With Pakistan facing an election in 2013, its role as a key component in the Afghanistan equation and as a would-be nuclear state, whoever rules the country will need to address a number of critical questions that focus primarily on internal issues, but whose repercussions go well beyond domestic boundaries alone.

C’est maintenant : el 6 de maig de 2012 François Hollande, Monsieur Normal, és elegit president de la República Francesa. Dit d’una altra manera: Nicolas Sarkozy, amb un 48,38% dels vots a la segona volta, perd les eleccions presidencials. Els electors han triat tranquil·litat i seny després de cinc anys d’hiperactivitat i fonamentalisme econòmic. El setè president de la Cinquena República, per caràcter i aparença, per com actua i per com es relaciona amb els altres, es troba a les antípodes d’aquest personatge imprevisible, que la crisi de l’euro ha convertit en parella de fet de la cancellera Merkel, que substitueix en el càrrec. Un 55% dels qui van votar Hollande confessen que ho van fer per sortir le sortant.

Both the United States and the Peoples Republic of China (PRC) are facing succession crises in the autumn of 2012. One will be resolved by democratic elections, the other by democratic centralism. In both cases short-term and long-term strategies are at stake. In the short term, jockeying for power promotes radical rhetoric for immediate domestic consumption and political gain, even though this rhetoric could be counterproductive for any effective long-term strategy in a globalised economy

(...)

El 29 de abril de 2012 Malí estaba llamado a celebrar la primera vuelta de unas elecciones presidenciales que se presentaban muy abiertas. Pero el calendario de los comicios se trastocó súbitamente a poco más de un mes de la cita con las urnas, el 21 de marzo, cuando un golpe de Estado militar derrocó el régimen democrático encabezado por el presidente Amadou Toumani Touré (ATT), quién ya había anunciado que no se presentaría a un tercer mandato.

(...)

One of the striking claims of the indignados in Spain, the indignati in Italy, the aganaktismenoi in Greece, and the Occupy movements worldwide has been that there is no difference between the political elite, that both conservative and social democratic parties pursue the same policies of fiscal discipline, austerity, and the free market, that the burden of the mistakes of the rich fall on the poor. Why, they ask should the burden of loans gone sour be borne in the form of higher taxes and cuts in government expenditure by the workers made redundant and the pensioners who did not benefit from the loans? And yet these are the austerity and deficit-reducing measures pursued by both conservative and social democratic parties everywhere in the West.

En una època de retallades pressupostàries cada vegada és menys vàlid el dogma que diu no hi ha res més difícil que tancar una organització internacional. En aquesta línia, comencen a sentir-se veus proposant, ras i curt, la liquidació de la Unió per la Mediterrània (UpM). Una dràstica mesura que per a alguns seria un acte de venjança cap a un Sarkozy que va intentar re-nacionalitzar la política euromediterrània i que per a d’altres seria una altra mesura per posar límit al malbaratament meridional.

(...)

En superfície i població (200 milions), el Brasil és el cinquè país del món; en PIB, ja és el sisè. En aquests moments, la seva economia –que té com a sectors punta l’agricultura, la mineria, la indústria manufacturera i els serveis– no només és la que encapçala el rànquing a Amèrica Llatina, sinó una de les que més creix en el món. No és casualitat que la B de Brasil sigui la inicial de l’anagrama BRICS: avui, cada vegada amb més aplom i seguretat, el Brasil assumeix el seu doble paper de protagonista a nivell regional i d’actor principal emergent en el context global.

Uzbekistán está aplicando un bloqueo económico sobre Tadzhikistán y las relaciones entre ambos se están tensando peligrosamente. Desde hace meses, Uzbekistán bloquea el tráfico ferroviario hacia su vecino. Para los tadzhikos es un serio problema. Tadzhikistán necesita atravesar territorio uzbeko para la conexión ferroviaria entre su capital, Dushanbé, y el sur del país, y no sólo para acceder al resto del espacio ex soviético. A esto se ha sumado una nueva interrupción del suministro de gas uzbeko, del que depende casi por completo Tadzhikistán para su abastecimiento energético.

(...)

