Amb aquest escrit em plau expressar, amb un emocionat record, que en Josep Ribera va ser un amic entranyable i un exemple de bondat i coherència en el seu treball per aconseguir la pau, la solidaritat i la llibertat de tots els pobles del món.

Vaig conèixer al Pep Ribera quan va tornar des de Xile a la seu d’Agermanament, al carrer Cometa número 8 de Barcelona, on va assumir la direcció del Secretariat de Cooperació Interdiocesà. Allà hi treballava l’optimista i inefable amiga Montserrat Albó, l’ànima d’Agermanament, que coordinava i gestionava tots els afers relacionats amb les activitats solidàries que les persones membres de la institució realitzaven a Xile, al Camerun, a l’Equador, entre altres llocs.

Va ser allà, als anys seixanta que, gràcies a la Montserrat, vaig començar a col·laborar, com a voluntari, en els projectes d’Agermanament, realitzant activitats de difusió i sensibilització –juntament amb l’Oriol Albó, en Jaume Borràs i d’altres cooperants que tornaven d’Amèrica del Sud i l’Àfrica– a fi de donar a conèixer els objectius de solidaritat a favor dels països anomenats del Tercer Món en parròquies i associacions de Barcelona i d’altres comarques de Catalunya.

Els primers dies de parlar amb en Pep Ribera, em va semblar una persona enigmàtica, amable, discreta, amb una mirada neta i serena. Parlava a poc a poc i tranquil·lament. Irradiava experiència vital, tenia molt coneixement de la realitat social del món i evidenciava una gran potència intel·lectual.

A l’inici de la nostra amistat, en Pep em feia preguntes i m’explicava també les seves experiències personals a Xile i arreu d’on voltava. En les reunions de treball amb les persones d’Agermanament, ens demanava sovint l’opinió sobre els temes a tractar i escoltava els nostres suggeriments a fi d’estructurar l’organització d’Agermanament de la millor manera, és a dir, amb creativitat, eficiència i coherència amb els objectius establerts.

Així, després de vàries converses, en Pep Ribera em va dir que li agradaria que pogués continuar treballant a Agermanament, de manera professional, per dur a terme el programa d’activitats de promoció, comunicació i sensibilització social que, ja feia temps, havia iniciat com a voluntari.

Aquesta mostra de confiança per part d’en Pep, envers la tasca de sensibilització que realitzava, em va estimular a incorporar-me a treballar a temps complet a Agermanament, fet que va marcar molt valuosament la meva trajectòria professional en el camp de la publicitat, la comunicació, les relacions públiques i les relacions institucionals.

L’any 1967 va arribar l’hora de reorganitzar i professionalitzar la gestió d’Agermanament, és a dir, a més dels capellans i les persones cooperants que van iniciar l’acció pastoral i les activitats socials i de cooperació a Xile i al Camerun, es va impulsar i fomentar la incorporació de moltes persones de diferents àmbits professionals per treballar en els projectes d’Agermanament d’aquest dos països.

El Dr. Ramon Bayés, eminent psicòleg i director de l’Institut Galton, va col·laborar per crear el test d’estudi psicològic per tal d’avaluar si les persones candidates eren les idònies per dur a terme el treball escollit en aquells països en vies de desenvolupament.

En Pep Ribera va tenir l’enginy, l’habilitat i l’encert de descobrir oportunitats i necessitats, de definir objectius, desenvolupar estratègies i dirigir amb responsabilitat i seny les persones a fi de poder realitzar amb èxit les activitats programades.

Amb aquest propòsit es va crear, amb la col·laboració de Josep Roca, CODES -«Cooperativa per al Desenvolupament», per tal d’agrupar a persones tècnic-especialistes en diversos sectors professionals que s’oferien per treballar per al progrés dels països del Tercer Món.

