Candidats presidencials

ELS RIVALS DE LA SEGONA VOLTA

MOHAMMED El-MURSI

Mohamed Morsy

Mohammed el-Mursi, de 60 anys, és el president del partit “Llibertat i Justícia”, braç polític dels Germans Musulmans, i un dels vencedors de la primera volta de les eleccions egípcies. És professor de la Facultat d’Enginyeria de la Universitat de Zazazig, Doctor en Enginyeria per la Universitat de Carolina del Sud (1982) i treballà com a professor assistent a la California State University, als EUA. Des de 2000 fins a 2005, encara sota la presidència de Mubàrak, fou parlamentari independent, i és considerat com un membre de l’ala conservadora dins els Germans Musulmans. A tall d’exemple, l’any 2007 liderà el disseny d’una plataforma política que incloïa una clàusula per a restringir la presidència del país a homes i musulmans.

La seva presentació com a candidat presidencial sorgeix un cop l’SCAF prohibeix la candidatura de Khairat al-Shater, el candidat primari del partit, per irregularitats d’acord amb la llei electoral de 2011. Basa el seu programa polític en el “Projecte Renaixement”, articulat entorn als principis de seguretat i desenvolupament econòmic d’Egipte sobre la base dels principis islàmics. Mursi advoca per un sistema mixt per a l’etapa de transició, a cavall entre els models parlamentari i presidencialista, que acabi virant cap a un sistema parlamentari pur. “En un principi, pensava que el sistema parlamentari era la millor opció per a Egipte però, pensant-ho millor, Egipte acaba de posar fi a una dictadura presidencial i, per tant, crec que és millor que durant el període de transició tinguem un sistema mixt”, ha assegurat en una entrevista amb Al Arabiya. Mursi també opina que el president d’Egipte no ha d’estar afiliat a cap partit polític, i és per això ha assegurat que si surt elegit president a la segona volta abandonarà la presidència de Llibertat i Justícia. Quant a la relació entre Estat i Islam, Mursi considera que la nació ha d’ésser la font d’autoritat. En un gest de caràcter tranquil·litzador per a aquells que veuen l’ascens del candidat dels Germans Musulmans com una amenaça a la integració religiosa del país, ha subratllat que “tots els egipcis tenuim els mateixos drets establerts per la llei, fins i tot el dret de credo i religió”. En una entrevista amb The Arabist, Mursi posa de manifest la seva voluntat que la xaria segueixi essent font primària de la legislació, i reitera que l’article 5 de la Constitució no contradiu els drets d’igualtat ni tampoc els drets humans.

Sobre política exterior, considera que la relació del govern egipci amb els EUA ha d’ésser equilibrada, i sosté una revisió del tractat de pau amb Israel de 1979 si es bloqueja l’ajut a Egipte. “Mantindrem els acords que Egipte ha firmat amb tots els països, fins i tot els Acords de Camp David, però ens reservem el dret a revisar-lo”. En aquest sentit, Mursi dóna suport a la causa palestina i el dret dels seus ciutadans –que resisteixen l’ocupació- a l’autodeterminació. El candidat del partit Llibertat i Justícia exigeix que l’SCAF entregui la seva autoritat el 30 de juny de 2012 i que es faci una transferència del poder. Pel que fa al seu programa econòmic, defensa una major privatització de la indústria així com la desregulació i la baixada d’impostos per tal d’estimular el creixement.

Facebook: https://www.facebook.com/khaledaly4pres#!/mohamedmorsy2011

Twitter: https://twitter.com/#!/MuhammadMorsi

AHMAD XAFIQ

Afmed Shafiq

Malgrat que es presenti com a independent, Ahmad Xafiq encara és percebut per part de l’opinió pública com el candidat de l’antic règim. Xafiq és un dels vencedors de la primera volta, i es disputa la victòria presidencial amb el líder del partit Llibertat i Justícia a la segona volta. Pocs dies abans de les eleccions presidencials es presentà un recurs en base a la Llei d’Exclusió Política, aprovada pel Parlament i que prohibeix que es presentin a les eleccions a antics càrrecs de responsabilitat de l’era Mubàrak. Xafiq va ser comandant de les Forces Armades entre 1996 i 2002, Ministre d’Aviació de 2002 a 2011 i fou nomenat Primer Ministre el 29 de gener de 2011, cinc dies després de l’inici de els revoltes populars que desembocaren en la caiguda del règim. No obstant, el Tribunal Constitucional, nomenat pel raïs abans de la seva caiguda, s’ha pronunciat a favor de Xafiq, al·legant que la Llei d’Exclusió viola el principi d’igualtat davant la llei en base a una professió i no a un acte criminal concret. Cal recordar que Xafiq es mantingué al poder fins i tot un cop Mubàrak renuncià, però les contínues protestes l’obligaren a dimitir el març de 2011. Argumentant que els partits polítics es troben en una situació de debilitat, es mostra contrari a un sistema parlamentari. Aposta per un mínim de dos períodes presidencials per a posteriorment poder plantejar l’opció d’un canvi de sistema via referèndum.

