Destaquem

 Líbia: intervenció, indiferència i ingerència

Líbia: intervenció, indiferència i ingerència

Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca, CIDOB

Els vídeos de l'organització Estat Islàmic tenen una indubtable capacitat per condicionar la política internacional.

(...)
European Central Bank decision-making – Reform, Old Commitments and New Realities

New decision-making rules apply to the European Central Bank (ECB) from 1 January 2015, the day Lithuania adopted the euro and the euro area club enlarged to nineteen. According to the new rules Governors will take turns to vote in the ECB’s decision-making body, the Governing Council. This rotation takes place with asymmetric frequency, depending on the size of euro area economies measured by their GDP and banking sector. All euro area central bank Governors will continue to participate in Governing Council meetings and discussions.

(...)
Habitar la frontera: sentir y pensar la descolonidad (Antología, 1999-2014)

Esta antología recoge, por primera vez, algunas de las contribuciones más significativas de Walter Mignolo a la «opción descolonial». Nos referimos a una práctica político-intelectual que se distingue por hacer una crítica de la idea de modernidad desde la periferia, desde su exterioridad; que se atreve, en definitiva, a cuestionar las palabras sobre las que se ha levantado el edificio de la civilización occidental: belleza, ciencia, democracia, desarrollo, Estado, ley, mercado, modernización, objetividad, progreso, universalismo.

(...)
Modernising its Army Allows Algeria to Play a More Active Regional Role

Modernising its Army Allows Algeria to Play a More Active Regional Role

Francis Ghilès, Associate Senior Researcher, CIDOB

Following the bombing by the Egyptian air force of terrorist groups in eastern Libya – who claim affiliation with the Islamic State - in retaliation for the execution of Egyptian Coptic workers Italy, France and Egypt have called on the United Nations to mount a military operation against the north African country.

(...)
 “Després de Charlie Hebdo: ser musulmà i sentir-se europeu”

Després de Charlie Hebdo: ser musulmà i sentir-se europeu

Yolanda Onghena, investigadora sènior, CIDOB

Europa no és una idea abstracta flotant en la boira buròcrata de Brussel·les. No, Europa és aquesta unió d’europeus, és a dir, una unió de persones que se suposa que, al marge de la seva pertinença nacional, senten una certa pertinença supranacional.

(...)
Argentina-Irán: Vaivenes comerciales, políticos y judiciales

El lunes 19 de enero de 2015, la opinión pública argentina se vio sacudida por la muerte de Alberto Nisman, fiscal de una de las causas judiciales más controvertidas de las últimas décadas: la investigación por el atentado terrorista a la AMIA, Asociación Mutual Israelita Argentina, cometido en julio de 1994.

(...)
Economics will be the Test of Tunisian Exceptionalism

Economics will be the Test of Tunisian Exceptionalism

Francis Ghilès, Senior Research Fellow, CIDOB

The revolts which started four years ago ushered in a period of change in the Arab world which has been more violent and chaotic that most observers foresaw. Syria is self-destructing. Libya is disintegrating. Egypt has reverted to military rule. The emergence of the Islamic State has further destabilised the region.

(...)
España en el conflicto Unión Europea-Rusia: el impacto de las sanciones

España en el conflicto Unión Europea-Rusia: el impacto de las sanciones

Antonio Sánchez Andrés, profesor del Departamento de Economía Aplicada, Universidad de Valencia y Nicolás de Pedro, investigador principal, CIDOB

Las relaciones entre la Unión Europea y Rusia se encuentran, sin duda, en el punto más bajo de su historia. Algunos analistas rusos advierten, incluso, de que nos acercamos peligrosamente a un punto de ruptura. Moscú trata de impedir el endurecimiento de las sanciones y, de paso, quebrar la frágil, aunque de momento resistente, unidad europea en torno a ellas.

(...)
Els dilemes existencials de la CELAC

Els dilemes existencials de la CELAC

Anna Ayuso, investigadora sènior, CIDOB

La Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), nascuda el desembre de 2011 a Caracas gràcies a la convergència de lideratges del Brasil, Mèxic i Veneçuela, es va consolidant com a espai d’interlocució política tant entre els seus membres com amb altres subjectes del panorama internacional en diàlegs amb la UE, la Xina, Rússia, els BRICS i d’altres.

