Destaquem

El atrevimiento de Matteo Renzi

El atrevimiento de Matteo Renzi

Roberto Toscano, investigador sénior asociado

No cabe duda: Italia es un país único, lleno de sorpresas. Después de décadas de gerontocracia, con una clase política de edad medianamente superior a la de otros países europeos, con un Presidente de la República que también supera en edad a cualquier jefe de estado europeo -sino mundial-, ahora tiene un Primer Ministro de apenas 39 años, Matteo Renzi.

(...)
Implications of the Ukraine Crisis for the Middle East

Implications of the Ukraine Crisis for the Middle East

Eduard Soler i Lecha, Research Coordinator, CIDOB & Eckart Woertz, Senior Research Fellow, CIDOB

On first sight the Middle East seems to be far away from Ukraine and not directly involved in the escalating events around Crimea’s secession and subsequent annexation by Russia. Yet Ukraine crisis is carefully watched in the region. It could have an impact on oil and gas prices, the Middle East’s most important export goods.

(...)
Transculturality and interdisciplinarity. Challenges for research on media, migration and intercultural dialogue

The I Training Workshop on «Methodology for Research on Media, Migration and Intercultural Dialogue» was organised by CIDOB in collaboration with the Institute on Globalization, Culture and Mobility of United Nations University (UNU-GCM).

(...)
¿El Dubái de la estepa? Kazajstán en el horizonte estratégico de España

Kazajstán parece cada vez más cerca. La muletilla del “¿y eso dónde está?” ya no es recurrente cuando se menciona al gigante centroasiático. La creciente visibilidad internacional de Kazajstán, sustentada en profusas campañas de imagen, y el refuerzo de los vínculos políticos y económicos entre Madrid y Astaná explican esta mayor familiaridad.

(...)
Pakistan: Monitoring the Key Regional Powers. Report 1

Pakistan: Monitoring the Key Regional Powers. Report 1

Pakistan Institute of Peace Studies (PIPS)

The purpose of this series of quarterly monitoring reports (2014) is to monitor and track the actions as well as public statements of five key STAP RP regional actors (India, Iran, Russia, China, Saudi Arabia) on Pakistan; the development of, and their participation in relevant international and regional discussion meetings, including the Istanbul Process, Heart of Asia, RECCA, SCO; the five key regional actors’ economic decisions and agreements, including, but not limited to, the energy and infrastructure sectors, which have implications for the identified sources of tension in Pakistan with regional implications (see CIDOB STAP RP Mapping Document at www.cidobafpakproject.com).

(...)
Democràcia i pragmatisme. Una Catalunya independent dins la UE

Democràcia i pragmatisme. Una Catalunya independent dins la UE

Josep Maria Vilajosana, catedràtic de Filosofia del Dret i degà de la Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra

Quedaria exclosa necessàriament de la Unió Europea una Catalunya independent? Des del punt de vista jurídic, el primer que cal dir és que no hi ha cap norma general de dret internacional ni de la UE que tracti explícitament aquesta qüestió. Qui defensa una resposta afirmativa cita els articles 4.2 i 49 del Tractat de la UE. Però, és sòlida aquesta posició? No, no ho és i ara justificaré per què.

(...)
Afghanistan: Monitoring the Key Regional Powers

The purpose of this series of quarterly monitoring reports (2013) is to monitor and track the actions, public statements of five key STAP RP regional actors (India, Iran, Russia, China, Saudi Arabia) on Afghanistan; the development of, and their participation in relevant international and regional discussion meetings, including the Istanbul Process, Heart of Asia, RECCA, SCO; the five key regional actors’ economic decisions and agreements, including, but not limited to, the energy and infrastructure sectors, which have implications for the identified sources of tension in Afghanistan with regional implications (see CIDOB STAP RP Mapping Document at www.cidobafpakproject.com).

(...)
Tunisia Turns a Political Corner but IMF Inspired Measures may not Offer the Right Economic Prescription

Tunisians are smiling again. For any regular visitor to Tunis, the change of atmosphere in the capital compared to last autumn, indeed the past two years, is striking. The country’s economic situation has hardly improved however and the fight against terrorism claims regular victims. But the adoption of a new constitution last January which enshrines the equal rights of men and women and the rule of law offers a rare example in the Arab world: a revolt against a dictator ushering in a period of progress, however turbulent and costly in the short term, the respect for the rule of law and, since the appointment of Mehdi Jomâa, a good government.

