El passat 11 de juny, el CIDOB va organitzar una nova conferència dins del cicle "Què passa al món?", centrat en la profunditat de les transformacions a Cuba arran de la reforma econòmica i la liberalització política impulsada pel govern de Raúl Castro. Des de diferents enfocaments, es va analitzar la situació de l'economia, l'expansió de llibertats i les seves implicacions per a la societat civil.

En el marc del cicle "Què passa al món?", CIDOB va celebrar la sessió Cuba en reformes: què està canviant? que va comptar amb la participació d'Arturo López-Levy, investigador de l'Escola Josef Korbel d'Estudis Internacionals de la Universitat de Denver, i Iván León, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona. El debat va estar moderat per Anna Ayuso, investigadora principal d’Amèrica Llatina del CIDOB.

La sessió es va centrar en l'anàlisi i l'abast real dels canvis produïts a Cuba arran de la reforma econòmica i la liberalització política impulsada pel govern de Raúl Castro. Des de diferents perspectives, els experts van avaluar la situació de l'economia, l'expansió de llibertats i les implicacions de les transformacions per a la societat civil.

López-Levy va iniciar la seva intervenció referint-se als elements que caracteritzen el procés de transició econòmica i el procés de liberalització política a Cuba. En primer lloc, per poder entendre la situació política a Cuba va explicar el caràcter dual que va tenir la revolució cubana de 1959, destacant el paral·lelisme que es va produir entre el procés comunista i el component nacionalista. El marc d'anàlisi de López-Levy parteix de la premissa d'abordar la legitimitat política a partir de "sistemes de zones de legitimitat". En aquest sentit, l'investigador va ressaltar el factor del lideratge i les diferències existents entre el lideratge col·lectiu (que evoca pluralisme) i el lideratge carismàtic (que respon a criteris d'incondicionalitat). Segons López-Levy, el procés de reformes s'inicia en resposta a tres crisis: una crisi econòmica, deguda a l'esgotament del model de l'economia de comandament; una crisi de lideratge, ja que el lideratge de Fidel Castro es dissol; i una crisi de confiança, que al·ludeix a la poca capacitat del govern per resoldre els problemes. Per a López-Levy, es creen "dinàmiques de canvi" en el model de transició del règim totalitari al règim postotalitari, i aquestes dinàmiques responen a la recerca de legitimitat a través de la reforma econòmica. A continuació, López-Levy va destacar algunes de les mesures que s'han implementat com la transició de l'economia de comandament a l'economia mixta; l'obertura de nous espais al sector no estatal, que ofereix una expansió d'oportunitats per a la inversió estrangera; i finalment, l'establiment de mecanismes no integradors entre el sector estatal i el sector no estatal. En relació al procés de liberalització política, va destacar el procés de descentralització entre partit i govern; l'expansió d'alguns drets civils (llibertat de religió i dret de viatge).

Per la seva banda, Ivan León va oferir la percepció de la UE del procés de reformes que s'està produint a Cuba. Com a punt de partida, va explicar la dualitat de les reformes o el també anomenat procés de "actualització del model socialista". León va manifestar la persistent monopolització del poder per part del govern i va advertir del ferri control governamental en quant a la informació, la cultura i el discurs únic. Alhora, ha expressat "dubtes raonables" sobre la profunditat de la reforma, que també es reclamen des d'organitzacions internacionals. Per il·lustrar la percepció de les reformes a Cuba per part de la Unió, va destacar dues etapes. En la primera etapa, que comprèn de l'any 2006 al 2008, es produeix el traspàs de poder de Fidel a Raúl Castro. Les expectatives de la UE en aquest moment eren altes a causa de l'avanç en les negociacions. No obstant, el nou lideratge a Cuba, va implicar també una major lentitud de les reformes. Des de l'any 2008 es va inaugurar la segona etapa, que està marcada pels problemes derivats de la lentitud de les reformes i una reducció de les expectatives de la UE. "És probable que la UE tingui dubtes sobre el procés cubà. L'abast d'aquestes mesures són temes que preocupen a la UE" va afegir León. La Unió Europea té un paper d'observador a la regió per garantir un desenvolupament sostenible, però aquest desenvolupament no passa per l'àmbit econòmic sinó per la bona governança. Per León, la UE ha de ser un exemple d'experiència de canvi per al procés cubà, "és un actor que pot ser rellevant a Cuba" sempre que s'estableixi cooperació entre els poders, la societat i l'oposició. Per aquesta raó, León va planteja la qüestió, què pot i ha de fer ara la UE davant aquest procés?

Sobre l'abast de les transformacions, López-Levy va oferir dades per demostrar la correcta implementació de les mesures encara que va assegurar que "no hi ha manera de garantir els beneficis de la implementació de la reforma". D'aquesta manera, ha afirmat que les reformes estan beneficiant fonamentalment a la població urbana, però els sectors més rellevants, com són l'educació i la salut, han rebut algun benefici de la reforma però fins ara han estat perdedors en el context general. En un nivell regional, López-Levy es va referir a la relació de Cuba amb Veneçuela i ha destacat el paper creixent de Brasil a la zona. Pel que fa a un canvi de posició de la UE, León ha explicat que la relació entre la UE i Cuba no és tan estreta com es podria esperar, no es troba en un estat d'apatia però hi ha un "entusiasme contingut". Per als dos investigadors l'objectiu principal seria trobar una posició comuna, ja que segons López-Levy, la UE podria ser un creador d'agenda a la regió.

Durant el debat posterior a la sessió es van tractar qüestions com el concepte de societat civil a Cuba i les seves transformacions, el paper de l'oposició política i el "caràcter amfibi" d'alguns grups controlats pel govern, el paper del CELAC i el possible canvi en la posició europea, l'estat del pluralisme cultural a la regió i les relacions de Cuba amb els EUA i l'OEA.