In line with the focus for 2013 under CIDOB's "Sources of Tension in Afghanistan and Pakistan: Regional Perspectives (STAP RP)" policy research project on the regional powers and their interests, this series is a product of field research visits to a number of the key regional powers identified in the 2012 Mapping Document http://www.cidobafpakproject.com/ by the STAP RP project team.

Understanding the perspectives of the five main regional powers (India, Iran, China, Russia and Saudi Arabia) with an interest in outcomes in Afghanistan and Pakistan is a critical element in relation to this volatile region, which is currently in a state of flux as 2014 approaches.

Identification of opportunities for dialogue, peace building, improved bilateral relationships and the development of regional organisations as mechanisms for dialogue, as well as examining how the regional powers see Afghanistan and Pakistan from a broader geopolitical and foreign policy perspective are key elements in enhancing this understanding.

Los legados del último cuarto de siglo, en los que se avanzó como nunca antes en la región de América Latina en la práctica democrática, han profundizado ciertos rasgos en el panorama político latinoamericano que le hacen presentarse con profundas divisiones frente a la retórica de la unidad integracionista.

El gobierno marroquí, salido del pacto de gobierno alcanzado tras los resultados de las urnas en noviembre de 2011, ha entrado en crisis. La resolución adoptada el 11 de mayo por el consejo nacional del Partido del Istiqlal (PI, nacional-conservador) para abandonar la coalición gubernamental ha desatado una tormenta política en Marruecos, sacudiendo los cimientos del gobierno del islamista Abdelillah Benkirane. A pesar de que la cuestión no estaba en el orden del día, la puesta en escena y la sucesión de acontecimientos, hábilmente orquestados por el equipo del secretario general, Hamid Chabat, conducen a la final decisión: el partido de la balanza abandona la coalición gubernamental. Se trata de un golpe de efecto de Chabat, "un hábil político de desmesurada ambición", estiman quienes lo conocen.

The Gulf and Maghreb countries share a common heritage and are members of the Arab League, yet the record of their economic and political relations is mixed. Limited exchange in physical goods is juxtaposed with pronounced investment activities in tourism and real estate that are at times controversial. Openness to Gulf investments is accompanied by growing reservations about Gulf support of Islamist forces in the region, most notably by Qatar.

Tunisia remains very dependent on international good will: despite receiving aid and loans worth $1.5bn last year, the growing current account deficit has reduced hard currency reserves to the equivalent of three and a half months cover of imports.

The Minister of Human Rights and Transitional Justice recently stated that rising Islamic violence could well delay elections. The risk of Tunisia slipping into a political and economic quagmire which seriously damages its future stability is real if elections are put off indefinitely.

Ningú no pensava que seria un camí de roses, però dos anys després de les revolucions, les dificultats amb què es troben les transicions polítiques al Nord d’Àfrica generen cada cop més dubtes. Les diferències sobre el paper de la religió i els objectius revolucionaris han polaritzat l’opinió pública i han fet augmentar la desconfiança d’una part de la ciutadania envers les institucions. Altres, però, el que anhelen és el restabliment d’un cert ordre. A la majoria d’observadors els sembla prou clar que no hi haurà estabilitat als països en transició sense reformes en profunditat que marquin una clara ruptura amb el passat i que vagin acompanyades de creixement econòmic i d’una millor distribució de la riquesa.

Eduard Soler i Lecha creu que en aquests moments, atès l’escenari tan radicalment antidemocràtic d’on venim, més que d’involució cal parlar d’estancament

Amb motiu del Dia d’Europa, CIDOB recomana la lectura del llibre Europa s’acaba? d’Enrico Letta i Lucio Caracciolo

Davant de l’actual escenari de debat continu sobre el futur d’Europa, CIDOB recomana la lectura del llibre Europa s’acaba?, editat en català pel CIDOB l’any 2010; una reflexió sobre la construcció europea que continua més vigent que mai. Al llarg de les pàgines d’aquest llibre, dues grans veus del pensament polític italià contemporani, Enrico Letta i Lucio Caracciolo, s'enfronten, a través d'un profund diàleg, als èxits i als errors del passat, a la crisi que tenalla el present i al futur, tan incert com inevitable, d'una verdadera Europa política.