Xafiq defensa un estat civil basat en la identitat i la cultura egípcia, i ataca a aquells que volen suspendre els acords de Camp David. Sobre les relacions entre Egipte i Israel, Xafiq considera que poden ésser una mitjà útil per a desenvolupar i reforçar l’ambient de pau a la regió, i aposta perquè això es reflecteixi positivament en l’economia i la societat egípcies. I, referent a les relacions entre El Caire i els Estats Units, l’exprimer ministre ha subratllat que “la sobirania egípcia i el que passi en territori egipci és un territori que ningú pot traspassar”. Quant a les relacions entre Islam i Estat, Xafiq, amb un discurs integrador, ha dit que tots els egipcis estan a la mateixa línia, i que cap religió ha de prevaldre sobre les altres.

En definitiva, el seu discurs es basa en recuperar l’estabilitat i la seguretat per permetre la recuperació socio-econòmica del país i així atraure la inversió estrangera.

Facebook: https://www.facebook.com/ahmedshafike

Twiter: www.twitter.com/ahmedshafikeg

Youtube: www.youtube.com/ahmedshafikeg


LA RESTA DE CANDIDATS DE LA PRIMERA VOLTA

HAMDIN SABAHI

Hamdeen Sabahi

Sabahi, de 58 anys, s’ha convertit en el candidat revelació de la primera ronda de les eleccions egípcies. Fill menor d’una família d’onze fills provinent del món rural, ha aglutinat una part important del vot d’esquerres. Participà activament en les manifestacions de Tahrir, en les quals resultà ferit. La seva candidatura ha esdevingut popular entre sectors humils i entre els activistes de les grans ciutats. És el líder del partit Karama (Dignitat), de perfil nacionalista i amb un fort component nasserista.

Sabahi aposta en el seu programa per l’establiment d’un estat civil i democràtic fort, ni secular ni militar, advocant per no canviar l’article de la Constitució d’Egipte que regula el paper de la religió i el de la xaria com a font de legislació. Assumeix un sistema polític presidencial com el millor per a governar el país. Confia en la cultura pròpia com a valor fonamental de la societat i motor de desenvolupament, tant a Egipte com a la regió. Dins aquest procés, considera que el paper de la dona ha d’ésser fonamental.

ABDEL MONEIM ABUL FOTUH

Abdel Moneim Abul Futuh

Graduat en medicina i dret per la Universitat d’El Caire i secretari general de la Unió Mèdica Àrab des de 2004, Abdel Moneim Abul Fotuh es presenta, amb seixanta anys, com el candidat independent, havent trencat amb els Germans Musulmans. Antic membre de l’ala més reformista i liberal del moviment, es presenta com un pont entre els sectors islamistes i els revolucionaris, i defensa tant els drets de les dones com la convivència entre musulmans i cristians. Aquests punts es veuen reflectits en el seu programa polític a través de propostes com ara el nomenament d’un vicepresident menor de 45 anys, o la seva afirmació que un cristià copte com una dona podrien presentar-se com a candidats a la presidència. Tot i això, el suport que la seva candidatura ha rebut del líder del partit salafista Al-Nour podria fer minvar la seva popularitat entre sectors laics i liberals. D’altra banda, Abul Fotuh defensa les virtuts del sistema presidencial i es mostra crític amb el paper de les forces armades. Tot i advocar per un exèrcit fort, rebutja que els militars puguin gaudir d’immunitat, defensa que el pressupost militar sigui inclòs fins els pressupostos generals de l’estat i que l’activitat econòmica de les forces armades no pugi entrar en competència amb el sector públic o el privat. Quant a l’economia, dona el seu suport al lliure comerç i al paper de l’empresa privada, que conjuntament amb el govern haurien de garantir la justícia social

