En un moment de canvis als dos principals pilars de la UE –una Alemanya post-Merkel i una França amb el president Emmanuel Macron clarament debilitat–, Draghi s'havia erigit en un dels fonaments del club comunitari i una de les veus més fermes contra la invasió russa a Ucraïna i a favor de les sancions a Moscou i a l'entorn de Vladímir Putin, malgrat que Itàlia és el país europeu on hi ha més simpatia per Rússia entre la població. “Draghi ha ignorat aquesta opinió pública i s'ha posicionat clarament a favor d'Ucraïna, per exemple amb l'enviament d'armes", subratlla Héctor Sánchez Margalef, investigador del CIDOB, que avisa que el Kremlin “intentarà explotar la situació, en funció de com es gestioni el període de transició i de quin govern surti de les eleccions”. Pel que fa a les conseqüències que es podrien derivar d’una victòria electoral dels Germans d’Itàlia, Sánchez Margalef avisa que “si Meloni arriba al poder, el principal risc serà que es trenqui la unitat europea davant del Kremlin i que Putin ho tingui més fàcil per influir en les decisions que es prenen al Consell Europeu”.
>> Accedir a la informació