(...)
 The Ghost of Populism Roams Europe

The Ghost of Populism Roams Europe

Cesáreo Rodríguez-Aguilera, Professor of Political Science, Universitat de Barcelona

Populism is less a doctrine (although it is based on certain ideological premises) than a political style. If “populism” is one of the most polyvalent and imprecise terms in political science and, colloquially, usually carries a negative charge that complicates its characterisation, it is a phenomenon that is both real and definable with relative precision, and about which an abundant and often refined academic literature is available. The current generalisation of the phenomenon throughout Europe is led, of course, by the radical right wing, but has a growing incidence in the moderate right and even in a part of the centre-left. Taking into account that a specific populism of the radical left also exists, it is, in summary, an extremely transversal political style.

(...)
EUFOR RCA: EU force or farce?

EUFOR RCA: EU force or farce?

Agnieszka Nimark, Associate Researcher, CIDOB

The European Union’s failure to deploy promptly its military operation to Bangui in the Central African Republic calls into question the EU’s ability to assume its international security commitments as well as the CSDP priorities, even though these were revised as recently as at the EU defence summit last December.

(...)
On the Kremlin’s Disinformation

On the Kremlin’s Disinformation

Carmen Claudín, Senior Research Fellow, CIDOB

This article was published in El País on 9 March 2014. It is translated from Spanish by Tom Hardy, and republished by kind permission.

“Russia, protect us from genocide”, pleads the placard of an elderly woman standing in front of the Crimean parliament. “No to fascism in Ukraine”, proclaims a demonstrator in Moscow. However, not one act of aggression against a Ukrainian citizen for the fact of being a Russian-speaker has been registered since the crisis began. Not even the Russian press has been able to dig up any evidence of one. Thus, if you cannot demonstrate the existence of abuse, you have to create the mass perception that it may well happen and must be avoided. That is what the Kremlin has done among the Russian-speaking population in Crimea and the eastern regions of Ukraine, and it is the argument that it uses when justifying its actions to its own society.

(...)
Cumbre de líderes de América del Norte: los retos del trilateralismo

Cumbre de líderes de América del Norte: los retos del trilateralismo

Juan Pablo Soriano, investigador y profesor de relaciones internacionales, Universidad Autónoma de Barcelona

La séptima cumbre de líderes de América del Norte, que reunió al presidente mexicano, Enrique Peña, al estadounidense, Barack Obama, y al primer ministro de Canadá, Stephen Harper el pasado 19 de febrero en México mostró la enorme dificultad para lograr que las relaciones bilaterales no entorpezcan los intereses trilaterales. En lugar de buscar soluciones trilaterales a los retos comunes, se impulsan soluciones bilaterales en cuestiones tales como migración, medio ambiente o gestión de fronteras que han tenido un impacto limitado.

(...)
La importància del Parlament Europeu per a la ciutadania

La importància del Parlament Europeu per a la ciutadania

Fernando Guirao, catedràtic Jean Monnet d’Història ad personam, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Fa cinc anys, en ocasió de les eleccions europees del juny del 2009 i la prevista entrada en vigor del Tractat de Lisboa, explicàvem que el Parlament Europeu adquiria molta importància en una Europa supranacional. Cinc anys després, constatem que, des de l’estiu del 2009, quan la crisi financera internacional es va convertir en una crisi institucional a la Unió Europea, pràcticament tota l’acció europea s'ha situat fora de l’estructura supranacional amb el protagonisme exclusiu del Consell Europeu i, per tant, dels caps d'Estat i de govern dels Estats membres

(...)
Siria: inventario de ignominias

Siria: inventario de ignominias

Pere Vilanova, catedrático de Ciencia Política, Universidad de Barcelona, investigador sénior asociado, CIDOB

Finalmente, tres años después del comienzo de las revueltas populares contra el régimen dictatorial de Siria, la comunidad internacional (sea cual sea el significado real de este término) ha entendido que Asad no va a caer, e incluso -si ello se confirma- saldrá estratégicamente reforzado de esta dramática tragedia. ¿Por qué? Porque si en estos tres años no ha sido derrotado militarmente por los rebeldes, ni políticamente por las diversas facciones de la oposición, ni por un golpe a cargo de una parte de su círculo más próximo, ni por una acción militar exterior (que ya no se producirá), como no ha perdido, ha ganado. Este razonamiento es lo que dicta el canon de la llamada “Teoría de Juegos” tan en boga en las Ciencias Sociales hoy día.

(...)
La crisi Argentina i el retorn al mercat

La crisi argentina i el retorn al mercat

Jordi Bacaria, director, CIDOB

Els mercats van tenir un ensurt fa unes setmanes quan el govern de l'Argentina va reconèixer la taxa d’inflació real i la necessària devaluació del peso. El temor s’ha ampliat pel que podria passar a les economies emergents com a conseqüència de la desacceleració econòmica i la sortida de capitals i divises degudes al canvi en la política monetària de la Reserva Federal dels Estats Units. Si bé els dos factors poden incidir en més o menys mesura en les economies emergents el cas d'Argentina és diferent.

