalitat d’Ucraïna, sense Crimea, Bielorússia i la Rússia occidental i era un regne cristià. El Rus de Kíiv medieval es considera l’origen d’Ucraïna i de Rússia, però, posteriorment, la història dels dos països diferirà per molt que Vladímir Putin insisteixi que són un mateix poble per tal d’emmascarar les seves pulsions imperials”.

Nació Digital - 24 de febr. 2022

Europa, en el laberint: com ha de respondre a la invasió russa d'Ucraïna?

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, i Carme Colomina, investigadora principal d’aquesta mateixa institució, analitzen les claus del conflicte a Ucraïna. “Malgrat que pot utilitzar la clau del gas, si vol dominar el territori necessitarà molt més que 200.000 soldats. Ucraïna és un país gran i té 45 milions d'habitants. Una guerra és molt més que una invasió”, afirma Segura. En clau europea, Colomina sosté que el conflicte és un abans i un després pel projecte europeu, i per la política exterior de la UE, que fins ara s'ha caracteritzat pel soft power: "La política exterior i de seguretat de la UE neix del gran fracàs col·lectiu que va suposar la guerra de Bòsnia".

La República - 18 de febr. 2022

Narcotràfic, Femenicidi i degradació institucional

El president del CIDOB Antoni Segura i Mas reflexiona sobre l’acció política d’Andrés Manuel López Obrador a Mèxic en aquest article per a La República: “Mèxic, el tercer país més extens d’Amèrica, 130 milions d’habitants, una quarta part de població indígena o predominantment indígena i prop de dues terceres parts de població mestissa (indígena espanyola), és la segona economia més gran de l’Amèrica Llatina, però presenta uns nivells de desigualtat i pobresa insuportables. A més, des de mitjans de la primera dècada del segle, viu una creixent degradació institucional, sobretot en alguns estats del nord i del centre (Baixa Califòrnia, Sonora, Sinaloa, Chihuahua, Michoacán...), que amenaça d’hipotecar definitivament el futur de la federació.

VOA - 4 de febr. 2022

Rusia y Ucrania: antecedentes

Antoni Segura i Mas, presidente de CIDOB, analiza las motivaciones del Kremlin, y de Vladimir Putin en particular, tras la crisis de Ucrania: “Putin considera que su mentor, que fue Yélstin, de alguna manera fue víctima de las potencias occidentales, en el sentido que él ha dicho, en más de una ocasión, que el desastre más grande del siglo XX fue la desaparición del a Unión Soviética, no porque él se considere comunista ni mucho menos, porque es un ultraliberal y un dictador que mantiene unas ciertas formas, pero que en el fondo es un régimen muy autoritario, y desde el punto de vista económico defiende un ultraliberalismo atroz. No es que haya una nostalgia de un pasado comunista, pero sí que hay una nostalgia de un pasado como potencia”.

Nació digital - 30 de gen. 2022

Ucraïna, entre les pors d'Europa i la nostàlgia russa

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, reflexiona sobre les motivacions del president rus Vladimir Putin darrere de l’actual escalada de tensions a Ucraïna: “No és un nostàlgic del comunisme però sí del paper de superpotència de Rússia. Té molt interioritzat el que va suposar el darrer període de Boris Ieltsin, quan les grans companyies occidentals van entrar a sac a l'economia russa i es van rifar el país. Actualment, Rússia continua sent una potència militar, però econòmicament, la Xina li ha passat clarament pel davant i el PIB rus és menor al de molts països de la UE”.

La República - 28 de gen. 2022

L’obsessió de Putin

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza les implicacions de l’actual escalada de tensions a Ucraïna per la pau i la seguretat mundials en aquest article per a La República: “Des de mitjans de la primera dècada del segle, diversos analistes assenyalen el rescalfament d’una nova guerra entre la Rússia de Vladímir Putin (i del seu alter ego Dmitri Medvédev) i l’OTAN (els Estats Units i la UE), liderada ara per Joe Biden.

El Punt Avui - 17 de gen. 2022

L’auge dels populismes i l’extrema dreta

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, fa una comparativa entre l’auge dels populismes i els moviments d’extrema dreta actuals i els moviments feixistes de l’Europa d’entreguerres en aquest article per a El Punt Avui: “En el període d’entreguerres del segle XX es consoliden a Europa diferents règims feixistes. La decantació política cap a l’extrema dreta és conseqüència del pànic de les classes conservadores davant del triomf de la Revolució d’Octubre, que esdevé una esperança per al proletariat europeu i una amenaça per al capital (tot i que molt aviat la revolució deriva en un nou sistema totalitari); de les reparacions de guerra imposades a Alemanya en el Tractat de Versalles (1919), que resulten humiliants, provoquen una hiperinflació que empobreix i radicalitza les classes mitjanes i faciliten l’ascens del nazisme, i d’una crisi econòmica que genera una creixent contestació de les democràcies liberals.

