Societat més diversa, societat menys solidària?

Parlarem de condicions i formes de solidaritat, de límits i amenaces, i de la relació de solidaritat entre “propis” i “aliens”, entre l’intern i l’extern. Repensarem la solidaritat, contextualitzant el concepte en noves realitats, interaccions i interdependències. Paral·lelament, proposem un treball crític a partir d’experiències, fenòmens i interessos per a, entre tots, pensadors, planificadors i actors, produir bases d’un nou horitzó de civisme solidari.

Duració: 2018-2019 (Obert) Pressupost: 36.391€
WEB DEL PROJECTE

Objectius

En els últims temps, és bastant normal escoltar discursos apocalíptics sobre la pèrdua de cohesió social, convivialitat i solidaritat. De vegades, això es vincula a fenòmens com la urbanització, la individualització o el capitalisme; en d’altres, s'acusa a la globalització, la industrialització, la migració o les noves desigualtats dins i entre els països. Les combinacions entre aquests elements són infinites i recurrents. L’expressió social d’aquesta desmotivació cap al futur és el sentiment de malestar radicat en la desconfiança i la rivalitat creixent entre individus. En tots els casos s’apunta a la major diversitat i pluralitat cultural de les nostres societats com la causa d’aquesta pèrdua, que corroeix els valors i normes compartits que alguns consideren la base de la solidaritat. Aquesta visió categòrica “reforça la dicotomia injusta entre solidaritat i diversitat” (Parekh, 2008).

Es fa difícil pensar la solidaritat sense evocar la perspectiva de principis morals abstractes, virtuts de comprensió i retòriques benintencionades que parlen de diàleg, integració i convivència per donar a entendre que la societat és diversa: una diversitat que no qüestiona ni la diferència ni el conflicte en una societat sense trobades ni coincidències. Però en un món globalitzat, immers en una profunda transformació, la convivència està danyada i la solidaritat es fragmenta en moments, espurnes de solidaritat puntuals i mancades d’un context establert que els doni orientació i sentit.

És per això que creiem que noves convivències requereixen noves formes de solidaritat. El context ha canviat: la mobilitat geogràfica i l’impacte tecnològic fan que la nostra societat sigui més diversa o diversa d’una altra manera. L’ambigüitat de la globalització i les incerteses causades per la revolució tecnològica afavoreixen la desconfiança cap a les institucions, les convencions i els valors socials. La incertesa genera confusió sobre la nostra identitat i el nostre encaix en el futur.

De quina solidaritat parlem al segle XXI? En què es basa? En quina mesura la solidaritat depèn de desenvolupaments socials, polítics i econòmics? La solidaritat divideix o uneix? Necessita la solidaritat un marc social per generar drets? I què passa quan s’institucionalitza o es legalitza la solidaritat?

Per enfrontar els reptes que es plantegen avui a la solidaritat, és indispensable tenir en compte la interdependència social mútua i un principi de col·laboració entre individus. La solidaritat no s’implanta, sinó que neix a partir d’un sentiment de lleialtat per part dels membres d’una societat darrere d’un destí comú.

Articles d'interès:

Generaciones globales en la sociedad del riesgo mundial
Ulrich Beck

La imaginación cosmopolita
Gerard Delanty

Un mundo sin alrededores
Daniel Innerarity

Partners:

Obra Social “la Caixa” 

Àrees de recerca:

PARTNERS: