“Bolsonaro va beneficiar-se de tota una estratègia dissenyada anteriorment per l'extrema dreta nord-americana. No sabem qui va buscar a qui, però va sortir guanyador amb aquest full de ruta en 2018. De fet, va assolir el suport de sectors com l'Església evangèlica brasilera, finançada per les seues terminals dels Estats Units d'Amèrica i vinculada a uns sectors populars que van trobar-hi una xarxa de solidaritat, malgrat les polítiques socials de Lula i de Rousseff”, exposa Anna Ayuso, investigadora sènior del CIDOB per a l’Amèrica Llatina. “Aquesta connivència ha provocat que un determinat sector dels brasilers hagen interioritzat una desconfiança cap a l'Estat, les institucions i els mitjans de comunicació tradicionals, i hagen assumit noves formes d'informar-se o, millor dit, de desinformar-se", sosté l’experta. “Els seguidors de Bolsonaro feia temps que estaven convençuts d'un frau electoral, i això ha precipitat aquest assalt. El mateix Bolsonaro anava avisant-ne des de la victòria de Lula l'octubre passat”, precisa Ayuso.
>> Accedir a la informació