D’on i per què fugen els refugiats?

MIGRACIONS - 27/10/2015

Quines rutes utilitzen i quines situacions es troben els refugiats en el seu viatge cap al continent europeu? Amb el focus a Síria, l’Afganistan i Eritrea; Eduard Soler, Ana Ballesteros i Óscar Mateos van analitzar, el passat 13 d’octubre i moderats per Sergio Maydeu, l’origen, la naturalesa i les perspectives d’evolució dels conflictes que han generat la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial.

Descripció

Quines rutes utilitzen i quines situacions es troben els refugiats en el seu viatge cap al continent europeu? Amb el focus a Síria, l’Afganistan i Eritrea; Eduard Soler, Ana Ballesteros i Óscar Mateos van analitzar, el passat 13 d’octubre i moderats per Sergio Maydeu, l’origen, la naturalesa i les perspectives d’evolució dels conflictes que han generat la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. 

Cap d’aquests actors és prou fort com per guanyar ni prou feble com per desaparèixer

Així resumeix Eduard Soler, coordinador de recerca del CIDOB, i expert en Nord d'Àfrica i Orient Mitjà, la situació actual a Síria. Un conflicte que ha entrat en fase de degeneració. Les xifres parlen per si mateixes: en 4 anys han perdut la vida més de 300.000 persones; 4.000.000 han passat a ser refugiats i 8.000.000 s'han convertit en desplaçats interns.

En aquest conflicte que ha anat mutant amb el pas del temps, es compten més de 700 milícies diferents, que es podrien agrupar en 5 grans blocs: els partidaris d'Al-Assad, l'oposició, l'Estat Islàmic, els grups afins a Al-Qaida i els nacionalistes kurds. Aquesta situació, que fa impossible pensar en una solució a curt termini, s'està traduint en un conflicte de metàstasi regional i en un país que, literalment, s'està apagant. 

La meitat del territori afganès és insegur

L'emissió de refugiats per part de l'Afganistan als seus veïns és una realitat que ve succeint des de fa dècades, tal com va apuntar la investigadora de l'Escola de Cultura de Pau i experta en l'Afganistan i el Pakistan, Ana Ballesteros. No obstant això, entre el 2013 i el 2014, l'auge de la insurgència ha triplicat el nivell de violència al país, fins al punt que el 2015 es presenta com l'any més violent des del 2001.

Aquesta violència no només s'estén al sud i a l'est del país sinó que la meitat del territori afganès és insegur en l'actualitat. D'altra banda, el poder està totalment dividit al país i els refugiats que fugen ho fan de múltiples conflictes entre diversos actors: talibans contra talibans; talibans contra l'exèrcit; i talibans contra l'Estat Islàmic. Finalment, les polítiques de l'Iran i el Pakistan cap als refugiats que durant dècades han trobat recer en els seus països està empenyent a molts d'ells a fugir cap a Europa. 

El desè país emissor de refugiats hauria de ser una prioritat per a Europa

Les tràgiques imatges de l'arribada de refugiats a les costes italianes han situat Eritrea al punt de mira dels mitjans de comunicació europeus, tal com explica Óscar Mateos, professor de Relacions Internacionals a Blanquerna i expert en pau i seguretat a l'Àfrica subsahariana.

Eritrea es troba davant d'una realitat política dictatorial, amb un règim que durant els seus primers anys es mostrava disposat a dialogar amb els opositors però que s'ha anat tancant progressivament i ha passat a exercir una forta repressió sobre la ciutadania. Qui està fugint d'Eritrea és gent jove -uns 400.000- a causa de la política de reclutament forçós que s'està duent a terme. Mentre que l'arribada d'eritreus a Europa s'ha triplicat, no s'entreveu cap perspectiva d'obertura al país. 

Repercussions humanitàries

El Líban ha assumit ja més d’1.000.000 de refugiats; Jordània, 600.000 i Turquia, 2.000.000. Malgrat que estan reapareixent malalties eradicades, les agències que intenten donar ajuda no estan rebent resposta per part dels grans donants. A l'Iraq la situació no és més encoratjadora: el govern del Kurdistan iraquià s'està quedant sense fons i l'emergència humanitària al nord del país està fent que molts refugiats sirians decideixin emprendre el viatge a Europa. 

Les rutes

En relació al conflicte sirià s'ha produït un canvi. El 2015 s'ha obert una escletxa: la ruta oriental o Balcànica. Els motius apuntats per Eduard Soler es basen en què la ruta a través de Líbia resulta massa cara i en què a Turquia li falten incentius per a “taponar” les seves fronteres. Pel que fa a Eritrea, Óscar Mateos destaca la gravetat de la situació al Sinaí, on es produeixen segrestos i violacions de drets humans diàriament. D'altra banda, Israel, que era un dels principals països d'acollida d’eritreus, manté ara una política més restrictiva. 

Dimensió regional

Tots els actors regionals han pres partit i tots veuen el que succeeix a Síria com una potencial amenaça. En alguns països d'acollida, els refugiats han passat de despertar un sentiment de solidaritat entre la ciutadania a ser vistos com un destorb o amenaça. Pel que fa als refugiats procedents de l'Afganistan, l'Iran tampoc es presenta com una alternativa: només permet la seva presència en tres de les seves províncies, condemnant-los a la pobresa o a tornar a territori afganès.

Imatges