(...)
Quinze tendències per al 2015

Quinze tendències per al 2015

Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca, CIDOB*

No tenim una bola de vidre. Atrevir-se a imaginar el futur i deixar-ho per escrit és com jugar amb foc. I fer-ho sobre el futur immediat pot resultar, fins i tot, més arriscat que fer-ho a dues dècades vista. Una mirada al passat més recent, per exemple a l’onada de protestes que van sacsejar el món àrab entre desembre del 2010 i març del 2011, ens recorda que una cosa és identificar l’existència de condicions propícies perquè esclati una crisi, i una altra ben diferent és endevinar què i quan actuarà com a detonant. I, fins i tot si es produeix un detonant, una crisi pot agreujar-se o no en funció de les decisions que prenguin els diferents actors implicats. Altres fenòmens són imprevisibles per la seva pròpia naturalesa: una pandèmia, un atemptat terrorista o una catàstrofe natural.

(...)
France's deep Identity Crisis

France's Deep Identity Crisis

Francis Ghilès, Associate Senior Researcher, CIDOB

After Napoleon’s final defeat in 1815, France began to search its soul about its loss of dominance in Europe but remained proud of its culture and society. Constrained by the Treaty of Vienna, it decided, in the words of Alexis de Tocqueville to project its “grandeur” in Africa – hence its conquest of Algeria in 1830. Dominance in Europe passed to the United Kingdom after 1815 and Germany after 1870.

(...)
La France « est Charlie »: pour combien de temps ?

La France « est Charlie »: pour combien de temps ?

Moussa Bourekba, Chercheur et chef de projet, CIDOB

«Nous sommes Charlie». Tel est le message d’union que l'on pouvait entendre dimanche 11 janvier à Paris, place de la République. A l'issue de la traque qui a permis de neutraliser les responsables des attentats terroristes (7 janvier au siège de Charlie Hebdo et 8 janvier à Montrouge), citoyens français, leaders politiques (à l’exception du Front National) ainsi qu’une cinquantaine de chefs d’Etat et de gouvernements - ont participé à la gigantesque marche républicaine organisée à Paris et partout en France afin de commémorer la mort des victimes mais également et surtout pour promouvoir un message d'union nationale face au danger qui guette la France.

(...)
Grècia: unes eleccions europees

Grècia: unes eleccions europees

Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca i Héctor Sánchez Margalef, investigador, CIDOB

Als grecs els preocupa la UE i a la UE li preocupa Grècia. L'atenció que des de la resta d'Europa s'està prestant, donat que la política grega és una clara demostració que el que succeeix en un país membre de la Unió -especialment si és un membre de l'eurozona- té clares repercussions per a la resta dels europeus.

(...)
La respuesta que le hubiera gustado escuchar a Ulrich Beck

La respuesta que le hubiera gustado escuchar a Ulrich Beck

Yolanda Onghena, investigadora sénior, CIDOB

La muerte de Ulrich Beck nos deja huérfanos de aquella mirada siempre lúcida y especial que podíamos descubrir en cada artículo suyo o en aquella nueva publicación que llegaba justo el día que, por enésima vez, poníamos en duda nuestras propias teorías o encontrábamos a faltar ese alguien que echa una mano y ayuda a comprender el mundo.

(...)
 La crisis del Ébola y la construcción de estado en África Subsahariana

La crisis del Ébola y la construcción de estado en África Subsahariana

Òscar Mateos, profesor de la Universitat Ramon Llull y miembro del Grupo de Estudios Africanos (GEA) de la UAM

Las operaciones de construcción de paz posbélica (misiones orientadas a reconstruir un país que ha padecido un conflicto armado) se han convertido desde finales de la década de los ochenta en la principal actividad de Naciones Unidas.

(...)
L’armèe et l'exercice du pouvoir au Burkina Faso

L’armée et l'exercice du pouvoir au Burkina Faso: Enseignements de l’insurrection populaire du 30-31 octobre 2014

Boureïma N. Ouedraogo*, Docteur en sociologie, Université de Ouagadougou, Burkina Faso

Il existe au Burkina Faso un lien inextricable entre l’armée et l’exercice du pouvoir. Du point de vue de l’actualité récente, le rôle de l’armée est un élément essentiel pour appréhender les causes ainsi que les enjeux de la chute du régime, suivie de la fuite hors du pays le 31 octobre 2014 de Blaise Compaoré.