Radio 4 – Tot a Europa - 9 de gen. 2022

Què demanes a Europa per a aquest 2022?

25 experts i responsables polítics responen a aquesta pregunta en aquest programa especial de Tot a Europa. Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, demana que Europa “persisteixi en els principis ètics que fan envejable el projecte europeu, avui amenaçat per les democràcies il·liberals i l’auge dels populismes i l’extrema dreta. En suma, que els dirigents europeus perseverin en la defensa dels valors democràtics i l’estat de dret, de les llibertats i de la justícia social, les polítiques solidàries i la voluntat d’acollida, la lluita contra les desigualtats i tot allò que defineix l’Estat del Benestar”. Per la seva part, Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB, li demana a la Unió Europea “coherència, sobre tot coherència, i compromís amb els valors que són drets universals i també fundacionals de la UE i que, per tant, no renunciï als seus principis i que aturi les escenes inhumanes que es viuen a les fronteres dels Balcans, o a la frontera de Polònia amb Bielorússia, o al Canal de la Mànega. Li demano que entengui també que els efectes de les mesures anti-Covid no es poden avaluar al marge de la inestabilitat social i econòmica que ja fa massa temps que tensa la corda a la UE i, per tant, s’ha de reforçar encara més aquest retorn a la política social, al compromís amb les reduccions de les desigualtats. Li demano, en definitiva, que sigui una Unió per tots els europeus”.

La República - 24 de des. 2021

URSS, la darrera estocada

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, repassa els últims mesos d'existència de la URSS amb motiu del 30è aniversari de la seva dissolució en aquest article per a La República: ‘El 31 de desembre del 1991 es va dissoldre formalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), setanta-quatre anys després d’aquells deu dies que van trasbalsar el món (John Reed) i que van donar lloc al primer règim comunista de la història.

La República - 26 de nov. 2021

Cuba i el fracàs de la revolució

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza la situació actual a Cuba amb una perspectiva històrica en aquest article per a La República: “Cuba forma part de la història de Catalunya –especialment del seu litoral– i de l’imaginari col·lectiu, que conserva una imatge idealitzada de l’illa tenyida d’una dosi d’exotisme, com es recull en les lletres de moltes havaneres

La República - 29 d’oct. 2021

El Grup de Visegrád

Antoni Segura i Mas, president del CIDOB, analitza l’estat actual de la política als països del grup de Visegrád – Eslovàquia, Hongria, Polònia i Txèquia – arran de les recents tensions entre la UE i el govern polonès: “Els quatre països de l’Europa central han conegut en els darrers anys l’ascens de governs amb una deriva cada cop més acusada cap a posicions populistes, euroescèptiques i xenòfobes.”

La República - 11 de set. 2021

Vint anys de l’inici del declivi

Antoni Segura i Mas, president de CIDOB, analitza el declivi dels valors democràtics i l’hegemonia dels Estats Units arran de la resposta a l’11S en un article per a La República

La República - 20 d’ag. 2021

Un fracàs d’Occident

“Un cop més, s’ha demostrat que en les noves guerres les potències militars guanyen la fase convencional del conflicte, però perden les ocupacions. Les víctimes, sempre, la població civil, mentre, en un gest indigne, alguns polítics europeus de Bèlgica, Dinamarca, Grècia i Àustria demanen repatriar els sol·licitants d’asil afganesos (570.000 des del 2015) per evitar una allau de refugiats com el que va provocar la guerra de Síria” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 23 de jul. 2021

La Xina, la nova potencia

“El creixement econòmic, basat en les exportacions i en la iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Seda que incorpora a l’esfera d’influència econòmica xinesa molts països asiàtics, africans i llatinoamericans (sobretot si tenen hidrocarburs), sense qüestionar les seves polítiques internes i que ha reforçat amb el subministrament de les vacunes xineses contra la covid-19 (Sinopharm a 55 estats, Sinovac a 27), i l’orgull nacionalista xinès (han) són els pilars del poder de Xi, que ha abolit el límit dels dos mandats. L’hegemonia xinesa truca a la porta, que no sigui en detriment de les democràcies liberals, les llibertats i els drets humans” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 25 de juny 2021

Els Estats Units han tornat

“A pesar del retorn amb força de l’aliança transatlàntica, és innegable que l’eix comercial i productiu del món s’ha traslladat definitivament de l’Atlàntic al Pacífic. I a més, sens dubte, el món ha canviat molt arran de la brutal crisi sistèmica del 2008-14, de la crisi mediambiental i, naturalment, de la pandèmia de la Covid-19” Antoni Segura, president del CIDOB.

