Cicle “Què passa al món?” Eleccions a l’Índia: el principi d’una nova era?

ÀSIA - 14/05/2014

El passat 13 de maig, el CIDOB va organitzar la conferència “Eleccions a l'Índia: el principi d'una nova era?” dins el cicle de conferències “Què passa al món?”. Els experts Agustín Pániker, escriptor i director de l'editorial Kairós, i Nicolás de Pedro, investigador principal del CIDOB, van analitzar el context històric, l'abast, les implicacions i els escenaris que plantegen aquestes eleccions, en una sessió de debat moderada per Rosa María Calaf, periodista i excorresponsal de RTVE a Àsia-Pacífic.

Descripció

El passat 13 de maig, el CIDOB va organitzar la conferència “Eleccions a l'Índia: el principi d'una nova era?” dins el cicle de conferències “Què passa al món?”. Els experts Agustín Pániker, escriptor i director de l'editorial Kairós, i Nicolás de Pedro, investigador principal del CIDOB, van analitzar el context històric, l'abast, les implicacions i els escenaris que plantegen aquestes eleccions, en una sessió de debat moderada per Rosa María Calaf, periodista i excorresponsal de RTVE a Àsia-Pacífic.

D'una banda, Nicolás de Pedro es va centrar en les eleccions generals a l'Índia, que es van celebrar entre el 7 d'abril i el 16 de maig i la campanya electoral. De Pedro va destacar que es tracta del “major exercici democràtic de la història”. Amb 814,5 milions de ciutadans amb dret a vot; 930.000 meses electorals; 1,4 milions de màquines de vot electrònic; i 1593 partits polítics registrats oficialment. L'expert del CIDOB va indicar que aquestes eleccions suposen un canvi de cicle després dels deu anys de mandat de Manmohan Singh, qui malgrat les crítiques per la seva passivitat política aquests dos últims anys, ha jugat un paper central en el creixement econòmic de l'Índia després d'impulsar una sèrie de reformes econòmiques a principis dels anys 90. Quant a les recents eleccions, malgrat que el sistema electoral indi sigui plenament parlamentari, els dos grans partits han enfocat aquesta campanya amb estil presidencialista, amb Narendra Modi com a candidat oficial a primer Ministre del Bharatiya Janata Party (BJP) i Rahul Gandhi com a candidat de facto del partit del Congrés Nacional Indi. Modi encapçala les enquestes i és clar favorit després del seu any de campanya i la seva hàbil estratègia que inclou un ús massiu de les xarxes socials, però és vist amb cert recel tant dins com fora del país pel seu perfil nacionalista hindú. De Pedro va destacar que la pregunta de si Modi serà “una nova Tatcher o un nou Hitler” s'ha formulat, però que per la tradició democràtica de l'Índia i la necessitat de forjar coalicions, algunes pors sobre Modi resulten clarament exagerades. Pel que fa a Rahul Gandhi, De Pedro va indicar que la seva campanya ha estat molt menys eficaç i ha aconseguit tres grans fracassos: el primer, tractant de focalitzar l'atenció en els disturbis interètnics a Gujarat el 2002 ha aconseguit que es reactivés el debat sobre la responsabilitat del Congrés en la violència anti-Sikh de 1984; el segon, l'intent de desqualificar Modi per la seva condició de casta baixa només ha servit per reforçar la seva imatge com a “príncep hereu de la dinastia Nehru-Gandhi amb escassos mèrits personals”; i el tercer, l'estrepitós fracàs que va suposar l'entrevista televisiva de dues hores amb el periodista Goswami a finals de gener. Les enquestes a peu d'urna anticipen un triomf aclaparador del BJP i una derrota històrica del Congrés, però els resultats oficials no es donaran a conèixer fins el 16 de maig.

Agustín Pániker, per la seva banda, va complementar aquesta anàlisi de l'actualitat contextualitzant la pregunta “Per què l'Índia és democràtica?” L'Índia suposa una paradoxa per als politòlegs, perquè tot i que durant dècades hagi tingut grans desigualtats econòmiques, socials i de redistribució de la riquesa, una classe mitjana gairebé inexistent, i una gran varietat cultural, religiosa i ètnica, és una de les democràcies més extenses i amb una de les constitucions més liberals del món. Segons Pániker, hi ha tres factors que expliquen que funcioni la democràcia a l'Índia: el sistema polític heretat dels anglesos; la cultura de la tolerància i el debat amb profundes arrels històriques; i el paper del Tribunal Suprem i la comissió electoral que permeten eleccions lliures. En el context d'aquesta diversitat (amb centenars d’idiomes, dels quals més de 30 són oficials, més de 4.000 castes, un ‘univers de microcosmos’, etc.). Pániker, des d'un punt de vista administratiu i polític, va comparar l'Índia amb la Unió Europea, destacant que “mentre a l'època de Nehru es mirava cap a Europa com el futur, ara potser és al revés, i s'hauria de mirar a l'Índia des d'Europa, mostrant la importància de la diversitat en el procés polític”.

Imatges