NIEM

All in for integration

El Mecanisme per a l’Avaluació de la Integració Nacional (NIEM), que avalua i millora la integració dels beneficiaris de protecció internacional, és un projecte internacional de sis anys de durada que pretén preparar els agents clau de l’àmbit de la integració de quinze estats membres de la Unió Europea perquè puguin abordar de manera més adequada els reptes actuals i millorar la integració dels beneficiaris de protecció internacional. Les situacions de conflicte cada vegada són més llargues, i actualment passen disset anys de mitjana fins que els refugiats que fugen de guerres civils acaben tenint l’oportunitat de tornar al seu país d’origen. Per tant, no hi ha altra alternativa més que la integració a llarg termini dels beneficiaris de protecció internacional nouvinguts, la qual cosa alhora constitueix un repte immediat per a les societats europees.

Duració: 2015-2021 (Obert) Pressupost: Pressupost total: 6.647.938 € ; Executat pel CIDOB: 508.448,63 €
WEB DEL PROJECTE

Objectius

El NIEM establirà un mecanisme d’avaluació exhaustiva biennal de la integració dels beneficiaris de protecció internacional, per aportar evidències sobre les llacunes existents en els estàndards d’integració, identificar pràctiques prometedores i avaluar els efectes dels canvis legislatius i polítics.

En aquest sentit, el NIEM es desenvolupa en el context de canvi jurídic en matèria de protecció internacional que es produeix en els àmbits nacional i europeu, cosa que està motivada per l’alt nombre de nouvinguts dels últims anys. El projecte pretén aportar evidències sobre alguns dels debats més candents relatius a aquests canvis: estan ben implementades les normes relatives a la integració dels beneficiaris de protecció internacional? Quin efecte tenen aquestes normes sobre les polítiques d’integració? Tenen algun efecte les polítiques adreçades als beneficiaris de protecció internacional sobre l’èxit de la integració? A quins reptes, bones pràctiques i llacunes polítiques cal fer front?

Disseny del NIEM: de l’evidència basada en polítiques sobre el paper als resultats en la pràctica

Per respondre a aquestes preguntes, el NIEM desenvolupa mètodes de recollida de dades integrals, fiables i sostenibles sobre la integració dels beneficiaris de protecció internacional. Amb això, es proporcionaran evidències que poden donar suport a l’establiment de polítiques d’integració que maximitzin el potencial de les persones nouvingudes beneficiàries de protecció internacional. Més de cent cinquanta indicadors del NIEM desenvolupen i amplien els actuals estàndards d’integració de la Unió Europea i abasten diferents àmbits i tipus de coneixement especialitzat, una varietat d’actors i diversos tipus d’evidències. L’ampli ventall d’indicadors permetrà al NIEM analitzar les interrelacions entre l’accessibilitat i la seguretat del permís de residència per als beneficiaris de protecció internacional i les seves famílies i la integració en els diferents àmbits socioeconòmics i socioculturals. Es tracta d’una combinació única d’indicadors sobre aportacions, polítiques (o sostenibilitat) i resultats, la qual cosa permet anticipar i identificar els obstacles més urgents per a la integració, des de les polítiques sobre el paper fins als resultats en la pràctica i des de la fase d’acollida dels sol·licitants d’asil fins a la igualtat d’oportunitats per als beneficiaris de protecció internacional.

D’altra banda, el NIEM encoratja la participació de diferents actors: governs, autoritats locals, interlocutors socials i ONG, així com els mateixos beneficiaris de protecció internacional. Així mateix, els indicadors requereixen l’anàlisi de diferents tipus d’evidències, incloent-hi estadístiques nacionals, recerques quantitatives i qualitatives, avaluacions independents, auditories internes i autoavaluacions.

El NIEM es va engegar l’any 2016, amb el desenvolupament dels indicadors basats en el projecte pilot de la zona central d’Europa.

Dels resultats a l’impacte: aliances per a una integració més reeixida dels refugiats

Per convertir els resultats i les evidències del NIEM en millores tangibles i concretes per a la integració dels beneficiaris de protecció internacional als països associats, cada soci del projecte estableix coalicions nacionals. Aquestes coalicions, en les quals participen representants d’institucions públiques, el món acadèmic, ONG, organitzacions de migrants i els mateixos beneficiaris, tindran com a objectiu promocionar el NIEM i els seus resultats en cada país participant, estrènyer llaços entre professionals, experts i actors clau, i monitorar la implementació de les recomanacions i defensar-ne la transversalització als països participants.

A més, com a complement a les coalicions nacionals, una coalició internacional del NIEM en la qual participen actors europeus clau apostarà per la millora de les polítiques d’integració dels beneficiaris de protecció internacional en l’àmbit de la Unió Europea. A través d’aquesta participació primerenca i continuada en les activitats del projecte dels actors clau en la política i les pràctiques d’integració, els resultats dels informes del NIEM poden contribuir a la configuració de solucions polítiques d’abast nacional i europeu. Així doncs, el NIEM permetrà l’adequació permanent de les polítiques d’integració als beneficiaris de protecció internacional.

Així mateix, els resultats del NIEM són útils més enllà dels objectius de la política. La seva evidència sobre les llacunes polítiques i sobre les possibles capacitats d’integració és essencial per abordar les pors i les reserves dels ciutadans europeus que no s’oposen a la idea de l’asil, sinó que més aviat mostren sorpresa i escepticisme sobre la capacitat d’integració del seu país i les possibles conseqüències derivades de l’augment del nombre de beneficiaris de protecció internacional.

Segueix-nos a Facebook

Coordinador:  Institute of Public Affairs (Poland)

Partners:

 

Researchers involved in the project:

  • Elena Sánchez-Montijano
Àrees de recerca:
Público - 20/06/2020

La nueva y dura normalidad para los solicitantes de asilo en España

Si entre enero y febrero de 2020 se recibieron más de 14.000 solicitudes por mes, “en marzo, el número parecía incluso aumentar hasta que llegó el cierre de fronteras. Desde entonces, se han registrado 58 solicitudes en abril y 72 en mayo. Dicho de manera más visual, aquellos que estaban en camino, a punto de tomar el avión, se quedaron en tierra”, recuerda la investigadora de CIDOB Blanca Garcés en un artículo.

La Vanguardia - 20/06/2020

Más de 140.000 expedientes de refugiados esperan resolución

A juzgar por otra investigación hecha pública ayer, la del proyecto National Integration Evaluation Mechanism (NIEM) que en España ha dirigido CIDOB, Assy, que tuvo que marchar de Egipto por las amenazas recibidas por ser gay, debe superar más escollos en su camino para conseguir la protección internacional a causa de las “deficiencias del sistema de asilo y acogida español en los casos de refugiados LGTBI”.

eldiario.es - 19/06/2020

El asilo confinado

“Lo que sí nos ha enseñado el contexto actual de pandemia es que cualquier política de salud pública o política social que quiera ser eficiente necesita la inclusión del conjunto de la población. Situaciones de hacinamiento, exclusión residencial o precariedad laboral no solo atentan contra los derechos de aquellos que las sufren sino que minan cualquier política que quiera reducir focos epidémicos o poner las bases para la convivencia social en contextos de crisis económica severa” Blanca Garcés, investigadora senior de CIDOB.

The Objective - 11/06/2020

Las consecuencias de regularizar a los inmigrantes en España, durante y después de la pandemia

“Cualquier política social solo se puede llevar a cabo cuando incluyes al conjunto de la población”, dice Blanca Garcés, investigadora senior de CIDOB, que considera que una de las principales consecuencias de la regularización de los inmigrantes sería la mejora del diseño de políticas sociales y públicas. “En el momento en que dejas una parte fuera, en este caso los inmigrantes en situación irregular, las políticas sociales no llegan a todos los sitios donde deberían llegar”, señala, y “en un contexto de crisis económica que se va a agravar en los próximos meses, se pone en evidencia que, o incluimos a todo el mundo o, si dejamos a algunos fuera, esta exclusión no solo va en detrimento de sus derechos, sino que además va a ser motivo de conflicto y, por lo tanto, de un problema para la cohesión social de nuestras ciudades y pueblos”.

Nació Digital - 19/06/2020

Catalunya va rebre el 2019 13.270 sol·licituds d'asil, un 65% més que el 2018

Segons l’Informe Nacional per a Espanya del projecte National Integration Evaluation Mechanism (NIEM), el Sistema d’Acollida de Protecció Internacional espanyol (SAPI), no ha sabut respondre a l’augment de les demandes d’asil, sent Espanya el país que ha registrat l’increment anual més alt entre els principals països receptors d’Europa. Tot i haver augmentat la seva capacitat i flexibilitzat l’acollida, la manca de reglamentació i escassetat de recursos no garanteixen la integració de tots els sol•licitants d’asil. L’estudi, dirigit pel CIDOB a Espanya i finançat per la Comissió Europea, ofereix una anàlisi comparada dels sistemes nacionals d’acollida de 14 països de la UE: Bulgària, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània , Països Baixos, Polònia, República Txeca, Romania i Suècia.

El País - 19/06/2020

La pandemia tensa las costuras del sistema de asilo

Quedarse sin techo ya era una realidad para ellos antes de la emergencia sanitaria –una encuesta de CIDOB con 300 solicitantes de asilo en Cataluña ha concluido que un 27% de ellos habían dormido en la calle–, y el estado de alarma agravó su precariedad. “Ha sido fundamental la ayuda mutua de familia y amigos así como la labor de algunos ayuntamientos y, sobre todo, de redes sociales y vecinales”, escribe la investigadora de CIDOB Blanca Garcés en un reciente artículo titulado El asilo confinado.

ctxt - 29/03/2019

El sistema de asilo español, ineficaz y obsoleto

Lento, infradotado e incapaz de afrontar los nuevos desafíos de la protección internacional. Esta es la decepcionante fotografía que se hace del sistema de asilo español en un reciente informe publicado por el proyecto europeo National Integration Evaluation Mechanism (NIEM), coordinado en España por CIDOB. El documento señala que España, pese a ser uno de los Estados más favorables para la acogida en términos formales, arrastra tres elementos en su gestión y sus políticas que lo han conducido a esta preocupante situación: las demoras en los procedimientos, la falta de recursos y las propias limitaciones internas del sistema de protección.