RTVE – Tot a Europa - 28 de maig 2021

Antoni Segura: “Europa ajudarà a reconstruir Gaza”

“Penso que cada cop som més lluny de resoldre el conflicte entre Israel i Palestina”, ha afirmat Antoni Segura, president del CIDOB i catedràtic d’Història Contemporània de la UB, que ha ressaltat el paper de la UE en la reconstrucció de Gaza, ha analitzat els suports a Israel d’una part de la societat catalana, i ha donat la seva opinió sobre la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc.

La República - 21 de maig 2021

Impunitat

“En aquesta ocasió, ha aparegut un element nou en la crisi actual: els àrabs amb ciutadania israeliana (entorn del 21% de la població total del país) han sortit al carrer per reivindicar que ells també són palestins i es manifesten a favor dels desnonats de Sheikh Jarrah i en contra de la brutal actuació de les forces de seguretat a Al-Aqsa” Antoni Segura, president del CIDOB.

Ara - 10 de maig 2021

L’atac israelià a la mesquita d’Al-Aqsa desencadena una escalada amb Hamàs

L’espiral de violència coincideix amb la crisi política a Israel. L’escalada complica les negociacions per formar aquesta coalició alternativa per fer fora Netanyahu després de dotze anys al poder. “El soroll beneficia Netanyahu, que no arriba a tenir prou suport al Parlament i té judicis per corrupció que li pesen com una espasa de Dàmocles”, explica Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 12 de març 2021

Reflexions a propòsit de la pandèmia

La pandèmia de la Covid-19 és la culminació de dues primeres dècades del segle XXI en què les crisis globals s’encadenen. D’una banda, la crisi sistèmica del 2008-2014, que posa sobre la taula l’esgotament del sistema de Bretton Woods i la inexistència d’un d’alternatiu. D’una altra, aproximació a un punt de no retorn en l’escalfament global causat per l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle que amenaça de fer inviable la vida a la Terra si no s’adopten immediatament mesures de descarbonització tal com alertava la XXI Conferència sobre Canvi Climàtic (París, 2015). Finalment i, conseqüència d’un sistema productiu no sostenible i del canvi climàtic, alteracions en els ecosistemes que desplacen del seu medi natural espècies que són reservoris de patògens.

La República - 22 de gen. 2021

La fractura dels Estats Units

“Les llavors del trumpisme arrelen amb força i han provocat una ferida sociopolítica difícil de tancar” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 19 de des. 2020

El llegat de Trump

“Poques vegades un president dels Estats Units deixa un balanç tan desolador com Donald Trump. Durant quatre anys, ha clamat contra un establishment de polítics professionals, “que només parlen i no fan res”, ha perseverat en una involució populista contra la globalització i ha defensat un nacionalisme exacerbat, l’aïllacionisme internacional, el retorn al proteccionisme i un menyspreu per “la política”. Creu que se sent “protegit per Déu” i amb un discurs simplista i groller s’ha arrogat la representació del poble nord-americà (blanc)” Antoni Segura, president del CIDOB.

El Nacional - 1 de des. 2020

Antoni Segura, reelegit president del CIDOB

El Ple del Patronat del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) ha reelegit per unanimitat l’historiador Antoni Segura i Mas president de la institució. Es tractarà del seu segon mandat de quatre anys més, d’acord amb l’article 18 dels Estatuts de la Fundació. El nou president de l'entitat és catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i especialista en anàlisis de conflictes.

La Vanguardia - 1 de des. 2020

Antoni Segura, reelegido presidente de CIDOB

El Pleno del Patronato del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) ha reelegido por unanimidad el historiador Antoni Segura y Mas presidente de la institución. Se tratará de su segundo mandato de cuatro años más, de acuerdo con el artículo 18 de los Estatutos de la Fundación. El nuevo presidente de la entidad es catedrático de Historia Contemporánea en la Universidad de Barcelona y especialista en análisis de conflictos.

