Carme Colomina, investigadora sènior del CIDOB especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global, analitza l’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre la UE: “Fa mesos que la Unió Europea ha començat a mudar la pell. La urgència d’una guerra a les seves fronteres ha portat els Vint-i-set a prendre mesures sense precedents, i amb un nivell d’unitat impensable abans del 24 de febrer de fa un any. El sentiment de vulnerabilitat que va provocar la ràpida entrada dels tancs russos a Ucraïna ha accelerat la cooperació europea en matèria de defensa i ha donat pas a un procés de rearmament i, fins i tot, de transformació del mateix concepte de seguretat. No és només la renúncia a neutralitats històriques per part de Suècia o Finlàndia i el canvi en la política exterior i de defensa a Alemanya, és que la UE sembla abraçar ara una idea de poder dur que mai havia format part de l’ADN comunitari. A més, les divisions estratègiques que marquen la relació dels Vint-i-set amb Rússia continuen presents, encara que soterrades. Com més s’allargui la guerra més probable és que tornin a aflorar. 

L’ofensiva de Vladímir Putin també ha acabat traient de l’ostracisme el debat sobre una futura ampliació de la Unió. Empesa per la necessitat de donar respostes polítiques, la UE torna a mirar més enllà de les seves fronteres: la concessió de l’estatus de país candidat a Ucraïna i Moldàvia, i l’acostament a Geòrgia trenca amb l’anomenada fatiga de l’ampliació que havia convertit la UE en un club que vivia d’esquena al seu veïnat. De retruc, això ha suposat també un retorn de la Unió als Balcans occidentals, on portava més d’una dècada continuada de pèrdua d’influència en detriment de Rússia, Turquia i la Xina, cada cop més presents a la regió. Bòsnia i Hercegovina ha aconseguit també, després d’una llarga espera, la seva candidatura a l’adhesió, i Brussel·les sembla decidida a aconseguir pacificar la relació entre Sèrbia i Kosovo. 

L’última gran acceleració s’ha viscut en la transició energètica, per desfer-se de la dependència dels hidrocarburs russos, diversificar l’aprovisionament i apostar per energies alternatives. En aquest any, la UE ha guanyat en integració, però també en consciència de les seves vulnerabilitats.”