La candidatura d’Erdogan s’ha imposat fins i tot a les zones més castigades pels terratrèmols del febrer, tot i la seva responsabilitat en el mal estat de les edificacions i la manca de preparació sísmica. Per a Eduard Soler i Lecha, investigador sènior associat al CIDOB, el resultat evidencia la polarització al país. “La figura d’Erdogan és polaritzadora, amb molta gent que creu sense matisos en el seu lideratge i una altra que el rebutja: el país està partit i ningú té una majoria qualificada. És una dinàmica de fractura política i social com la que veiem als Estats Units o el Brasil. La meitat del país li fa confiança i creu que cal un líder fort, que cal autoritat, i desconfia molt de la capacitat d’una oposició tan heterogènia, amalgamada en positiu en la defensa de la democràcia i la institucionalitat i en negatiu al rebuig a Erdogan”. Respecte al tercer candidat en discòrdia, l’ultranacionalista Sinan Ogan, Soler i Lecha afirma que “el bon resultat d’Ogan confirma la importància del nacionalisme turc en la política turca: veurem una retòrica nacionalista més forta”, tenint en compte que “els nacionalistes kurds d’esquerra no seran decisius com ho haurien pogut estar al Parlament si Erdogan hagués perdut la majoria”.
>> Accedir a la informació