Junto a sus aliados del Mercosur, Brasil fue el principal causante del fracaso de la Alianza de Libre Comercio de la Américas (ALCA). Además, digiere mal la presencia de las tropas norteamericanas en bases de América del sur y ha impulsado foros como UNASUR y su Consejo Suramericano de Defensa o la CELAC con la finalidad de disminuir la influencia norteamericana, y de paso de la OEA, organismo a través del que tradicionalmente Estados Unidos ejerció su influencia. Para ello Brasil cuenta con aliados, algunos con un discurso directamente anti-norteamericano como Venezuela, Cuba y los demás miembros del ALBA.

(...)

Frustration is growing in the Northern EU countries over the bailout of what is seen as irresponsible and overspending South, but similar signals are surfacing in the East of the European Union as well. In face of the rumours of a third Greek bailout, the Dutch parliament has only reluctantly thrown its weight behind the second Greek rescue package. The difficulties that the German Chancellor Angela Merkel has had to suffer to get her country’s parliament behind both of these bailouts are well known, and it is unlikely that the German Bundestag will agree to another contribution.

Amb 180 milions d’habitants, el Pakistan és el sisè país més poblat del món. Ocupa una posició d’una gran importància geoestratègica, fent frontera amb l’Iran a l’oest, amb l’Afganistan al nord-oest, amb la Xina al nord-est, amb l’Índia a l’est i el mar d’Aràbia al sud, i manté un conflicte territorial endèmic, segons com violent amb l’Índia, respecte del Caixmir. Entre els seus actius, la possessió de l’arma nuclear.

Cuatro años después de que Kosovo declarara su independencia, los cinco estados miembros que no lo reconocen, a pesar de sus numerosas concesiones, corren el riesgo de verse arrinconados en una posición defensiva en la UE y quedarse con la amenaza de veto como carta principal en los asuntos de Kosovo. Gracias al acuerdo entre Belgrado y Prístina sobre la denominación, los cinco países tienen ahora la oportunidad de repensar sus objetivos y estrategia, y aplicar su “no-reconocimiento” de una nueva manera, que les permitirá no sólo ser constructivos, como han demostrado serlo en el pasado, sino proactivos y estratégicos.

Els senyals de progrés polític a Moldàvia, sovint presents a les notícies durant el mes de Març d’enguany, han estat molt ben rebudes en la UE. La Unió ha invertit intensament en el seu petit veí, tant econòmica com financerament, i sembla que la inversió ja està donant els seus fruits. Però existeix una lleugera aroma de desassossec en el to de la UE, i un to lleugerament inquietant en les avaluacions dels analistes locals, davant el fet que els partits polítics a Moldàvia solament estiguin cooperant a causa de la pressió de Brussel·les.

Si el Nord d'Àfrica vol afrontar, en els propers anys, amb alguna esperança d'èxit els reptes que té per davant, haurà de reinventar-se a sí mateixa. L'accés a les grans fonts d'energia i el seu transport entre els productors i el consumidor final és el que defineix la manera en què els principals poders gestionen la seva política exterior. Allò que avui amenaça a Europa no és una improbable, encara que àmpliament agitada, aliança entre Musulmans contra Occident, sinó l'agitació d'ambicions nacionalistes manipulades per grans potències de fora de la regió. Aquestes ambicions coincideixen amb el fet que, als principals països del Magrib, les despeses militars es troben, en percentatge del PIB, entre els més altes del món. Si el Nord d'Àfrica no aconsegueix reinventar-se a si mateix, els seus immensos recursos en petroli, gas, urani, energia solar i fosfats atrauran una interferència exterior encara més important.

(...)

The abuse of entrusted power by public officials in their interactions with citizens is a common phenomenon. In many countries, people see themselves obliged to engage in acts of bribery in order to access public services that should be free of charge or included in taxes: the money slipped to the bureaucrat for the issuance of a new identity card, the unofficial payment to get the family planning pills which should be distributed freely at the hospital, or the occasional bribe to the policeman to avoid harassment

(...)