(...)
La Unión Europea y el orden mundial: adaptación o atrincheramiento

La convergencia de una UE en crisis con un orden mundial en cambio (transición de poder) constituye el objeto de análisis de este número de la Revista CIDOB d’Afers Internacionals. La crisis de la UE no es solo económica; su magnetismo, cargado de normas, instituciones y multilateralismo, ha dejado de funcionar.

(...)
Elections and Peace in Africa: Perspectives for 2015

Elections and Peace in Africa: Perspectives for 2015

Anna Lührmann, Doctoral Researcher, Humboldt University, Berlin

2015 promises to be a record election year for Africa because 17 African countries have scheduled national elections. In the last decades almost all African countries established some sort of national practice to hold elections.

(...)
China in Africa: New Perspectives  on Development

China in Africa: New Perspectives on Development

Artur Colom-Jaén, Universitat Autònoma de Barcelona; SOAS University of London

Times are changing in Africa. After two decades of poor developmental records, since the beginning of this century the prospects for many African countries are improving in terms of growth and development, although the challenges ahead remain huge.

(...)
Pakistan: Overview of Sources of Tension with Regional Implications 2014

Having witnessed a peaceful transfer of power from one elected government to the next in 2013, Pakistan seemed poised for aperiod of political stability in 2014. This has not, however, beenthe case, with the government facing allegations of electoral fraud, anddealing with sustained street demonstrations and calls to resign from atleast one opposition party, in addition to a politico-religious group withpolitical aspirations. Similarly, the negotiation of a loan with the IMF under the Extended Fund Facility in September 2013 has not resulted in significant economic reform, and growth projections remain below potential.

(...)
Afghanistan: Overview of Sources of Tension with Regional Implications 2014

2014 has been a crucial year not only for Afghanistan but also for the region. It seems Afghanistan’s transition is, in a way, a transition for thewhole region, with the regional powers eagerly following the developmentsin Afghanistan and reacting accordingly. This year, the region as awhole geared its efforts more and more towards ensuring stability in thiswar-ravaged country. This is especially true when it comes to Russia and China – in addition to India, obviously.

(...)
Afghanistan: Monitoring the Key Regional Powers. Report 4

Afghanistan: Monitoring the Key Regional Powers. Report 4

Malaiz Daud, Associate Researcher, CIDOB

The purpose of this series of quarterly monitoring reports (2014) is to monitor and track the actions,public statements of five key STAP RP regional actors (India, Iran, Russia, China, Saudi Arabia) onAfghanistan; the development of, and their participation in relevant international and regionaldiscussion meetings, including the Istanbul Process, Heart of Asia, RECCA, SCO; the five key regionalactors’ economic decisions and agreements, including, but not limited to, the energy and infrastructuresectors, which have implications for the identified sources of tension in Afghanistan with regionalimplications (see CIDOB STAP RP Mapping Document at www.cidobafpakproject.com).

(...)
¿Pausa o retroceso en las libertades fundamentales de los ciudadanos comunitarios?

¿Pausa o retroceso en las libertades fundamentales de los ciudadanos comunitarios?

David Moya, Miembro del Observatorio de Derecho Público, IDP-UB. Profesor de Derecho Constitucional, Universitat de Barcelona

En el actual contexto de crisis económica y relativa incertidumbre sobre el papel de la Unión, se han agudizado las voces que cuestionan algunos de los elementos esenciales de funcionamiento de la Unión Europea. Aunque no es novedosa -recordemos las recurrentes admoniciones sobre invasiones de trabajadores no cualificados cada vez que se amplía la UE con un nuevo Estado y las subsiguientes cláusulas transitorias y moratorias-, la preocupación por los efectos de la libertad de circulación y residencia en el interior del territorio de la Unión ha adquirido en los últimos tiempos nueva relevancia, con el argumento de que la misma es empleada abusivamente en perjuicio de los sistemas de asistencia social de los estados miembros (EEMM).

(...)
Què ha passat al món l’any 2014? Una visió des del CIDOB

Deixem enrere l’any 2014. Un any en què la UE no va poder superar plenament la crisi que arrossega des de 2008 i en el qual, a més, es va veure envoltada per tres greus conflictes: Síria, Líbia i Ucraïna. Des del CIDOB hem analitzat aquestes crisis superposades i, al mateix temps, hem seguit de prop l'aparent fragilitat de les principals potències emergents i el seu impacte en l'ordre global.