Official Website: http://www.abolfotoh.net/

Facebook: https://www.facebook.com/DrAbolfoto

Twitter: http://twitter.com/#!/DrAbolfotoh

YouTube: http://www.youtube.com/user/abolfotoh

AMR MOUSSA

Amr Moussa

Ministre d’Afers Estrangers durant deu anys (1991-2001) sota el mandat de Mubàrak, Amr Moussa, de 75 anys, presenta la seva candidatura com a independent, i es perfila com un dels favorits de la campanya presidencial. Qui fou secretari general de la Lliga Àrab de 2001 a 2011 ha alçat la bandera de la causa palestina per tal de guanyar popularitat tant a Egipte com en el món àrab en general. En matèria de política exterior, considera que els acords de Camp David estan obsolets però, al mateix temps, ha afirmat que respectarà el tractat de pau entre Egipte i Israel. Amb un programa reformista, pretén la instauració d’una nova república basada en un règim presidencialista, constitucional i democràtic mitjançant la reforma profunda de les institucions i l’administració pública, vetllant garantir la independència judicial i una separació de poders efectiva. En l’àmbit social, advoca per la igualtat i la integració de tots els egipcis sota un projecte comú basat en la tolerància religiosa, el respecte envers les minories i un paper creixent de les dones i els joves. Per altra banda, en l’àmbit econòmic proposa la impulsió de sectors estratègics, mitjançant la obertura a les inversions estrangeres i la revitalització del sector turístic.

Yahoo Groups: http://groups.yahoo.com/group/amr_mousa/

Facebook: https://www.facebook.com/amr.mousa36

Twitter: http://twitter.com/amr_mousa36

YouTube: http://www.youtube.com/amrmousa36


ABU EL EZZ HARIRI


Abu El Ezz Hariri

Amb 66 anys, el candidat del partit Alianza Popular Socialista, és una de les principals figures de l’esquerra. Defensa la religió com a orientació i l’educació com a solució. El seu programa social està basat en la lluita contra la discriminació per sexe, raça o religió. És una de les veus més crítiques contra algunes de les decisions preses per l’SCAF durant el període de transició, en especial contra el general Tantawi, responsable de l’SCAF, demanant que sigui jutjat per les seves actuacions i decisions. Proposa també un sistema presidencial mixt, similar al de França.

ABU KHLALED ALI

Khaled Aly

Khaled Ali, un advocat de 40 anys, és partidari d’un sistema presidencial mixt i defensa en el seu programa un estat civil fort capaç de garantir els drets i la igualtat de tots els ciutadans sense discriminació per motiu de sexe, raça o religió. És un dels pocs candidats que accepta l’acord de Camp David entre Israel i Egipte. Considera la cultura com un aspecte vital de la personalitat egípcia. Respecte a qüestions de gènere, es postula a favor que les dones puguin ocupar ministeris.


MOHAMED SELIM AL-AWA

Mohamed Selim Al-Awa

Jurista i pensador islàmic, Selim al-Awa es presenta com a candidat independent, mostrant-se especialment crític amb els partits polítics. En el seu programa considera com a fonamental un sistema mixt entre presidència i parlament perquè així ambdós òrgans de poder puguin exercir un control mutu. Advoca també per una societat civil de referència islàmica, mentre que en afers de gènere fa un especial recalcament en la necessitat d’integrar les dones en tots els nivells sociopolítics. En el pla internacional opina que, en cas que els acords de Camp David fossin manipulats per part d’Israel, Egipte hauria d’advocar per una solució pacífica i amb implicació internacional.


HISHAN AL-BASTAWISI


Hishan Al-Bastawisi

Candidat d’esquerres i membre del partit Al-Taggamu. En el seu programa es mostra partidari de l’elaboració i aprovació d’una nova constitució abans de l’elecció del president perquè aquesta actuï com a garant de la limitació del poder del president i estableixi la distribució dels poders entre els diferents òrgans. Referent a la societat, veu en la cultura, l’educació, la investigació crítica i científica i en el rebuig a qualsevol mena de censura els pilars bàsics de la nova societat egípcia.

