Destaquem

Pourquoi l'Etat islamique” attire-t-il?

Pourquoi l'Etat islamique” attire-t-il?

Moussa Bourekba, Chercheur et Project Manager, CIDOB

20 000. C'est le nombre de jihadistes étrangers recensés à fin janvier 2015 qui auraient rejoint l’Irak et la Syrie pour enfler les rangs de l’organisation Etat islamique (dorénavant, OEI) et d’autres groupes. La montée en force spectaculaire de l’OEI dans cette région et ses répercussions mondiales (coalition internationale, actes terroristes au nom de l’OEI, etc.) obligent aujourd’hui nombre de pays européens à lutter contre un phénomène d’envergure mondiale: le départ croissant de jeunes et moins jeunes qui quittent le pays où ils ont toujours vécu pour gagner des contrées où l'extrême violence coexiste avec une utopie politico-religieuse.

(...)
El futuro del capitalismo

El futuro del capitalismo

Carles A. Gasòliba, Alfredo Pastor, Josep Ramoneda, Antonio Franco, Jordi Mercader y Belén Barreiro.

Desde la Gran Depresión iniciada en 2008 se han puesto en cuestión los fundamentos del modelo capitalista. La desigualdad, el desempleo y la corrupción han provocado que cada vez más voces reclamen un «capitalismo inclusivo» y un cambio en el modelo económico.

(...)
The Hidden Potential of Agroforestry Systems in the Chapare Coca Production Area, Bolivia

The Hidden Potential of Agroforestry Systems in the Chapare Coca Production Area, Bolivia

Eduardo Lopez Rosse, Independent Professor at the Valle del Sacta Experimental Unit-UMSS

Tropical regions are the main sources of the fruit, meat and non-forestry timber products that contribute to the state’s food security and sovereignty, enhance producers’ livelihoods and satisfy consumer demand.

(...)
La coopération Sud-Sud au profit de la sécurité alimentaire: Cas de la filière des céréales dans les pays du Maghreb

La question alimentaire dans le Maghreb est devenue un problème crucial, sous l’effet de plusieurs facteurs socioéconomiques, démographiques et environnementaux. Ces facteurs affectent négativement le potentiel productif agricole régional qui reste en dessous des besoins alimentaires.

(...)
Islam Karímov y el futuro de Uzbekistán

Islam Karímov y el futuro de Uzbekistán

Nicolás de Pedro, investigador principal, CIDOB

El domingo 29 de marzo Islam Karímov renovará su mandato presidencial. El resultado no es sólo previsible, sino seguro. Sin embargo, el futuro del país, a medio y largo plazo, resulta muy incierto.

(...)
L’exèrcit europeu de Juncker,  una eina més política que de defensa

Jean-Claude Juncker ha ressuscitat el debat sobre un exèrcit europeu, una vella aspiració periòdicament torpedinada. Als anys cinquanta, quan el procés d’integració europea es trobava en fase embrionària, sis estats van liderar la Comunitat Europea de Defensa.

(...)
Tunisia: The EU Must Put its Money Where its Mouth Is

Tunisia: The EU Must Put its Money Where its Mouth Is

Francis Ghilès, Associate Senior Researcher, CIDOB

The NATO-backed intervention in Libya in 2011 was “a huge mistake on the part of the international community and the Libyans” one of alliance’s most senior officials told a delegation of senior Algerians in Brussels last month.

(...)
 Cinc respostes a l’amenaça terrorista al Magreb

Cinc respostes a l’amenaça terrorista al Magreb

Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca, CIDOB

No es fruit de l’atzar que Tunísia hagi estat sacsejada pel terrorisme. Com tampoc ho és que els atacants apuntessin directament al turisme i al Parlament. Ha estat un atemptat contra la democràcia i l’obertura de Tunísia a l’exterior i és fàcil concloure que els terroristes mesuraran el seu èxit, no solament en funció del nombre de víctimes, sinó també amb l’impacte nociu que pugui tenir tant per a la transició tunisiana com per a la fràgil economia d’aquest país.

