La Fundació CIDOB i la Generalitat de Catalunya debaten la projecció exterior de Catalunya a Àsia

ÀSIA - 21/07/2008

Experts i representants de l’Administració inicien una reflexió conjunta per harmonitzar interessos vers Àsia i aprofundir en les relacions institucionals amb el continent.

Descripció

Amb l’organització d’un taller de debat sobre les relacions Catalunya-Àsia, la Fundació CIDOB i la Secretaria d’Afers Exteriors (Generalitat de Catalunya) van inaugurar un espai de debat en què es valori la projecció de Catalunya a l’exterior, cercant nous àmbits de relació i nous canals d’actuació, amb la participació d’experts i de representants de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. En posar el know-how a disposició de l’Administració pública, la Fundació CIDOB va actualitzar amb aquest exercici un estudi sobre les relacions Catalunya-Àsia que va publicar el Programa Àsia l’any 2001.

La trobada responia a la necessitat de coordinar i donar coherència als interessos catalans a Àsia, identificant objectius comuns, prioritats i estratègies per aprofundir en les relacions amb el continent, especialment amb la Xina, l’Índia, Corea del Sud i el Japó. En el seu objectiu de ser porta d’entrada d’Àsia al sud d’Europa, es van identificar importants reptes en àmbits clau com el turisme (amenaçat en algunes franges per la manca de seguretat) o les comunicacions (per la manca de connexions aèries i perquè només el 25% del trànsit marítim de mercaderies amb destinació a Europa que passa pel Mediterrani atraca als ports del sud).

Es va constatar que la transformació econòmica de països com l’Índia, la Xina i de la mateixa Catalunya en el marc de la UE obliga a plantejar noves estratègies d’apropament, no basades en l’abaratiment de costos. Aquests dos països ja no són només possibles mercats per a les empreses catalanes (tot i que el mercat intern obre noves possibilitats), sinó que són socis potencials en programes de cooperació científica i tecnològica, i l’origen de noves inversions per a Catalunya. En canvi, no es pot donar per descomptada la permanència de les importants inversions japoneses, amb uns 25.000 llocs de treball directes; una situació que requereix de la màxima atenció per part de les administracions competents.

Des de l’àmbit dels experts, es va proposar reforçar la “diplomàcia cultural” per a compensar la manca dels instruments propis de l’Estat. En aquest sentit, es va posar èmfasi en el paper que pot tenir la societat civil per connectar Catalunya amb Àsia, si compta amb el suport de les institucions públiques. Igualment, es va subratllar la importància dels ponts que tenen establerts els empresaris i la diàspora asiàtica assentada a Catalunya, no només amb els seus països d’origen, sinó també amb altres nodes de les seves xarxes transnacionals. Amb relació a la diàspora, es va afegir la conveniència de promoure que les segones generacions d’immigrants mantinguin la seva llengua d’origen, per tal que Catalunya compti amb una major dotació de recursos humans biculturals que poden tenir un paper cabdal per estrènyer relacions.

Altres factors que es van considerar rellevants en l’estratègia d’apropament cap a Àsia són la importància de mantenir els vincles institucionals i personals, tot evitant discontinuïtats, el reforçament de la cooperació amb ens subestatals i el manteniment d’espais de reflexió com el present, en què, a més, es doni cabuda als actuals o futurs líders asiàtics.

>> veure activitat

Imatges