(...)
Compromiso global por un desarrollo incluyente y sostenible. Consideraciones sobre la agenda post-2015

El presente estudio tiene su origen en un encargo formulado por la Secretaría General de Cooperación
Internacional para el Desarrollo (SGCID), del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación,
con el objeto de disponer de criterios y propuestas técnicas que ayuden a la Administración Española,
y al resto de actores del sistema de cooperación, a participar de forma más activa e informada en
el proceso de definición de la nueva agenda de desarrollo post-2015.

(...)
Why does Putin fear Maidan?

Why does Putin fear Maidan?

Carmen Claudín, Senior Research Fellow, CIDOB

Maidan marks a milestone for all of Europe. Although Yanukovych has fled and now denounces a coup d’état, the fact remains that a regime which lost legitimacy long ago has been ousted as a result of mass protest.

(...)
 Anuario Internacional CIDOB 2013. Japón, perfil de país

El Anuario Internacional CIDOB 2013 dedica su tradicional monográfico Perfil de País a Japón, analizando su actual situación política y económica, la agenda de seguridad y relaciones exteriores, así como las relaciones bilaterales con España. El estudio incluye artículos de Masahiro Matsumura, Ken Jimbo y Amadeo Jensana, así como una amplia sección de anexos sobre Japón.

(...)
Nous actors per a una nova Europa

Nous actors per a una nova Europa

Marc Gafarot i Monjó, coordinador de processos internacionals de secessió, CIDOB

El 2014 serà per a Europa un any calent a nivell polític. I ho serà per una gran quantitat de qüestions, totes elles directament relacionades amb el delicat moment polític, institucional i de crisi econòmica. En aquest sentit les eleccions europees previstes per al proper mes de maig haurien d’aclarir i facilitar un nou escenari europeu superador de l’actual malaise que, com dèiem, es percep a la Unió Europea des dels diferents nivells de decisió i d’actuació política. Aquesta sensació de desafecció també és llargament sentida per una ciutadania que resta a l’espera d’un lideratge fort i convincent. Les darreres Comissions Europees no han estat de gran ajuda en aquest sentit i des del Consell de la UE, finalitzada l’etapa del president Herman Van Rompuy, no s’esperen grans canvis que generin noves i il·lusionants iniciatives.

(...)
 Ceuta, Melilla i l'estratègia de l'europeïtzació

Ceuta, Melilla i l'estratègia de l'europeïtzació

Elena Sánchez-Montijano, investigadora principal i Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca, CIDOB

Espanya, com Itàlia o Grècia, té com a objectiu europeïtzar la gestió de les seves fronteres. S’insisteix que l'arribada d'immigrants en situació irregular a les seves fronteres no és un problema espanyol, italià o grec sinó europeu, i europea hauria de ser la resposta. D'aquí que davant la crisi viscuda a Ceuta i Melilla es multipliquin les peticions d’ajuda i es derivi part de la responsabilitat a Brussel·les. En el cas espanyol aquest procés d'europeïtzació o d'elevació del problema té tres objectius compartits amb la resta de països del sud d'Europa: primer, augmentar l'ajuda material i financera; segon, compartir la responsabilitat en la presa de decisions controvertides, i tercer, aconseguir suport de l'opinió pública. Caldria sumar-hi un objectiu particular que és el de reafirmar la sobirania espanyola sobre les dues ciutats autònomes, insistint que són ciutats de la UE i, per tant, europees són les seves fronteres.

(...)
 Sotxi, un mirall del putinisme

Sotxi, un mirall del putinisme

Carmen Claudín, investigadora sènior CIDOB i Nicolás de Pedro, investigador principal CIDOB

Les olimpíades de Sotxi han de marcar un abans i un després per a Rússia. Així ho va plantejar Putin el 2007 en el seu discurs davant el Comitè Olímpic Internacional: "Això és, sens dubte, no només un reconeixement dels èxits de Rússia en l'esport, és indiscutiblement una avaluació del nostre país [...], un reconeixement de les seves creixents capacitats, sobretot, en els àmbits econòmic i social". La Riviera soviètica que va ser Sotxi ha estat una aposta personal de Putin malgrat dos obstacles majúsculs: unes infraestructures completament obsoletes, quan no inexistents, que exigien una inversió colossal i una ubicació geogràfica, el Caucas nord, conflictiva i controvertida. Per això, la proposta de Sotxi com a seu olímpica també permet una altra lectura: il·lustra el tipus de governança que caracteritza el sistema i amaga un missatge clar de Putin - jo vull, jo puc

(...)
Policy Brief febrero 2014

El present document és una síntesi de les principals idees i conclusions sorgides de la comparativa entre les crisis financeres de Japó i Espanya, que en ambdós casos, han obert una fase depressiva que ha rebut el nom de dècada perduda, i que en el cas del Japó, fa gairebé 25 anys que dura.