(...)
Opposition to fracking fuels a wider debate

Opposition to Fracking Fuels a Wider Debate

Francis Ghilès, Associate Senior Researcher, CIDOB

President Abdelaziz Bouteflika insists that “all energy sources, whether conventional or not, are a gift from God and it is our duty to use them for the development of the country, while strictly respecting the environment”.

(...)
Comunicar Europa: ¿es realmente tan complicado?

Communicating Europe: is it Really that Complicated?

Yolanda Onghena, Senior Research Fellow and Isabel Verdet, Research Assistant, CIDOB

Talking about how Europe is communicated seems to inevitably lead to that ungraspable something that is usually called “European identity”. However, when trying to overcome this seemingly insurmountable barrier and go out the “identity loop”, the obstacles Europe –and, more specifically, the EU– faces in terms of communication appear to have a triple dimension: how Europe is communicated from the European institutions themselves, how the message is perceived by citizens, and the role of media, as it name implies, as mediators between the institutions and citizenship.

(...)
Operación Nemtsov”: desinformación, confusión  y algunas hipótesis inquietantes

Operación Nemtsov”: desinformación, confusión y algunas hipótesis inquietantes

Nicolás de Pedro, investigador principal, CIDOB y Marta Ter, responsable de Chechenia y Cáucaso Norte, Lliga dels Drets dels Pobles

La investigación sobre el asesinato de Borís Nemtsov comienza a discurrir por lugares conocidos, pero las incertidumbres aumentan con cada nueva revelación. La conexión constatada y documentada entre el principal sospechoso, Zaur Dadáyev, y Ramzán Kadírov, hombre fuerte de Chechenia y estrecho aliado del presidente Putin, refuerza la hipótesis de la vinculación del crimen con el Kremlin y sugiere posibles luchas internas dentro de los aparatos de seguridad estatales.

(...)
Dossier: TTIP, Asociación Transatlántica de Comercio e Inversión

El TTIP no está pensado como un acuerdo clásico de comercio, en que solo se eliminen los aranceles y se abran los mercados a las inversiones, los servicios y las contrataciones públicas

(...)
Incertidumbres del porvenir de los cubanos

Incertidumbres del porvenir de los cubanos

Katarzyna Dembicz, doctora en Geografía Humana, latinoamericanista, profesora adjunta del Centro de Estudios Latinoamericanos de la Universidad de Varsovia

Los acuerdos tomados por los gobiernos de Raúl Castro y Barack Obama, el 17 de diciembre de 2014, aceleran definitivamente los cambios económicos en la isla y tal vez, se reflejarán en su vida política.

(...)
Una nueva oportunidad para España en Centroamérica

Una nueva oportunidad para España en Centroamérica

Pedro Caldentey, director de la Fundación ETEA y profesor de la Universidad Loyola Andalucía

El próximo 9 de marzo se celebra una inédita cumbre España-SICA que va más allá de la reunión informal del Presidente y el Rey de España con los presidentes centroamericanos en las Cumbres Iberoamericanas.

(...)
 Líbia: intervenció, indiferència i ingerència

Líbia: intervenció, indiferència i ingerència

Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca, CIDOB

Els vídeos de l'organització Estat Islàmic tenen una indubtable capacitat per condicionar la política internacional.

(...)
European Central Bank decision-making – Reform, Old Commitments and New Realities

New decision-making rules apply to the European Central Bank (ECB) from 1 January 2015, the day Lithuania adopted the euro and the euro area club enlarged to nineteen. According to the new rules Governors will take turns to vote in the ECB’s decision-making body, the Governing Council. This rotation takes place with asymmetric frequency, depending on the size of euro area economies measured by their GDP and banking sector. All euro area central bank Governors will continue to participate in Governing Council meetings and discussions.

(...)
Habitar la frontera: sentir y pensar la descolonidad (Antología, 1999-2014)

Esta antología recoge, por primera vez, algunas de las contribuciones más significativas de Walter Mignolo a la «opción descolonial». Nos referimos a una práctica político-intelectual que se distingue por hacer una crítica de la idea de modernidad desde la periferia, desde su exterioridad; que se atreve, en definitiva, a cuestionar las palabras sobre las que se ha levantado el edificio de la civilización occidental: belleza, ciencia, democracia, desarrollo, Estado, ley, mercado, modernización, objetividad, progreso, universalismo.

