Anàlisi CIDOB

Per què l’EI va atacar França?, Diego Muro

L’EI ha ampliat clarament el seu teatre d’operacions més enllà de l’Orient Mitjà, però per què va atacar França? Després dels atemptats de París del 13 de novembre, els líders mundials van argumentar que l’objectiu dels atemptats sincronitzats que van matar 129 persones i en van ferir 352 més era destruir els components principals de la cultura occidental, com ara la “llibertat” i la “democràcia”.

El 42.7: cobertura europea para la defensa francesa, Pol Morillas

El artículo 42.7 establece que si un Estado Miembro es víctima de agresión armada en su territorio, el resto de Estados tienen la obligación de ayudar y asistir a través de todos los medios a su alcance, sin perjuicio de los que los Estados provengan en materia de seguridad nacional ni en contra de sus compromisos con la OTAN. 

Will France shift its Syria policy?, Francis Ghilès

Under the leadership of François Hollande, France has become America’s number one ally in its fight against ISIS, its cheer leader in chief. The President has put his country, which is much easier to hit than the distant US, squarely in the terrorist firing line. The next few months will tell whether Trévidic’s fears come true. The fears of a major attack which he expressed in the interview came true six weeks later.

¿Por qué atrae el "Estado Islámico"?, Moussa Bourekba

Aunque se escriba entre comillas para negar sus atributos estatales e islámicos, lo que se sigue calificando como “organización terrorista” presenta características que superan ampliamente esta simple denominación. Y son precisamente esas nuevas características –territoriales, ideológicas, estructurales e incluso institucionales- las que deben llevarnos a reflexionar sobre las razones mismas del atractivo de la OEI si se pretende, a la larga, desactivarla, sobre todo teniendo en cuenta que los perfiles que la OEI atrae son cada vez más diversificados. 

¿Por qué unos jóvenes se radicalizan y otros no?, Jordi Moreras

El interrogante que hemos de resolver se sitúa más en el déficit de socialización entre estas generaciones, que no en las formas seductoras que muestran los discursos rupturistas y distintivos. ¿Por qué han fracasado las instituciones sociales y comunitarias a la hora de crear pertenencias atractivas para estos jóvenes? La respuesta posible pasa por atender a los procesos y no a las individualidades, a los contextos sociales y no a los textos e imperativos doctrinales, hecho que marca un enfoque distintivo en el estudio de la radicalización. Para comprender la radicalización, mejor aprender sociología que no teología. 

Francia «es Charlie»: ¿por cuánto tiempo?, Moussa Bourekba

Nos llegan acusaciones aún más duras y más polémicas: las relativas a la identidad o supuesta pertenencia de los terroristas. Representan ante todo y sobre todo, los errores del modelo de integración francés. ¿O es que tenemos que recordar que estos individuos nacieron en Francia, se formaron en escuelas francesas y crecieron allí? El principal problema con el sempiterno debate sobre la integración -más allá de la cuestión terminológica de hablar de integración cuando se trata de ciudadanos franceses- es que convertimos un caso especial en generalidad: tres personas que "representan" la Francia "de los inmigrantes" encarnarían, con sus acciones, el fracaso de todo un "modelo" (si el modelo existe). 

Després de Charlie Hebdo: ser musulmà i sentir-se europeu, Yolanda Onghena

Hi ha una Europa que segueix miop. Són els nostàlgics d’aquesta idea d’una Europa sinònim de benestar, de tranquil·litat i seguretat, que temen quedar-se sense feina o perdre el statu-quo i prefereixen buscar un culpable a haver d’implicar-se o qüestionar-se la seva responsabilitat. Si aquesta negació es vesteix d’ideologia, és molt fàcil trobar altres europeus que, per ser o tenir alguna cosa diferent, seran els culpables ideals: aquells que han vingut a “embrutar” el niu del benestar, aquells als quals podríem fer responsables del que anava malament a la nostra societat. Aquests altres ciutadans europeus reivindiquen avui la igualtat i la ciutadania de ple dret, però no hi ha lloc per als seus somnis, les seves esperances ni les seves memòries. Qui farà d’intermediari entre un residu d’identitat llunyana, que té a veure amb la immigració de pares o avis, i una altra emergent amb la qual puguin enfrontar el futur? 