(...)
Aguas pacíficas para Perú y Chile. Bolivia aguarda

Aguas pacíficas para Perú y Chile. Bolivia aguarda

Anna Ayuso, investigadora principal CIDOB y Santiago Villar, investigador CIDOB

El 27 de enero de 2014 una sentencia de la Corte Internacional de Justicia de La Haya puso fin a un largo contencioso sobre la delimitación de la frontera marítima entre Chile y Perú. Es el segundo fallo sobre fronteras marítimas de la región en menos dos años tras la emitida por la Corte en 2012 sobre el litigio entre Colombia y Nicaragua. En ambas resoluciones el alto
tribunal aplicó principios derivados de la Convención del Derecho del Mar de 1982 que su jurisprudencia reiteradamente considera costumbre internacional general aplicable a todos los estados sean o no partes del tratado. Como consecuencia, hoy en día todos los países pueden reclamar una Zona Económica Exclusiva (ZEE) hasta una distancia de 200 millas y explotar los recursos naturales de una gran extensión de superficie marítima. Los avances tecnológicos, que permiten un mayor aprovechamiento de recursos pesqueros y del subsuelo
marítimo, han reabierto contenciosos sobre la delimitación de fronteras cuando el interés sobre los espacios entra en colisión.

(...)
L'any 2014 a la Mediterrània i l’Orient Mitjà: buscant desesperadament una escletxa d’esperança

L’any 2013 els països del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà han estat testimoni de la frustració i el descontentament per la lentitud de les seves transicions, d’un augment de la violència i de la confrontació regional. Ha estat un annus horribilis i molts analistes, creadors d'opinió i polítics han recuperat el vell paradigma de l’excepcionalisme àrab, assumint que la regió està indefectiblement condemnada a ser un escenari de violència i radicalització. Confirmarà 2014 aquesta assumpció o, al contrari, oferirà algun motiu per ser moderadament optimista sobre el potencial de canvi i pau a la regió?

(...)
Turkey and the EU, a critical turn in relations

Turkey and the EU, a Critical Turn in Relations

Kivanç Ulusoy, Associate Professor, Istanbul University

On the 21st of January the Turkish Prime Minister Recep Tayyip Erdogan paid his first visit to Brussels in five years when the then French president Nicolas Sarkozy invited him. After this long interval and a growing estrangement between Turkey and the EU, it was again a French President, François Hollande, who invited Erdogan who was accompanied his Foreign Minister Ahmed Davutoglu and his new EU Minister Mevlüt Çavuşolu. Talks were held with the President of the European Council, Herman Van Rompuy, the European Commission Chairman Jose Manuel Durao Barroso and the president of the European Parliament Martin Schulz.

(...)
France is no longer a normal country

France is no longer a normal country

Francis Ghilès, Senior Research Fellow Associate, CIDOB

For the world media, François Hollande’s private life offers a feast of articles. Not a day goes by without the international media, most notably the Anglo-Saxon ones indulging in gossip on the matter. The French head of state likes to present himself as a normal man but the trouble is that he presides over a country which is anything but normal.

(...)
Retos de la política de inmigración española ante el cambio de ciclo

Retos de la política de inmigración española ante el cambio de ciclo

Héctor Cebolla Boado, profesor del Departamento de Sociología II, UNED y Gemma Pinyol Jiménez, investigadora asociada, GRITIM-UPF, e investigadora asociada, CIDOB

La crisis económica ha obligado a España a madurar como país receptor de inmigración, al enfrentarla en una situación en la que, por primera vez, coincidían inmigración y desempleo. El contexto económico ha reconfigurado la realidad migratoria y también su comprensión, planteando cuestiones que, hasta la fecha, parecían inmutables, como el vínculo de la inmigración al mercado de trabajo español. La opción del retorno, como ya había pasado en el resto de Europa durante la crisis de los setenta, parece configurarse como una opción minoritaria o, en todo caso, menor de lo que cabría esperar si la presencia de inmigrantes en España sólo respondiera a la coyuntura del mercado laboral o si el contingente de inmigrante no tuviera suficiente arraigo en su nueva sociedad de residencia.