(...)
Modernising its Army Allows Algeria to Play a More Active Regional Role

Modernising its Army Allows Algeria to Play a More Active Regional Role

Francis Ghilès, Associate Senior Researcher, CIDOB

Following the bombing by the Egyptian air force of terrorist groups in eastern Libya – who claim affiliation with the Islamic State - in retaliation for the execution of Egyptian Coptic workers Italy, France and Egypt have called on the United Nations to mount a military operation against the north African country.

(...)
 “Després de Charlie Hebdo: ser musulmà i sentir-se europeu”

Després de Charlie Hebdo: ser musulmà i sentir-se europeu

Yolanda Onghena, investigadora sènior, CIDOB

Europa no és una idea abstracta flotant en la boira buròcrata de Brussel·les. No, Europa és aquesta unió d’europeus, és a dir, una unió de persones que se suposa que, al marge de la seva pertinença nacional, senten una certa pertinença supranacional.

(...)
Argentina-Irán: Vaivenes comerciales, políticos y judiciales

El lunes 19 de enero de 2015, la opinión pública argentina se vio sacudida por la muerte de Alberto Nisman, fiscal de una de las causas judiciales más controvertidas de las últimas décadas: la investigación por el atentado terrorista a la AMIA, Asociación Mutual Israelita Argentina, cometido en julio de 1994.

(...)
Economics will be the Test of Tunisian Exceptionalism

Economics will be the Test of Tunisian Exceptionalism

Francis Ghilès, Senior Research Fellow, CIDOB

The revolts which started four years ago ushered in a period of change in the Arab world which has been more violent and chaotic that most observers foresaw. Syria is self-destructing. Libya is disintegrating. Egypt has reverted to military rule. The emergence of the Islamic State has further destabilised the region.

(...)
España en el conflicto Unión Europea-Rusia: el impacto de las sanciones

España en el conflicto Unión Europea-Rusia: el impacto de las sanciones

Antonio Sánchez Andrés, profesor del Departamento de Economía Aplicada, Universidad de Valencia y Nicolás de Pedro, investigador principal, CIDOB

Las relaciones entre la Unión Europea y Rusia se encuentran, sin duda, en el punto más bajo de su historia. Algunos analistas rusos advierten, incluso, de que nos acercamos peligrosamente a un punto de ruptura. Moscú trata de impedir el endurecimiento de las sanciones y, de paso, quebrar la frágil, aunque de momento resistente, unidad europea en torno a ellas.

(...)
Els dilemes existencials de la CELAC

Els dilemes existencials de la CELAC

Anna Ayuso, investigadora sènior, CIDOB

La Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), nascuda el desembre de 2011 a Caracas gràcies a la convergència de lideratges del Brasil, Mèxic i Veneçuela, es va consolidant com a espai d’interlocució política tant entre els seus membres com amb altres subjectes del panorama internacional en diàlegs amb la UE, la Xina, Rússia, els BRICS i d’altres.

(...)
Quinze tendències per al 2015

Quinze tendències per al 2015

Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca, CIDOB*

No tenim una bola de vidre. Atrevir-se a imaginar el futur i deixar-ho per escrit és com jugar amb foc. I fer-ho sobre el futur immediat pot resultar, fins i tot, més arriscat que fer-ho a dues dècades vista. Una mirada al passat més recent, per exemple a l’onada de protestes que van sacsejar el món àrab entre desembre del 2010 i març del 2011, ens recorda que una cosa és identificar l’existència de condicions propícies perquè esclati una crisi, i una altra ben diferent és endevinar què i quan actuarà com a detonant. I, fins i tot si es produeix un detonant, una crisi pot agreujar-se o no en funció de les decisions que prenguin els diferents actors implicats. Altres fenòmens són imprevisibles per la seva pròpia naturalesa: una pandèmia, un atemptat terrorista o una catàstrofe natural.

(...)
France's deep Identity Crisis

France's Deep Identity Crisis

Francis Ghilès, Associate Senior Researcher, CIDOB

After Napoleon’s final defeat in 1815, France began to search its soul about its loss of dominance in Europe but remained proud of its culture and society. Constrained by the Treaty of Vienna, it decided, in the words of Alexis de Tocqueville to project its “grandeur” in Africa – hence its conquest of Algeria in 1830. Dominance in Europe passed to the United Kingdom after 1815 and Germany after 1870.