How Long Will ISIS Last Economically?, Eckart Woertz

Gulf donors have been described as “angel investors” for jihadist groups in Syria who provided the seed financing for their domestic operations. During 2012 and 2013 Gulf countries poured hundreds of millions into the Syrian civil war, often in competition with each other. While it is unlikely that Gulf governments have ever funded ISIS directly, it has benefitted indirectly from this spending spree when fighters who had originally been with other groups joined it and brought their experience and weapons with them. 

Salvarà l'Estat Islàmic Baixar al-Assad?,Héctor Sánchez Margalef i Eduard Soler i Lecha

Que l'enfortiment de l'EI hagi augmentat les possibilitats de supervivència del règim de Baixar al-Assad no és fruit de l'atzar, sinó d'una estratègia que Damasc ha anat implementant des del principi del conflicte. El preu a pagar és haver de governar un estat fallit, trencat i devastat en una regió cada vegada més inflamable. Parts del territori escapen i seguiran escapant al control governamental, algunes d'elles en mans de l'EI o d'una nova mutació d'aquest grup. Iraq i, en menor mesura Líban, pateixen ja les conseqüències d'aquesta amenaça, i altres països de la regió podrien fer-ho pròximament. 

Bombardejar Síria no resoldrà la crisi de refugiats, Eduard Soler i Lecha

Amb els bombardejos s'està avançant cap a un escenari de major destrucció, amb més refugiats i sense garanties clares que res del que està succeint ens acosti a la fi del conflicte. Que ningú gosi invocar els refugiats per justificar els bombardejos i que ningú digui que no es va advertir que aquesta escalada podria augmentar el nombre de sirians que arriben als països veïns i que, des d'allà, intenten arribar a Europa. 

Terrorismo yihadista en Asia Central: ¿amenaza existencial o fantasma?, Nicolás de Pedro 

El visible proceso de reislamización social que se vive en el Asia Central postsoviética ha alimentado el temor –presente ya desde la revolución islámica de 1979 en Irán– a un eventual derribo de los actuales regímenes seculares por parte de fuerzas islamistas. Si bien, conviene tener presente, por un lado, que los regímenes centroasiáticos son agentes clave en este proceso de reislamización social –multidimensional y complejo– y, por el otro, que la vinculación causal entre islamización y radicalización en Asia Central es un asunto espinoso y que, según los más críticos, no cuenta con una base empírica-factual suficiente que lo respalde.  

El emirato del Cáucaso, el otro frente de Rusia, Marta Ter

De los aproximadamente 23.000 extranjeros que combaten en las filas del ISIS y de otros grupos extremistas, se estima que cerca de 2.200 son ciudadanos de la Federación Rusa, provenientes mayoritariamente del Cáucaso Norte. La lengua rusa es la tercera más usada por el ISIS en su material propagandístico, sólo por detrás del árabe y del inglés. 

CIDOB als mitjans

Rússia, Turquia, Síria i l'Estat Islàmic , Eduard Soler, Nicolás de Pedro, Lurdes Vidal

RAC 1, 25/11/2015

“Eliminar el Daeix, l’autoproclamat Estat Islàmic, ni és fàcil ni serà ràpid. És un camí ple de trampes. La primera és la precipitació”, Eduard Soler i Lurdes Vidal

La Vanguardia, 22/11/2015

“Es un error legislar para luchar contra el terrorismo si se destruyen los valores y los principios de la UE”, Pol Morillas

La Voz de Galicia – 20/11/2015

“España no hará nada que ya no esté haciendo y menos lo hará en nombre de la cláusula 42.7”, Pol Morillas

Vice News – 20/11/2015

“S’estan duent a terme accions positives per debilitar econòmicament l’Estat Islàmic com l’augment dels controls sobre capitals per part dels països del Golf i també el del tràfic de petroli”, Eduard Soler

Crític – 20/11/2015

“El fracaso de Irak explica gran parte de lo que ocurre hoy” , Francis Ghilès

Los Desayunos de TVE – 18/11/2015

“La invocación por primera vez de la cláusula 42.7 es algo que no tiene porqué operacionalizarse en un sentido práctico”, Pol Morillas

Los Desayunos de TVE – 18/11/2015

“Per neutralitzar Estat Islàmic d’Iraq i Al-Sham s’han de controlar les fonts de finançament interiors. Declarant una guerra convencional no s'aconseguirà res”, Eckart Woertz

El Punt Avui – 18/11/2015

“No es pot negociar sobre Síria sense Rússia i sense l’Iran”, Francis Ghilès

Notícies 3/24 – 18/11/2015

 “Cal posar l’èmfasi en les causes i els motius personals més que en l’aspecte religiós ja que correm el risc de generar sospites sobre una comunitat sencera”, Moussa Bourekba                  