El triunfo de Horacio Cartes en las elecciones presidenciales del 21 de abril en Paraguay pone punto final a la alternancia política inaugurada en 2008 por Fernando Lugo. Los resultados devuelven la presidencia al partido que la ejerció ininterrumpidamente desde 1947 hasta entonces, la Asociación Nacional Republicana, más conocida como Partido Colorado. Con un 45,8% de los votos, la victoria de Cartes es contundente. Hay que remontarse a la elección de Raúl Cubas en 1998 para encontrar un margen tan amplio. El Partido Colorado tendrá, además, mayoría en el Congreso, la bancada más numerosa del Senado y 12 de las 17 gobernaciones del país.

En Venezuela, el 14 de abril se materializó lo improbable: el candidato de la oposición, Henrique Capriles, que en todas las encuestas de intención de voto en marzo

estaba 14,4% por debajo del candidato del chavismo, Nicolás Maduro, logró reducir esa distancia a tan sólo 1,7% en el resultado electoral. Ante este estrecho margen de diferencia y con miles de irregularidades documentadas por sus testigos durante el proceso de votación, la oposición contestó el triunfo del heredero de Hugo Chávez y pidió una auditoría de los votos. Así, el gobierno se halló ante el único escenario en el que, según sus propios argumentos, se activa la observación electoral internacional: un proceso electoral cuestionado.

In the worldview of Saudi Arabian policymakers, Afghanistan and Pakistan lie considerably closer to the Kingdom than a short look at the map would suggest. The coastal regions of the Persian Gulf have long been part of regional trade networks oriented towards South Asia, and relations with cities like Bombay and Karachi have been as close as relations to the Arab countries north and west of the Arabian Peninsula for centuries.

The paper will briefly describe, from the Iranian perspective, what kind of relationship Tehran has with Afghanistan, and how this in turn relates to its complicated relations with Saudi Arabia and Pakistan.

El proceso de integración en América Latina se halla en pleno período de transición. Mientras el Mercosur se encuentra embarcado en una crisis multidimensional, sus miembros se han sumado a un nuevo proyecto de alcance suramericano, representado en la Unasur.

Rather than nuclear weapons, North Korea’s greatest strength is the capacity to behave badly: by carefully choosing the right time, it knows its actions will force big powers to pay close attention even though they may grind their teeth.

If China is dragging its feet on the issue of North Korea, it is also because Beijing has a stake in the survival of the Kim Jong-eun regime. The collapse of North Korea could bring a stream of refugees to China, which already has 2 million ethnic Koreans and threaten the stability of the border region.

Marx didn't like it and recently The Economist ran a special issue on it: Inequality is inseparable from capitalism, yet it can hurt it at the same time. Even those start to reckon it who are inclined to justify inequality as a result of differences in skills, work ethics and risk taking. From limited access to education and reduced social mobility to predatory lending to make up for slack demand - inequality has left a wasteland of missed opportunities and bad subprime debt in its wake. While inequality between countries has diminished with the rise of emerging markets, inequality within them has mostly risen since the 1980s.

Kamchybek Tashiyev, líder del partit nacionalista xenòfob Ata Jurt de Kirguizistan, i dos dels seus aliats, han estat condemnats per un intent colpista fallit el 3 d’octubre de 2012. Aquesta vegada, no hi ha hagut tripijocs polítics ni el tribunal ha cedit a la pressió dels centenars de simpatitzants de Tashiyev que envoltaven l’edifici, controlats per les forces policials. Tashiyev i els seus còmplices passaran poc temps a la presó, però han estat condemnats després d’uns judicis amb garanties processals, la qual cosa no és poc en el context kirguís on la seguretat jurídica és encara molt feble.

La maldestra gestió inicial de la crisi xipriota ratifica la incompetència de l'entramat institucional que està a càrrec dels assumptes econòmics europeus. Confirma, a més, que a aquesta Alemanya de Merkel el paper de líder incontestable d'Europa li ve gran. Berlín mai no va demanar ni va cercar l'hegemonia, més aviat al contrari: ni polítics, ni empresaris i ni ciutadans mostren cap ganes d’assumir responsabilitats europees mentre no sigui estrictament inevitable. Ara, això sí, quan el govern alemany s’hi veu obligat, actua convençut de fer-ho en benefici d'Europa. En un moment de consens i optimisme respecte al propi model econòmic, res sembla més lògic a Alemanya que estendre-ho als socis europeus. Per desgràcia, a més de responsabilitat i europeisme, l'acció de Berlín apareix tenyida de prejudici cultural, superioritat moral i simple irritació – tres pèssims consellers.