(...)
Principales tendencias en el actual mapa político latinoamericano

Principales tendencias en el actual mapa político latinoamericano

Francisco Rojas Aravena, Dr. Ciencias Políticas, Rector de la Universidad para la Paz de las Naciones Unidas. Secretario General FLACSO, 2004-2012.

El mapa político regional ha cambiado de manera importante desde 1990. Si antes de esa fecha, en lo político el debate era democracia o dictaduras, en la última década y media ha sido democracia representativa versus democracia participativa.

(...)
Obama y Castro sellan una apuesta arriesgada pero inevitable

Obama y Castro sellan una apuesta arriesgada pero inevitable

Anna Ayuso, investigadora sénior, CIDOB

En una estudiada puesta en escena, el pasado 17 de diciembre de 2014 el presidente de Cuba, Raúl Castro, y el de Estados Unidos, Barack Obama, anunciaron solemnemente un cambio radical en las tensas relaciones entre ambos países mediante una comparecencia pública en paralelo.

(...)
El interés de Colombia por la paz

El interés de Colombia por la paz

Paula de Castro, analista y colaboradora de CIDOB

En noviembre se cumplía el segundo aniversario del inicio de las negociaciones de paz para acabar con el conflicto armado en Colombia y el avance en las conversaciones auguraba una celebración optimista. Nadie se esperaba el secuestro del General Rubén Darío Alzate, la abogada Gloria Urrego, el cabo Jorge Rodríguez y los soldados Paulo Cesar Rivera y Jonathan Andrés Díaz.

(...)
Victoria electoral de Abe en Japón: amplísimo margen  para avanzar con cautela

El pasado 14 de diciembre, los japoneses acudieron a las urnas para elegir a sus representantes en la cámara baja, unas votaciones que llegaron de manera abrupta y a media legislatura, fruto del cálculo político de Shinzo Abe y como respuesta a su forzada decisión de posponer la reforma fiscal. La “patada a seguir” del primer ministro fue una prueba más de su afinado instinto político, ya que sorprendió a la oposición –que aún carecía de un líder fuerte– y vino a respaldar su apuesta personal en materia económica, las medidas bautizadas como Abenomics y que en tres direcciones o flechas (expansión monetaria, incremento fiscal y reforma estructural) se proponen revitalizar la economía japonesa para sacarla de dos décadas de estancamiento.

(...)
Illicit Financial Flows are the Achilles Heel of Capitalism

Illicit Financial Flows are the Achilles Heel of Capitalism

Francis Ghilès, Associate Senior Researcher, CIDOB

“Save for a brief slowdown during the financial crisis, illicit financial flows have been allowed to go unchecked over the past decade. In 2012, illicit outflows reached a staggering new peak of $991bn.” The report just published by the Global Financial Integrity in Washington argues that, if this is put into perspective, it means that for every single one of the $89.7bn in development aid that entered these developing countries in 2012, over $10 in illicit financial flows came out. If the problem of illicit financial flows is allowed to go unchecked, development aid will continue to fight and uphill, and in many instances, a losing battle.

(...)
“Power from the People, for the People”: the Communist Party of China and Political Reform with Chinese Characteristics

“Power from the People, for the People”: the Communist Party of China and Political Reform with Chinese Characteristics

Sean Golden, Director East Asian Studies & Research Centre, Universitat Autònoma de Barcelona. Senior Research Associate, CIDOB

In recent years the Communist Party of China (CPC) has shown an increasing concern for basing its legitimacy on the support of the people as well as the need to continue to deserve the people’s support. On 1 September 2010, in a speech to the Party School of the Central Committee, Xi Jinping (who would go on to become General Secretary of the CPC in 2012, and President of the PRC thereafter) called on Party members to have a “correct view of the world, of power and of their work” and defined “citizen empowerment” (公民赋权 gōngmín fù quán), by saying, “the Marxist view of power can be summed up in two phrases: power is given by the people, and power is used for the people [权为民所赋, 权为民所用 quán wéi mín suǒ fù, quán wéi mín suǒ yòng].