Mapamundi, Catalunya Ràdio – 17/11/2015

“Cal tenir present que Estat Islàmic com a organització està integrada també per europeus, per gent que coneix molt bé la realitat europea”, Eduard Soler

8 al dia, 8TV – 17/11/2015

“L’activació de la clàusula de defensa col·lectiva no implica d’entrada un acord sobre una acció comuna per part de tota la Unió Europea. És una declaració de suport polític i simbòlic més que operacional”, Pol Morillas

Catalunya Ràdio – 17/11/201

“Estem davant d’un moviment molt estructurat, d’una acció organitzativament complexa” , Eduard Soler

 Versió RAC1 – 16/11/2015

“L’Estat Islàmic està actuant per un doble instint : venjança i provocació”, Eduard Soler

Catalunya Ràdio, El Suplement – 15/11/2015

“Estat Islàmic vol desestabilitzar la convivència a zones de París entre musulmans laics i religiosos”, Moussa Bourekba

Catalunya Ràdio, El matí de Catalunya Ràdio – 16/11/2015

“El districte 11 es un símbol de la França tolerant però també hi ha una França als voltants de París que és pobre, on hi ha discriminació i no hi ha feina”, Francis Ghilès

Els matins, TV3 – 16/11/2015

“Solo el 10% de los yihadistas se radicaliza por motivos religiosos”, Moussa Bourekba

El experto del CIDOB, asegura que el terrorismo yihadista es un problema multidimensional y apunta que el 90% de las radicalizaciones se producen por motivos personales, “ya sea un divorcio o la búsqueda de adrenalina”.

El Objetivo, La Sexta – 15/11/2015

Terror global, convivència Local, Eduard Soler i Lecha

“És clar que França no és un objectiu qualsevol. Com en el cas del Líban, aquests atemptats són molt més que una venjança pels bombardejos francesos contra objectius de l'autodenominat Estat Islàmic; són, fonamentalment, un atac contra la cohesió social en un país amb un important nombre de ciutadans de religió musulmana. Precisament perquè és un acte de provocació, res podria satisfer més els responsables d'aquesta matança que tot plegat acabés trencant la convivència entre europeus”.

El Periódico – 15/11/2015

“Estat Islàmic està demostrant que pot atacar qualsevol país”, Moussa Bourekba

Els atemptats a França, però també a països com Rússia o Turquia durant els darrers dos mesos, demostrarien que Estat Islàmic podria atemptar a qualsevol país en qualsevol moment. Segons l’expert en el món àrab i gestor de projectes al CIDOB, Moussa Bourekba, “Estat Islàmic atacarà qualsevol societat si ho considera necessari”. Bourekba assegura que Estat Islàmic va posar el punt de mira sobre França quan aquest país, al setembre de 2014, va decidir formar part de la coalició internacional que lluita contra el Daesh.

BTV Notícies – 14/11/2015

“Estem en guerra des de l'11 de setembre de 2001”, Francis Ghilès

Especial atemptats París, El Suplement, Catalunya Ràdio – 14/11/2015

“El que va passar ahir és la traducció concreta de les amenaces d’Estat Islàmic des del 2014; no és res de nou”, Moussa Bourekba

Programa especial atemptats a París, Informatius Catalunya Ràdio – 14/11/2015

“Avui en dia no tenen recursos humans en algunes de les comunitats dels voltants de París”, Francis Ghilès

Especial atemptats de París, 8 al dia, 8TV – 14/11/2015

París: buscant explicacions, Eduard Soler i Lecha

El de París no ha estat el primer i, malauradament, tampoc serà l’últim atemptat d’aquestes característiques. És evident que cal extremar les mesures de seguretat i revisar tot allò que hagi pogut fallar. Cal ser més diligent en la lluita contra el tràfic d’armes, contra els grups que promouen la radicalització i capten joves europeus i cal fer tot el possible per ofegar els terroristes, es trobin a París, a Raqqa o a Mosul. Precisament per això no se’ls pot donar oxigen, o dit d’altra manera, cal evitar les trampes on volen que caiguem. I aquestes són: precipitar-se en una escalada bèl·lica, traslladar el conflicte sectari a territori europeu i alterar significativament el nostre model de vida.

Nació Digital – 15/11/2015