Les negociacions del TTIP: atrapades entre el mite i la realitat?

EUROPA - 28 de maig 2015

El 27 de maig de 2015, el CIDOB, amb col·laboració amb el Consolat General dels Estats Units a Barcelona i amb el suport del programa Europa amb els ciutadans va organitzar un seminari sobre el TTIP coordinat per la Dra. Sangeeta Khorana de la Bournemouth University. Jordi Bacaria, director del CIDOB, va ser el primer en prendre la paraula per destacar la importància estratègica del TTIP per a la UE i els EUA, i donar la benvinguda als participants.


 

La sessió va començar amb la intervenció del Sr. Shaun Donnelly, Vicepresident d'Inversions i Serveis Financers del United States Council for International Business (USCIB). El sr. Donnelly va expressar el punt de vista dels EUA assenyalant que hi ha la necessitat de negociar un acord d'alt nivell sense deixar cap sector fora de la taula o l'esforç no val la pena. Segons la seva opinió, el TTIP es troba encara en les primeres etapes de la negociació i aquestes estan sent difícils a causa de que tant els EUA com la UE estan acostumats a portar la veu cantant en aquest tipus de negociacions. També va destacar que el motiu principal de l'acord és el creixement i l'ocupació, però que no és viable políticament per a Europa exigir les normes europees en tots els temes, tot i que va afirmar que el TTIP vol reduir els estàndards. També va defensar la necessitat de tenir un arbitratge per protegir les inversions i les seves raons van ser que normalment els governs guanyen les disputes; i que deixar que la justícia nacional resolgui els conflictes entre els governs i els inversors seria el mateix que tenir un partit de futbol entre dos països i tenir un àrbitre d'una de les dues nacionalitats. Normalment l'àrbitre és d'un tercer país per assegurar la neutralitat. Finalment, el Sr. Donnelly va defensar que les petites i mitjanes empreses es beneficiaran més de l'acord que les grans empreses; i que TTIP permetrà a la UE i als EUA establir els estàndards globals de comerç i inversió en el segle 21.

 

Després del discurs inaugural, el primer panell va ser sobre les principals novetats del TTIP. El panell va ser moderat per Xavier Mas de Xaxàs, periodista de La Vanguardia. La primera intervenció va anar a càrrec d'Álvaro Schweinfurth, director adjunt de la Política Exterior i Relacions Multilaterals de la CEOE. La seva ponència va tractar sobre l'impacte del TTIP en la competitivitat i la innovació argumentant que l'acord podria ser alhora un impuls d'adrenalina per a l'ocupació i el creixement en els països on és molt necessari, com Espanya per exemple; i una oportunitat de cooperar en el futur en nova tecnologia. El va seguir el professor Christian Teitje de la Halle University sobre l'Investor-State Dispute Settlement (ISDS), que és l'aspecte més controvertit del TTIP. Es va referir als problemes identificats en el marc del TTIP: la protecció del dret a regular; l'establiment i funcionament dels tribunals d'arbitratge; la relació entre els sistemes judicials nacionals i l’ISDS; i la revisió de les decisions d'arbitratge internacional a través d'un mecanisme d'apel·lació. El Dr. Richard Craven de la Northumbria University va ser el següent panelista. Va tractar el tema de la contractació pública destacant que la UE i els EUA tenen sistemes molt complexos recolzats per diferents objectius i una obertura limitada; havent-hi la possibilitat de que el TTIP vagi més enllà del Government Procurement Agreement (GPA) en termes d'abast i cobertura. De la mateixa manera, Gregory Voss de la Toulouse Business School va parlar sobre la necessitat d'avançar en l'Agenda Digital Europea en la contractació pública. Va sostenir que el TTIP podria significar la creació d'una plataforma d'e-procurement per tractar temes com la seguretat, la privacitat i la confidencialitat. L'últim orador d'aquest panell va ser Lorand Bartels de la Cambridge University. Va parlar sobre l'enfocament de la UE en les normes socials i el TTIP. Ha explicat que la clàusula de drets humans, inclosa en els Tractats de Lliure Comerç (TLC) signats per la UE, pot esdevenir un problema quan l'altra part són els EUA, que no és un país en desenvolupament. Va afirmar que es trobaran solucions per esquivar aquest obstacle però amb el problema de que la UE pot establir un precedent.

 

El següent panell va ser moderat per Cristina Manzano, directora d’ESGlobal. Va ser inaugurat per Lars Nilsson, Cap Adjunt d'Economia i de la Unitat d'Anàlisi del Comerç de la Direcció General de Comerç de la Comissió Europea. Va defensar la postura de la Comissió, va respondre als crítics sobre la manca de transparència i democràcia en l'elaboració del TTIP i va destacar els beneficis que el TTIP tindrà no només per a la UE, sinó també per a tercers països amb la reducció dels obstacles reglamentaris. Llavors va seguir Inmaculada Martínez-Zarzoso de la Georg-August Universität Göttingen. Va parlar sobre les disposicions laborals. Els EUA tenen estàndards més baixos en les disposicions laborals que la UE i el TTIP és una oportunitat per equilibrar les normes laborals per dalt si aquest assumpte s'inclou en les negociacions. Finalment, Ricard Bellera, Secretari d'Afers Internacionals, Migració i Cooperació de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), es va posicionar en contra del TTIP destacant que la UE encara ha d’aprofundir en el seu mercat interior; i que la UE no està prou cohesionada per aguantar un acord d'aquestes característiques, especialment tenint en compte que països com Espanya no inverteix suficient en innovació com fan altres països de la UE.

 

Després del final del segon panell, la Dra. Sangeeta Khorana va resumir les conclusions de les dues intenses sessions i va clausurar el seminari.

Imatges