(...)
The Shock of Collapsing Oil and Gas Prices

The Shock of Collapsing Oil and Gas Prices

Francis Ghilès, Associate Senior Researcher, CIDOB

The consequences of the near halving of oil and natural gas liquids prices since last summer depend on whether you are a country highly dependent on such exports or a major importer. Why this decline has happened and how long it might last help to explain what this decline spells for the world economy.

(...)
 El reconeixement de Palestina: Europa es mou

El reconeixement de Palestina: Europa es mou

Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca, CIDOB

A finals de 2014 el debat europeu sobre Palestina ha entrat en una nova fase. S’ha trencat el tabú que el seu reconeixement com a Estat ha de ser fruit del consens entre els diferents estats membres de la UE. Suècia va decidir procedir amb un reconeixement unilateral a l’octubre d’aquest any. Altres països europeus ja reconeixien a Palestina com a Estat: Bulgària, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Romania, Xipre i Malta. Però tots ho havien fet abans d'adherir-se a la UE. Trencat el tabú, oberta la caixa de Pandora, és normal preguntar-se si hi haurà més reconeixements, quan es produiran i amb quines conseqüències.

(...)
Pakistan: Monitoring the Key Regional Powers. Report 4

Pakistan: Monitoring the Key Regional Powers. Report 4

Pak Institute for Peace Studies, Islamabad

The purpose of this series of quarterly monitoring reports (2014) is to monitor and track the actions as well as public statements of five key STAP RP regional actors (India, Iran, Russia, China, Saudi Arabia) on Pakistan; the development of, and their participation in relevant international and regional discussion meetings, including the Istanbul Process, Heart of Asia, RECCA, SCO; the five key regional actors’ economic decisions and agreements, including, but not limited to, the energy and infrastructuresectors, which have implications for the identified sources of tension in Pakistan with regional implications (see CIDOB STAP RP Mapping Document at www.cidobafpakproject.com).

The purpose of this series of quarterly monitoring reports (2014) is to monitor and track the actions aswell as public statements of five key STAP RP regional actors (India, Iran, Russia, China, SaudiArabia) on Pakistan; the development of, and their participation in relevant international and regionaldiscussion meetings, including the Istanbul Process, Heart of Asia, RECCA, SCO; the five key regionalactors’ economic decisions and agreements, including, but not limited to, the energy and infrastructuresectors, which have implications for the identified sources of tension in Pakistan with regionalimplications (see CIDOB STAP RP Mapping Document at www.cidobafpakproject.com).

(...)
2014: Puerto de partida para el nuevo rumbo de Iberoamérica

2014: Puerto de partida para el nuevo rumbo de Iberoamérica

Jordi Bacaria, director, CIDOB y Anna Ayuso, investigadora sénior, CIDOB

Veracruz, la mayor ciudad portuaria de México, albergó la 24 Cumbre Iberoamericana los días 8 y 9 de diciembre de 2014. México volvió a tener el papel de anfitrión que ya desempeñó en la primera Cumbre celebrada en 1991 en Guadalajara, con el objetivo de iniciar un cambio de ciclo que adapte las Conferencias Iberoamericanas al nuevo contexto global e inter-regional.

(...)
La qüestió nuclear iraniana: i ara què?

La qüestió nuclear iraniana: i ara què?

Roberto Toscano, investigador sènior associat, CIDOB

No es va arribar a cap acord dins el termini que les dues parts (els 5+1 i l'Iran) havien establert i, tot i així, seria un error titllar aquesta situació de fracàs o d'estancament. La negociació es manté i els resultats intermedis que s'han assolit són molt significatius, molt substancials. I el que és encara més important, cap de les parts pot imaginar realment un trencament de la negociació: el president Obama, en particular, no es pot permetre un altre focus de confrontació en un moment en què la situació a Síria i a l’Iraq està definitivament fora de control i amenaça amb desestabilitzar encara més la regió. Les possibilitats que té el president Rohani d’implementar el seu programa de reformisme moderat depenen totalment de l'èxit de les negociacions nuclears i, molt probablement, es veuria condemnat per un fracàs, ja que els sectors més conservadors del règim podrien convèncer fàcilment el Líder Suprem de passar pàgina i retornar a una plataforma política radical, semblant a la que havia caracteritzat els anys d’Ahmadinejad.

