Pobles indígenes, la lluita per la vida i la dignitat en el marc del conflicte a Colòmbia

AMÈRICA LLATINA I L’ESPAI ATLÀNTIC - 11/12/2009

L’atac sistemàtic per part dels actors armats del conflicte intern contra els pobles indígenes a Colòmbia conspira contra l’existència d’aquests. Amb l’objectiu de sensibilitzar sobre aquesta societat, el Colectivo Maloka amb el patrocini de l’ACCD i el suport de CIDOB va organitzar el seminari “Pobles indígenes, la lluita per la vida i la dignitat en el marc del conflicte a Colòmbia”, que va comptar amb la presència de destacats líders indígenes que viuen en primera persona aquesta realitat.


L’atac sistemàtic per part dels actors armats del conflicte intern contra els pobles indígenes a Colòmbia conspira contra l’existència d’aquests. Amb l’objectiu de sensibilitzar sobre aquesta societat, el Colectivo Maloka amb el patrocini de l’ACCD i el suport de CIDOB va organitzar el seminari “Pobles indígenes, la lluita per la vida i la dignitat en el marc del conflicte a Colòmbia”, que va comptar amb la presència de destacats líders indígenes que viuen en primera persona aquesta realitat. Després de la presentació per part de Jordi Vaquer, director de CIDOB, Clara Romero, directora del Colectivo Maloka, i David Minoves, director de l'ACCD, el primer dia es va fer la presentació de “El panorama general del moviment indígena”, a càrrec de Juvenal Arrieta, de l'Organización Nacional Indígena (ONIC), Diomedes Arias, del poble Kankuamo (OIK), i Manuel Muñoz, de la Universidad Javeriana de Cali. Aquest panel va fer un recompte històric de la violència contra els pobles indígenes per part dels actors armats i interessos transnacionals i va denunciar la invisibilitat jurídica, política, econòmica i epistemològica a les quals aquests pobles van ser sotmesos.

El segon dia es van tractar els temes següents: “La lluita dels pobles indígenes en l’àmbit legal” i “La dona indígena com a símbol de resistència i dignitat”. Al primer panel, Marco Aparicio, de la Universitat de Girona, i Juvenal Arrieta, de l’ONIC, van destacar que a les legislacions llatinoamericanes aquests pobles no han gaudit plenament de drets socials i culturals. En el cas de la Constitució colombiana de 1991, el procés de modificació i reinterpretació ha anat en detriment dels pobles indígenes. Al segon panel, format per Luz Mery Venegas i Marlitt Puscus del Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC), van parlar de la invisibilitat de la dona indígena, com també de la seva importància política i cultural a l’interior d’aquests pobles.

La primera sessió del tercer dia amb Hector Mondragón, de Convergencia Campesina, Antonio Pigrau, del Tribunal Permanente de los Pueblos, Belisario Domicó, del poble Embera Katío, i Elideixes Pechené, del CRIC, va abordar les conseqüències dels megaprojectes en territoris indígenes i es va afirmar la necessitat que els drets indígenes s’incorporin al dret intern de cada Estat. El segon panel, amb el títol “Els pobles indígenes i el conflicte armat”, format per José Otero, del CRIC, Diomedes Arias i Nora Domicó, de CMRS, i Olivio Bisbicus, de la UNIPA, va explicar el significat del projecte indígena de desenvolupament en el camp polític, sociocultural i ambiental; la posició indígena davant la firma de tractats de lliure comerç i explotació de recursos naturals; i la situació de certes comunitats al nord i al sud del país. L’acte va concloure comminant a teixir una proposta incloent de pau per a Colòmbia que garanteixi el respecte vers els pobles indígenes per part dels actors armats. Es va demanar als assistents que fossin transmissors de la realitat colombiana al poble català i espanyol i que les empreses espanyoles actuessin amb responsabilitat a Colòmbia.

Imatges