La integració llatinoamericana en el context de la globalització

Després d’anys d’intents d’integració a Amèrica Llatina i el Carib (ALC), processos com la Comunitat Andina (CAN) i el Mercat Comú del Sud (MERCOSUR) i, en menor mesura, el Sistema de la Integració Centreamericana (SICA) i la Comunitat del Carib (CARICOM) es troben en una situació d’estancament i d’incompliment dels objectius per als quals van ser creats, afectats per concepcions divergents sobre el model de desenvolupament que necessiten implementar. Addicionalment, una manca de conceptualització teòrica dificulta comptar amb un full de ruta precís de la integració llatinoamericana, la qual cosa ha contribuït al desmantellament de principis essencials com la construcció d’una sobirania compartida, la manca d’una institucionalitat mínima que garanteixi la governabilitat i el desenvolupament de formes d’integració pragmàtica que facilitin una integració multidimensional. 

La integració europea, per la seva banda, ha estat durant molts anys el punt de referència teòric i pràctic respecte a la forma d’integrar-multidimensionalment, que inclogui la integració econòmica, la social i la política. Però la Unió Europea (UE) es troba igualment en una situació de crisi, ocasionada en part per la desconfiança cap a les institucions comunitàries, amenaçades pel ressorgiment de neonacionalismes que ja van produir el Brexit, i per la incapacitat davant de situacions de crisi ocasionades pel procés globalitzador, com les onades migratòries, la qual cosa planteja la conveniència de reformular instruments i metes de la integració europea. 

Aquest difícil panorama internacional es complica amb un perillós retorn a formes de proteccionisme que poden causar greus conseqüències per als processos d’integració i els acords comercials subscrits per ALC. Per això, sectors acadèmics d’Amèrica Llatina i el Carib i d’Europa han decidit crear el GRIDALE, un grup de reflexió que els permeti interactuar en la identificació d’alternatives i dimensions de les reformes a dur a terme, de la reorientació dels processos d’integració, de la cohabitació de models diferents de desenvolupament i de la sustentació conceptual en un marc teòric que atorgui claredat als objectius a assolir. Aquest seminari pretén informar i debatre les principals reflexions que han portat a constituir una xarxa que ja compta amb 145 acadèmics de 29 països.

Ponents

Edgar Vieira Posada, director del Centre de Pensament Global  (CEPEG), Universitat Cooperativa de Colòmbia; coordinador de GRIDALE

Javier Alcalde, professor de Relacions Internacionals de l’Escola de Govern i Polítiques Públiques, Pontifícia Universitat Catòlica del Perú; director del Grup d’Investigació sobre l’Ordre Internacional i els Ordres Regionals (GIOR)

Modera: Manuel Cienfuegos, professor de Dret Internacional Públic, Universitat Pompeu Fabra

Comentaristes:  Anna Ayuso, investigadora sènior, CIDOB

Andreu Olesti, catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, Universitat de Barcelona