Així mateix, es van potenciar els vincles amb «Medicus Mundi», que dirigia el Dr. Salvador Cortadellas. Llavors va ser quan vàrem deixar el despatx del carrer Cometa i vam anar a la nova seu del carrer Diputació. Allí es van poder dur a terme i generar més activitats, tractar un gran volum d’informació, editar la revista Agermanament i altres publicacions, com també, alhora, donar una millor acollida i atenció a les persones interessades en col·laborar i a les personalitats d’arreu del món que en visitaven.

A partir d’aquesta evolució, per donar una millor resposta a les demandes de la societat i poder disposar de més i millor informació i documentació sobre el món de la cooperació internacional i sobre la història dels països en vies de desenvolupament, vam fer vàries reunions amb l’Oriol Albó, en Jaume Rodri, en Lluis Mallart, en Jordi Mas i en Pep Ribera.

En aquestes trobades vam suggerir la necessitat de crear a Barcelona un Centre d’Informació i Documentació sobre el Tercer Món. Llavors vam treballar per elaborar un avantprojecte del CIDOB-TM, que en Pep Ribera va acollir favorablement i hi va aportar les seves opinions i criteris innovadors per posar-lo en marxa.

En Pep Ribera va intuir, copsar i entendre que amb la creació del CIDOB-TM, juntament amb Agermanament i la CODES, es completava una proposta integral i molt potent per dinamitzar tots els aspectes que poden donar suport al creixement de la cooperació i la solidaritat a Catalunya i a Europa.

En Pep va assumir la direcció i el desenvolupament del projecte CIDOB-TM, el qual, l’any 1973, es va constituir amb la figura jurídica d’Associació.

Aleshores va ser quan en Pep Ribera em va demanar que acceptés ser el president de la nova associació, responsabilitat que vaig assumir de molt bon grat i amb molta il·lusió. Vaig exercir el càrrec de president fins l’any 1979, quan es va decidir transformar el CIDOB en Fundació i va assumir la presidència el Dr. Antoni Maria Badia i Margarit, rector de la Universitat de Barcelona, iniciant una nova etapa de la institució en els nous locals de Roger de Llúria, primer, i el carrer Elisabets, posteriorment.

Penso que el mèrit principal d’en Pep Ribera va ser el fet que, a més a més de dirigir Agermanament i ser cofundador de CIDOB-TM, va ser capaç d’assumir la gran tasca i la responsabilitat de ser el CONSTRUCTOR d’una nova visió creativa i revolucionària de l’Associació CIDOB-TM, per fer-la evolucionar cap a la forma jurídica de Fundació CIDOB. Això va significar, i li va permetre, desenvolupar i consolidar aquesta nova institució, juntament amb l’entusiasta col·laboració i suport de la bona amiga Francesca Munt qui, durant molt anys, va ser-ne la gerent.

Va ser llavors, en l’època de la transició política, quan Agermanament es va transformar també en una ONG amb el nom d’«Agermanament sense Fronteres», per tal de continuar donant suport a les activitats de cooperació que s’havien iniciat ara ja farà més de cinquanta anys.

Amb el record afectuós de l’amic Pep Ribera, amb qui vaig compartir moments molt interessants i joiosos, els quals avaluo molt positivament, em plau esmentar, recordar i reconèixer també la valuosa aportació a la tasca de creació i desenvolupament del CIDOB que van fer els estimats companys i amics d’Agermanament: Jordi Mas, Oriol Albó, Jaume Rodri, Josep Roca, Lluis Mallart i moltes altres persones amigues que no esmento per no allargar el text, però a les quals els hi manifesto també la meva estima i admiració!

Em sento joiós d’haver pogut tenir l’oportunitat de poder reconèixer la valuosa activitat solidària i la important trajectòria personal i professional de l’amic Josep Ribera i Pinyol com a director d’Agermanament, i constructor i director de l’associació CIDOB-TM i de la Fundació CIDOB. Aquests fets avalen, sense cap mena dubte, que el seu nom estigui inscrit de forma definitiva en la llista dels grans lluitadors en defensa de la pau, la llibertat, la justícia, la solidaritat i els drets humans i també els drets dels pobles.

Adéu amic Pep Ribera! Bona feina al Cel! Descansa en Pau i amb un somriure. Gràcies!