(...)
La France « est Charlie »: pour combien de temps ?

La France « est Charlie »: pour combien de temps ?

Moussa Bourekba, Chercheur et chef de projet, CIDOB

«Nous sommes Charlie». Tel est le message d’union que l'on pouvait entendre dimanche 11 janvier à Paris, place de la République. A l'issue de la traque qui a permis de neutraliser les responsables des attentats terroristes (7 janvier au siège de Charlie Hebdo et 8 janvier à Montrouge), citoyens français, leaders politiques (à l’exception du Front National) ainsi qu’une cinquantaine de chefs d’Etat et de gouvernements - ont participé à la gigantesque marche républicaine organisée à Paris et partout en France afin de commémorer la mort des victimes mais également et surtout pour promouvoir un message d'union nationale face au danger qui guette la France.

(...)
Grècia: unes eleccions europees

Grècia: unes eleccions europees

Eduard Soler i Lecha, coordinador de recerca i Héctor Sánchez Margalef, investigador, CIDOB

Als grecs els preocupa la UE i a la UE li preocupa Grècia. L'atenció que des de la resta d'Europa s'està prestant, donat que la política grega és una clara demostració que el que succeeix en un país membre de la Unió -especialment si és un membre de l'eurozona- té clares repercussions per a la resta dels europeus.

(...)
La respuesta que le hubiera gustado escuchar a Ulrich Beck

La respuesta que le hubiera gustado escuchar a Ulrich Beck

Yolanda Onghena, investigadora sénior, CIDOB

La muerte de Ulrich Beck nos deja huérfanos de aquella mirada siempre lúcida y especial que podíamos descubrir en cada artículo suyo o en aquella nueva publicación que llegaba justo el día que, por enésima vez, poníamos en duda nuestras propias teorías o encontrábamos a faltar ese alguien que echa una mano y ayuda a comprender el mundo.

(...)
 La crisis del Ébola y la construcción de estado en África Subsahariana

La crisis del Ébola y la construcción de estado en África Subsahariana

Òscar Mateos, profesor de la Universitat Ramon Llull y miembro del Grupo de Estudios Africanos (GEA) de la UAM

Las operaciones de construcción de paz posbélica (misiones orientadas a reconstruir un país que ha padecido un conflicto armado) se han convertido desde finales de la década de los ochenta en la principal actividad de Naciones Unidas.

(...)
L’armèe et l'exercice du pouvoir au Burkina Faso

L’armée et l'exercice du pouvoir au Burkina Faso: Enseignements de l’insurrection populaire du 30-31 octobre 2014

Boureïma N. Ouedraogo*, Docteur en sociologie, Université de Ouagadougou, Burkina Faso

Il existe au Burkina Faso un lien inextricable entre l’armée et l’exercice du pouvoir. Du point de vue de l’actualité récente, le rôle de l’armée est un élément essentiel pour appréhender les causes ainsi que les enjeux de la chute du régime, suivie de la fuite hors du pays le 31 octobre 2014 de Blaise Compaoré.

