Jornada Europea CIDOB 2016: Una recerca i una innovació responsables

EUROPA - 27/06/2016


Octavi Quintana: “La innovació  ha de situar-se en el més alt de l’agenda política”  

Tots els participants a la Jornada Europea CIDOB 2016 van coincidir en assenyalar que la investigació i la innovació són motors de creixement i ocupació 

Aquesta nova edició de la Jornada Europea CIDOB es va centrar en la investigació i la innovació responsables, després de tres edicions anteriors dedicades a l’emprenedoria (2013), l’educació (2014) i la industrialització (2015), tal i com va recordar el president del CIDOB, Carles A. Gasòliba, durant l’acte d’inauguració d’aquesta trobada celebrada el passat 10 de juny i que cada any posa el focus en un tema d’especial interès per a Europa. Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball –entitat que acull aquesta Jornada per segon any consecutiu–, va aprofitar la inauguració de la mateixa per assenyalar algunes recomanacions que permetrien millorar la competitivitat a través de la innovació: l’impuls de la R+D industrial i tecnològica; la simplificació del marc regulador; la millora i el desplegament de les infraestructures de connectivitat; la col·laboració entre les diverses Administracions i un suport decidit del sector públic a les TIC; així com incrementar el nivell de participació de les empreses com a líders de projectes europeus en l’àmbit RIS3 i Horizon 2020. Respecte al programa Horizon 2020, posat en marxa per la Comissió Europea, Gay de Montellà va ressaltar que Catalunya se situa en el primer lloc de les comunitats autònomes per retorn obtingut –amb el 28% del total espanyol– degut al talent i a la concurrència competitiva com a forma de valoració dels projectes. 

Octavi Quintana: “La societat ha d’entendre que la ciència contribueix a solucionar els seus problemes” 

El desenvolupament d’un model econòmic basat en la innovació és la clau per augmentar el creixement econòmic i per crear llocs de treball. Així de contundent es va mostrar Octavi Quintana, assessor de la Direcció General d’Investigació i Innovació de la Comissió Europea, qui va assenyalar que el 62% del creixement econòmic de la UE dels últims anys passa per la innovació, i va alertar que Europa pot quedar-se enrere respecte a altres països com la Xina si no situa la “innovació en el punt més alt de l’agenda política”. Les dades ho corroboren: de les 174 principals start-up, només 19 són europees i cap d’elles se situa entre les 10 primeres. 

Quintana també es va referir al Brexit, al·legant que el principal argument econòmic a favor de la permanència del Regne Unit a la UE no és el comerç, sinó la política d’investigació, ciència i innovació, tal i com recollia el Financial Times en un dels seus articles. 

Però perquè es pugui donar aquest model, fa falta el suport financer a la investigació i la innovació, una inversió que Quintana reconeix que no acaba de materialitzar-se i que al 2020 hauria d’aconseguir el 3% del PIB. No obstant, i més enllà de les xifres, per Quintana la clau de l’èxit passa per una major implicació del sector privat a la investigació, en el que el finançament públic sigui el tractor del capital privat i en el que es faciliti la seva participació amb mesures com els fons de cohesió. Espanya rebrà, d’aquí a 2020, 36.000 milions d’euros en fons de cohesió per projectes que han de realitzar-se en cofinançament, el que eleva la xifra a 60.000 milions d’euros. 

Quintana va subratllar els tres factors clau pel desenvolupament de la innovació: la formació –i en aquest punt va assenyalar la digitalització de l’economia i va exposar que el 90% de la informació mundial s’ha generat en els dos últims anys-; el teixit local o el que va dominar l’especialització intel·ligent basada en les potencialitats d’una regió/territori; i un entorn i condicions que faciliten el desenvolupament. 

Durant la seva intervenció, Quintana també va parlar de polítiques d’open acces real que passen perquè “tots operem en obert”, de manera que qualsevol ciutadà europeu pugui accedir a un lloc de treball a qualsevol centre d’investigació, polítiques de gènere reals en totes les institucions, infraestructures d’investigació d’accés per tots els investigadors. “Els majors descobriments es fan quan algú des d’una altra disciplina i amb una perspectiva diferent analitza les mateixes dades”. 

És també necessària una aposta estratègica que reverteixi la idea que la inversió en ciència  és incerta, implica risc i els seus resultats s’albiren molt a llarg termini. “S’ha d’involucrar als ciutadans en les decisions sobre ciència i investigació. La societat ha d’entendre que la ciència contribueix a solucionar els seus problemes”. 

Per finalitzar, Quintana va posar el focus sobre l’impacte de la investigació en les polítiques i  ho va exemplificar amb la crisi dels refugiats, que va qualificar d’un “tema altíssimament polític” però les decisions polítiques sobre el qual s’havien basat més “en percepcions que en dades reals” i va citar estudis que assenyalaven que el 68% dels ciutadans europeus estaven a favor de l’acollida de refugiats davant del 28% que es mostrava en contra. 

La investigació i la innovació com a factors de competitivitat i creixement sostenible 

Fernando Temprano, director del Centre Tecnològic de Repsol, va ser l’encarregat d’iniciar la primera taula rodona de la Jornada moderada per la periodista de La Vanguardia, Mar Galtés.

