Eleccions que defineixen el futur d’Europa: Catàstrofe esquivada, repte acceptat

L’any 2017 ha estat decisiu per al projecte europeu. Després que el Regne Unit esdevingués el primer país que va decidir voluntàriament abandonar la Unió Europea, quatre estats membres clau –Països Baixos, França, Regne Unit i Alemanya– hauran celebrat eleccions durant el 2017, just després de la commemoració del 60è aniversari del Tractat de Roma. 

Als Països Baixos, Geert Wilders, amb un missatge eurofòbic i antiislam, amenaçava de portar “l’aliança populista internacional” al seu país, després de les victòries de Trump i el Brexit. A França, Marine Le Pen es va comprometre a reintroduir la moneda nacional i organitzar un referèndum sobre l’adhesió de França a la UE. Les propostes de Le Pen i Wilders van ser derrotades a les urnes i, amb la victòria de Macron, ha sorgit un antídot proeuropeu. 

Al juny, Theresa May va celebrar eleccions anticipades per aprofitar les presumptes debilitats dels laboristes i obtenir una àmplia majoria al Parlament que legitimés el seu Brexit dur. L’estratègia no va funcionar i, des d’aleshores, el mandat pel Brexit està menys clar. Finalment, a Alemanya, la reelecció de Merkel posarà en marxa l’escenari per a la reforma de la UE i el restabliment de l’eix francoalemany, amb el dubte del paper que jugaran els seus aliats en la probable coalició Jamaica. 

Aquest seminari analitzarà fins a quin punt aquestes eleccions han donat forma a l’agenda europea i quin impacte han tingut per al futur de la UE. Contràriament als temors inicials, l’escenari més catastròfic de desintegració de la Unió Europea s’ha evitat. El repte de reformar-la, però, continua present.