Democràcies il·liberals, el Grup de Visegrad i perspectives de futur per a la UE

En els darrers mesos s’ha posat de manifest una creixent escletxa entre els estats d’Europa Central i el tàndem Alemanya-Brussel·les. La crisi dels refugiats ha suscitat reaccions amargues entre els governs d’Hongria i Polònia respecte a les propostes d’Alemanya i la Comissió Europea per fer front a la crisi de manera conjunta. A més, les eleccions de l’octubre a Polònia van donar la majoria absoluta al partit euroescèptic Llei i Justícia (PiS), que s’ha unit amb l’hongarès Viktor Orbán per establir una aliança de “democràcies il·liberals”. 

Aquesta escletxa entre el Grup de Visegrad (l’anomenat V4, format per Txèquia, Hongria, Polònia i Eslovàquia) i la UE es produeix en un moment en què la UE ha de fer front a diverses amenaces de desintegració, incloent els efectes de la crisi de l’Euro i el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió. Aquest grup de països segueix beneficiant-se de la contribució de la UE a les seves societats i economies (ja sigui en forma de fons estructurals o de cohesió), però la seva distància respecte al centre de la Unió continua creixent. 

Aquest seminari té com a objectiu explorar les causes d’aquesta escletxa, la genealogia de l’anomenada crisi Est-Oest a la UE, la política dels països V4 -en particular, Hongria i Polònia- i la resposta de la UE a les reformes polítiques iniciades per Orbán i el PiS. Fins a quin punt la fractura entre l’est i l’oest d’Europa és definitiva? És només una qüestió de temps fins que aquests països escullin governs més propers a la UE? A quin grau d’oposició interna s'enfronten? És l’aliança del V4 prou forta com per contrarestar el lideratge d’Alemanya? Quines són les conseqüències de la creixent distància entre Polònia i Alemanya? Quines són les perspectives per a la resolució de les crisis de la UE, en particular la crisi de refugiats?