L'any passat es van celebrar a Irlanda unes eleccions generals que van posar fi a les tendències de vot que havien caracteritzat al segle anterior i Gal·les va celebrar un referèndum històric que propiciaria la creació d'una assemblea nacional. El Partit nacional escocès (SNP) va obtenir una sorprenent majoria i el Primer Ministre d'Escòcia ha anunciat la seva intenció d'organitzar un referèndum sobre la independència que, en cas de prosperar, posaria fi al Regne Unit.

Unes eleccions legislatives, el desembre de 2011, amb nombroses irregularitats documentades i unes eleccions presidencials, el març de 2012, també sota sospita. Entre unes i altres, el fet poc usual de manifestacions prou nombroses com per a sorprendre els habituals de les protestes testimonials, convocades contra un sistema polític massa autoritari per als gustos de l’electorat urbà i contra la corrupció omnipresent que rosega l’estructura d’un país que basa la seva economia en els rèdits de l’explotació dels recursos naturals i la comercialització de gas i de petroli.

Després de 23 anys d'un règim cada vegada més corrupte, presidit per Ben Ali, una caiguda de l'1,85% del PIB i un important descens dels ingressos per turisme no representen un preu molt alt a canvi de la llibertat d'expressió i de vot aconseguida.
(...)

A Grècia, matriu de la civilització occidental, les metàfores (en grec: trajecte, transferència, trasllat) són a l’ordre del dia. Especialment les històriques: els manifestants fan servir consignes de la lluita contra la dictadura dels coronels (1967-74), dretes i esquerres parlen de l’ocupació alemanya (1941-44) i els liberals comparen la possibilitat d’un incompliment de deute amb el desastre d’Àsia Menor de 1922, que va provocar un milió i mig de refugiats.

Monográfico dedicado a la integración de la inmigración, analizando tanto las políticas como los factores que inciden en el proceso de integración del colectivo inmigrante a la sociedad de acogida. La publicación analiza las principales características y tendencias de la inmigración y las políticas de inmigración en España, a través de un conjunto de estudios realizados desde las perspectivas sociológica, económica y jurídica.

In view of the challenges which confront the Western Mediterranean world in the years ahead, the Barcelona Centre for International Affairs is committed to building scenarios that highlight its potential as an area of growth and innovation and fosters a better future for the people who inhabit its northern and southern shores. With that purpose in mind, and under the general title of “The Mediterranean in a multipolar world up to 2030”, CIDOB is working on a three year research program (2010-2012) whose aim is to analyse how countries in the area might overcome their differences and imagine a common future.

En tiempos recientes, la acomodación de las minorías étnicas y religiosas y de sus necesidades especiales ha sido una preocupación importante para la Unión Europea. En algunos países los desafíos han estado más relacionados con los grupos de inmigrantes, mientras que en otros se han referido más a las minorías autóctonas.

En el ámbito internacional, 115 países permiten que sus ciudadanos en el exterior ejerzan el derecho de participar en las elecciones de su país de origen. A pesar del desarrollo de la literatura sobre transnacionalismo político, el impacto del voto en el exterior sobre las relaciones entre emigrante, país de origen y país de residencia permanece desconocido.

Las nutridas manifestaciones ciudadanas de diciembre de 2011 en Moscú y otras ciudades rusas, como protesta contra el triunfo presuntamente fraudulento del partido gubernamental Rusia Unida en las elecciones parlamentarias, pueden ser interpretadas como un primer síntoma claro de que algo se mueve en Rusia. Han pasado veinte años de la desaparición de la Unión Soviética y muchas de las incógnitas que se planteaban entonces siguen vigentes hoy.

¿Cuándo y cómo se establecerá un sistema plenamente democrático? ¿Cuál es o debería ser el modelo de desarrollo económico? ¿Se modernizará la economía rusa? ¿Qué papel desempeñan la sociedad civil y los medios de comunicación? ¿Cómo se articularán las relaciones interétnicas? ¿Qué papel jugarán los movimientos y sentimientos nacionalistas? ¿Cómo se articularán las relaciones centro/periferia en la Federación Rusa? ¿Cuál será el papel de Rusia en el mundo globalizado del siglo XXI? Este número monográfico de la Revista CIDOB d’afers internacionals aspira a ofrecer respuestas a estas y otras preguntas, recurriendo a los análisis de reconocidos especialistas en la materia.