Ciutats en primera línia: gestionant la crisi del coronavirus

CIUTATS I METRÒPOLIS GLOBALS - 29/06/2020

CIDOB analitza el paper de les ciutats globals en la gestió del coronavirus i reflexiona sobre el futur urbà


  • El CIDOB Report Ciutats en primera línia: gestionant la crisi del coronavirus presenta, a partir de l'anàlisi de la gestió de la COVID-19 a dotze ciutats globals, models per repensar la ciutat i el futur urbà, pautes per aprendre a governar escenaris complexos i abordar la profunda recessió econòmica i emergència social que deixa rere seu el coronavirus. 
  • La publicació, editada pel CIDOB en el marc del seu Programa Ciutats Globals, posa en valor la capacitat de resposta i innovació de les ciutats davant la crisi de la COVID-19 i de generar complicitats i mobilitzar recursos, talent i experiència. També apunta que aquells països més descentralitzats han tingut més capacitat d'abordar la complexitat de la pandèmia i articular respostes més contextualitzades. 

Quin paper han jugat les ciutats en la crisi del coronavirus?

La crisi de la COVID-19 transcorre en un planeta cada vegada més urbanitzat amb ciutats interconnectades globalment i la densitat ha accelerat i intensificat l'impacte de la pandèmia. No obstant això, les ciutats també han estat a l'avantguarda de la gestió de la crisi i el suport als ciutadans, convertint-se en actors de primera línia i omplint alguns buits de l'acció governamental. Aquest CIDOB Report analitza de forma crítica la gestió realitzada per dotze ciutats globals –Barcelona, Berlín, Buenos Aires, Ciutat del Cap, Chicago, Hong Kong, Londres, Milà, San Francisco, Melbourne, Viena i Zuric– i com aquestes han batallat amb la majoria de les repercussions de la crisi sobre el terreny. Ho han fet prestant serveis essencials, com la mobilitat o la gestió de residus, adequant l'espai públic per assegurar la distancia social, atenent als més vulnerables, donant suport a empreses, professionals i treballadors afectats per la crisi, o reforçant els sistemes sanitaris. 

Les ciutats, espais de cooperació en temps de crisi

Les aliances construïdes amb la societat civil, el sector privat i la ciència per abordar la crisi han estat clau en moltes ciutats generant espais digitals de trobada i diàleg, afavorint la transferència de coneixement, l'intercanvi d'experiències i processos d'incidència política. “La coproducció de solucions ha estat vital per mitigar l'impacte de la crisi a escala local” assenyala Hannah Abdullah, investigadora de el Programa Ciutats Globals del CIDOB, i autora i co-coordinadora del CIDOB Report. “En ciutats amb una forta tradició cívica, han emergit noves maneres de participació. A Barcelona la comunitat maker ha col·laborat amb els Ateneus de Fabricació per produir material de protecció personal amb impressores 3D, o a Ciutat de Cap la col·laboració cívico-pública, amb iniciatives com Cape Town Together, ha ajudat a mitigar els efectes de la crisi entre la població més vulnerable durant un confinament molt estricte”. 

Descentralització i cooperació per afrontar escenaris complexos i incerts

Com apunta Agustí Fernández de Losada, director del Programa Ciutats Globals del CIDOB, i autor i co-coordinador d'aquest CIDOB Report “els països més descentralitzats –com Alemanya, Àustria o Argentina– han tingut més capacitat d'abordar la complexitat de la pandèmia i articular respostes més contextualitzades. Fins i tot en aquells liderats pel negacionisme, com els Estats Units, el Brasil o l'Índia, la descentralització ha actuat de tallafoc permetent que les ciutats o els estats decretessin confinaments i tancaments que mitiguessin els estralls del virus. Per contra, aquells països més centralitzats o que han recentralitzat de manera temporal competències, desenvolupant mesures uniformes aplicades per igual a tot el territori, s'han mostrat menys eficients”. 

Les experiències de dues ciutats amb estatus federal com Berlín (construcció d'un hospital en 4 setmanes) i Viena (creació d’un servei telefònic d'assistència amb informació sobre el coronavirus en 24 idiomes per garantir als seus ciutadans el dret a una informació fiable) recollides en aquesta publicació, ens demostren que la cooperació entre les diferents esferes de govern és clau per oferir una resposta més eficient a la ciutadania. En canvi, ciutats com Londres i Barcelona, ​​amb governs metropolitans forts, han vist les seves capacitats limitades durant la crisi. 

Cap a la ciutat de les múltiples centralitats, inclusiva i sostenible

La crisi generada pel coronavirus ofereix oportunitats per repensar la ciutat. Les mesures que, al menys durant un temps, s'imposaran per garantir la distància social obligaran a revisar aspectes de tanta rellevància com la mobilitat, l'ús de l'espai públic, el funcionament de el comerç local o el turisme. L'adequació de l'espai públic i l’ús que d’ell es faci seran un factor clau. Avançar cap a la ciutat policèntrica (la dels 15 minuts), amb múltiples centralitats que acullen activitat administrativa, econòmica i comercial, serveis, oferta cultural, esportiva i de lleure, reduiria de forma molt notable la mobilitat interna a la ciutat i milloraria la qualitat de vida dels seus ciutadans. 

Dissenyar la recuperació

En aquest context d'emergència social que castiga els barris amb menys ingressos, les ciutats han de ser capaços d'impulsar polítiques públiques que garanteixin la prosperitat, mitiguin l'emergència social i la disrupció tecnològica, i aprofundeixin en la transició ecològica cap a escenaris d'emissions zero. Algunes ciutats, com Milà ja han començat a dissenyar estratègies integrals de recuperació que passen per reforçar els sectors econòmics de major valor afegit, revisar els patrons de consum i reforçar el comerç local i la producció de proximitat, l'economia social i solidària, l'economia circular o els processos de digitalització. 

Aquest CIDOB Report és part un dossier més ampli, Ciutats en temps de pandèmia, que en forma de microsite recull diferents continguts elaborats en el marc de el Programa Ciutats Globals del CIDOB que compta amb l'impuls de l'Ajuntament de Barcelona i que té com a principal objectiu construir una agenda de recerca orientada a proposar solucions innovadores als reptes reals que comparteixen les ciutats. 

El passat 22 de juny de 2020,el CIDOB va organitzar un webinar per reflexionar sobre les principals idees recollides en l'informe amb alguns dels seus autors i analitzar els desafiaments i oportunitats de la governança urbana en un món post-pandèmia. 

>> Recupera el vídeo íntegre aquí