L’adveniment del Govern conservador de Margaret Thatcher es va produir en un moment en què el món de les finances i dels negocis era força positiu quant a la pertinença del Regne Unit a la Comunitat Europea (CE). La majoria d’aquestes elits procedien de les files conservadores. Tanmateix, després del discurs antieuropeu pronunciat per la primera ministra Thatcher a Bruges l’any 1988, van sorgir les primeres divisions sobre aquest tema entre les files del Partit Conservador.

Hugo Chávez ha mort quaranta anys després que Salvador Allende i Amèrica Llatina és, avui, ben diferent de com se la imaginaven els qui donaven suport a les dictadures militars de l’Operació Còndor.

Si més no, d’entrada, és una Amèrica Llatina majoritàriament guiada per una “nova esquerra” que guanya inapel·lablement a les urnes i que, un cop al Govern, s’ocupa dels que mai ningú no s’havia ocupat abans, lluitant contra la pobresa i permetent que exerceixin com a ciutadans. També és una Amèrica Llatina que, excepcionalment des de les independències, pot desenvolupar (desafiant les institucions i els poders mundials) unes relacions internacionals autònomes, lliure d’ingerències. Una Amèrica Llatina que exerceix la independència, de fet, i que s’ha convertit en referent per a l’avenç emancipador dels últims anys —de Bolívia a l’Equador, de Veneçuela al Brasil o l’Argentina.

Ambassador Mousavian’s tone is soft, as befits a senior negotiator with many years of experience in both government and diplomacy, and he sports a friendly smile. He believes rationality and common sense should preside over international relations, although he is—alas—well aware that this is not as usual as it ought to be, particularly in the case of the West’s relations with Iran. The firmness in his eyes reveals a sharp, discerning mind. His stands are clear and assertive. His current avatar is research scholar (since 2009) at Princeton University’s Woodrow Wilson School of Public and International Affairs.

Two years ago, two North African heads of state defied what looked to many western observers, like the natural line of gravity: Algeria’s president Abdelaziz Bouteflika and Morocco’s King Mohammed VI. Algeria was widely predicted to be the next country to “fall” after Zine el Abidine Ben Ali fled Tunis while the Moroccan monarch plunged into a process of bold reform in order to placate a groundswell of protest.

Avui la cultura està present en quasi tots els discursos i gairebé qualsevol problema sembla tenir una explicació cultural. La cultura s’ha convertit en un recurs que permet parlar de tot allò que inquieta, incomoda o es fa difícil d’abordar d’una altra manera. Especialment en temps com aquests, de canvis accelerats i d’incerteses, trobar paraules es torna una prioritat. Deia Nietzsche: “Com que en el fons es tracta únicament de desempellegar-se d’idees depriments, no s’és molt estricte pel que fa als mitjans per aconseguir-ho: la primera idea que explica com a conegut allò que no n’és, fa tant de bé, que l’home la té per vertadera”.

Algeria faces three challenges, of which terrorism is not the most important: a regulatory environment which has led to little foreign investment in development of new oil and gas resources; runaway domestic demand for oil and particularly gas, which threaten to push local consumption higher than external sales by the middle of next decade; and the need to improve security of its major oil and gas fields.

(...)

Pot un país rescatat posar fi a quatre dècades de conflicte i divisió? Aquesta és una de les grans preguntes que es desprenen del resultat de les eleccions xipriotes de febrer de 2013. El vencedor, Nicos Anastasiades, escollit per un 57% dels votants en segona volta, és partidari del rescat i també de canviar d'estratègia en les negociacions de reunificació. Tanmateix, el nou president ja ha deixat clar que la seva prioritat és la superació de la crisi econòmica.

(...)

It has been two years since the popular uprising in Tunisia started with the hope of freedom, dignity, and democracy. This country that inspired other Arab countries for the “spring” blossom is still waiting to reach its real summer, of a solid democracy, a new constitution, and a fairly elected government that will stabilize the political turmoil.

A pesar del refuerzo de la valla y de la cooperación Marroquí, Melilla ha experimentado estos últimos meses una crisis migratoria parecida en número e intensidad a la del 2005.