La República - 28 de nov. 2020

Descolonització inacabada i primavera pendent

“Tornar a la guerra no és mai l’opció. A més, l’actual situació pot desestabilitzar la regió, com ja va fer Al-Qaida al Magreb” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 31 d’oct. 2020

Les eleccions del pànic

“Els republicans pensen que els demòcrates manipularan els resultats electorals i faran un cop d’estat amb el suport dels mitjans de comunicació” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 19 de set. 2020

El darrer paradís comunista europeu

“Avui, la dictadura de Lukaixenko és el més semblant al comunisme soviètic: sistema econòmic centralitzat, agricultura col•lectivitzada, preus regulats, purgues i “desaparicions” de membres de l’oposició o del govern caiguts en desgràcia... Un règim dictatorial sense llibertats. El 2019, Bielorússia ocupava el lloc 141 d’un total de 167 països en l’índex de democràcia, el pitjor d’Europa” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 25 de jul. 2020

El difícil acord de la UE

“La UE està fent passos en la direcció de la integració fiscal que, fins fa pocs mesos, semblaven inimaginables. La Comissió Europea, però, és encara molt lluny de ser un govern comú elegit directament” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 11 d’abr. 2020

El cigne negre

“Aquesta és la segona gran crisi econòmica i financera del segle, però, a diferència de la primera (2008-14), si els efectes insalubres de la pandèmia no s’allarguen gaire i es prenen les mesures d’estímul econòmic i de suport fiscal necessàries a temps, cal esperar que la crisi sigui breu i que l’economia comenci aviat a remuntar” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 22 de febr. 2020

L’acord del segle de Trump

“El pla que presenta Trump es tracta d’una carambola a diverses bandes: posar fi a la qüestió palestina, afavorir Netanyahu de cara a la repetició de les eleccions, consolidar en un any electoral el paper internacional del magnat estatunidenc, reforçat després d’un impeachment fallit, i blanquejar la imatge de l’hereu saudita a canvi que pagui la festa d’aquesta aberració anomenada l’acord del segle” Antoni Segura, president del CIDOB.

La Vanguardia – Idees - 2 de febr. 2020

El golf Pèrsic, novament

“L’economia mundial aguanta la crisi de l’Iran perquè la regió ha deixat de ser clau per als EUA i Europa: és territori d’Àsia” Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 27 de des. 2019

Les revoltes de la dignitat

Quan va esclatar la Primavera Àrab del 2011, els mitjans occidentals van ser incapaços de llegir correctament què estava succeint i van recórrer a la simplicitat de reduir-ho tot a l’acció de les xarxes socials, oblidant que l’accés a la connectivitat en molts d’aquests països és car –fins i tot als cibercafès– i limitat als joves amb més estudis i recursos econòmics. Sens dubte va ser molt més determinant el paper jugat per la cadena televisiva Al-Jazeera, que arribava a molta més gent. Darrere de les revoltes hi havia moviments socials, que comprenien des de sindicats fins a associacions de joves, de llicenciats en atur, de dones, d’activistes pels drets humans, de fòrums opositors, organitzacions no governamentals i un llarg etcètera.

La República - 22 de nov. 2019

Cop contra el moviment indígena

Cop contra el moviment indígena “No hi ha dubte que Morales ha comès errors, com el de forçar un quart mandat quan el MAS podria haver optat per altres candidats, però el que de ben segur que no li perdonen ni Washington ni l’oligarquia blanca boliviana és haver nacionalitzat els jaciments de petroli i gas” Antoni Segura, president del CIDOB.

Diari Ara - 21 de nov. 2019

Israel s’aboca a les terceres eleccions en un any

“No es pot formar govern perquè Israel s’ha escorat molt a la dreta i perquè la incompatibilitat entre els dos líders és total. Gantz no representa el centreesquerra sinó un centre liberal. Netanyahu no pot renunciar a ser primer ministre perquè pesa sobre ell l’amenaça de ser processat per corrupció, cosa que només pot estalviar-se o ajornar si continua al càrrec. D’altra banda, l’esquerra està desapareguda, els laboristes s’han quedat amb sis escons a les últimes eleccions i el Meretz està encallat en cinc. El drama és que Israel ha anat basculant cap a la dreta i lamentablement la clau la té un personatge com Lieberman, que seria qui pot decantar la balança”, explica Antoni Segura, president del CIDOB.