(...)
Elecciones en Uruguay: mismos colores, nuevo Gobierno, mayores desafíos

Elecciones en Uruguay: mismos colores, nuevo Gobierno, mayores desafíos

Santiago Villar, asistente de investigación, CIDOB

Después de una victoria contundente en primera ronda, donde el candidato del partido oficialista se impuso por más de 17 puntos sobre su inmediato contrincante, Luis Lacalle Pou del Partido Nacional (PN), pocas dudas quedaban acerca de quien finalmente resultaría elegido en estas elecciones. El ex-presidente Tabaré Vázquez (2005-2010) consiguió el 56% de los votos, que representaron el mejor resultado obtenido por un jefe de Estado uruguayo en los últimos 70 años.

(...)
Kosovo: Multiple Crises and a Challenging Future

Kosovo: Multiple Crises and a Challenging Future

Raquel Montes, Independent Foreign Affairs Analyst

Kosovo is going through a period of deep crisis on several fronts. On one hand, the institutional and political crisis has been preventing the formation of a new government for almost six months after the June elections. Additionally, the recent scandal related to corruption allegations within EULEX has shaken its strongest institutional pillar and rendered the most important foreign EU mission questionable.

(...)
Liderazgos regionales emergentes en América Latina. Consecuencias para las relaciones con la Unión Europea

Liderazgos regionales emergentes en América Latina. Consecuencias para las relaciones con la Unión Europea

Anna Ayuso, Sandra Borda G., Fábio Floriano, Valeria Moy y María Pallarès

América Latina, como espacio regional, ha adquirido una mayor autonomía económica y política; han surgido nuevos liderazgos que inciden en la inserción internacional del continente. Brasil, Colombia y México son tres países que han seguido trayectorias diversas, pero en todos los casos se han producido transformaciones que merecen ser analizadas para identificar los principales factores coyunturales y estructurales determinantes de su emergencia.

