La relació transatlàntica: es pot reconduir?

Data de publicació:
12/2020
Autor:
Marc Ibáñez Díaz, Yale University
Descàrrega

La relació transatlàntica, en la seva arquitectura actual, emergeix, a la fi de la II Guerra Mundial, de la col·laboració entre els països europeus i els Estats Units per crear un ordre internacional liberal. L’interès a defensar i mantenir aquest ordre ha donat lloc a una estreta aliança a escala política, econòmica, militar i estratègica. Aquesta aliança s’ha plasmat, a escala governamental, en la cooperació i en acords; en l’àmbit empresarial, en la inversió i l’adquisició d’empreses, i, des del punt de vista social, en els valors i els interessos compartits a totes dues bandes de l’Atlàntic.

Des de la perspectiva política, la relació no ha estat exempta de crisis cícliques, com per exemple durant la guerra de l’Iraq, encara que en els últims setanta anys hi ha nombrosos exemples de naturalesa diversa. Tradicionalment, els desacords s’han circumscrit a la rivalitat econòmica i a temes concrets. A més, aquesta relació s’ha basat en un respecte mutu de les diferències. Tanmateix, la crisi transatlàntica actual ha posat en dubte les bases de la relació; l’arribada del president Trump ha canviat el respecte per coacció o imposició. Aquest article defensa que la presidència de Biden apuntarà a una millora en les formes de la relació, però els problemes de fons es mantindran i la prioritat americana seguirà centrada a la Xina.