La República - 2 de nov. 2019

Història d’una desavinença

“La idea d’uns “Estats Units d’Europa” comença a prendre cos quan el diplomàtic i home de negocis francès Jean Monnet planteja la possibilitat de crear un “mercat comú” del carbó i de l’acer pel qual França i Alemanya gestionarien en comú els recursos d’aquests productes, fet que evitaria les guerres en el futur. El ministre d’Exteriors francès Robert Schuman el va tirar endavant i va proposar sotmetre la producció francoalemanya a una alta autoritat comuna (Monnet), en una organització oberta a altres països europeus. El resultat és la creació el 1951 de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer), integrada per França, Alemanya, Itàlia i els tres països del Benelux. La CECA és l’embrió de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), fundada per aquests mateixos països el 1957 (Tractat de Roma)” Antoni Segura, president del CIDOB.

TV3 – Quan arribin els marcians - 10 d’oct. 2019

Renéixer sense Occident

500 anys de colonialisme no són fàcils d'esborrar. Com s’ho fan els antics països colonitzats per renéixer sense l’obra paternalista o amenaçadora d’Occident? Mentrestant, es cou un nou colonialisme? En parlem amb el cineasta camerunès Jean-Pierre Bekolo, el president del CIDOB Antoni Segura, els creadors escènics Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández i la comissària de l’exposició del MACBA “Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial”, Hiuwai Chu.

TV3 – Els matins - 11 de des. 2017

Trump reconeix Jerusalem com a capital d’Israel

El president del CIDOB, Antoni Segura, fa una anàlisi de la decisió de Trump de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel. Aquest posicionament per part del EUA ha provocat la indignació i les protestes del món musulmà. Per Antoni Segura, la decisió del president Trump “és una decisió de part i una interferència directa en la situació jurídica del conflicte”. Segura també ha volgut recordar, però, que actualment l'únic país que té capacitat d'incidència directa sobre Israel són els EUA.

El Punt Avui - 25 de gen. 2017

La pau a Colòmbia

“L’acord de pau a Colòmbia pot ser un referent en la resolució d’altres conflictes armats perquè s’han fet tots els passos necessaris: reconeixement de l’existència d’un conflicte polític –probablement el pas més difícil per a qualsevol govern que tendeix a reduir-ho tot a una qüestió de terrorisme–, reconeixement polític mutu dels actors implicats (govern i guerrilla) i mediació internacional pública o secreta”, Antoni Segura, president del CIDOB.

8TV – 8 al dia - 19 de gen. 2017

Trump, un factor d’incertesa

El creixement de l’extrema dreta deixa una Europa convulsa, amb populismes guanyant eleccions o obrint-se pas per a les pròximes. A això s’ha de sumar l’arribada de Donald Trump, que demà serà nomenat president dels Estats Units. En parla Antoni Segura, qui acaba d’assumir la presidència del CIDOB.

La Sexta - 25 d’oct. 2023

Israel, en guerra con la ONU: niega los visados a sus representantes y pide la dimisión de Guterres por hablar de "ocupación asfixiante"

Israel ha entrado en una crisis abierta con la ONU, con peticiones de dimisión del secretario general, António Guterres, por hablar de "ocupación asfixiante", mientras que la comunidad internacional se ve incapaz de alcanzar un consenso internacional de mínimos sobre la guerra en Gaza. Además, como respuesta, han anunciado este miércoles que denegarán la entrega de visados a representantes de Naciones Unidas. “Si los trabajadores de Naciones Unidas no pueden hacer su trabajo estamos en una situación que puede derivar fácilmente en un desastre humanitario mucho más grande de lo que ya tenemos”, explica Antoni Segura, presidente del CIDOB.

El Periódico - 27 de nov. 2023

Antoni Segura: “Nadie pensó nunca que la guerra de Vietnam podía dar pie a un atentado en Barcelona”

Acaba de llegar a las librerías una obra de dimensiones poco frecuentes: se trata de 'El món d’avui', una mezcla de crónica y ensayo histórico de más de 1.200 páginas en el que ha trabajado durante siete años Antoni Segura, catedrático de Historia Contemporánea de la Universitat de Barcelona y presidente del Cidob. Es asimismo infrecuente que una obra de tal magnitud se edite en catalán, que aborde en un todo la historia de nuestro tiempo desde el final de la Segunda Guerra Mundial hasta la invasión rusa de Ucrania y que en ella convivan una articulación apabullante de datos y referencias y, al mismo tiempo, una digresión humanista, especialmente en las páginas finales. Para Segura, el suyo es “un libro generacional, de los nacidos poco después del final de la Segunda Guerra Mundial; es nuestra historia vivida”.