(...)
Egypt: Return of the Deep State. With the Referendum the Military Secures its Privileges, but its main Challenge is the Economic Crisis

If someone fell into a coma in 2011 before the Egyptian “revolution” and woke up today he or she would not notice many changes. Then as now a general ruled, the opposition was illegal or curtailed, elections were managed, the turnout was low, but results were stellar. With the 98 per cent approval of the new constitution by only 39 per cent of voters the deep state is back in Egypt. In a way it was never gone. When Mubarak became untenable the army let him fall in order to preserve its vested interests. During their short rein the Muslim Brotherhood and President Mohamed Morsi never managed to penetrate the pillars of the ancien regime, the Ministry of Interior, the judiciary and the military.

(...)
La Unión Aduanera ¿Integración euroasiática o resurgir neoimperial de Rusia?

La inesperada marcha atrás de Ucrania en su acercamiento a la Unión Europea ha puesto en el punto de mira internacional la llamada Unión Aduanera que Rusia ha ofrecido a Kíev como alternativa al Acuerdo de Asociación avanzada que Bruselas esperaba ver firmado en la reciente cumbre en Vilnius.

Si se cumplen los plazos previstos, la actual Unión Aduanera formada por Bielarús, Kazajstán y Rusia, se convertirá en 2015 en un espacio económico único –con libertad de movimiento de bienes, capitales, servicios y trabajadores-, en el que una Comisión Económica Eurasiática modelada, al menos en apariencia, a imagen y semejanza de la Comisión Europea, actuará como autoridad regulatoria supranacional. Éste será, según los planes de Moscú, el primer avance sustancial en el camino hacia una Unión Euroasiática.

(...)
Tunisia Should escape from becoming a bazaar economy

Tunisia Should Escape from Becoming a Bazaar Economy

Francis Ghilès, Senior Research Fellow Associate, CIDOB

Five years ago, a report on Maghreb regional and global integration concluded that “the real challenge, which confronts this region of 80m people, rich in oil, gas agricultural products and tourism, is to integrate more fully and faster into the international flows of trade and investment. Were they to do so the five countries would have to adapt faster to international norms of economic, legal and maybe, political governance. Such an evolution can only come about through a process of mutual stake building between the different countries, more particularly Algeria and Morocco, which would suggest cross holdings in equity in the energy and banking sectors, but also in transport and food processing”. At the time of writing (December 2013), intra-regional trade among Maghreb countries was only 1.3% of their total merchandise trade, one of the lowest in the world.

(...)
L’acord de Ginebra obre un nou escenari regional i global per l’Iran

L’acord de Ginebra obre un nou escenari regional i global per l’Iran

Roberto Toscano, investigador sènior associat, CIDOB

L’acord de Ginebra el 24 de novembre entre l’Iran i els 5+1 (Estats Units, Rússia, França, Regne Unit, Xina i Alemanya, amb la presència de Lady Ashton en representació de la Unió Europea) no constitueix una solució complerta a la qüestió nuclear iraniana, però sí que posa les bases per aconseguir un acord final en els propers sis mesos. Durant aquesta fase intermèdia, es posaran en marxa mesures, limitades però significatives, que permetin acostar-se a una solució global d’un problema que, almenys durant una dècada, no només ha semblat irresoluble, sinó que amenaçava en degenerar en un conflicte militar obert.

(...)
European Defence Summit:Time to Move Forward

European Defence Summit: Time to Move Forward

Agnieszka Nimark, Associate Researcher, CIDOB

The preparations for this year’s EU Defence Summit and the debates surrounding it clearly indicate that the EU member states are beginning to realize that limited progress in military capability building and the lack of defence cooperation pose a real threat to European security. Even though it has been acknowledged for a long time that the Union’s interests and safety of its citizens depend to a great extent on international stability, European states increasingly lack the ability to intervene militarily in a crisis situation. The overall EU strategic position has also been affected by the economic shift of power from the West to the East and by the recent economic crisis. As national defence budgets have been cut and capabilities reduced, the issue of defence cooperation has been absent at EU Summits since 2008.

(...)
Mandela’s unfinished job is our job

Mandela’s unfinished job is our job

Lorenzo Fioramonti, Director, Centre for the Study of Governance Innovation, University of Pretoria (South Africa)

Mandela is gone. We had been expecting it for years, and yet the realization of his passing comes with a vortex of emotions and reflections. The rain is flowing through the hills of the ‘new’ South Africa. One of the driest countries in the world is flooded with water today. It feels as if the sky is crying, paying respect to the best-known icon of the Rainbow Nation. Over one hundred heads of state and government have travelled to Johannesburg to bid farewell to the man that we affectionately call Tata, ‘father’ in isiXhosa, Mandela’s home language.

