Mèxic després de les eleccions: què vindrà després?

AMÈRICA LLATINA - 04/10/2012

Com a resultat de les eleccions presidencials mexicanes de l'1 de juliol va ser proclamant vencedor Enrique Peña Nieto, el candidat de l'històric Partit Revolucionari Institucional (PRI). Amb la finalitat d'analitzar les conseqüències del relleu presidencial i els resultats de les eleccions federals i locals celebrades simultàniament es va convocar a un grup d'experts el dia 7 de setembre de 2012. L'esdeveniment va ser organitzat conjuntament per CIDOB i l'Associació Cultural Mexicana Catalana (MEXCAT) amb el propòsit de contribuir al debat sobre els desafiaments que enfronta el nou govern en els propers anys y va comptar amb la col·laboració de la Agencia Española de Cooperación Internacional al Desarrollo (AECID).

Descripció

Com a resultat de les eleccions presidencials mexicanes de l'1 de juliol va ser proclamant vencedor Enrique Peña Nieto, el candidat de l'històric Partit Revolucionari Institucional (PRI). Amb la finalitat d'analitzar les conseqüències del relleu presidencial i els resultats de les eleccions federals i locals celebrades simultàniament es va convocar a un grup d'experts el dia 7 de setembre de 2012. L'esdeveniment va ser organitzat conjuntament per CIDOB i l'Associació Cultural Mexicana Catalana (MEXCAT) amb el propòsit de contribuir al debat sobre els desafiaments que enfronta el nou govern en els propers anys y va comptar amb la col·laboració de la Agencia Española de Cooperación Internacional al Desarrollo (AECID).

El seminari va ser obert per Carles A. Gasòliba, president de CIDOB, i Albert Torras, vicepresident de MEXCAT van recordar que es tracta d'una nova col · laboració entre ambdues institucions emmarcada dins d'un conjunt d'activitats al voltant de les festes nacionals de mexicanes mitjançant les quals es tracta d'enfortir els llaços entre Catalunya i Mèxic.

El primer ponent, Josep Maria Reniu, professor de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Barcelona, ​​va oferir una visió de conjunt dels resultats de les eleccions. La seva intervenció va començar amb l'afirmació contundent que, segons la seva opinió, en les eleccions de l'1 de juliol no hi va haver frau, tal com va avalar el Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació davant les denúncies del candidat opositor Andrés Manuel López Obrador (AMLO). Per al professor, el sistema electoral mexicà és dels més garantistes de la regió i per això és difícil sostenir que hi va haver un frau en el recompte de paperetes capaç d'alterar els resultats, que van donar un avantatge de 7 punts entre el primer i segon candidat. Tanmateix, això no impedeix afirmar que persisteix la manca de transparència en la campanya i irregularitats institucionals que vicien el conjunt del procés.

El ponent va assenyalar que l'oligarquia política i el sistema clientelar propicia la compra de vots i l'ús de recursos públics pels càrrecs electes per guanyar popularitat, Aquests elements han acompanyat aquest i els anteriors processos electorals. L'absència d'un veritable Estat assistencial ha estat coberta per l'economia informal, el patronatge i fins i tot les organitzacions criminals. Durant el debat amb el públic es va destacar el sorgiment d'un moviment de resposta política a través de les xarxes socials amb la presència destacada del # Yosoy132 com una de les principals novetats i sorpreses de la campanya. Tanmateix es va apuntar que el gran repte es millorar el sistema de rendició de comptes dels polítics davant la ciutadania. En aquest sentit es va debatre sobre la necessitat de revisar la regla que impedeix la reelecció de qualsevol càrrec electe qual cosa impedeix que hagi de sotmetre el seu acompliment a l'escrutini públic de les urnes.

El segon orador va ser Jordi Bacaria, director de la revista "Foreign Affairs Llatinoamèrica", qui va fer un perfil econòmic de Mèxic en el moment actual i va assenyalat les reformes estructurals pendents. Segons la seva opinió, en aquestes eleccions el PRI ha tret rendiment electoral dels efectes negatius de la crisi econòmica en l'increment de la pobresa. El PAN va deixar el país amb un deute públic baix, una inflació moderada i una política fiscal i monetària sanejada, però la forta vinculació de Mèxic amb l'economia dels Estats Units va fer que es veiés més afectat per la crisi que altres països llatinoamericans. El país necessitarà unes reformes estructurals que li permetin superar un model no sostenible i massa dependent de la fiscalitat basada en el petroli.

L'encarregat d'analitzar les continuïtats i canvis en la política exterior mexicana el en el context regional va ser Juan Pablo Soriano, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del seu punt de vista no és previsible un canvi radical de la política exterior i tampoc és molt probable un gir copernicà en la guerra contra el narcotràfic que va tenir gran protagonisme durant el període de Felipe Calderón. Més aviat, al contrari en aquests dos temes és molt possible que continuï la pèrdua progressiva de la sobirania mexicana enfront dels Estats Units. Un gran repte per a Enrique Peña Nieto serà construir una política exterior més activa i menys reactiva, assumint la responsabilitat de Mèxic d'enfortir les relacions amb els països veïns per a l'estabilització de la regió.

Finalment, Claire Wright, Doctora en Ciència Política de la Universitat de Salamanca, i Rafael Grasa, President de l'Institut Català d'Investigació per la Pau (ICIP), van prendre la paraula per oferir una mirada cap al futur amb ocasió de la presentació del llibre de Salvador Martí ¿Adonde chingados va México? en qual tots dos han fet aportacions. El llibre recorre la història política i social mexicana des del segle XXI fins avui. Mentre que Claire Wright va comentar els diferents capítols del llibre, Rafael Grasa va concentrar la seva contribució en els obstacles del país per arribar a un futur de pau i estabilitat. En aquest context, va emfatitzar la limitació de l'enfocament de curt termini que s'observa, tant en les campanyes electorals, com en la planificació econòmica i política. L'agenda de desenvolupament hauria de ser de llarg termini i centrada en el benestar de les persones.


En el debat amb el públic, moderat per Anna Ayuso, es va recalcar la importància de la societat civil organitzada, com la que encarna el moviment # Yosoy132, que té davant seu el repte de supervisar a les institucions. Això implica obrir espais nous per a la participació social en la governança nacional, federal i local

>> Activitat relacionada

>> Dossier México Elecciones 2012

logo MEXCAT

Amb la col·laboració de:

logo aecid

Imatges