El Sahel: canvi climàtic, (in)seguretat i migracions

CIDOB - 28/07/2021

Quin paper juga el canvi climàtic en la situació d’inestabilitat actual al Sahel? Quines són les millors estratègies d’adaptació a promoure a la zona per fer front a l’emergència climàtica? Quin paper té o pot tenir Europa en la resiliència climàtica del Sahel central? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals dona resposta l’estudi «Canvi climàtic i resiliència al Sahel central» liderat pel CIDOB, en col·laboració amb l’European Centre for Development Policy Management (ECDPM) i el think tank alemany Adelphi. L’estudi, que ha analitzat durant un any i mig l’impacte del canvi climàtic en aquesta regió vulnerable, s’emmarca dintre del projecte CASCADES finançat pel programa de recerca i innovació H2020 de la Unió Europea, que té per objectiu l’anàlisi dels efectes en cascada del canvi climàtic i com aquests poden afectar a Europa. La iniciativa compta amb la participació de dotze centres de recerca europeus. 


La regió del Sahel central –el Níger, Mali i Burkina Faso– afrontarà importants variacions climàtiques a les pròximes dècades. Tot i que les projeccions difereixen segons els models, el major consens rau en l’augment de lestemperatures 1,5 vegades més ràpid que la mitjana global d’aquí a 2030; una major variabilitat de les precipitacions en el temps i espai i l’increment dels fenòmens extrems, com les sequeres i les pluges torrencials, que podrien ser més freqüents i greus. Això pertorbaria la producció agrícola i pastoral, principals activitats econòmiques de la zona, i perjudicaria a les comunitats rurals vulnerables, especialment les dones i els grups històricament exclosos. 

El canvi climàtic podria afectar igualment a les tensions intercomunitàries, cada vegada més presents, pels seus efectes a les precipitacions i als patrons de transhumància. Els conflictes podrien intensificar-se si fallessin els sistemes de prevenció, gestió i redistribució de recursos. Les pèrdues econòmiques induïdes pel clima i la inseguretat alimentària, les tensions comunitàries, així com el descrèdit de les institucions podrien beneficiar indirectament als grups armats facilitant-ne el reclutament entres les comunitats excloses. No obstant, lainvestigació indica que el canvi climàtic no seria una causa directa de la proliferació de grups armats a la zona. “Altres factors com les intervencions militars estrangeres, les reivindicacions religioses i la marginació de les comunitats de pastors serien més importants”, segons afirma Oriol Puig, investigador del CIDOB al projecte CASCADES

La mobilitat és una important estratègia de diversificació econòmica al Sahel. El canvi climàtic podria provocar més desplaçaments forçats, incrementar la migració del camp a la ciutat o inclús intensificar la migració regional. Malgrat això, la migració cap a d’altres països africans superaria amb escreix la que es dirigeix a Europa. A més, algunes poblacions quedarien atrapades per falta de mitjans per desplaçar-se

Canvi climàtic i resiliència al Sahel

La probabilitat i gravetat dels impactes climàtics a la regió dependran de l’evolució futura de les condicions socioeconòmiques i polítiques, que determinen la vulnerabilitat i resiliència. La productivitat agrícola, l’existència d’institucions eficaces i inclusives, la millora d’infraestructures o la promoció de sistemes de gestió de recursos i conflictes eficients són factors claus a considerar. Així mateix, les oportunitats econòmiques, les relacions socials o les mesures d’adaptació en general, afectades per polítiques i interessos geoestratègics de la UE i d’altres actors globals, són imprescindibles per discernir si s’imposarà un augment de la desertificació a la regió o es consolidarà un reverdiment, entre d’altres efectes, com s’evidencia les últimes dècades. 

L’adaptació al canvi climàtic ha d’aprofitar més i millor la complementarietat entre l’agricultura i el pasturatge i promoure més iniciatives a petita escala, tal i com apunta l’estudi. Amb l’augment de la productivitat del sòl com a prioritat, s’ha de contribuir a difondre l’ús de llavors adaptades al clima i s’ha de rendibilitzar el coneixement local en relació a tècniques i conservació de terres. S’han de definir millor els corredors de transhumància i abordar l’exclusió històrica de les comunitats mòbils. De la mateixa manera, és necessari millorar els sistemes d’informació i alerta meteorològica i facilitar-ne la difusió. Quant a les iniciatives i enfocaments existents, com la Gran Muralla Verda o l’Agricultura Climàticament Intel·ligent, han d’adaptar-se millor a les necessitats locals i promoure’n l’apropiació. 

Les polítiques nacionals dels països sahelians tenen cada vegada més en compte els riscos relacionats amb el canvi climàtic. La cooperació regional en el si d’organitzacions ben establertes, com la CEDEAO (Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental), és un factor crucial de la resposta als impactes climàtics. No obstant, les accions per a promoure la resiliència i adaptació es veuen limitades pels recursos disponibles, la fragmentació entre iniciatives i la dependència crònica a nivell internacional. 

El paper d’Europa en la resiliència climàtica del Sahel central

Les polítiques de contenció migratòria promogudes per la UE han de suavitzar-se, conclou l’estudi, perquè agreugen les tensions i conflictes obstaculitzant medis de vida com la transhumància i impedint la mobilitat que és una estratègia important per fer front a les conseqüències de l’escalfament global. S’haurien d’aplicar els protocols de lliure circulació de la CEDEAO i no prioritzar acords bilaterals per frenar la migració, com per exemple, els existents entre les institucions comunitàries i el Níger. 

Les estratègies de seguretat i construcció de pau s’han de redefinir, prioritzant l’enfocament de drets humans i no tant l’aspecte militar, com fins ara. L’existència d’un cert cansament de les societats europees, però sobretot sahelianes, respecte a les intervencions militars a la zona, percebudes pels experts enquestats com a contraproduents, obliguen a redimensionar l’aspecte militar i emfatitzar el desenvolupament i les necessitats locals. “Per això, s’han de reconèixer, fiscalitzar i exigir responsabilitats als abusos de drets humans comesos fins ara” –afirma l’investigador del CIDOB Oriol Puig

L’estudi «Canvi climàtic i resiliència al Sahel central» s’integra dintre del projecte CASCADES, i es basa en una combinació de mètodes quantitatius i qualitatius com una enquesta en línia a més 200 experts de la regió, 38 entrevistes semi-estructurades a experts i responsables d’organitzacions internacionals i locals, un anàlisi quantitatiu de dades històriques i projeccions d’impacte climàtic de futur i un exercici participatiu de planificació d’escenaris realitzat conjuntament amb especialistes de la regió. 

>> Accedeix al Report: Climate Change, Development and Security in the Central Sahel

La emergencia climática en el Sahel central