(...)
Britain and Europe: backing into the future

Britain and Europe: backing into the future

David Hayes, Co-founder of openDemocracy in 2000 and Deputy Editor from 2003-2012

My working title for this Nota Internacional was "Britain's European problem". To many Anglophone ears the phrase will sound easy, plainly descriptive of the often unsettled relationship between London and the European Union. From the other end of the telescope, though, "Europe's British problem" would be equally accurate, even if to the same ears it might sound discordant or vaguely insulting. So used are the British public to their politicians and media depicting Europe as an irritant or threat, it's hard to consider that - as the conspirator Cassius says in Shakespeare's Julius Caesar - "The fault, dear Brutus, is not in our stars, / But in ourselves..."

(...)
Documentos CIDOB América Latina, nº. 39

Brasil, las cumbres iberoamericanas y el papel de España en América Latina

Celestino del Arenal, catedrático de Relaciones Internacionales, Universidad Complutense de Madrid

España ha jugado un creciente papel en América Latina desde 1976, mediante una política iberoamericana nueva y la puesta en marcha de las cumbres iberoamericanas a partir de 1991, que han sido una importante plataforma para su actuación como actor extrarregional.

(...)
Notes internacionals CIDOB, 79.

Operació Ucraïna

Carmen Claudín, investigadora sènior, CIDOB

El Govern d’Ucraïna ha cedit davant Rússia. De moment. Quan la Unió Europea havia perdut tota esperança, una part significativa de la societat ucraïnesa ha sortit al carrer i, per segona vegada, ha alterat de sobte els paràmetres de la situació. Ara, tot queda obert.

(...)
Brasil gran i divers

Informe Brasil 2013: Brasil gran i divers

Anna Ayuso, investigadora principal, CIDOB

Brasil és un país de dimensions continentals (el cinquè més gran del món) amb una gran riquesa i diversitat de climes, hàbitats, cultura, demografia, religió i estructura econòmica. Podríem dir que hi ha diversos Brasils, però alhora existeix un fort sentiment d'identitat nacional que abasta aquesta heterogeneïtat.

(...)
Un nuevo capítulo en la negociación UE-Turquía: un paso necesario, pero insuficiente

Un nuevo capítulo en la negociación UE-Turquía: un paso necesario, pero insuficiente

Eduard Soler i Lecha, coordinador de investigación, CIDOB

Aunque algo se mueve en las relaciones entre Turquía y la Unión Europea, son pasos tan modestos que, por ahora, no cambian la impresión general de que esta pareja continúa en crisis. Uno de estos movimientos ha sido el anuncio la apertura, el 5 de noviembre de 2013, de un nuevo capítulo en las negociaciones de adhesión. Se trata del capítulo 22 que aborda la política regional. Si las negociaciones entre Turquía y la UE fueran un proceso homologable, una decisión de este tipo pasaría desapercibida. Pero Turquía no es un candidato a la adhesión como los demás, ni las negociaciones con este país se desarrollan en un clima de normalidad.

Turquía lleva llamando a las puertas de Europa más de medio siglo; de hecho, en 2013 se celebra el 50 aniversario de la firma del Tratado de Ankara, en el que se acordó la asociación de Turquía a la entonces joven Comunidad Económica Europea y que afirmaba que la razón última de esta asociación era preparar el camino para la integración de Turquía en el mercado común. Con sus 74 millones de habitantes y un PIB per cápita que se sitúa en la mitad de la media de la UE, supone por sí sola un reto tan importante como la entrada en 2004 de 10 nuevos países. Por este motivo pero también por el intenso debate sobre la identidad europea y los límites de Europa, su candidatura genera profundas divisiones en la UE, con países, fuerzas políticas y una parte importante de la opinión pública que, de forma más o menos explícita, rechazan su adhesión por motivos políticos, económicos y culturales. Simplificando, para estas voces Turquía es demasiado grande, demasiado pobre y demasiado musulmana.

(...)
Redescubrir el espacio atlántico

Redescubrir el espacio atlántico

Anna Ayuso y Elina Viilup (coord.)

La cuenca del Atlántico se está convirtiendo en un escenario central de la globalización y, como tal, merece la misma atención que el área emergente del Pacífico

(...)
Unió Europea.Europa segons Alemanya

Unió Europea. Europa segons Alemanya

Carles A. Gasòliba, president, CIDOB

Malgrat que la majoria d’observadors anticipaven la victòria de la CDU/CSU de Merkel a les eleccions generals del 22 de setembre, des de fora d’Alemanya s’esperaven els resultats amb lògica expectació, atès que Alemanya, ho vulgui o no, lidera Europa i que el futur d’Europa depèn per tant, en bona mesura, de com Alemanya entén que s’han de fer les coses. La contundent victòria d’Angela Merkel no fa sinó confirmar que serà la visió de la Canceller la que presidirà l’evolució de la UE en els propers quatre anys.

