Entrevista a Héctor Sánchez Margalef: "Un govern alemany amb els liberals és una mala notícia per al sud d'Europa"

ARA - 27 sept. 2021

Aquest dilluns ha arrencat el ball de negociacions per formar govern a Alemanya. Els socialdemòcrates de l'SPD volen governar i els grans derrotats, els conservadors de la CDU/CSU, tampoc no hi renuncien, així que verds i liberals poden tenir la clau de la governabilitat. En parlem amb l'investigador del CIDOB Héctor Sánchez Margalef.

>> Accedir a la informació

Entrevista

Com interpreta el resultat?

— Ha guanyat el candidat de l'SPD, més que el partit. Laschet ha comès molts errors i no tenia un partit unit. La gran decepció és L'Esquerra, que esperava oferir una alternativa d'esquerres i ha empitjorat el resultat. Això resta força als socialdemòcrates i dona arguments als liberals, perquè no hi ha una coalició possible sense ells. És una mala notícia per al sud d'Europa: sempre s'han caracteritzat per protegir el superàvit alemany. 

¿Però l'SPD no comparteix la mateixa ortodòxia financera? No és una política d'estat?

— Sí, però el paradigma estava canviant: ara es defensava apujar impostos, invertir i gastar. Scholz no és un radical d'esquerres, però amb els liberals aquest canvi de tendència es pot aturar. Les negociacions per a la coalició de govern seran molt dures, perquè liberals i verds discrepen en pràcticament tot. D'aquesta manera, el més fàcil per a l'SPD i els Verds és imposar-se en els temes domèstics clau (impostos, clima) i, si cal, cedir en temes europeus. 

La socialdemocràcia europea es frega les mans davant l'opció d'un canceller de la família

Olaf Scholz en una imatge d'aquest dilluns. Quina és la magnitud de la derrota de la CDU?

— És un cop molt dur tant per al partit com per a Laschet. Segur que prometrà de tot a verds i liberals per no haver de passar a l'oposició. I si finalment es queda fora del govern, i ha d'afrontar una travessia del desert, ja veurem si la CDU manté el cordó sanitari davant la ultradreta, que fins ara es preservava sobretot per l'autoritat moral de Merkel. I a escala europea cal veure el paper de la democràcia cristiana, que fins ara ha contribuït a la construcció de la UE i ara està sota la pressió dels liberals i de la ultradreta. No oblidem que el Partit Popular era la família política dominant i ara ja no està en cap dels quatre grans de la UE: ni a França, ni a Espanya, ni a Alemanya ni tampoc a Itàlia. 

Com s'ha reflectit la fractura entre les dues Alemanyes al resultat?

— És cert que a l'antiga Alemanya de l'Est s'ha consolidat el vot de la ultradreta (AfD), que ja hi era molt forta. Però més que la fractura est-oest, el que hem vist és una bretxa camp-ciutat: entre la població urbana guanyen l'SPD i els Verds, i al camp s'ha imposat la CDU. I també una bretxa generacional: si fos pels menors de 35 anys, hauria sigut cancellera l'ecologista Annalena Baerbock, mentre que la gent gran continua optant per socialdemòcrates i conservadors.