(...)
3/24 – Telenotícies - [18/03/2015]
La massacre d'aquest dimecres pot ser un cop molt dur per a l'economia de Tunísia, un país molt lligat al sector turístic. L'investigador del CIDOB Francis Ghilès ha dit en una entrevista al 3/24 que els terroristes sabien molt bé què feien amb aquest atemptat. Ghilès aposta perquè la Unió Europea doni més suport econòmic a aquest país i pronostica que, si Tunísia entra en crisi, tota la zona sud del Mediterrani en patirà les conseqüències.
TV3 – Món 324 - [17/03/2015]
Moussa Bourekba, investigador del CIDOB, analitza la complexa estratègia de comunicació d'Estat Islàmic, que s'ha convertit en una marca global.
8TV – 8 al dia - [17/03/2015]
Josep Cuní ha conversat amb Eduard Soler, coordinador de recerca del CIDOB, i amb Enrique Cymerman, corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà, sobre les eleccions que se celebren a Israel. Soler ha destacat que “en els propers anys no hem d’esperar un procés de pau que porti resultats esperançadors”.
BTV – Les notícies de les 10 - [16/03/2015]
Síria quatre anys després: Eduard Soler, coordinador de recerca del CIDOB, analitza l’estat en què es troba el país quan s’han complert quatre anys de l’inici de la guerra.
La Vanguardia – Diners - [15/03/2015]
Jordi Bacaria, director del Centre d’Afers Internacionals de Barcelona (CIDOB) i catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, assenyala que el tractat és una oportunitat que “ni la UE ni els EUA poden deixar escapar, perquè tots dos millorarien la seva competitivitat al món”. Segons Bacaria, l’economia espanyola i catalana també se’n beneficiaria: “El TTIP significarà un creixement del PIB europeu, atesa l’estructura industrial i exportadora en la indústria de l’automòbil, la química o la farmacèutica”.
TV3 – Els matins - [13/03/2015]
Moussa Bourekba, investigador del CIDOB, analitza els processos de radicalització i reflexiona sobre les possibles motivacions de les persones que s'apunten a la jihad.
Ara - [06/03/2015]
Veneçuela va complir ahir el segon any sense Hugo Chávez colpejada per una crisi econòmica i política que ha fet saltar totes les alarmes internacionals. Avui la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) tindrà l’oportunitat de fer reflexionar Maduro en la visita que els emissaris del Brasil, Colòmbia i l’Equador inicien a Caracas per “rellançar el diàleg entre el govern veneçolà i els membres de l’oposició”, com apunten a la seva web. “Fins ara hi ha hagut certa tolerància dels líders d’esquerra de la regió a tota aquesta situació, però la paciència està arribant al límit”, opina l’especialista en l’Amèrica Llatina del CIDOB, Anna Ayuso. Segons l’analista, entre els països de la zona hi ha la por que, tal com denuncia l’oposició, Maduro estigui intentant “polaritzar la situació al país per tenir l’excusa perfecta per imposar un estat d’excepció”.
8TV – 8 al dia - [03/03/2015]
Josep Cuní ha conversat amb Nicolás de Pedro, investigador principal del CIDOB, sobre l’assassinat del líder opositor rus Borís Nemtsov i sobre la situació a Ucraïna. De Pedro ha opinat que “la gran arma de Rússia i de Putin és la divisió dels europeus”. A més, n’ha destacat la dependència energètica i ha explicat que “el Kremlin exigeix que es reconegui el seu dret de tutela”.
Catalunya Ràdio – Mapamundi - [03/03/2015]
Les negociacions gregues amb l’Eurogrup i els acords d’última hora; la situació a Ucraïna després de Minsk II i l’assassinat de Nemtsov; i el caos a Líbia i l’amenaça de l’Estat Islàmic: el coordinador de recerca del CIDOB, Eduard Soler, fa els seus titulars i l’anàlisi dels fets més destacats de l'últim mes en el panorama internacional.
El Periódico - [03/03/2015]
“Vladimir Putin domina el futuro de Ucrania pero ha perdido a los ucranianos para siempre. Esta paradoja va a dificultar por mucho tiempo la consecución de una paz duradera entre Rusia y Ucrania. Putin puede, pues, estar relativamente tranquilo, pero no plenamente satisfecho. El presidente ruso parece albergar aún la expectativa de un giro interno en Ucrania que le permita tener de nuevo un Gobierno en Kiev favorable a los intereses del Kremlin. De momento, con la guerra en el Donbás Putin debe conformarse con objetivos en negativo: impedir que Kiev lleve a cabo las reformas estructurales que Ucrania necesita perentoriamente -aquí cuenta con el respaldo implícito de las viejas estructuras oligárquicas del país-; impedir un acercamiento de Kiev a la UE o la OTAN, bloqueado por largo tiempo. Pero con ello su objetivo estratégico hasta hace poco -la incorporación de Ucrania a la Unión Eurasiática- también queda irremediablemente tocado.” Carmen Claudín y Nicolás de Pedro