(...)
El Mundo - [24/02/2015]
“Sólo un exceso de voluntarismo, de desconocimiento o las ganas de pasar página en el conflicto ucraniano permite considerar Minsk II como el principio del fin o las bases para una paz duradera entre Rusia y Ucrania. Sin embargo, tal y como indicaba hace unos días en una conferencia en CIDOB, el analista ucraniano, Vasyl Filipchuk, el acuerdo debe evaluarse, también, en función de las expectativas de Kiev sobre el futuro inmediato. En otras palabras, si temes el inicio de una invasión rusa en Mariupol o Jarkov frente a la que estás pobremente armado, cualquier acuerdo, por malo que sea, puede ser recibido como un buen remedio a corto plazo.” Nicolás de Pedro
El País - [19/02/2015]
No es una organización terrorista al uso, ni mucho menos discreta, y posee una capacidad de seducir militantes nunca vista. El Estado Islámico es un grupo como no se había visto antes, con un nivel de salvajismo muy elevado y un brutal poder de captación y difusión. “Tenemos que llegar a entender por qué una persona con una vida estable en un país de occidente decide marcharse a la yihad. El Estado Islámico es una marca, el dedo hacia el cielo, es un símbolo que atrae”. Las palabras son de Moussa Bourekba, investigador del CIDOB, y uno de los cinco ponentes que ayer desgranó las claves del terror de estos yihadistas en un encuentro organizado por El País y el European Council on Foreign Relations en el Círculo de Bellas Artes y moderado por el redactor jefe de Internacional de El País, Andrea Rizzi.
Ara - [18/02/2015]
Els primers dies de l’alto el foc a Ucraïna, negociat amb mediació franco-alemanya la setmana passada a Minsk, no deixen gaire espai a l’esperança d’una pau duradora. Els combats continuen a la ciutat de Debàltseve i el compromís de retirar l’armament pesant no s’està respectant. Aquesta situació l’abordava ahir al CIDOB el diplomàtic Vasyl Filipchuck, que va ser portaveu del ministeri d’Exteriors de Kíev el 2005-2006 i ara presideix un dels centres d’anàlisi política més prestigiosos del país. Filipchuck creu que “l’alto el foc és insostenible: potser durarà dues o tres setmanes, però el conflicte continuarà fins que Rússia i Occident es posin s’acord en els grans temes, o fins que una de les dues parts sigui derrotada”.
Ara - [15/02/2015]
Richard Dowden dirigeix a Londres la Royal African Society, una organització que tracta de promoure i incentivar els lligams amb el continent negre. Convidat pel CIDOB com a ponent del seminari internacional War & Peace in the 21st century, Dowden ha passat recentment per Barcelona per debatre sobre els reptes i problemes africans. “El gran repte de l’Àfrica és resoldre quins governs vol tenir. Però, modestament, crec que seria positiu que tots els grups ètnics tinguessin una bona representació”, afirma. Respecte una possible primavera africana, Dowden considera que “és massa aviat. Els ciutadans no hi estan preparats i no ho estaran fins que les generacions joves estiguin ben educades i no empenyin per tenir bones feines. És encara un continent de recursos naturals i cal que aprengui a transformar-los. Tenen bons creixements econòmics però falla la governança. Jo diria allò de “no és l’economia, són els polítics, estúpids”.
8TV – 8 al dia - [03/02/2015]
Cada dimarts al vespre, Josep Cuní conversarà amb Eduard Soler, coordinador de recerca del CIDOB, per repassar l’actualitat internacional del moment. En aquesta primera col•laboració, s’analitza una de les notícies del dia: el tribunal de les Nacions Unides considera que en la guerra entre Sèrbia i Croàcia no hi va haver genocidi. Soler afirma que la intenció del Tribunal és discernir entre genocidi i crims de guerra, alhora que envia un missatge clar a ambdós països: cal girar full.
Catalunya Ràdio – Mapamundi - [03/02/2015]
A partir de l'informe del CIDOB sobre les quinze tendències pel 2015, Eduard Soler analitza cap a on es pot moure el món aquest any, amb qüestions com ara Grècia o l'Estat Islàmic. Cada mes, el Mapamundi repassarà els fets més rellevants i els possibles escenaris de futur a nivell internacional de la mà del coordinador de recerca del CIDOB.
Catalunya Ràdio – El matí de Catalunya Ràdio - [26/01/2015]
Segons el coordinador de recerca del CIDOB, Eduard Soler, Syriza és l'evolució natural de l'eurocomunisme grec. Ja existia i ha anat agafant força en els últims anys. Això és el que la fa diferent de Podem. Soler creu a partir d'ara la negociació d'Atenes amb la UE haurà de centrar-se en els interessos en comú. "En què poden entendre's amb la UE? En que tothom pagui impostos". La formació d'Alexis Tsipras es vol centrar en consolidar els ingressos de l'Estat Grec. El repte que té Syriza és atrevir-se a obligar d'impostos les grans navieres del país i les oligarquies a pagar impostos. També l'Església Ortodoxa. D'aquesta manera, l'objectiu de gastar més queda compensat per un major nombre d'ingressos. Des de les institucions europees - diu Eduard Soler - podrien voler aconseguir que formalment no hi hagi una quitança, per evitar presentar-ho com a precedent, però sí flexibilitzar les condicions de pagament del deute pendent.
La Vanguardia - [23/01/2015]