Pakistan’s spring 2013 elections will mark the first completion of a full term in office by a civilian government. The Pakistani press is full of speculation over the elections, but primarily over which party will win rather than whether the elections will be held at all. Despite the usual worries from Pakistan’s army of conspiracy theorists, it appears increasingly likely that the elections will proceed without interference from the military. While the leading political parties fight it out in the press, the military leadership has so often repeated their disinterest in interfering with the election that they are beginning to be believed.

(...)

It's not every day that Corriere della Sera, the historic mouthpiece of Italian capitalism, quotes Mao Zedong. On Monday, sensing the chaotic scenario that now transpires from the official results of Italy's general election, one of their leader writers recalled, in a tone of trepidation, the famous dictum: "Great disorder under heaven; the situation is excellent".

(...)

La retirada de tropas internacionales parece haber desencadenado el inicio de una estampida cuyas consecuencias sólo se verán con el tiempo. Limitar el daño que puede causar lo que aparece como una retirada en toda regla y a todos los niveles (gobiernos, empresas, personas) será crucial para la estabilidad de Afganistán.

(...)

Home de bona voluntat, alt, ample i elegant, amb un agradable i gran somriure i un suau to de veu que ens fa sentir immediatament à l’aise, Pierre Vimont és també un treballador incansable. I ho ha de ser. Com a ambassadeur de France, una distinció atorgada (de per vida) únicament a un grup exclusiu de diplomàtics, Pierre Vimont ha servit en les ambaixades de Londres, Brussel·les i Washington, i ha exercit càrrecs importants en la Unió Europea. El 2010 va ser designat per l’Alta Representant de la UE, Catherine Ashton, secretari general executiu del Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), que va començar a ser operatiu el primer de desembre d’aquell mateix any. Com que del que es tracta aquí és de diplomàcia europea, si la cap del recentment estrenat servei exterior és una lady anglesa, la seva mà dreta havia de ser, necessàriament, un gentillhomme francès. Tothom hi està d’acord.

Actualmente residente en Doha, donde trabaja como asesor del Programa Nacional de Catar sobre Seguridad Alimentaria y es responsable del lanzamiento de la Alianza Global para las Tierras Secas, Miguel Ángel Moratinos observa la geopolítica global y en particular el Mediterráneo –su verdadera pasión- con el mismo interés y entusiasmo que ha desplegado a lo largo de su carrera como alto diplomático. Aunque, quizás, desde una perspectiva ligeramente diferente. Antes que convertirse en un diputado de a pie en las Cortes Españolas y librar las modestas batallas de la política local, Moratinos ha preferido convertirse él mismo en global al liderar una campaña mundial a favor de una noble causa, la seguridad alimentaria, asunto que se está convirtiendo en uno de los puntos calientes de la agenda global. Con ello, puede rendir servicio a su bien conocida vocación política internacional.

La importància geoestratègica de l'Àsia Central rau en la seva proximitat a diverses potències mundials i regionals: situada a mig camí de quatre seus històriques de poder (Rússia, Xina, l’Índia i l’Iran), la creuen les rutes comercials que l’enllacen des de fa segles; però com que les rutes comercials, com saben bé tots els imperis, poden servir també de línies d’atac, això explica la història d’agressions constants, per tots costats, de les quals ha estat objecte –unes agressions que, al seu torn, expliquen la fragmentació política que ha patit i pateix la regió.

Las revueltas populares registradas a partir de 2011 vienen a demostrar que las sociedades árabes no son refractarias a la democracia. Durante varias décadas, los regímenes autoritarios árabes obstaculizaron el desarrollo de la sociedad civil por temor a que se convirtiera en un contrapeso al poder estatal. Pese a estas limitaciones, la sociedad civil se expandió con fuerza en la década de los ochenta del pasado siglo debido a la crisis del Estado árabe, la ruptura del contrato social entre gobernantes y gobernados, la crisis económica y financiera, la explosión demográfica, el despertar de las minorías y la erosión de las legitimaciones sobre las que se asentaba el Estado poscolonial. Este renacimiento se tradujo en la irrupción de decenas de miles de organizaciones de la sociedad civil, tanto en el Norte de África como en Oriente Medio.