El Mundo - [24/02/2015]
“Sólo un exceso de voluntarismo, de desconocimiento o las ganas de pasar página en el conflicto ucraniano permite considerar Minsk II como el principio del fin o las bases para una paz duradera entre Rusia y Ucrania. Sin embargo, tal y como indicaba hace unos días en una conferencia en CIDOB, el analista ucraniano, Vasyl Filipchuk, el acuerdo debe evaluarse, también, en función de las expectativas de Kiev sobre el futuro inmediato. En otras palabras, si temes el inicio de una invasión rusa en Mariupol o Jarkov frente a la que estás pobremente armado, cualquier acuerdo, por malo que sea, puede ser recibido como un buen remedio a corto plazo.” Nicolás de Pedro
El País - [19/02/2015]
No es una organización terrorista al uso, ni mucho menos discreta, y posee una capacidad de seducir militantes nunca vista. El Estado Islámico es un grupo como no se había visto antes, con un nivel de salvajismo muy elevado y un brutal poder de captación y difusión. “Tenemos que llegar a entender por qué una persona con una vida estable en un país de occidente decide marcharse a la yihad. El Estado Islámico es una marca, el dedo hacia el cielo, es un símbolo que atrae”. Las palabras son de Moussa Bourekba, investigador del CIDOB, y uno de los cinco ponentes que ayer desgranó las claves del terror de estos yihadistas en un encuentro organizado por El País y el European Council on Foreign Relations en el Círculo de Bellas Artes y moderado por el redactor jefe de Internacional de El País, Andrea Rizzi.
Ara - [18/02/2015]
Els primers dies de l’alto el foc a Ucraïna, negociat amb mediació franco-alemanya la setmana passada a Minsk, no deixen gaire espai a l’esperança d’una pau duradora. Els combats continuen a la ciutat de Debàltseve i el compromís de retirar l’armament pesant no s’està respectant. Aquesta situació l’abordava ahir al CIDOB el diplomàtic Vasyl Filipchuck, que va ser portaveu del ministeri d’Exteriors de Kíev el 2005-2006 i ara presideix un dels centres d’anàlisi política més prestigiosos del país. Filipchuck creu que “l’alto el foc és insostenible: potser durarà dues o tres setmanes, però el conflicte continuarà fins que Rússia i Occident es posin s’acord en els grans temes, o fins que una de les dues parts sigui derrotada”.
Ara - [15/02/2015]
Richard Dowden dirigeix a Londres la Royal African Society, una organització que tracta de promoure i incentivar els lligams amb el continent negre. Convidat pel CIDOB com a ponent del seminari internacional War & Peace in the 21st century, Dowden ha passat recentment per Barcelona per debatre sobre els reptes i problemes africans. “El gran repte de l’Àfrica és resoldre quins governs vol tenir. Però, modestament, crec que seria positiu que tots els grups ètnics tinguessin una bona representació”, afirma. Respecte una possible primavera africana, Dowden considera que “és massa aviat. Els ciutadans no hi estan preparats i no ho estaran fins que les generacions joves estiguin ben educades i no empenyin per tenir bones feines. És encara un continent de recursos naturals i cal que aprengui a transformar-los. Tenen bons creixements econòmics però falla la governança. Jo diria allò de “no és l’economia, són els polítics, estúpids”.
8TV – 8 al dia - [03/02/2015]
Cada dimarts al vespre, Josep Cuní conversarà amb Eduard Soler, coordinador de recerca del CIDOB, per repassar l’actualitat internacional del moment. En aquesta primera col•laboració, s’analitza una de les notícies del dia: el tribunal de les Nacions Unides considera que en la guerra entre Sèrbia i Croàcia no hi va haver genocidi. Soler afirma que la intenció del Tribunal és discernir entre genocidi i crims de guerra, alhora que envia un missatge clar a ambdós països: cal girar full.
Catalunya Ràdio – Mapamundi - [03/02/2015]
A partir de l'informe del CIDOB sobre les quinze tendències pel 2015, Eduard Soler analitza cap a on es pot moure el món aquest any, amb qüestions com ara Grècia o l'Estat Islàmic. Cada mes, el Mapamundi repassarà els fets més rellevants i els possibles escenaris de futur a nivell internacional de la mà del coordinador de recerca del CIDOB.