El Cidob, rebatejat el 2013 com a Barcelona Centre for International Affairs, ha estat catalogat per la Universitat de Pennsilvània (Estats Units) com un dels 150 millors del món. En el rànquing del 2014, l’organisme presidit per Carles Gasòliba se situa en 58è lloc, i en el número 15 d’entre els 80 millors de l’Europa Occidental. El Cidob també està inclòs a les llistes de millors think tanks en matèria de política internacional i de defensa i seguretat nacional. En el rànquing mundial absolut figuren també, per darrere del centre barceloní, altres organismes espanyols, com la Foundation for International Relations and Foreign Affairs, Fride (lloc número 79); la Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials, FAES (83); el Reial Institut Elcano (94) i la Institució Futur (137).
La Vanguardia - [18/01/2015]
La massacre de París escalfa el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió. Ni la UE ha estat capaç d’oferir un projecte de futur als joves musulmans ni s’entreveu un islam europeu. Yolanda Onghena, investigadora del CIDOB, afirma que “el retret que se li pot fer a Europa és que no ha sabut crear aquesta identitat, això és, donar una resposta a les demandes de les noves generacions”. Les segones o terceres generacions d’immigrants, que han nascut ja aquí, no s’han pogut identificar amb una Europa que no els ofereix futur, per l’atur, per la crisi, per l’augment de la desigualtat social. “I en canvi –afegeix Onghena– els contactes transnacionals els ofereixen una cohesió, la possibilitat de vincular èxits i fracassos, sentir-se units, encara que sigui per un enemic comú”.
Expansión - [13/01/2015]
“Las expectativas económicas de la eurozona para 2015 no son muy satisfactorias. Cierto es que se estima que habrá crecimiento, pero sólo de un 0,8%. De momento no ha cuajado el empuje que se esperaba con la creación de un nuevo fondo estratégico de inversión para movilizar 315.000 millones de euros, pero aportando inicialmente sólo 21.000 millones, ni la política expansiva del Banco Central Europeo, propuestos por sus respectivos presidentes, Jean-Claude Juncker y Mario Draghi. Con este panorama gris, donde prima la incertidumbre, agravado ahora con la situación griega, continúa preocupando la situación de dos de las tres economías más importantes de la eurozona, la francesa y la italiana”. Carles A. Gasòliba, presidente de CIDOB.
El Periódico - [08/01/2015]
El que faltava. Els que han perpetrat l’atemptat contra Charlie Hebdo tenien com a principal objectiu intimidar i, idealment, tensar encara més la societat francesa. Però aquesta acció tindrà efectes col•laterals. Un acte d’aquesta naturalesa i amb aquesta posada en escena tindrà repercussions a l’altre costat del Mediterrani. Dos tipus de lliberticides –els terroristes i els règims autoritaris– buscaran obtenir rèdits d’aquest atemptat.
La Vanguardia – La Contra - [08/01/2015]
Amb motiu de la ’acte “Independentism and the EU” organitzada pel CIDOB, l’expert en integracions europees, Graham Avery, va visitar Barcelona el passat mes de desembre i va explicar que Brussel•les només reconeix un procés independentista dins de la UE si abans ha estat legitimat per un acord constitucional entre l’Estat membre i la regió que se’n vol independitzar. “Montenegro –sentencia–, no problem; Kosovo, big problem”. A la UE són els vots el que converteix en realitats les voluntats majoritàries, i així fan possibles els acords. Els estats tenen les seves constitucions, però les constitucions només es legitimen per la voluntat popular, que també per majoria les pot modificar. Per això Avery precisa que voler decidir és una cosa molt europea, però no sempre significa voler la independència.
8TV – 8 al dia - [07/01/2015]
Almenys dotze persones han mort en l’atac terrorista a la seu del setmanari satíric Charlie Hebdo a París, que era objecte d’amenaces després de publicar unes caricatures de Mahoma. Eduard Soler, investigador de l’àrea del Mediterrani i de l’Orient Mitjà del CIDOB, analitza les seves conseqüències i reflexiona sobre la política antiterrorista a la Unió Europea.
TV3 – Telenotícies Vespre - [07/01/2015]
Després de l’atemptat a la seu de Charlie Hebdo a Paris, Moussa Bourekba, especialista en món àrab del CIDOB, afirma que un atac d’aquestes característiques correspon a una interpretació errònia de l’Islam.
Ara - [07/01/2015]
L’especialista en món àrab al CIDOB, Moussa Bourekba, analitza l’efecte polític que pot tenir l’atemptat a la redacció de Charlie Hebdo a França: “Queda clar que qui realment hi surt guanyant amb l’acte d’avui són els islamòfobs i l’extrema dreta, no tan sols el Front Nacional, perquè hi ha altres tendències islamòfobes a França. Utilitzaran això per al discurs populista que parla del fracàs de la integració de la immigració. I és fals: a França hi ha almenys sis milions de musulmans. Si el radicalisme fos generalitzat, com diuen, tot França estaria en flames”.
El Punt Avui - [02/01/2015]
El projecte ideològic de l’organització armada que aquest any ha centrat totes les mirades pel segrest a l’abril de més de 200 nenes a l’escola de Chibok, originalment era només la lluita contra l’ensenyament occidental i la instauració de la xaria, però amb la conquesta de territoris Boko Haram s’assenta i canvia d’objectiu. “En la seva ideologia, es considera que l’etapa final seria la creació d’un califat o almenys una república islàmica al nord de Nigèria”, explica l’investigador del CIDOB Moussa Bourekba.