Temprano va subratllar la necessitat que la investigació de les empreses tingui en compte la relació i els canvis en l’entorn –posant com a exemple factors com la contaminació local produïda per una major concentració de persones en les ciutats que comportarà canvis en la mobilitat–, canvis socials provocats en part per la revolució tecnològica i canvis reguladors com el de la reducció d’emissions de CO2. Si bé també assenyala la falta d’inversió privada, com posa de manifest l’Informe COTEC 2016, va posar en valor l’estratègia d’open innovation d’algunes empreses. Temprano també va parlar del cicle d’eficiència en al·lusió a saber gestionar la velocitat del canvi amb una tecnologia “adaptada als cicles”, de la necessitat de veure la R+D “como a una inversió i no com una despesa” i assenyala que les “onades d’innovació sorgeixen després de grans crisis”. 

Ramon Pascual, president de la Comissió Executiva del Sincrotró ALBA, va centrar la seva intervenció en les infraestructures d’investigació com a instruments catalitzadors de la investigació científica i tecnològica, i estímul del desenvolupament tecnològic i la cooperació internacional. Per Ramon Pascual, les grans infraestructures científiques són les “grans oblidades”, encara que molt probablement són els majors factors de competitivitat empresarial i creixement “perquè contribueixen el desenvolupament de l’entorn, creen ocupació qualificada, atrauen talent i afavoreixen la creació de noves empreses”. 

Enric Banda,exdirector de l’àrea científica de l’Obra Social “la Caixa”, va insistir en la idea ja expressada per Octavi Quintana de comprensió pública de la ciència i d’una “ciència amb i per la societat” i va introduir el concepte de la investigació i innovació responsables. Una ciència i innovació socialment desitjables i d’interès públic que promoguin la col·laboració i el diàleg entre els diferents actors –investigadors, innovadors, indústria, societat i educació-; amb processos de la R+D més inclusius, anticipatius, oberts i transparents; i que tingui en compte l’educació científica i tecnològiques des de les edats més primerenques, la igualtat de gènere, l’ètica en la investigació i l’accés als resultats de la investigació i la innovació.   

El triangle del coneixement: l’educació, la investigació i la empresa 

La segona taula rodona de la Jornada va estar moderada per Ariadna Trillas, periodista de la revista Alternativas Económicas, i va comptar amb la participació de: Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF; Antoni Plasència, director general d’ISGLOBAL; i Antoni Esteve, president de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i membre del Patronat del CIDOB. 

Núria Basi va reivindicar el paper de les universitats a l’hora de potenciar el talent individual mitjançant una formació transversal, també en valors i actituds, per formar millors persones i ciutadans, i va posar com a exemple algunes experiències en graus universitaris interdisciplinaris i interuniversitaris. 

“El codi postal influeix més en la nostra salut que el codi genètic”. Amb aquestes paraules va iniciar Antoni Plasència la seva intervenció que va centrar-se en l’àmbit de la salut global, i en el que va posar de manifest el vincle existent entre salut i benestar, i entre malaltia i pobresa. Plasència va recalcar que en els últims 20 anys s’han realitzat els majors avenços en salut de la història de la humanitat, i va assenyalar que els reptes passen per l’educació, l’empresa i la recerca. Plasència va llançar la idea d’institucions i missatges glocals que, com ISGlobal, són capaces de pensar globalment i actuar localment. També va apuntar la necessitat d’enfortir les capacitats institucionals, amb organitzacions més àgils en la gestió que canalitzin noves iniciatives, el talent i el sorgiment de la filantropia donant cohesió al valor afegit d’aquestes dinàmiques. 

Del triangle de coneixement –educació, investigació i empresa– al que Antoni Esteve va qualificar de “cercle virtuós” –talent, coneixement i producte– que només funcionarà si la societat és responsable a l’hora d’abordar la innovació. Reiterant la idea de societats responsables, Esteve va llançar al públic la pregunta: Té sentit que Europa segueixi investigant com allargar l’esperança de vida (actualment al voltant dels 78-80 anys) quan a l’Àfrica està entorn als 50 anys? Portant la seva intervenció al terreny de la industria farmacèutica, Antoni Esteve va oferir les següents dades: el 50% de la indústria farmacèutica està situada a Catalunya i el 30% de la R+D a Catalunya es dóna a la indústria farmacèutica. Esteve va destacar aquesta realitat del sector com a un bon exemple d’economia del coneixement com a factor de competitivitat. Finalment, Esteve va denunciar les retallades que Espanya havia fet en R+D+i durant la crisi i va apostar per incorporar la innovació també als concursos públics. 

Joan Romero, secretari d’ACCIÓ, va ser l’encarregat de clausurar la Jornada emfatitzant el paper rellevant de Catalunya en el camp de la investigació a nivell internacional. Romero va destacar que “només les empreses que innoven perduren en el temps” i que la innovació no passa només per la R+D+i, sinó per la creació de “nous models de negoci i també d’Administració”.

 

 

    

Imatges