(...)
Catalunya Ràdio – El matí de Catalunya Ràdio - [08/04/2014]
Nou desafiament dels ciutadans pro-russos a la integritat territorial d'Ucraïna: activistes contraris al nou govern de Kíev ocupen la seu governamental de la província de Donetsk, al sud-est del país, i s'han autoproclamat com a república independent. Reclamen un referèndum per l'autodeterminació de la regió el dia 11 de maig, seguint els passos de la península de Crimea. Les forces de seguretat d'Ucraïna ja han iniciat una batuda aquest matí contra un altre edifici governamental ocupat per manifestants prorussos, a la segona ciutat més important del país, també fronterera amb Rússia. Per entendre l'abast d'aquestes manifestacions, Carmen Claudín, investigadora sènior del CIDOB i experta en geopolítica russa, analitza la situació.
TV3 – Telenotícies vespre - [05/04/2014]
Hamid Karzai abandona el poder després de 13 anys i abans del 2015 marxarà la majoria de les tropes estrangeres que han tutelat el país durant aquest període. Els estrangers marxen sense haver derrotat els talibans, la milícia integrista és el problema però pot ser part de la solució si s’aconsegueix incorporar-los a la vida política. En paraules de l’expert de l’Afghanistan Analyst Network, Thomas Ruttig, que va visitar el CIDOB el passat 26 de març, “el procés ha començat massa tard. Especialment en el període de Bush. Els americans deien: “No parlem amb terroristes”. Els americans van bloquejar les converses amb els talibans quan era possible, al principi, quan els talibans van fer ofertes per estar al sistema polític i no se’ls hi va permetre. Va ser un error.”
El País - [04/04/2014]
“Cuando hacemos análisis de los procesos de secesión, obviamente estamos siguiendo un tema que no podemos dejar de lado porque estamos en Cataluña. Pero lo que hacemos tendría que ser de igual interés para la Generalitat y para el Gobierno. Estudiar los procesos de secesión no es estar a favor de ninguna posición en concreto. El CIDOB no se definirá sobre la independencia de Cataluña. Cada investigador puede tener su posición, pero nosotros solo estamos a favor del análisis”.
Es Diari - [30/03/2014]
De cara a las próximas elecciones europeas del 25 de mayo, Carles A. Gasòliba, presidente de CIDOB, considera que nos encontramos ante un nuevo marco a nivel internacional e interno. “Nuestras sociedades han sufrido y están sufriendo una grave crisis económica y social, en su solución somos conscientes de que hay una renovación y que necesitamos propuestas diferentes a las tradicionales también en el caso de la Unión. Los ciudadanos debemos participar para fortalecer la opción que creamos más adecuada. No olvidemos que el gran reto que tiene Europa es tener voz y capacidad de actuación”, afirma Gasòliba.
TV3 – Valor Afegit - [27/03/2014]
Elina Viilup, investigadora principal del CIDOB, analitza la situació a Letònia, l'últim país incorporat a l'euro. Letònia viu amb especial preocupació la crisi d'Ucraïna amb Rússia, tant pels efectes de les possibles sancions a Rússia en l'economia del país, molt vinculada als veïns russos, com pel temor que Vladímir Putin vulgui interferir en un país on hi ha un 30 per cent de població russa.
Catalunya Ràdio – Mapamundi - [25/03/2014]
Eduard Soler, investigador principal del CIDOB, analitza les possibles conseqüències del bloqueig de Twitter a Turquia i el seu impacte en les eleccions municipals d’enguany. Per a Erdogan, que dóna mostres d’un creixent nerviosisme, la pèrdua d’Istanbul o Ankara, o no superar la barrera del 40% dels vots, suposaria una crisi interna al seu partit i una constatació del seu error estratègic.
Europa Press - [21/03/2014]
En el marc d'un nou Esmorzar Europeu organitzat pel CIDOB, el comissari de Medi Ambient, Janez Potocnik, ha assegurat que el món travessa la seva etapa "més fràgil" en termes de sostenibilitat, malgrat que està molt interconnectat. Així mateix, Potocnik ha demanat que els països incorporin les polítiques ambientals en les regulacions de tots els sectors.
8TV – 8 al dia - [17/03/2014]
Carmen Claudín, investigadora sènior del CIDOB, analitza el referèndum de Crimea a la tertúlia d’actualitat moderada per Josep Cuní, amb José Antich, Montserrat Nebrera, Juan José López Burniol i Daniel Fernández
El Punt Avui - [17/03/2014]
