Almenys 270.000 persones han marxat de l'illa durant l'últim any a causa de la repressió, les mancances econòmiques i les poques perspectives d'un canvi polític. Però, quina diferència hi ha entre aquesta i les altres onades migratòries? Anna Ayuso, investigadora sènior del CIDOB per a l’Amèrica Llatina i membre del Fòrum Europa-Cuba, explica que la migració d'avui és més sostinguda en el temps i més transversal: “Durant l'èxode de Mariel i el dels 'balseros' es tractava de persones de l'oposició, persones joves. A la de Mariel, fins i tot, van marxar els delinqüents o gent perseguida per l'Estat. Va ser una vàlvula de sortida que va utilitzar el règim per treure's de sobre la gent que el molestava”. Per la investigadora, les mobilitzacions de fa dos anys va empènyer molts joves sense perspectives de futur a exiliar-se: “Les manifestacions que hi va haver l'11 de juliol del 2021 van ser també un punt d'inflexió per a aquesta gent jove i de mitjana edat, que van veure que l'esperança que hi hagués un canvi polític i econòmic s'esvaïa”. “Hi ha un estancament i un deteriorament de les condicions de vida de la població, a part de la situació política. Però tampoc es veu que la situació hagi de caure, no hi ha una oposició forta. El règim ja s'ha encarregat d'evitar que es puguin organitzar reprimint qualsevol intent dels dissidents”, conclou Ayuso.
>> Accedir a la informació