La fi d’una guerra, l’inici d’una altra

La Vanguardia - 22/10/2017

La capital del califat que acaba de néixer ha caigut. Dimarts passat, 17 d’octubre, les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) van arrabassar Al-Raqqa a l’organització Estat Islàmic (EI). Simbòlicament, aquest és un cop molt fort per a l’EI, ja que Al-Raqqa ha estat, de facto, la capital de l’Estat Islàmic els dos últims anys

Article

La capital del califat que acaba de néixer ha caigut. Dimarts passat, 17 d’octubre, les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) van arrabassar Al-Raqqa a l’organització Estat Islàmic (EI). Simbòlicament, aquest és un cop molt fort per a l’EI, ja que Al-Raqqa ha estat, de facto, la capital de l’Estat Islàmic els dos últims anys. La ciutat que fins al 2016 acollia la majoria de les institucions civils de l’EI es va convertir en un camp de runa on van morir més de 3.250 persones, de les quals 1.130 eren civils. Més enllà d’escenes de joia a Al-Raqqa i aplaudiments eixordadors de la comunitat internacional, aquest pas addicional en la lluita contra l’EI planteja més interrogants dels que respon. Com ara: quin futur ofereix a l’organització Estat Islàmic?

Sense restar importància al símbol que representa la caiguda d’Al-Raqqa, seria erroni considerar que aquesta derrota posa fi a l’EI com a tal. En primer lloc, perquè l’EI va deixar de ser un protoestat molt abans de l’operació Còlera de l’Eufrates a Al-Raqqa: l’organització gihadista ha aconseguit fracassos militars en batalles crucials, com a Fal∙luja (juny 2016), Manbij (agost 2016)I Mossul (juliol 2017), per posar-ne uns quants exemples. En segon lloc, fa diversos mesos que l’EI ha anat anticipant aquestes derrotes. I, per tant, va optar per un canvi d’estratègia: la del retorn a la clandestinitat.

Encara que el grup terrorista continuï controlant diverses localitats a Síria i a l’Iraq, nombrosos elements apunten a aquest canvi d’estratègia. L’historial de les batalles perdudes recentment posa de manifest que, conscients de la seva inferioritat militar, els líders de l’EI es van dedicar a controlar les grans ciutats i a resistir als assalts tant de temps com fos possible per poder negociar la sortida d’aquestes urbs. Negociar! Fa menys de dos anys era impensable que aquesta organització intransigent pogués arribar a pactar amb els seus enemics. De tota manera, tant en el cas d’Al-Raqqa com en casos anteriors (Qalamun, agost del 2017), amb l’amenaça sistemàtica de cometre matances de civils l’EI ha estat capaç d’acordar l’evacuació dels seus combatentsdecada ciutat perduda per reorientar-los cap a altres fronts.

El material de propaganda produït per l’agència Amaq reflecteix fidelment aquest canvi d’estratègia: a escala sirianoiraquiana, el grup reprèn les seves operacions de guerrilla. No només és una opció menys costosa que la del control de territoris –l’EI compensa la disminució d’ingressos procedents d’aquells territoris i del cru, pel tràfic de drogues, l’extorsió i la pràctica de segrestos–, sinó que també és més difícil de neutralitzar.

Així, després de la derrota de Mossul, els gihadistes van reactivar cèl∙lules dorments en zones suposadament pacificades per forces governamentals com a les províncies de Salah ad-Din i de Diyala. A escala internacional, les crides a fer la hijra (emigrar) per unir-se al califat han anat disminuint, però es multipliquen les exhortacions a cometre actes de terrorisme als països enemics.

Ja no es tracta d’expansió territorial a Síria i a l’Iraq, sinó més aviat de perpetuar el conflicte en aquest territori i, en paral∙lel, de continuar desestabilitzant els països involucrats en la lluita contra l’organització terrorista. En altres paraules, no assistim al final de la guerra contra l’Estat Islàmic, sinó a la seva evolució en una lluita contra una organització terrorista clàssica com Al-Qaida. I, 16 anys després de l’inici de la guerra contra el terrorisme, res no presagia que aquesta guerra específica contra l’Estat Islàmic sigui l’excepció que confirmi la regla.

Descàrrega d'arxius