Com restaurar l’edifici democràtic?

Ara - 9/1/2021

Per què s’ha produït l’assalt al Capitoli? Quins fenòmens polítics i socials en són els desencadenants? Ho analitzen Pol Morillas, Judit Carrera, Montserrat Tura, Ramin Jahanbegloo i Andreu Mas-Colell.

>> Acccedir a la informació

“Una espurna pot tornar a incendiar un terreny adobat”

Pol Morillas, director del CIDOB

1. L’assalt al Capitoli no és una mobilització espontània. Feia setmanes que grups d’extrema dreta com els Proud Boys invocaven accions similars. Feia anys, a més, que el seu referent polític utilitzava Twitter i la presidència per emetre missatges de dubtoses credencials democràtiques, atacar la llibertat de premsa, carregar contra les minories i la diversitat de la població americana i fomentar la confrontació. Fins al punt que, avui, un 70% dels votants republicans consideren que hi va haver frau en l’elecció presidencial. Un 68% dels votants republicans no consideren l’atac al Capitoli una amenaça a la democràcia, mentre que un 93% dels votants demòcrates sí. En política americana, s’han consolidat superidentitats ideològiques creixentment polaritzades. L’espurna del Capitoli va ser un intent frustrat de presa del poder per part d’aquells que creuen representar l’única opció política vàlida. “És casa nostra”, cridaven. En el fons creuen, com Trump, que el Capitoli només pot ser casa d’alguns. 

2. La polarització i les desigualtats, la política basada en identitats irreconciliables, el desgast de les institucions, la creixent influència de l’extrema dreta o la dessincronització entre esdeveniments fugaços i la lentitud de la gestió i les institucions són fenòmens d’abast global. Una espurna en terra cremada pot tornar a incendiar el terreny si segueix estant adobat. A Europa, la gran recessió del 2008 i la crisi dels refugiats del 2015 van fomentar canvis profunds en l’escena política. Mentre que l’episodi del Capitoli s’emmarca en un canvi a la presidència, l’impacte del coronavirus vindrà acompanyat d’una crisi socioeconòmica que derivarà en una inestabilitat política més gran. 

3. Paradoxalment, a l’atac al Capitoli va seguir-lo un episodi antagònic de normalitat institucional. De matinada, el Congrés i el Senat van validar la victòria de Joe Biden. Redemocratitzar la democràcia passa, en bona mesura, per enfortir i legitimar les institucions que la sustenten. Sense deixar, evidentment, que els elements causants de la seva erosió romanguin inalterats. A les democràcies occidentals, per exemple, la desigualtat creixent ha estat una tria política (per acció o omissió) tan real com la creació de l’estat del benestar. Democràcia, institucions i acció política són una tríada que cal preservar.