MOHMOUD HOSSAM

MOHMOUD HOSSAM

Antic membre de la policia, aquest empresari de 48 anys és un dels candidats més joves a l’elecció presidencial. Fundador del partit El-Bedeya (Començament), s’autodefineix com a liberal i fidel a la tendència política del ja dissolt Partit Nacional Democràtic. A partir de la seva experiència en el món dels negocis, planteja liderar un canvi de tendència en l’economia paralitzada del país, que ell descriu com la seva principal prioritat. A més, opina que el seu temps com a oficial de policia li dóna una profunda visió sobre el canvi intern que el país necessita pel que fa a seguretat.

ADULLAH AL-ASHAAL

ADULLAH AL-ASHAAL

Professor de Dret Internacional a la Universitat Americana d’El Caire, pensador islamista i antic diplomàtic, al-Ashaal ha molt crític amb l’expresident Mubàrak, sobretot en tot allò referent a les relacions entre Egipte i Israel. Després de les mobilitzacions del 25 de gener, fundà el partit “Free Egypt” i s’autopostulà com a candidat a les eleccions presidencials. Donada la seva relació amb Khairat al-Xater, candidat primari dels Germans Musulmans per a les eleccions, decidí retirar la seva candidatura per donar-li suport, però finalment féu marxa enrere en la seva decisió quan al-Xater fou desqualificat de la carrera presidencial per raons legals el passat mes d’abril.


MOHAMMED FAWZY EISSA

MOHAMED FAWZY EISSA

Membre del nucli dur de la policia, aquest doctor en Dret és més conegut per les seves tasques com a advocat d’antics membres del règim acusats de frau i corrupció que no pas per la seva candidatura a les eleccions. A penes conegut entre el públic, és el líder del Partit Generació, fundat l’any 2002. Part d’aquest desconeixement es deu al pobre finançament de la seva campanya, que ell mateix s’ha autosufragat. Les seves propostes se centren en un ordre social fort, la submissió a l’imperi de la llei de totes les esferes de la societat i en l’estímul de l’economia com a motor per a la prosperitat de país.

HOUSSAM KHAIRALLAH

HOUSSAM KHAIRALLAH

Veterà de guerra i excap de seguretat dels Serveis d’Intel·ligència egipcis, serví a l’exèrcit des de 1976 fins a 2006. Presenta la seva candidatura per part del Partit de la Pau. Prioritza la redacció d’una Constitució que reparteixi els poders entre els diversos òrgans sobre la resta de polítiques. Amb el seu programa pretén enfocar el desenvolupament econòmic, sanitari i educatiu del país. Pel que fa a l’àmbit social, Khairallah defensa un estat civil fort, capaç de garantir els drets de els minories religioses i de les dones. Durant la campanya fou acusat per el-Fotou d’haver pagat suborns en vàries províncies per a aconseguir el mínim de suports necessaris per a presentar candidatura, tot i que aquestes acusacions foren desestimades.

ELS CANDIDATS QUE NO VAN ARRIBAR A COMPETIR


La carrera presidencial ha estat força marcada pel paper que han jugat les esmenes realitzades sobre la Llei Electoral per part de l’SCAF. Molts candidats potencials bé no han superat els requisits mínims per a poder presentar candidatura, bé han estat objecte d’investigació per part de la Comissió Electoral encarregada d'estudiar les possibles incongruències de les candidatures amb les esmenes introduïdes, a destacar l'exprimer ministre Ahmad Xafiq, un dels candidats que més suports ha recollit durant la campanya presidencial i que, donada la seva relació amb el règim anterior, queda gairebé desqualificats.

Entre els candidats desqualificats, cal destacar Salah Abu Ismail, Ayman Nour, Khairat al-Xater i Omar Suleiman.

Durant la campanya, també s’han produït desercions de candidats per la carrera presidencial, entre els quals caldria destacar els candidats AbdElazim Negm, Bhotaina Kamel, Saad El-Soghagar i, sobretot, Mohammed ElBaradei, que dou un dels polítics que majors suports aglutinà durant la precampanya entre les diverses forces polítiques opositores al règim, com el Neo-Wafd. ElBaradei retirà la seva candidatura el gener de 2012 en protesta contra la presa de poder de l’SCAF després de la renúncia de Mubàrak. Considera una farsa l’elecció presidencial abans de l’aprovació d’una nova carta magna.

Altres continguts del Dossier Egipte, eleccions presidencials 2012:

· El Egipto post Mubarak

· Sistema político

· Temas de campaña

· Resultados y reacciones