Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB, reflexiona sobre l’impacte del canvi de regnat al Regne Unit: “Aquest Regne Unit de la deriva post-Brexit, post-Boris Johnson, amb Escòcia i Irlanda del Nord replantejant-se el seu futur i amb l’amenaça d’un nou hivern del descontentament, ha perdut ara la seva última gran icona d’estabilitat, el símbol que s’ha mantingut intacte en el paisatge i en la memòria dels últims 70 anys mentre el país i el món canviaven. Elisabeth II va arribar al tron en temps de Churchill i Stalin, des d’aleshores ha vist passar 15 primers ministres britànics, 13 presidents dels Estats Units, 12 primers ministres canadencs i 15 més a Austràlia. La reina ha estat una constant en un país amb una profunda crisi d’identitat. La imatge d’una dona freda i continguda que, en canvi, ha sabut mantenir viva la fascinació per una monarquia feta de souvenirs i simbologia. Elisabeth II va ser la reina d’un post-imperi reconvertit en Commonwealth. Ara, el final del regnat més llarg en la història de la monarquia britànica i, sobretot, el relleu al tron de Carles III, reobrirà l’inevitable debat sobre la Corona, però també sobre les certeses i la nostàlgia que han estructurat el país durant massa temps”.
>> Accedir a la informació (53:05-54:10)