Thomas Gomart, director de desenvolupament estratègic de l’Institut Francès de Relacions Internacionals, i expert en temes russos, va participar la setmana passada a la II Cimera Europea de ‘Think Tanks’, organitzada a Barcelona pel CIDOB i la Universitat de Pennsilvània. En relació a les ambicions de Putin a Ucraïna, Gomart va afirmar que “tothom sap que són tropes russes, però Putin es deixa una porta de sortida: assegura que són milícies i deixa, d’aquesta manera, aquesta ambigüitat construïda i voluntària”.
Ara - [15/03/2014]
La desintegració de l’URSS, quan van néixer les actuals fronteres que es dibuixen sobre el mapa de l’Europa oriental, va catalitzar les aspiracions secessionistes. “A les quinze Repúbliques soviètiques les fronteres eren més administratives que reals, qualsevol es podia relacionar amb la resta de territoris. Però quan cau l’URSS, tot es complica -explica Nicolás de Pedro, investigador sènior del CIDOB-. Des que Putin és al Kremlin, l’objectiu és molt clar: restaurar l’hegemonia russa a l’espai postsoviètic. I es veu poca voluntat de resoldre aquests conflictes”, diu De Pedro.
Catalunya Ràdio – El matí de Catalunya Ràdio - [17/03/2014]
Aquest és el primer pas d’una estratègia de Vladimir Putin per eixamplar els seus dominis territorials? Carmen Claudín, investigadora sènior del CIDOB, i Eugeni Bregolat, exambaixador d'Espanya a Rússia, responen a aquesta i altres qüestions relatives a la situació a Crimea a la tertúlia de “El matí Catalunya Ràdio”.
Catalunya Ràdio – Mapamundi - [11/03/2014]
Els polonesos han mostrat la seva empatia vers el Maidán, tot i no voler trencar del tot amb Rússia pels importants vincles econòmics que els uneixen. En el marc de la II Cimera Europea de Think Tanks, Jaroslaw Cwiek-Karpowicz (Institut Polonès d’Afers Internacionals) ha destacat que per a Polònia és important que la democràcia i el mercat lliure funcionin a Ucraïna, alhora que afirma: “Crimea no és l’últim objectiu de Putin. Polònia és conscient que aquesta crisi és molt greu, molt profunda”
TV3 – Món 3/24 - [11/03/2014]
Amb motiu de la II Cimera Europea de Think Tanks, organitzada pel CIDOB i el TTCSP de la Universitat de Pennsilvània, s’han donat cita a Barcelona representants dels principals centres de pensament europeus. En l’actual context de crisi que es viu a Crimea, els experts Nadia Arbatova (Institut d’Economia Mundial i Relacions Internacionals de Moscou), Jaroslaw Cwiek-Karpowicz (Institut Polonès d’Afers Internacionals) i Yuri Yakymenko (Centre d’Estudis Razumkov Kíev) han donat resposta a les principals claus d’aquest conflicte: les raons profundes que l’han motivat, la seva legitimitat i els possibles escenaris de futur.
8TV – Equip de reporters - [09/03/2014]
Ucraïna, en plena revolta social i política, s’ha convertit en el tauler d’escacs en què Occident i Rússia volen fer una jugada. La tensió s’ha cristal·litzat a Crimea, la península del sud d’Ucraïna. El Parlament ha aprovat una resolució per a la seva annexió a Rússia, i el govern interí de Kíev s’hi oposa. Mentre Europa i els Estats Units apel·len a la integritat d’Ucraïna i la seva independència, Rússia aprovarà una llei per facilitar-ne l’adhesió a la seva federació. Equip de reporters analitza el conflicte d’Ucraïna amb el periodista expert en Europa de l’Est Valentí Popescu, l’experta en l’antiga Unió Soviètica del CIDOB Carmen Claudín i el president de l’Associació d’Ucraïnesos de Catalunya, Volodymyr Petrushchak.
El País - [09/03/2014]
“Los estrategas del Kremlin han conseguido articular un plan de desinformación que se abre camino incluso en medios y opinión pública en otras partes del mundo, España incluida. Los tres mantras de esta estrategia son que los fascistas y radicales extremistas han dado un golpe de Estado derrocando a un presidente legítimo, que lo han conseguido gracias a la injerencia occidental y que los derechos, cuando no la integridad física, de las minorías rusófonas están en peligro.”
Ràdio 4 – El matí a 4 bandes - [04/03/2014]
Nicolàs de Pedro, investigador principal del CIDOB, analitza el conflicte de Crimea i el paper de Rússia i la UE en la crisi d’Ucraïna.
Catalunya Ràdio – El matí de Catalunya Ràdio - [04/03/2014]
Carmen Claudín, investigadora sènior del CIDOB, analitza el desplegament de força de Putin i les possibles pressions comercials i diplomàtiques dels governs occidentals