IX Seminari Immigració i Europa. L’envelliment de la població europea continua sent un desafiament per al futur del continent. La Comissió Europea advertia, fa ja uns anys, que el 2050 Europa tindrà un dèficit de 100 milions de treballadors, i que en les properes dues dècades necessitarà al voltant de 20 milions de treballadors altament qualificats.

La resposta de la UE als canvis a la Mediterrània està limitada pels principis que han guiat la seva política cap a la Mediterrània en els últims vint anys. Davant canvis històrics a la regió, la UE segueix amb una política continuista que s’adapta a les necessitats dels qui la dissenyen i implementen però que no respon a les dels seus destinataris.

(...)

El 17 de gener de 2013, en dos actes públics a les seus del Banc Mundial a Washington DC i de les Nacions Unides a Nova York, va presentar-se el Global Go To Think Tank Index de 2012. Aquest informe, publicat pel Departament de Relacions Internacionals de la Universitat de Pennsylvania, és l’únic estudi reconegut internacionalment que avalua cada any el treball i l’impacte dels think tanks en el món. En la seva elaboració hi intervenen més de 1.950 investigadors, patrocinadors públics i privats i periodistes. En l’edició d’enguany, que analitza més de 6.600 centres de recerca arreu del món, CIDOB hi és reconegut com el think tank més influent del Sud d’Europa.

- Algeria believes Mali to be the “weak link of the chain” and uncommitted to the fight against Al-Qaeda in the Islamic Maghreb (AQIM). Algiers questions the trustworthiness of the Malian government vis-à-vis the widening AQIM networks and the Malians’ ability to share and protect intelligence needed for regional cooperation.
- Algeria’s complex relationship in the Sahel in general, and with Mali in particular, is also rooted in the role that Algiers is thought to have played in supporting rebellions of Tuaregs, both in Mali and Niger, at the time in apparent competition with Muammar Kaddafi.
- Northern Mali has become the shelter of AQIM katibas, and more recently the fertile ground for other newly created non-Algerian groups (MUJWA and Ansar al-Sharia). The only remaining interlocutor that Algiers could consider is Ansar eddine, yet a radical islamist group that never hided its preference for Sharia law enforcement.
- The Tuareg secessionist movement recently retrieved its voice in the mediation talks through an agreement signed with Ansar eddine on 21 December 2012 under the auspices of Algiers who considered it to be a milestone on the road to the political settlement of Mali crisis.
- Algeria showed muscle and determination to action in the recent hostages crisis, an unanticipated crisis that underlies the key role and implication of its policies and strategies in the region.

La Unió Europea (UE) és amplament elogiada com l’estructura econòmica i política que ha permès als europeus conjurar els fantasmes del passat: créixer i prosperar econòmicament i superar la tendència històrica a fer-se la guerra els uns als altres i més enllà. El 2012 a la UE li va ser concedit el Premi Nobel de la Pau precisament pel seu paper històric com a força de pau. Jose Manuel Barroso, el president de la Comissió Europea, va qualificar el guardó de “reconeixement justificat” d’un projecte únic, que s’ha fet a benefici dels seus ciutadans i del món, i va tuitejar que el premi, de fet,l’havien atorgat als 500 milions de ciutadans de la Unió.

El 18 Congreso nacional del Partido Comunista de China ha reemplazado a la mitad de los miembros del Comité Central.

Ha llegado al poder la generación de la Guardia Roja, nacida después de la proclamación de la República Popular China en 1949.

Se ha producido una intensa batalla interna entre los hijos de los veteranos revolucionarios (taizidang) y los “meritócratas” que han accedido al poder a través de los procesos de selección del Partido (tuanpai).

Los taizidang promueven la liberalización con el objeto de generar mayor riqueza: los tuanpai promueven la redistribución de la riqueza para combatir la desigualdad social.

Los resultados del 18 Congreso Nacional parecen indicar que la facción de los taizidang está ganando la batalla.

Hay signos de cambio político en China: las redes sociales permiten que la gente se organice y publique información que los medios oficiales ocultan.

El lector tiene en sus manos el número 100 de Revista CIDOB d’Afers Internacionals. No es un ejemplar más: para una revista dedicada a los estudios internacionales en lengua española, conseguir llegar a este número resulta de por sí destacable, pero lo logra además consolidándose como una de las publicaciones de referencia en esta materia para los lectores en español.